Arxiu anual: 2005

L’ajuntament de Badalona prioritzarà Ca l’Arnús

O això sembla:
Els partits que governen a Badalona prioritzen Dalt la Vila, Ca l’Arnús i la zona sud els dos últims anys de mandat (el Punt)

En el cas concret del parc de Ca l’Arnús, tema que ERC ja va avançar que posaria sobre la taula quan va forçar la trobada, els tres partits van decidir instar els seus representants a l’Ajuntament a obrir aquest pulmó verd al mes de juliol, tot i que encara es desconegui el pla d’usos del parc.

Serà veritat que tindrem obert Ca l’Arnús d’aquí a dues setmanes? En quines condicions? Podrem accedir des de Can Solei?

L’abocador de la Vallensana (7)

Una sentència prohibeix omplir amb matèria orgànica la pedrera Berta, al Papiol ((el punt)
La notícia diu:

El Tribunal Superior de Justícia ha dictat que la pedrera Berta, entre Sant Cugat del Vallès i el Papiol -al Baix Llobregat- s’ompli amb material inert procedent de runes i enderrocs i no amb bales amb deixalles orgàniques dels ecoparcs.

Amb aquesta sentència es tanca un debat que es va obrir el 1990, quan els propietaris de la pedrera van proposar restaurar-la després de 80 anys de funcionament amb terres i runes, però la solució no s’ajustava a la normativa de la Generalitat i l’entitat metropolitana va proposar cobrir-la amb bales d’ecoparcs.

El més curiós de tot això, és que crec que els ecoparcs produeixen un sols tipus de bales i, o tenen matèria orgànica o no en tenen…

Per altra banda llegeixo a un altre lloc:

la línia d’empaquetatge de residus. Aquesta línia preveu embalar amb plàstic els residus que es considera que no es poden aprofitar i portar-los a instal·lacions de tractament finalista. Teòricament haurien de servir només per la petita part dels residus que no es poden aprofitar després de triar-los, compostar-los i/o metanitzar-los; no obstant, l’anàlisi del flux de materials que hi ha als projectes dels ecoparcs ens ha permés veure que són estacions de transvasament per a una enorme quantitat de residus que s’admetran sense seleccionar dÂ’aquells municipis que no volen fer la recollida selectiva de la brossa orgànica a tot el municipi.

El flux de masses del projecte dÂ’Ecoparc-1 estableix que un 28% dels residus aniran directament a la línia d’embalatge. A aquesta quantitat cal sumar-hi el rebuig del pre-tractament de la matèria orgànica i el rebuig resultant de la metanització i el compostatge. El total és que el 62% dels residus entrants aniran a l’abocador o a la incineradora. I això en el millor dels casos.
(Perquè els Ecologistes de Catalunya diem no a l’Ecoparc?)

CiU ha penjat a la seva web el conveni entre l’ajuntament de Badalona, l’Agència de Residus de Catalunya, l’E.M.S.H.T.R. i la societat GMR,S.A. d’on es poden treure coses com aquestes:

un cànon de 1,65 euros/tona de material de rebliment en forma de bala de rebuig d’Ecoparc degudament embalat dipositat en al pedrera per la restauració.

El cànon a satisfer per part de la Gestora Metropolitana de Runes, SA s’actualitzarà d’acord amb la variació de l’IPC nacional. En cas d’ampliació del termini per a la realització de la prova pilot o d’ús continuat de material de rebliment procedents dels ecoparcs aquestes quantitats s’actualitzaran per aplicació de la variació de l’IPC nacional des de l’inici de la prova.

L’Ajuntament podrà sol·licitar a Gestora de Runes, S.A i a càrrec del seu cànon, a que procedeixi a la neteja de l’aigua del litoral mitjançant la utilització de vaixells de recollida de residus sòlids flotants durant el període estival (de juny a setembre, ambdós inclosos), fins un import màxim de 60.000,00 euros.

