Arxiu mensual: juny de 2005

Algunes notícies d’avui

Sense entrar amb més consideracions…

Plaques solars en cadires de rodes

El títol és de Badalona Comunicació i la notícia comenta que a Badalona s’està fent una prova pilot que consisteix en posar plaques fotovoltàiques a una cadira de rodes elèctrica, tot augmentant la seva autonomia (no la capacitat de la bateria que diu l’article 🙁 )

Sempre resulta interessant veure com la tecnologia pot ajudar-nos a tots plegats :). És una llàstima que no es faci servir més sovint per a aquestes coses.

Apunts sobre l’abocador de la Vallensana

Comentaris a les entrades de la bitàcola i la reflexió de l’Oriol Lladó a l’internauta crític de Vilaweb Badalona, m’animen a fer uns breus apunts sobre tot plegat. De fet hi ha coses que ja he escrit altres dies, així que perdoneu les repeticions 🙂

  • És evident que els residus que generem han d’anar a parar a algun lloc. Però també és evident que s’ha de buscar un lloc on no puguin representar un problema per l’entorn on es deixin. En aquest aspecte crec que la Serralada de Marina no és el lloc adequat per un abocador
  • Els estudis científics es poden fer servir mostrant només els resultats que interessin o bé de la manera que interessi. No fa gaire un estudi de la UPC afirmava que els carrers de Badalona estan molt nets. De fet no és veritat, el que afirmava l’estudi de la UPC és que no havien sòlids (papers, fulles, restes varis) als carrers, però que no hagin papers a la vorera no vol dir que el carrer estigui net i l’ajuntament ens ho va vendre d’aquesta manera.
  • Tot i això, sobre la taula (a l’abast de tothom) no hi ha cap document signat per la UPC
  • Aquesta prova pilot s’afegeix a la prova pilot que s’està duent a terme al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (Garraf), amb primers resultats de seguiment positius: No s’observa presència de gavines, l’olor a residu és d’intensitat molt moderada i molt menys intensa que l’olor de residu fermentat que s’aprecia a dipòsits de residu en massa, i no s’aprecia fins el moment la presència de lixiviats. (Les negretes són meves) Dossier pedrera Vallensana (Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya)
  • Sobre aquest tema han hagut informacions contradictòries i s’ha amagat fins el moment de la signatura

I una reflexió: Sí, cal “posar en algun lloc” els residus, igual que les presons i les línies d’alta tensió. Però la decisió d’on han d’anar no es pot prendre d’esquenes als ciutadans.

L’abocador de la Vallensana (5)

Com a continuació de l’entrada que acabo d’escriure (L’abocador de la Vallensana (4)) afegeixo tres comentaris i tres reflexions.
Els comentaris:

  • El primer és que no està gens clar això dels 50 milions d’euros que, en realitat no apareixen enlloc.
  • Tampoc em sembla una jugada gens clara la que han fet de dir que el nou vaixell pelicà s’ha comprat gràcies a la creació de l’abocador. Tot i que reconeguin que fa molt de temps que estan negociant aquest acord (d’una manera molt fosca), se’m fa estrany que hagin estat tant calculadors. A més, cal tenir present que hi ha molta gent que afirma que la bruticia que ara patim a la platja bé de la mateixa construcció del port. No deixa de ser curiós que després d’uns anys de netedat la platja s’hagi tornat a embrutar els darres anys. Els diners del pelicà, haurien de sortir, doncs, del pressupost del port, no de embrutar, encara més, el terme municipal de Badalona.
  • Per acabar-ho d’arrodonir Badalona comunicació deia divendres: Les quantitats que rebi l’Ajuntament de l’Entitat Metropolitana i de la Gestora Metropolitana de Runes es destinaran a actuacions de millora mediambiental a la ciutat. Concretament a la Serralada de Marina i puntualment a la façana litoral. Però el vaixell pelicà ha costat 60.000 dels 126.000 euros que es rebran per la “prova pilot” de l’abocador. Com ja comença a ser habitual, en aquest tema el que diu Badalona Comunicació no quadra amb la realitat 🙁

I el parell de reflexions (de fet tres):

  • Ens diuen que aquest material de rebuig que va al nou abocador de la Vallensana és inert i que no té cap perill. Però necessita estar ben embolicat per a que no tingui fuites. Fuites de qué?
  • Els plàstics, que faran d’embolcall de les deixalles que ompliran la cantera i que garanteixen que no hagin fuites, són elements altament contaminants
  • A sobre, tot i que trigaran uns quants anys, els plàstics s’acaben degradant amb el temps, així que, tard o d’hora s’acabaran trencant i contaminant tota la zona

