Badalona: El millor i el pitjor (8)

Martí Petit, Cap de la Unitat de Relacions Internacionals. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC):

Em confesso badaloní d’adopció. I d’adopció recent, a més. Començo així aquestes ratlles perquè em sento com el nouvingut que comença a opinar sobre qüestions que a penes coneix.

Dit això, vull expressar la meva immensa satisfacció de viure al microcosmos Badalona, tan lluny i tan a la vora de Barcelona. Lluny perquè a Badalona hi he trobat costums que encara perviuen “de quan la gent era bona” (per exemple, és l’única ciutat que conec on les portes del carrer es deixen obertes, “per si algú volgués entrar”). I en canvi, tan a la vora de Barcelona pel que fa al metro i, quan volen funcionar, les rodalies de RENFE.

De tota manera, em sorprèn que les notícies publicades sobre la ciutat siguin tan persistentment negatives. Les dades de què disposa el CAC mostren que la informació televisada sobre Badalona és poc afalagadora: problemes amb la immigració, violència de gènere i altres delictes, canonades rebentades en plena sequera, etc. Quasi el 80% de les notícies dels teleinformatius de TV3 sobre Badalona (78 d’un total de 99, durant el període gener 2007 – abril 2008) contenien informació que podem qualificar de negativa.

D’altra banda, l’Estudi sobre pluralisme territorial en els informatius de les televisions catalanes, presentat pel CAC el 15 de gener de 2008, demostra que Badalona surt infrarepresentada. També ha demostrat, a posteriori, un desinterès de Badalona i les seves autoritats en corregir aquesta llacuna i
assolir una major i més positiva presència als mitjans. Després de la publicació de l’informe, ciutats com Terrassa i Manresa van tenir un debat públic sobre la matèria (vegeu Regió7 i Diari de Terrassa, edicions del 16 de gener de 2008). Però… i Badalona?

En altres paraules, més enllà dels esports i de l’àmbit dels successos (puntuals, espectaculars i, per tant, mediàtics), Badalona i el seu Ajuntament no generen agenda informativa. No sembla que hi hagi una política comunicativa municipal que apunti a una determinada idea de Badalona. I això és fonamental per a la construcció d’una ciutat i la seva autoestima. L’èxit dels Jocs Olímpics va ser degut a l’organització i també a l’estratègia comunicativa. Les Olimpíades van deixar infraestructures, però també una autoestima que ha durat molts anys.

En definitiva, crec que Badalona hauria de trobar el seu lloc sota el sol dels mèdia.

Informe del CAC sobre pluralisme territorial en els informatius de les TV catalanes:
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Continguts/IST_1-2007.pdf

Un pensament sobre “Badalona: El millor i el pitjor (8)

  1. Sr. Petit:…¿”Portes del carrer obertes,a Badalona…”? Me permito aconsejarle -a Ud.- se sirva reconsiderar sus apreciaciones, en dicho sentido y permítame se lo diga: ¡Es por su bién.!

    Saludos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.