Es a dir, que el conveni ja preveu que la “prova pilot” es pot allargar i el que es pagarà en aquest cas. En aquesta còpia del conveni no surten els noms dels experts de la UPC que pertanyen a la comissió de seguiment. Comissió formada per dues persones de l’Entitat metropolitanta, dues de l’ajuntament de Badalona, no sé quants de l’Agència de Residus de Catalunya, tampoc sé quants de Gestora Metropolitana de Runes, S.A., i els dos experts de la universitat (no especifica quina)

A tot això CiU ha dedicat el seu darrer butlletí a aquest tema i ha publicat una notícia a la seva pàgina titulada CiU dedica el seu butlletí al projecte per convertir la Vallensana en un abocador on podem llegir:

El president del grup municipal de Convergència i Unió, Ferran Falcó, ha manifestat que “cal dir les coses pel seu nom, i això serà un abocador”

i

es compensacions pactades –1,65 euros per cada 1.000 quilos de residu- són ridícules i miserables, i no serviran per acabar amb cap dels grans dèficits que pateix Badalona

Per la seva banda ERC Badalona, des de la seva web, fa campanya a favor de l’abocador.

Ca l’Arnús

Fa temps que no parlo de Ca l’Arnús, però és que no hi ha res nou per explicar, simplement, Ca l’Arnús està allà, obert només els caps de setmana i sense comunicació amb Can Solei 🙁

Però si escric avui sobre això és perquè en Miquel Estruch ha escrit a el Punt un petit article (o columna d’opinió o el que sigui…) sobre el tema. No es que digui gran cosa, però és que no n’hi ha gaire a dir 🙁

L’aigüera de Ca l’Arnús

Aparcament a Badalona

Tret de l’Internauta crític de Vilaweb Badalona:

Això de l’aparcament és molt curiós.
Hi ha un cas que trobo molt lamentable. Al carrer guifré, des de Roger de Flor fins Sant Ignasi de Loiola, hi ha zona blava d’aparcament. Doncs és un dels trams on els cotxes (de fet, les persones que porten els cotxes) tot i no haver problemes per aparcar, deixen el cotxe damunt la vorera.

L’explicació és senzilla: prefereixen molestar la resta de persones que utilitzen la via pública abans que pagar uns cèntims o bé arriscar-se a que els vigilants de la zona blava els posin una multa en cas de no pagar.

Ara bé, si tu no molestes a ningú i deixes el cotxe ben aparcat a la zona blava i després et passes de l’hora del tiquet, ja has begut oli. Mentrestant els qui aparquen a la vorera encara et miren amb cara de superioritat quan arribes al cotxe i hi veus la multa.

Normal: ells tenen la impunitat i els vigilants de la zona blava no tenen capacitat ni iniciativa per, almenys, cridar-los l’atenció. Segurament abans també formaven part del grup d’ingenus que els posen muiltes per aparcar bé. Ara, en canvi ningú els diu res per aparcar a la vorera.

L’original

Badalona a la “feria de abril”

Badalona paga 37.294 euros a la Fira d’Abril per la indicació d’un tècnic vinculat a la FECAC (Diari Avui)

L’Ajuntament de Badalona ha contractat aquest any una llotja a la caseta que la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya tenia a la Fira d’Abril seguint les recomanacions d’un tècnic municipal que, alhora, ocupa el càrrec de secretari a la junta directiva de la FECAC.

Aquí es poden criticar dues coses. El cost de la participació de l’ajuntament a la fira, i el fet que la recomanació vingui d’una persona de l’ajuntament vinculada a l’organització. I tot un any en que l’ajuntament no deixa de repetir que no hi ha diners 🙁

Vilaweb Badalona (L’ajuntament va llogar una llotja a la Fira d’Abril per 37.294 euros) i CiU de Badalona (CiU pregunta si el coordinador de programes de Cultura ha comès alguna irregularitat redactant un informe favorable a l’aportació econòmica de l’Ajuntament a la FECAC, de la qual és secretari) s’han fet ressò de la notícia.

