Demà tornem a treballar… Al menys jo. I tornem amb una maca pujada de preus del transport públic. Bé, maca no sé, però cara… Molt!, ni més ni menys que un 3,45 % d’encariment la T-10, la que fem servir la majoria de gent que anem de Badalona a Barcelona a treballar i, en general la majoria dels usuaris del transport públic. Però és que l’IPC de l’any passat està en un 3,2% així que a mi el sou com a molt m’ho ajustaran a partir d’aquesta dada teòrica, així que si vaig en transport públic aquest any guanyaré menys que l’any passat. Maco, oi?

Però no hem de preocupar-nos. Aquesta pujada va estar aprovada per l’anterior govern de la Generalitat. Ara, amb ICV al costat dels que manen (i fins i tot manen en alguns temes) i amb el seu interès per potenciar el transport públic, segur que aquests preus s’ajusten a la baixa en menys d’un mes.

I si no ja li demanarem explicacions a la Muntsa Niso(*, **), a veure si amb un trenet ens ho explica.

Conforme anava escrivint m’ha vingut al cap una coseta… Potser si pugen els preus menys gent farà servir el metro i el tren i, potser, podré sentir-me persona al pujar a un d’aquests medis de locomoció sense sentir-me una sardina enllaunada.

Bé, no puc evitar fer un suggeriment… A Barcelona i rodalies el transport públic no dóna l’abast a unes hores determinades (bàsicament de 7 a 10 del matí). Si els polítics obliguessin a les empreses a flexibilitzar la jornada laboral dels seus empleats per tal que poguessin entrar a treballar de les 7 fins a les 12 del matí (sense deixar de fer les hores que toquen), segurament els col lapses del transport públic es reduirien i es podria justificar el demanar als ciutadans que el fessin servir. Només és un suggeriment…