Badalona promourà el negoci immobiliari

Un titular de “el Periódico” del dia 26 de juliol deia: Badalona promourà el negoci immobiliari als barris pobres

Un títol que, de bon principi vaig pensar que seria tendenciós, però o tot l’article ho és, o és preocupant la visió de la ciutat que té l’ajuntament de Badalona 🙁

Alguns paràgrafs:

L’Ajuntament de Badalona vol fer més rendible el negoci immobiliari als barris deprimits perquè considera que, d’aquesta manera, la inversió privada ajudarà a dinamitzar les zones marginals.

No ho acabo d’entendre. Els barris deprimits no s’arreglaran amb més pisos. La qüestió és que si el barri és marginal, als nous pisos aniran a viure immigrants i gent que no tingui recursos, amb el que no s’aconseguirà eliminar la marginació, ans al contrari. A més sembla que l’ajuntament oblidi que la situació del mercat immobiliari no està gens clara actualment i deixar en les seves mans la dinamització de barris marginals ho veig força perillós.

Però el més preocupant de tot és que aquest ajuntament ho vulgui solucionar tot construint pisos. Com poden pensar en que les immobiliàries, que l’únic que busquen és guanyar diners, arreglaran els problemes que ells no són capaços ni d’entendre?

Més:

L’ajuntament creu que les transformacions immobiliàries representen un pes molt elevat per a les arques municipals i que la limitació d’altura impedeix que les immobiliàries aconsegueixin més beneficis i també són un obstacle per a la creació de més vivenda pública.

Ah!, és clar, el que vol l’ajuntament és omplir les arques municipals amb la especulació immobiliària, oi?. I desprès, què? Doncs ja tenim un exemple, el nou “quasi barri” de la façana marítima, creat per pagar la construcció d’un port que Badalona no necessitava ni necessita, no té serveis públics, no té infraestructures, no té res. De fet per no tenir, alguns dels veïns d’aquella zona no tenen ni tant sols un carrer en condicions que els acosti al centre de la ciutat. A més, al final aquests diners, a on aniran? A pagar els innumerables càrrecs de confiança de l’ajuntament?

Més…

Arqué creu que no tota la població exigeix la creació de vivenda pública. “Els joves demanen pisos protegits, però hi ha molta gent a la ciutat que té recursos per pagar un pis de mercat”, va dir l’alcaldessa.

Sense comentaris 🙁

Falcó afegeix que els grups polítics debatran fins on és capaç de créixer Badalona i que els partits reflexionaran sobre la qüestió de la urbanització dels terrenys de Canyet, on l’ajuntament ha detectat que diverses immobiliàries han comprat terrenys tot esperant que es portin a terme requalificacions. “La ciutat (amb uns 220.000 habitants) no pot arribar a 300.000 habitants. Hem de posar un límit al creixement”, va afirmar Falcó.

Però si es construeixen més pisos, el nombre d’habitants creixerà. Ja hi ha unes quantes promocions en marxa, la de l’avinguda Navarra, els nous pisos que acompanyaran el nou i innecessari canal del port, els pisos del cristall al barri de Canyadó, la reurbanització dels voltants de l’illa Can Fradera. Això que jo sàpiga. On posaran el límit?

Un altre tema curiós és el de les immobiliàries que compren terrenys esperant requalificacions. Però qui decideix si es requalifica un terreny és l’ajuntament. Així que les immobiliàries confien en que l’ajuntament requalifiqui els terrenys que han comprat. A canvi de què? Res pot guanyar la ciutat si uns terrenys com els de Canyet, gairebé forestals, es converteixen en cases unifamiliars que és el que sembla que es vol construir allà. Perquè hauria de requalificar els terrenys l’ajuntament? Perquè confien les immobiliàries en aquesta requalificació?

Alguns veïns culpen l’ajuntament d’auspiciar les vivendes precàries als barris degradats. José Martínez, secretari de l’associació de comerciants del passeig de la Salut, explica que el municipi manté una vella norma que exigeix als propietaris de cases petites adjacents que es posin d’acord per executar treballs de remodelació o millores. “Aquesta mesura ha creat degradació urbanística i es manté amb la finalitat que les vivendes tinguin escàs valor quan s’executin les expropiacions”, opina.

I permetre que les immobiliàries guanyen diners amb la construcció de pisos.

Sembla com si l’ajuntament de Badalona tingués interès en que les constructores guanyen diners… I crec que no hauria de ser aquesta la seva missió, no?

