Electorables

El passat dia 28, l’Andreu Mas, al seu blog, comentava la candidatura a les properes eleccions municipals del LL.E.I. (Lloc Espai Independent) del badaloní Josep Valls i Pla. Poc després, el mateix dia, en Ferran Falcó, publicava al seu una entrada titulada Sopa de Lletres en el que reflexiona que malgrat la “bona voluntat”, la dispersió de vots i sigles només afavoreix la majoria., tot reclamant el “vot útil” per a CiU de aquells que estan descontents amb l’actual govern local.

En Ferran ha rebut ja alguna resposta del propi Andreu (No és pas una broma) i de La Res Pública de Badalona (Ferran Falcó no les deu de tenir totes!), però no em puc estar de donar jo també la meva opinió, tot i assumir que em puc equivocar…

En Ferran parla al seu blog de nou possibles candidatures a les properes eleccions municipals a Badalona, per una banda els que ja tenen representació al consistori:

I per altre aquells que no en tenen i aspiren a tenir-hi:

Afegeix en Ferran la possibilitat que PSUC Viu es presenti també a les eleccions però això no canvia el que vull comentar.

La preocupació d’en Ferran sembla que ve de que la fragmentació del vot afavoreix als partits amb més vots, en aquest cas al PSC i, per tant, demana el vot de tots aquells descontents amb el govern actual de la ciutat, per tal d’aconseguir un veritable canvi, per altra banda, del tot necessari.

Però veig difícil que una persona disposada a votar CUP, CpC o Ciutadans (quin error això de crear un nou partit amb un nom tan semblant al de un altre) estigui disposada a votar CiU només per això del canvi. I el problema, des del meu humil punt de vista, és que Ferran Falcó és més CiU que no pas Ferran Falcó.

Per altra banda, d’on poden sortir els vots per a aquests partits? Doncs la CUP-Els Verds li poden treure vots a ERC i IC-V, CpC al PSC i Ciutadans al PSC i al PP (malauradament del LL.E.I. no sé quins projectes té ni com es defineix, així que no puc opinar), per tant, l’aparició d’aquests partits en escena, en principi, afavoreix a CiU.

I, a més, algú es pot imaginar a un possible votant de Ciutadans votant CiU? I a un d’IC-V?

Per a mi, si en Ferran Falcó volgués atreure als descontents del govern de Badalona, s’hauria de presentar com a Ferran Falcó, no com a CiU. Potser així podria, realment, accedir als vots dels descontents i aconseguir alguna cosa més del que sembla buscar ara: una coalició que faci fora del govern municipal al partit més votat. Una opció que tal i com està el país, des del seu partit no hauria d’estar ven vista…

Badalona és una ciutat força complexa i crec que l’estat de les forces actuals no reflecteix aquesta complexitat. L’aparició de nous partits en l’escena badalonina farà més evident aquesta complexitat i obligarà als partits polítics badalonins a obrir-se més, tot buscant acontentar a una part més gran de badalonins. El PSC continuarà sent la força majoritària mentre no hagi un partit d’ideologia semblant que li pugui fer nosa. I CpC no crec que sigui aquest partit.

En qualsevol cas, crec que un veritable canvi a Badalona hauria de passar per un partit polític més local, amb bàsicament un projecte badaloní sense cap interès més enllà. Però per a això cal tenir molts diners i això, malauradament, no acostuma a ser sinònim d’honestedat i ganes de servir a la ciutat.

6 thoughts on “Electorables

  1. Doncs, dit això, els ciutadans de carrer que podem fer?
    Tots coincidim en que Badalona necesita un canvi, però el canvi no pot venir de CIU i doncs?
    Dos coses o anem tots a una i votem un partit capaç de fer un canvi i per tant vot util
    o demanen als partits petits que donen soport al PSC que s´ho tornim a mirar i escoltar a la gent.