Les informacions que he fet servir per a escriure tot això provenen de:

L’abocador de la Vallensana (4)

Interessants comentaris que han deixat a l’entrada L’abocador de la Vallensana (2) dues persones diferents. Crec que mereixen ser reproduits aquí:

Miner sorprés diu:
És increïble l’Ajuntament de Badalona !! Arriba a tancar una Pedrera (Vallensana de PYDSA) per que era agressiva amb el medi ambient (i deixa sense feina 20 persones) i ara vol omplir amb residus, perillosos, tractats la pedrera.
Ara no és agressiu amb el Medi Ambient i la Serralada de Marina??
Quanta mentida !! Quants interesos econòmics hi ha darrera d’aquesta decisió ?
Ara el grup municipal de IC-els verds ja no deu parlar d’agressió al Medi Ambient.

I Francesc afegeix:
La conversió de la Pedrera de la VALLENÇANA EN UN ABOCADOR DÂ’ESCOMBRERIES és un insult al sentit comú i a la intel·ligència. M’explico:
El “rebuig” empaquetat en bales és pura i simplement “escombreria” vestida de seda, plastificada, empaquetada però escombreria ni més ni menys.

Actualment la pedrera és un dipòsit controlat de runa inert (enderrocs d’obres) per a refer els talusos originals dels vessants vallesans de la coscollada de l’Amigó amb l’objectiu final de restaurar el seu perfil original per finalment reforestar-los.

Això ho havia de fer l’empresa PYDSA filial de la multinacional australiana PIONER. Aquesta havia fet un dipòsit de garantia de 150 milions de les antigues pessetes per garantir aquesta obligació. Però vet aquí que va marxar (31-12-2004) sense fer-ho i la GENERALITAT LI VA TORNAR ELS DINERS a canvi d’adelantar sis mesos el tancament que era previst pel juny del 2004!

Fa uns tres anys es va constituir l’empresa mixta GESTORA METROPOLITANA DE RUNES S.A. per CONTROLAR aquest dipòsit de residu inert.

La pedrera es troba al cor del Parc de la serralada de Marina i la qualificació d’aquest espai natural un cop finalitzada l’activitat minera és de forestal. CONVERTIR-LA ARA EN UN ABOCADOR D’ESCOMBRERIES PROCEDENT DE L’ECOPARC DE MONTCADA O DE SANT ADRIÀ ÉS UN CONTRASENTIT. ELS LIXIVIATS D’AQUESTES ESCOMBRERIES CONTAMINARÀN L’AQÜÍFER DE LA RIERA DE LA VALLENÇANA.

AQUESTA DECISIÓ ÉS LA PROVA FEFAENT DEL FRACÀS PLANIFICAT DELS PLANS METROPOLITANS DE RECOLLIDA SELECTIVA DE LES DIFERENS FRACCIONS I DE LA REDUCCIÓ DELS RESIDUS SÃ’LIDS URBANS EN ORIGEN. FRACÀS PLANIFICAT PER GARANTIR UN FLUXE PERMANENT DE “rebuig” a les incineradores (UN GRAN NEGOCI). Donat que no solament no es minimitza el residu urbà sinó que no para d’augmentar i la segona pròrroga de l’abocador de la vall d’en Joan del Garraf S’ACAVA l’any vinent o a molt estirar el 2007, han trobat la solució fàcil: convertir l’esvorant de la pedrera en un nou abocador a canvi de diners!

Però una decissió tan greu ja signada que no ha passat pel necessari i obligatori procès participatiu l’invalida totalment. Tot el que es cou a la foscor dels despatxos és de malfiar. El FÃ’RUM DEL MEDI AMBIENT DE BADALONA NO HA ESTAT INFORMAT I PER TANT NO POT EXERCIR EL SEU DRET A SER CONSULTAT ( i l’OBLIGACIÓ de l’ÀREA DE MEDI AMBIENT A FER-HO). Destí ben trist el dels òrgans de participació municipal a Badalona com el del FÃ’RUM que tan sovint omple la boca de la regidora.

Badalona ja ha pagat prou cara la factura OLÍMPICA i metropolitana de SER ciutat subsidiària al servei de la gran Barcelona.

ÉS UNA GRAN MENTIDA I UN ENGANY A LA INTEL·LGÈNCIA PROCLAMAR QUE EL REBUIG DELS ECOPARCS ÉS INERT PER MOLT BÉ EMBOLICATS QUE HI VAGIN. ELS MATEIXOS MATERIALS PLÀSTICS DE L’EMBOLCALL SON MATERIALS CONTAMINANTS PER ELLS MATEIXOS.

