L’àliga de Badalona

Fa uns dies vaig descobrir una curiosa pàgina web dedicada única i exclusivament a anar en contra del ball de l’àliga abans de la cremada del dimoni. Abans d’entrar en consideracions de cap mena, caldria saber d’on ve aquesta figura i que representa. La informació que tinc prové del pròleg de Joan Mayné al llibre “el dimoni de Badalona” d’Andreu Mas, amb fotografies de Pere Jiménez i editat per el Punt al 2002.

Referent a d’on prové l’àliga diu en Joan Mayné:

… el 1998 vam proposar als geganters la recuperació d’un dels símbols de festa més importants: una antiga àliga que havia tingut Badalona el 1883 i que va ser present en els actes més rellevants de la ciutat durant una quinzena d’anys. La Nit de Sant Anastasi de 1998, doncs, vam estrenar una àliga nova i un seguici, amb ball i música propis, i vam recuperar, així, una tradició perduda durant un segle.

Bé, pel que diu, una tradició de 15 anys. Sembla una mica agafat pels pèls…

I sobre el sentit de la seva actuació:

El seguici de l’Àliga, funcionalment, té per finalitat enllaçar els dos espais de la festa, la plaça de la Vila i la Rambla, a on es traspassa, simbòlicament, el testimoni dels símbols de la ciutat i de la representativitat institucional amb tota la solemnitat que s’escau

La Cremada del Dimoni comença en el moment que arriba l’Àliga a la Rambla. S’apaguen els llums i dalt d’una tarima il·luminada fa la seva dansa ritual, en la qual defineix les formes d’un cercle i d’una creu que simbolitzen la reunió de tot un poble.

Bé, ara, aclarida la seva procedència i el seu significat… A mi, personalment, el ball de l’àliga no m’acaba d’agradar. Què li farem!

Un pensament sobre “L’àliga de Badalona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.