Actualització: També a l’ABC es fan ressò de la notícia: Badalona pagó 37.294 euros por un palco en la caseta oficial de la Feria de Abril (compte!, no funciona bé amb Firefox i té anuncis força intrusius)
Diu l’ABC:

El colectivo “Els altres Andalusos” denuncia “las subvenciones encubiertas” que recibe la FECAC e insta a los partidos políticos a averiguar dónde va ese dinero

I afegeix, a les notícies que ja teniem pels altres mitjans, l’explicació de l’ajuntament:

Miguel Terrino aseguró, por su parte, que con los 37.294 euros “se pagaron las carpas” de las cinco entidades badalonesas -Juan de Arco, Hermandad Nuestra Señora de la Esperanza, Casa de Utrera, Casa de Huelva y la Casa Andalucía y Cataluña- que montaron caseta en la Feria de Abril. Tras negar que Badalona alquilara este año un palco en la caseta de la Fecac y calificar el texto de su informe técnico de “puro formulismo”, subrayó que “lo que yo hago es sólo dar continuidad a una ayuda que lleva años otorgando el Ayuntamiento de Badalona”.

Bé, això del “puro formulismo” no queda gens bé i ve a dir que es va fer malament, “perquè no era important”?

L’abocador de la Vallensana (6)

Les informacions sobre l’abocador de la Vallensana no s’aturen. Avui el Punt publica un article al respecte titulat La prova pilot per reomplir la pedrera de Badalona amb residus genera tot tipus de reaccions contràries

A més, avui he rebut un missatge de l’Oriol (en resposta a un meu) insistint en que no cal ser extremista i, com ell diu, que la realitat és més ‘complexa’ que la que va de l”aquí no passa res’ de l’Ajuntament a ‘això és la fi del món’ d’algun internauta. L’haig de donar la raó. De fet és allò que jo dic sovint que no hi ha res totalment negre ni totalment blanc. Tot té matisos.

Però jo això de la “prova pilot” ho veig d’un gris molt fosc 😉

Badalona beach

El títol, tret d’un article d’avui de la Vanguardia, és més aviat horrorós, però està a l’alçada de l’article, més “panfleto” propagandístic que no un article seriós (bé, des del meu punt de vista, es clar).
Comento algunes coses:

En un lustro, más de dos kilómetros del litoral de Badalona, secuestrados durante siglo y medio por industrias contaminantes, se habrán convertido en un barrio residencial de más de 4.000 viviendas.

Les indústries contaminats ja fa anys que no hi són, van anar desapareixent mica en mica. I va quedar la platja, lliure, tot i que, en alguns punts, no gaire usable. Però recuperable. De fet els darrers anys els ciutadans de Badalona havien recuperat aquestes platges. Avui, però, un dels dos quilòmetres de platja a quedat malmés per sempre. Ja no és ni recuperable, han fet un port allà. En cinc anys l’ajuntament de Badalona haurà aconseguit el que no van poder un segle i mig d’indústries contaminats.

Francesc López Guardiola, edil de Urbanismo, dice que será un puerto familiar, diurno, sin discotecas, un lugar de esparcimiento para la ciudadanía donde, como dice la alcaldesa Maite Arqué, “la gente, tenga o no tenga barcos, dé una vuelta por su dique de abrigo, que es un paseo sobre el mar”.

Això del “puerto familiar” ja ho he remarcat més cops. Ja veurem…
En quan al passeig sobre el mar, doncs miri senyora Arqué, ja n’hi ha un passeig sobre el mar a Badalona i amb un cost molt més petit. Es diu pont del petroli. A mi, personalment, no m’agrada gaire però, posats a tenir un passeig sobre el mar, crec que és més maco, més impressionant, i més econòmic. I està tancat! Es fa difícil d’entendre.