Els Verds de Badalona hem demanat a l’àrea de Medi Ambient el conveni signat i desprès de negar-nos-ho i molt insistir ens han indicat que presentem una instància solicitant-ho!

ACLARAIMENT: ELS VERDS DE BADALONA NO ESTEM A L’AJUNTAMENT NI EXISTEIX LA COALICIÓ IC-ELS VERDS. ELS QUE HAN GESTIONAT AQUEST FRAU ECOLÃ’GIC I ESCÀNDOL POLÍTIC ÉS UN GRUP QUE ES DIU ICV QUE ÉS ON MILITEN EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, EL GERENT DE L’AGÈNCIA CATALANA DE RESIDUS I LA MATEIXA REGIDORA DE MEDI AMBIENT DE BADALONA. I TOT A CANVI D’UNA ALMOINA.

Els Verds de Badalona ens hi oposem a la conversió de la Vallençana en un abocador d’escombreries!

Batxillerat a La Llauna

També a 20 minutos la notícia que Suprimeixen un grup de batxillerat sense avisar i deixen fora 65 alumnes.

A banda del fet que aquestes 65 persones hauran de buscar-se un lloc alternatiu i, sense cap dubte, això els deu suposar un problema, el que em sembla espectacular és que el Director del centre li van confirmar per telèfon que tindrien quatre grups de batxillerat però després va descobrir per Internet que l’Institut només tenia tres grups aprovats. És d’una manca de formalitat – i de respecte – espantosa.

L’abocador de la Vallensana (3)

Per acabar d’adobar la desinformació sobre la Vallesana, 20 minutos publica avui la següent notícia:

Runes per a les plantes
El departament de Medi Ambient, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, l’alcaldia de Badalona i l’empresa Gertora Metropolitana de Runes SA han signat un acord per reutilitzar les bales de residus i restaurar el planter Vallensana.

La notícia és certament semblant a la que publicava el Badiu i, ara no hi ha dubte, ha de tractar-se d’una nota de premsa de l’Ajuntament.

L’abocador de la Vallensana (2)

Badalona Comunicació publica avui un article titulat L’ajuntament de Badalona rebrà prop de 50 milions d’euros a l’any gràcies al conveni per reomplir la Pedrera de la Vallensana amb residus tractats del que només puc dir que és impressionant. Veiem:

Un dels punts que recull el conveni és la implantació d’un cànon que revertirà en l’ajuntament de Badalona, segons la quantitat de residus tractats que es duguin a la Pedrera de la Vallensana. El consistori rebrà prop de 50 milions d’euros a l’any, tot i que mentre s’executi en forma de prova pilot la quantitat serà menor.

I tant menor, 126.000 euros. Perquè aquesta diferència?

Els primers beneficis ja s’han materialitzat. En les properes hores entrarà en funcionament un vaixell pelican, que se suma als 3 que recullen sòlids surants a Badalona.

Impressionant!!!, ahir es va signar el conveni, avui l’ajuntament ha rebut els diners i demà va al “concessionari” de vaixells pelican i s’endú un. O no ha estat d’aquesta manera? No sé, em sembla que alguna cosa no encaixa…

L’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, ha explicat que el conveni inclou l’adquisició de dues muntanyes de Montcada i Reixach.

Ahir Badalona Comunicació parlava d’absorció i d’intercanvi, avui és compra. I quants diners ha costat comprar les dues muntanyes?

Ah!, i si ara ens parlen dels 50 milions és perquè ja es dóna per suposat que l’abocador no es quedarà en una prova pilot. 🙁

Evidentment els dos partits polítics de l’oposició estan en contra. I els verds “de debò”? No sé, aquests no diuen res o al menys no surt als diaris.

CiU considera irresponsable fer l’abocador experimental enmig de la Serralada de Marina

La federació nacionalista adverteix que els responsables del projecte reconeixen que hi pot haver problemes de filtracions de líquids i gasos dels residus

El president de CiU ha destacat que la iniciativa del govern català i badaloní “s’ha ocultat fins al límit, ja que fins avui no hi ha hagut la primera informació mínimament detallada”.

Bé, això és normal, sabien que hauria oposició, així que ho han amagat. El que passa és que aquesta actitud de fer les coses d’amagat no és gens bona per la democràcia.

és una irresponsabilitat fer una actuació d’aquest tipus enmig d’un espai natural com la Serralada de Marina, que forma part de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

A la pràctica, això significaria que la pedrera es convertiria en un abocador permanent fins que s’omplís el forat.

s’ha escollit Badalona per raons econòmiques, derivades de la proximitat amb l’ecoparc, i per la manca d’oposició política de l’Ajuntament.

