Aquesta nit he fet una petita passejada per Badalona. De fet he sortit i en comptes d’agafar el cotxe he anat caminant. La qüestió és que passejant per la ciutat a aquestes hores un té temps de mirar-se més les coses, els carrers, els edificis, sense l’estrès de la gent i els cotxes. He passat per l’avinguda Martí Pujol, entre Francesc Lairet i la Via Augusta i m’he fixat en els edificis dels dos costats del carrer. A la banda oest els edificis són cases de planta baixa i dos pisos, antigues, potser de principis del segle XX? A l’altre banda, cantó Mataró, per entendre’ns tenim tot edificis alts de 5 pisos d’alçada (o més, no estic segur). Segurament Martí Pujol va tenir, al seu temps, gairebé totes les cases com les que queden en aquest tros de carrer. Tant cap a munt com cap a l’estació, encara queden cases d’aquestes, però conviuen amb edificis més moderns. Suposo que l’amenaça d’expropiació ha fet que l’especulació immobiliària no hagi arribat a aquestes cases i per això encara es mantenen en peu.

Però tard o d’hora aquestes cases, que formen part de la història de Badalona, seran enderrocades sense pietat. I tot i que no estiguin catalogades (malauradament la catalogació o no d’edificis acostuma a tenir una vessant política força important) crec que Badalona perdrà una part important de si mateixa quan aquestes cases desapareguin. És el progrés que tantes coses s’ha emportat per davant. No seré jo qui digui que no es faci el metro. Jo vull que arribi a Canyadó. Però em sabrà molt greu que aquestes cases s’enderroquin. Segur que no es poden mantenir en peu?