Avui ha estat el dia. La Maite Arqué ha deixat de ser l’alcaldessa de Badalona. Sobre el que ha fet i ha deixat de fer, El Punt informa àmpliament: Arqué posa fi a mitja vida a l’Ajuntament, un reportatge ampli i molt interessant.

Evidentment la Maite Arqué, com a “persona humana” que és, ha fet coses bé i coses malament. Avui me la descrivien com l’alcaldessa del sí a tot. Però que, evidentment, no sempre complia.

I coincideixo amb el Jaume Vives amb que un dels trets de l’alcaldessa ha estat la seva proximitat (ell afegeix excessiva?) i en el fet que entre les seves ombres hi ha el “desenvolupament” urbanístic de la ciutat:

Determinades actuacions urbanístiques (el port i la façana litoral en són alguns exemples) lluny de vertebrar la ciutat, s’han evidenciat del tot prescindibles i han col·laborat a consolidar un model de desenvolupament urbà allunyat de les necessitats i contraposat del tot a un projecte de ciutat amable i oberta al mar on, més enllà d’altres consideracions pràctiques, la línia del ferrocarril ens dibuixava, d’una forma clara, on acabava la ciutat urbanitzada i on començava la ciutat marinera, amb passeigs i aparcaments vora el mar, amb clubs esportius i piscines, amb restaurants i bars amb espais lúdics per a activitats a l’aire lliure, etc.

(Llàstima que en Jaume sigui també, en part, responsable d’això…)

Entrades aleatòries


1 Comentari