Aquí haig de rectificar als senyors de CiU. No crec que hagi hagut manca d’oposició política de l’Ajuntament. Jo diria més aviat que ha hagut interès per part d’un ajuntament que no sap d’on treure diners per pagar les obres faraòniques en les que està ficat.

En aquest sentit, el president de CiU ha acusat l’equip de govern municipal “d’haver renunciat a defensar els interessos de Badalona permetent que es portin a l’únic espai natural de la ciutat un mínim de 84.000 tones de residus a canvi de 22 milions de pessetes, diners que no servirien ni per arreglar la carretera d’accés a la pedrera”.

Carretera que, efectivament, necessita ser arreglada.

Per acabar, a el Badiu, publiquen avui una nota de premsa dels signants de l’acord. No diu res de nou però no està de més llegir-lo (perdò, hi ha una cosa important que no diu, que Badalona hagi de rebre 50 milions d’euros anuals en algun moment…)

L’abocador de la Vallensana

Sí, abocador, perquè passarà de ser una expedrera a abocador 🙁

Avui s’han multiplicat les notícies sobre el destí d’aquesta part del municipi:

Alguns apunts:
De “el Punt” trec aquestes frases:

Engeguen una prova pilot per recuperar la muntanya foradada amb 84.000 tones de material de rebuig

Les entitats ecologistes i els partits de l’oposició denuncien que sota aquesta prova pilot s’amaga la voluntat de la Generalitat d’establir a Badalona un nou abocador.

Ja fa mesos que el dipòsit controlat de la vall d’en Joan és objecte d’una prova pilot similar i els dos projectes pretenen ser una alternativa un cop es tanqui l’abocador del Garraf.

Així, el consistori badaloní podria rebre en un any 126.000 euros.

les conseqüències ecològiques d’aquests abocaments no es podran saber fins d’aquí a dècades.

Resumint, aquesta “prova pilot” deixarà 84.000 tones de residus a la Vallensana, motiu pel qual l’ajuntament de Badalona rebrà 126.000 euros. Patètic 🙁

De la notícia a “el Badiu”…

El material de rebuig dels ecoparcs metropolitans pot ser la solució.

Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge i president de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), José Cuervo, president de lÂ’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA), Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, i Ramon Tella, conseller delegat de l’empresa Gestora Metropolitana de Runes, S.A., signen un conveni per obrir línies de restauració paisatgística amb l’ús de nous materials.

Solució, nous materials, sens dubte la notícia deu venir directament de l’alcaldia. O això o és una broma de mal gust, perquè dir “nous materials” als residus plastificats no sembla gens seriós.

Finalment, de Badalona Comunicació em quedo amb les següents frases:

Badalona ampliarà el seu territori absorbint dues muntanyes del terme municipal de Montcada i Reixac.

Es tracta, de fet, d’un intercanvi que sorgeix de la possibilitat de traslladar el material de rebuig que genera l’ecoparc de Montcada fins a la Pedrera de la Vallensana.

L’ampliació del terme municipal de Badalona servirà per construir tallafocs a partir de reforestar la zona amb vegetació resistent als incendis.

La prova pilot que s’ha de fer a la pedrera de la Vallensana per convertir-la en un abocador de material de rebuig tractat ha estat protagonista del ple tot i que el tema no s’incloïa a l’ordre del dia. Ha estat Convergència i Unió, des de l’oposició, qui ha posat el tema sobre la taula després de lamentar haver-se assabentat d’un tema que considera transcendental per la ciutat per la premsa.

Els residus que arribaran a la pedrera de la Vallensana és el que es coneix com a rebuig. Es tracta del material sobrant dels ecoparcs, on es fa la transformació de la matèria orgànica que llencem a les escombraries.

A veure, si algú de Badalona Comunicació llegeix això que no s’emprenyi, si us plau, però la notícia que parla de l’ampliació del terme municipal de Badalona no queda gens clara. Titulen la notícia amb un espectacular Badalona ampliarà el seu territori absorbint dues muntanyes del terme municipal de Montcada i Reixac, per després dir que es tracta d’un intercanvi sense especificar a canvi de que. No sé, no em sembla una manera seriosa d’explicar uns fets. 🙁

Bé, finalment sembla ser que Badalona “guanya”:

  • Un abocador “prova pilot”
  • 84.000 tones de residus “tipus rebuig”
  • 126.000 euros, que s’enfonsaran al port
  • Dues muntanyes

Badalona, guanya o perd?