14 de maig. Badalona comunicació:
Veïns del carrer Sant Bru denuncien la tala d’arbres centenaris a Ca l’Arnús
Els veïns de les últimes cases del carrer Sant Bru, situades a tocar del parc de Ca l’Arnús, estan molt enfadats després de veure que les maquines encarregades de les obres, estan talant arbres centenaris. Segons una de les veïnes afectades, Carme Pou, l’enuig encara és més gran si es té en compte que l’objectiu de la tala és poder construir un vial. Pou afageix que no entén com l’Ajuntament parla de pulmó verd i alhora talla els arbres del parc.
A la imatge es veu com un dels arbres del camà principal d’entrada a Ca l’Arnús ha estat tallat. Si han estat capaços de tallar un arbre en ple perÃode electoral, que seran capaços de fer desprès? 🙁
17 de maig, el Punt:
El TSJC retorna al seu amo una part del parc més gran de Badalona, expropiat per l’Ajuntament
El Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’expropiació de 4.131 m² del parc badalonà de Ca l’Arnús que són propietat de Juan Albert Arnús, realitzada per l’Ajuntament d’aquesta ciutat. El parc, que ha de ser el gran pulmó de la ciutat, té set hectà rees i ja està obert als ciutadans. Contra la sentència, feta pública ahir per CiU, ha presentat recurs el consistori badalonÃ, que defensa que la decisió judicial no dóna dret a Juan Alberto Arnús a retornar al parc.
17 de maig, el Punt:
«El govern enganya els ciutadans»
Quan encara no se sap si la sentència serà definitiva, és més que evident que aixecarà molta polseguera, ja que l’adquisició de Ca l’Arnús ha estat el blanc de les crÃtiques de l’oposició i de molts ciutadans. Uns lamenten com s’han portat les negociacions (el parc ha costat més de dotze milions d’euros) i altres denuncien l’ús electoralista de l’equipament, que s’ha inaugurat en més d’una ocasió.
21 de maig, Ajuntament de Badalona, nota de premsa:
Comunicat de l’Ajuntament de Badalona en relació a la finca de Ca l’Arnús (només l’he pogut trobar al fòrum betulo.cat).
Que la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya dóna la raó a l’Ajuntament de Badalona i ratifica que el procés d’expropiació de les finques B i C de la finca de Ca l’Arnús, amb una superficie de 48.000 metres quadrats, és và lid. Per tant, aquesta sentència no anul·la en cap cas l’expropiació i l’Ajuntament de Badalona continua sent el propietari de la totalitat de les finques de Ca l’Arnús que sumen 68.000 metres quadrats de superfÃcie.
…
Que la sentència exclou de l’expropiació una pastilla de només 688,5 metres quadrats de la finca B de 4.131 metres quadrats que estava qualificada com a verd privat protegit de la que només una sisena part indivisa (la part que equival als 688,5 metres quadrats esmentats), seria propietat de Juan Alberto Arnús, i les cinc sisenes parts restants (3.442,5) ja eren propietat municipal des de l’any 1982.
22 de maig, La Vanguardia, secció “Cartas al director”:
El parque Arnús
Esta carta responde a la escueta nota aparecida en La Vanguardia la semana pasada (17/ V/ 2007). El parque Arnús de Badalona tiene una extensión de ocho hectáreas (80.000 m2).Por lo tanto, los 4.000 m2 que me da la sentencia no constituyen la cuarta parte de la finca, sino una vigésima parte.
Al Ayuntamiento le quedan 76.000m2para hacer el parque público. ¿Por qué no lo hace? Pues bien, porque según la información que tengo, el Ayuntamiento no pretende construir ningún parque (que ya estaba hecho, porque lo hicieron mis tatarabuelos).
Lo que pretende o pretendÃa es construir un restaurante para hacer bodas y banquetes. No hay más que ver el actual estado de la finca para corroborarlo: han construido una enorme puerta corredera en la riera de Canyadó para la entrada de autocares en lo que iba a ser el aparcamiento del restaurante y han hecho una entrada de vehÃculos por el lateral de la autopista (¿desde cuándo se permite la entrada de vehÃculos en un jardÃn histórico?). También han derribado la bodega y las cuadras en el lugar donde iba a construirse el restaurante. Además, el Ayuntamiento también querÃa construir pisos en la parta baja de la finca.
Existen convenios firmados por el Ayuntamiento con una parte de la propiedad y con empresas constructoras vinculadas a una organización polÃtica religiosa de enorme poder y arraigo en España, aunque con esta sentencia se ha visto que no es omnipotente. Por lo tanto, quiero decirle al periodista firmante del escrito que esta sentencia no sólo no constituye ningún paso atrás, sino que es un gran paso adelante para el parque y para la ciudad, pues impide la construcción del restaurante.
