Tot i ser un tema que ja he tocat un article d’ahir de “La Vanguardia” parlant d’aquest tema en crida molt l’atenció per diversos motius. Per començar centra el problema de l’incivisme a la zona sud de Badalona, quan en realitat és un problema que afecta a tota la ciutat. És possible que afecti més als barris del sud, però no es queda allà com sembla dir l’article. Per altra banda, l’Eduard Tortajada afirma que l’ajuntament no té medis, però, de fet, quan els té tampoc els fa servir.
Dos casos d’incivisme sense sortir del meu carrer. Els cotxes aparcats sobre la vorera i l’urinari públic que hi ha a la plaça de Les Gavines (al costat de l’entrada a l’oficina de la Seguretat Social). Què pot fer l’ajuntament en aquests casos? Multar els cotxes aparcats sobre la vorera i fer que la Guà rdia Urbana passi de tant en tant per la plaça prestant atenció. Però, de fet, ni una cosa ni l’altra…
Bé, anem a l’article.
Hay quien no tiene problemas en arrojar la basura por la ventana. La gente satisface todo tipo de necesidades en plena calle. La música suena de madrugada a todo volumen. Reina la impunidad. Todo está pintarrajeado, sucio.
Hace diez años esto era impensable, dice Ãngel Vendrell, de la asociación de vecinos de Artigues. “Éste era un barrio de casitas bajas, obrero pero muy agradable”. El problema, agrega, es que en los últimos tiempos se ha convertido en punto de acogida de la población más necesitada. Buena parte de los vendedores ambulantes de cerveza de Ciutat Vella vive en Artigues y el vecino Sant Roc. Las mujeres que piden limosna con sus bebés en brazos en el centro de Barcelona también han encontrado aquà su hogar. La capital tose y la periferia se resfrÃa. Las autoridades badalonesas son conscientes de ello, pero son reacios a reconocerlo abiertamente.
Salvador Figuerola, director de la Fundació Ateneu de Sant Roc, advierte que esta situación amenaza con enquistarse en el sur de Badalona. “Ahora a mucha gente le ha dado en el barrio por romper las cajas eléctricas del alumbrado público”. Agrega que la gente se está acostumbrando a las pintadas, a las bolsas de basura abandonadas, a los parterres de árboles convertidos en papeleras, a los monumentos redecorados… “Todo ello alimentado por cierto abandono administrativo. Si alguien rompe una canasta de baloncesto, se queda rota”.
El teniente de alcalde Eduard Tortajada dice que los consistorios carecen de medios económicos y legales para reconducir la situación.
L’article sencer: La pobreza agudiza el incivismo en los barrios del sur de Badalona
Em sembla que vivim al mateix carrer, i voldria afegir altres mostres d’incivisme. Les pintades a les façanes. Excrements de gos. Pells de pipes, cacahuets, llaunes, boses, burilles, … als bancs i al parc infantil de la plaça de les gavines. La velocitat que agafen alguns vehicles. Mobles i trastos vells a la cantonada de la plaça. Escombraries fora dels contenidors, …. . El veritables problema, crec que no es soluciona només amb represió i vigilà ncia, sino també amb educació. Heu probat de cridar l’atenció alguna vegada a algun nen que estigui fent alguna cosa malament? Si ho feu, asegureu-vos que no hi siguin els pares a prop. Ja ni parlar-ne de demanar als adults que menjen pipes als bancs del parc que no llencin les closques al terra.
Tens raó que manca educació. Però el problema és que, ara mateix, cal una actuació global, d’educació i actuació. Per exemple, no cal que la grua s’emporti els cotxes, només un avÃs de la GU avisant que sobre la vorera no es pot aparcar durant una setmana. I desprès, sÃ, al que segueixi incomplint la norma se l’haurà de multar. I és que sempre és més fà cil ser incÃvic. Imagina’t una clase d’una escola on tots els nanos respecten al professor. I ara, imagina’t que arriba un nen nou que no el respecta. Si el professor no és capaç de fer valer la seva autoritat i obligar al nou nen a respectar-lo, rà pidament la resta prendran exemple i faran allò que els hi sembli més divertit. Això és el que està passant a Badalona i el que ha passat a Barcelona. Ningú posava ordre i cada cop la cosa a anat a més. Ara, només l’educació no servirà , caldrà fer alguna cosa més per tal que la gent s’acostumi, de nou, a ser cÃvic.
Fa uns tres mesos, vaig trucar els mossos una nit perque hi havia un grupet de ‘nanos’ que entraven a la casa mig abandonada que hi ha a la cantonada de Margarida Xirgu amb Prim, i per a fer-ho saltaven per la terrassa de casa meva. Van venir molt rà pid (2 minuts), però portaven les sirenes posades i, evidentment, van tenir temps de sentir-los i marxar. Parlant amb ells, els vaig comentar que al parc de Can Solei, cada nit hi havia ‘botellón’. NO SABIEN ON ERA EL PARC DE CAN SOLEI !. Em van demanar que pujés al cotxe patrulla i els ensenyés on era el parc i per on es posaven, ja que no tenien constà ncia ni cap queixa del que els vaig explicar. Vam donar la volta, i els vaig explicar per on saltaven al parc. No van poder entrar perque és jurisdicció de la GU, però em van dir que els avisarien. Des de llavors, el cert, és que hi han anat và ries vegades (la GU). Potser, con calen més diners, n imés mitjans, simplement aprofitar els que ja tenim i més coordinació entre els diferents cosos. També és cert que ens queixem moltes vegades, però després ens fa mandra anar a denunciar.