Vecinos de barrios en difícil situación, caso de Artigues, Sant Roc, La PauÂ… se sienten discriminados. Miquel Jurado, vicepresidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos, dice que “no estamos en contra del puerto, pero entendemos que el Ayuntamiento debería luchar con la misma fuerza contra la creación de guetos. Si no corremos el riesgo de agravar las diferencias y de que Badalona funcione a dos velocidades”.

El nou barri és un barri de luxe. No pels serveis, però sí pel cost dels habitatges i la situació al costat del mar. En que s’acabarà convertint?

El Ayuntamiento sostiene que la fachada marítima reforzará su capacidad inversora, lo que beneficiará al resto de la ciudad. “El progreso se extenderá como una mancha de aceite”, dice Arqué.

Però ara l’ajuntament no té diners. Fins quan? Quan s’haurà amortitzat tot el cost que representa per a la ciutat aquesta operació faraònica? Realment donarà suficients beneficis com per compensar la pèrdua d’un quilòmetre de platja (el 20% de tota la platja que té Badalona) i l’efecte que produeix al litoral? Jo crec que no. Potser m’equivoco 🙁

L’article de la Vanguardia: Badalona beach. La ciudad se transforma con el nuevo puerto y un barrio de cuatro mil viviendas.

Drets d’us

Si n’hi ha una cosa complicada a Internet, és la utilització dels continguts i recursos que es poden trobar a aquesta xarxa de xarxes. Quan un publica una fotografia a la seva web, sap que és fàcilment copiable i que no pot fer res per evitar-ho. Tot i això, també es compte amb el bon fer d’aquells que potser poden estar interessats en fer servir la fotografia i s’espera d’ells que, al menys, citin qui és l’autor.

Per aquest camí anava jo el dia que vaig decidir posar una llicència Creative Commons als continguts de Badalona bitàcola. De fet la llicència que he escollit és aquesta:

Sou lliure de:

* copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra
* fer-ne obres derivades

Sota les condicions següents:

  • Reconeixement. Heu de reconèixer i citar l’autor original.
  • No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.
  • Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada sota una llicència idèntica a aquesta.

* Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra.
* Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor.

(Hi ha un apartat a la columna dreta d’aquesta bitàcola, que diu Drets d’us on està especificada la llicència).

Bé doncs fa un temps em va sobtar veure una fotografia d’aquesta paperera a una pàgina web badalonina, i avui, tot i que ja l’havia vist més cops, m’he fixat que en que una d’aquestes dues fotos de la platja de Badalona està en un altra web de la ciutat. I em sap greu perquè si m’ho haguessin dit, als responsables de les dues webs els hi hauria dit que podien fer servir les fotos sense especificar d’on venien si ho preferien així, però van preferir agafar les imatges i fer-les servir sense fer cas de la llicència que té aquesta web.

Reconec que no té massa importància, però hem d’intentar, tots aquells que fem servir aquest fantàstic mitjà que és Interent, cumplir unes mínimes normes de cortesia. Sempre es millor, no? 🙂

Sequera

Llegeixo a el Badiu que l’ajuntament de Badalona ha fet públic un Ban per la sequera. Les mesures de les que parla el ban són raonables, així que no puc dir res més que em sembla molt bé. Però n’hi ha una que m’ha cridat l’atenció:

No es destinarà aigua apta per al consum humà per al funcionament de fonts ornamentals.

I és que m’ha portat a preguntar-me quantes fonts ornamentals que funcionin hi ha a Badalona. De fet, ara mateix jo tinc presents dues fonts ornamentals, cap de les dues funcionen. L’una a la Rambla i l’altra al parc de Can Solei. Segur que han d’haver més, però reconec que, ara mateix no tinc ni idea d’on. La veritat és que no acostumo a fixar-me gaire en les fonts ornamentals… És dolent això? 🙂