J. A. ARNÚS DE URRUELA Badalona
Sembla mentida que després de tants anys en que Ca l’Arnús ha estat el gran projecte de l’Ajuntament (i, darrerament, la unió entre Ca l’Arnús i Can Solei) i, molts anys i 3 inauguracions després encara no s’ha solucionat el tema… Sembla que la pressa per fer-se la foto a les eleccions fa que després les coses surtin com surten…
L’Ajuntament no ha de fer cap parc a Ca l’Arnús, perquè com explica el senyor Arnús, ja està fet. L’Ajuntament ha de preservar, protegir i no fer cap negoci amb l’excusa del parc. Aquesta sentència dóna la raó al propietari, una persona que sempre ha estat d’acord amb que fos un espai públic, igual que la resta de veïns. Però l’ajuntament ha enganyat a la cuitadania, ha deixat a les famÃlies expropiades al carrer amb 5900 euros, ha enderrocat edificis històrics,vol treure els horts -quan es va aprovar al ple una zona hortÃcola-, i vol enderrocar la Casa del Pou… on jo encara hi visc. Aquesta sentència no és cap obstacle, tot al contrari… és un ajut per a protegir el parc de l’especulació. Ca l’Arnús, sempre ha estat una zona verda, no l’ha de recuperar, com diu el consistori, és més, abans era més verda: no s’havia fet el vial per entrar pel costat de l’autopista, no s’havia fet cap parking, cap escala de formigó, i n’hi havia més arbres, més animalets, més horts, més natura i sobre tot, més persones amb molta estima pel parc. Aquest ajuntament ha demostrat,un cop més, que no s’estima el parc, ni tampoc a les persones.
Mª José (Veïna maltractada de Ca l’Arnús)
el Ferran Falcó ha denunciat la tala del plataner publicament i als jutjas segons va anunciar per RCB el mateix dia de les eleccions
Per desgrà cia, ja no existeix la meva casa, la Casa del Pou de Ca l’Arnús, ha estat enderrocada. Aquesta edificació de carà cter històric, tenia un gran valor per la seva teulada del s. XIX, i en principi es va destinar a donar servei a la zona dels horts que l’ajuntament, també, s’ha carregat. Cada cop veig que el projecte especulatiu de Villa Bugatti que en un principi van aturar, comença a agafar forma. Encara no hem cobrat els 5900 euros que l’ajuntament ens va prometre per fer la mudança, el meu marit i jo, vivim a casa de la meva mare, i hem vist enderrocar la nostra casa… per si això fos poc, ni l’à rea de medi ambient ni tampoc la d’urbanisme, es va posar en contacte amb nosaltres per comunicar-nos l’enderroc de la vivenda, i aprofitant que van fer un primer trasllat de mobles, van començar a enderrocar la nostra casa, encara amb mobles i efectes personals a dins. Ens van remenar tot, inclús robat, entre altres coses, l’antena de la TV. Ni a la tele de Badalona ni enlloc a sortit tot això, perquè encara que hem parlat amb molt medis de comunicació, ningú té prou valor de dir la veritat. Podria explicar moltes més coses, com per exemple, que han tallat el suministre elèctric i per tant la bassa no es pot omplir d’aigua… els peixos de la bassa es moren i ningú fa res. Cada dia encara hi vaig a donar-lis de menjar, però es troben en un estat lamentable. Igual que els pobres gats, als que també, els han treure els seus refugis. Mai oblidaré aquestes experiències, i només espero que quan la gent passegi per Ca l’Arnús, recordi que altres persones, que sempre hem estat d’acord amb que fos públic, hem patit molt i d’una manera molt injusta i cap partit a fet res.
Lamentablemente las zonas de cultivo ya han sido arrasadas por completo, en ese espacio de tiempo en que existe un “vacÃo de poder” en el que solo la AlcaldÃa dispone de todas las competencias puesto que se esta en proceso de toma de posesión de los nuevos cargos electos.
http://ciudadanabetulo.iespana.es/DestrozoCultivos.html
Ahora tendrán mas fácil el instalar ese “engendro” de nombre muy sugerente como JardÃn Botánico de Especies Mediterráneas” que es la última torpeza sugerida por el Sr. Vives y asumida como agua de mayo por el PSC (ante la falta de ideas propias) gestionado como Escuela para Disminuidos.
Se preguntarán el ¿por que es un engendro? …ya hablaremos mas profundamente del tema, pero les aseguro que ante la eficacia, talante y los intereses inmobiliarios en la zona auguro auténticos nubarrones.
Igualmente ha sido demolida La Casa del Pou, http://ciudadanabetulo.iespana.es/CasaPozoDerribo.html edificio emblemático de la finca que realizaba la función del regadÃo de los huertos, con su equipo de bombeo de aguas subterráneas y gestionado su mantenimiento por la familia Carmona.
El pozo también ha sido anegado.
Esta familia habitaba esta casa legalmente y ha sido expulsada de ella por la fuerza mediante presión permanente durante largos años.
Desde aquà muestro mi solidaridad hacia ellos y rechazo abiertamente la actuación del Ajuntament.
Luego vendrá el representante de Medi Ambient a decir que hay que recuperar acuÃferos para…
!memeces!
Ciudadana Betulo