Actualització 2/8/07

En Ferran Falcó fa una resposta al seu bloc tant de la meva entrada com dels comentaris que heu deixat. La titula Tornem-ho a explicar i, com sempre, val la pena llegir-la.

Per altra banda, l’Andreu Mas parla al seu bloc del planejament de Canyet, en una entrada que també mereix ser llegida. Això sí, no us perdeu els comentaris!

8 thoughts on “Badalona promourà el negoci immobiliari

  1. Quan vaig llegir aquest article a EL PERIODICO lo primer que vaig pensar és que el pacte del pinyol havia fet efecte al cap de l’alcadessa.
    Badalona, una ciutat d’esquerres, comença a pensar i actuar de dretes. Facilita i encarrila els negocis privats.
    Vull un ajuntament amb força, que afronti els problemes i sinò que pleguin que ens estalviariem molts sous.

  2. Preocupant, molt preocupant.

    L’ajuntament de Badalona té clar que s’han d’arreglar el carrers i també té clar que no té pressupost.
    En lloc d’analitzar perquè sent una de les ciutats més cares d’Espanya en quant a impostos no hi ha pressupost pel més elemental, troben la solució desviant els diners de les plusvalues generades per les noves construccions i que haurien de servir per cobrir els serveis necesaris pels nous inquilins, promovent així barris precaris sense serveis elementals, això sí amb nous rascacels per a que les constructores fagin l’agost.

    Respecte a Canyet, no entenc que estiguin parlant de revisar el projecte i, d’altra banda, a la revista el Tot hi hagin promotores que estan anunciant a doble pàgina el nou barri de Canyet.

    Salutacions,
    Víctor

  3. Cierto que la empresa privada (léase inmbobiliarias)tienden a ver la cuenta de resultados, cómo fin muy principal. En la sociedad que vivimos, es así; por norma.
    ¿Es bueno.? ¿Es malo.? Bien; no es este el lugar para presentarlo a debate,creo.Sí afirmo que
    el dinamismo de “lo privado”,si de avanzar se trata.En pocas ocasiones, se ha visto superado
    por “lo público”, en la sociedad occidental de la
    que formamos parte,para bien y para mal.
    Quiero decir con ello que -quizás- sea posible encontrar una fórmula de colaboración,entre la función pública y la privada; con el fin de revitalizar barrios…Yó no me atrevo de desechar ésa posibilidad. No la veo perniciosa,de entrada. Habría que encauzarla con rigor,sin duda. Pero los resultados podrían ser los que Badalona necesita. Resultados éstos que
    la función pública -hasta la fecha- por sí sóla; está muy lejos de conseguir…
    Saludos.
    Carles Plaza.

  4. No te digo que no tengas razón, Carles, pero tampoco se trata exactamente de ir en contra de las empresas privadas sino en contra de la especulación inmobiliaria. El ayuntamiento de Badalona está apostando por la construcción de grandes bloques de pisos que ofrecen mucho beneficio al construir muchas viviendas en poco espacio. A cambio no se construyen ni se mejoran ni infraestructuras ni servicios.
    El resultado son grandes aglomeraciones de gente sin unos servicios adecuados.

  5. Badabit: “Si soltamos al león -seguro- se nos come.” Si damos plena operatividad a a las immobiliarias. La especulación sin límites está servida.Nó; la fórmula que “lo público y lo privado” debe tener muy clara, pasa por saber encauzar intereses mútuos…Conseguirlo, es posible -creo yó- dependerá todo, de quienes se sienten a la mesa de negociación…y de su “voluntad” social… además de económica.
    Saludos.
    C.Plaza.

  6. …Sí, el peligro existe.Es real.Pero -en mi opinión- la “fiera” puede ser domesticada, en forma bastante sencilla. Por interés.El problema lo tendríamos en determinar lo que se le puede conceder, para “ganarla”…
    Puedo estar en error, pero creo que el futuro pasará por aunar esfuerzos, entre función pública y privada. A pesar de que en casos cómo el que aquí nos ocupa, pueda -por lo pronto- sonar mal.
    Saludos.
    C.Plaza.

  7. Si el negoci inmobiliari fes que les zones marginades no es degradessin, la sol·lució a la fam mundial seria fer pisos a Kènia, Etiopia, Somàlia, etc. etc.?

    A més, ja ens ha fet entendre que no hi haurà promocions d’habitatge protegit a Badalona durant moooooolts i mooooolts anys… amb la pasta que donen les mordides de requalificacions ja preparades… per què pagar pisos… pels joves? Que els donin, home!

    Saludus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada