Una història…

Treta del fòrum betulo.es, en concret d’un fil titulat consultes externes de l’ hospital de Badalona a Can Solei. Evidentment no és un text seriós, exagera les coses intencionadament. És una mena de caricatura que tot i que pugui fer somriure, ens ha de fer pensar en com actua el nostre ajuntament i en si realment això que diu és molt o poc exagerat.

Em sembla que no m’equivoco de gaire si afirmo que la decisió de l’emplaçament de l’edifici de consultes externes per part de l’ajuntament va anar més o menys així:

L’ajuntament es troba amb un marró a sobre la taula:

Les consultes externes de l’hospital de Badalona s’han quedat petites, i degut a l’especulació – perdó, volia dir Boom – inmobiliària, no hi ha cap terreny lliure per poder-les construir. A això s’afegeix el problema que ja es diposen dels diners per part de la generalitat per a la construció d’aquest edfici i, per tant, no hi ha l’excusa dels calers.

Es comencen a estudiar posibilitats:

El camp de futbol de Badalona.
– No. Podem treure una pasta venent-nos aquest espai a les constructores i així treure de la ruina a la que ha arrossegat una gestió incompetent al CF.Badalona i construir un nou camp.
– En aquest barri hi han serveis suficients per acollir 500 vivendes més?
– Bah!, si es queixen molt, ja veurem. De moment ja tenim el camp de futbol nou i la manutenció assegurada pels propers 30 anys. I espera, que a la que comencem les obres, ens mengem un troç més del parc, diem que és per error, i abans que es donin conta ja els hi hem fotut uns blocs preciosos on ara no hi ha més que quatre arbres de merda, com hem fet amb el cole.

El solar interior entre Méndez Núñez i Margarida Xirgu.
– Podem fer pisos ?
– No. És una illa interior.
– Hi ha alguna cosa feta?
– No el tenim abandonat i plè de merda des de fa 30 anys.
– Potser l’hauríem d’arreglar, no? No haviem promés un equipament esportiu?
– Bah! Els hi fotem aquí dintre. Soterrat perque no podem aixecar. Si surten esquerdes direm que és mentida, que ja estaven d’abans. Quan es queixin els hi direm que és pel seu bé, que ara està molt pitjor. S’enfadaran però no els farem cas i al cap de poc es cansaran de queixar-se.
– I com hi arribarà la gent fins allà? Els carrers són estrets, no hi passa l’autobús perque no hi cap, i ara ja es formen uns bons taps, no hi ha aparcament, i a sobre amb l’hotel, la residència privada, i els més de 500 pisos nous, la liarem grosa.
– I jo que sé? Mira, encara ens servirà d’excusa per obrir Méndez Núñez fins a Riera Canyadó, així direm que necesitem tallar uns quants arbres més de Can Solei i Cal Arnus per poder fer el carrer ben ample i que els cotxes puguin sortir d’allà, i ja de pas, fem uns pisets ben macos a tocar al parc, que total, per la merda que quedarà, el podriem construir tot i fora problema.
– I tot aixó, com li explicarà als veïns?
– Quina mania d’explicar, coi! Mira, envia el coordinador que els aguanti ell, que jo no tinc ganes d’haver de donar explicacions a uns veïns que no fan més que demanar i demanar. A la que pugui, marxo d’aquest coi de poble, aquí aviat ja no es podrà ni respirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.