Fa uns dies un company em va regalar un parell de llibres sobre Badalona. L’un “El dimoni de Badalona” sobre la història d’aquesta tradició Badalonina i l’altre, una “Història de Badalona” del Museu de la ciutat. Amb aquests són ja tres els llibres que tinc sobre Badalona. L’altre és “Badalona, la permanent transformació” un llibre on es parla dels canvis que ha “patit” Badalona, en general des dels 50-60 fins als nostres dies. Els dos primers (justament els que m’han regalat) són molt neutres (políticament parlant), però el de que vaig comprar jo (“Badalona, la permanent transformació”) de vegades sembla propagandístic. Tot i això no m’importaria tenir més llibres sobre Badalona, no. Soc badaloní, no ho vull evitar 🙂
I ja que comento l’existència d’aquests llibres, aprofito per donar 3 apunts curiosos un de cada llibre…
- Al llibre sobre el dimoni es comenta que la tradició de la cremada del dimoni es va iniciar a l’any 1940
- A “Badalona, la permanent transformació”, parla sobre la perdua de la torre de defensa de la Torre Vella, enderrocada al 1967 en nom del “progrés”. A la plana anterior parla de la descatalogació (del pla especial del protecció del patrimoni historicoartístic de Badalona) de l’estació de petita velocitat de RENFE, de nou en nom del “progrés”: el port de Badalona.
- I del llibre d'”Història de Badalona” un apunt curiós; una fotografia de la carretera de França (actualment carrer Francesc Macià) col lapsada pel trànsit un diumenge al matí al juliol de 1959.