  2. Francament, crec que Badalona necessita un canvi i el PSC, particularment, necessita passar per l’oposició per fer net -com deia tothom que ho necessitava CiU a la Generalitat.
    I pel que fa al Ferran. Sincerament, penso que és l’únic polític que ofereix un canvi: de maneres, de projecte, d’equip, generacional fins i tot… de debò, a Badalona. Se l’ha d’escoltar i llegir -no només al blog- jo he pogut donar un cop d’ull al seu discurs de presentació de candidatura i, a més, crec que a la web del seu grup municipal s’hi poden trobar altres textos més “de fons”, prou interessants. Va de cara, s’arrisca si cal i les seves paraules… sí són de CiU, però són molt més badalonines que altra cosa, i amb personalitat pròpia, i renovadores.
    Sobre el tema de si en Ferran o CiU, que si l’un suma més o l’altre resta… penso que és una qüestió que entra més en el terreny de la comunicació política que no en la pura descripció de la realitat.
    I pel que fa a la sopa de lletres… Hi ha de tot segurament: des d’aquell a qui, com que no han volgut a cap partit polític decideix fer la guitza -“ningú no m’entén” o “ara els fotré”-, fins a col·lectius amb conviccions pròpies.
    Ara bé, una lectura ràpida de tantes sigles em provoca dues reflexions així a “bote pronto”. La primera, és que és una mostra del descrèdit general de la política. I la segona, una mostra de la descomposició progressiva de la política a Badalona i, per les sigles que són, del govern de Badalona i del PSC en particular.
    El canvi és possible si ens ho proposem. Res hi ha de més conservador que el discurs que diu que el PSC serà majoritari i no hi haurà res a fer. No m’hi conformo. Potser el PSC sigui la força més votada però segurament perdent molts vots i regidors. Qui dels altres estarà pel canvi aleshores?
    A més l’aritmètica política catalana ja ens ha ensenyat que no sempre el més votat és el qui acaba governant.

  3. Martí, t’haig de donar la raó en moltes coses. Entre altres, el PSC necessita passar a l’oposició. També en que hi ha un descrèdit general a la política. I que no són de rebut candidatures pensades només per a fotre (no tinc clar que cap de les que es presenten a Badalona sigui d’aquesta mena).
    Ara, no veig el canvi de la ma de CiU. Potser amb l’ajut d’IC-V i ERC, però això significa donar poder a uns partits que porten anys al poder sense fer res… de bo. No, no ho veig.
    I és que crec que en Ferran hauria de ser més agosarat a l’hora de buscar els vots del PSC, no només dels descontents de la política badalonina que, potser, al final es quedaran a casa. I no el veig per aquesta labor, potser perquè els votants del PSC no són nacionalistes? Però és que Badalona no és nacionalista… Un dia d’aquests prometo parlar del que penso jo d’això darrer… I de l’aparició dels “oportunistes” de ciutadans de Catalunya.

  4. Doncs si de canvis reals es tracta jo no veig a ningú més d’aquest llistat que ho sigui que els nois de la CUP i en Ferran. Tots els altres són còpies i escissions dels que ja tenim, i d’aquests jo, al menys, ja n’estic tip. Bé, el LLEI no té res a veure amb qualsevol altra opció, evidentment, però, a part d’alegrar i divertir el vespre electoral als membres de les meses de Morera i als interventors dels partits(i ho dic per experiència pròpia), poca cosa més pot fer en les eleccions.

  5. Me permito -con perdón- añadir una sugerencia:
    ¡¡Hay que votar!! El espectro político es el
    que es. No hay otro. El desencanto, de producir-
    se, lo recibirá nuestra Ciudad como una sonora
    bofetada, que la sumirá en más de lo mismo… Y
    éso, no creo sea lo que necesita…¡Descalificar!
    para nada, a nadie. Quienes no han actuado cómo y
    donde deberían, que respondan en las urnas… Y
    aquellos que prometen ilusión y trabajo, que reciban su oportunidad. Es hora de anteponer las
    personas a las “siglas” y los “colores”.Yó voy
    a ser muy exigente con mi voto. Quiero cambios.
    Pero,para ello, tengo que votar…y así lo haré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada