“Conciliar la vida laboral i la familiar”

Aquest és el grandiloqüent títol que ostenta la portada de la revista Bétulo núm. 88 (pàg. 7), d’aquest mes de desembre, fent referència al Casal de Mares i Pares de Badalona. L’article ens explica al respecte que és un servei pioner a tot l’Estat, i que “té com a objectiu donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

A mi m’agradaria aclarir un parell de cosetes:

  1. El servei no és tan pioner. Existeix un servei molt similar anomenat “Minuts Menuts” que funciona des de fa més d’un any diversos municipis catalans; ara per ara, concretament en són 9. http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/menuts.pdf. Així doncs, els senyors de l’ajuntament ja poden començar a treure’s floretes de sobre…
  2. Facilitar l’aparcament gratuït dels nens no és “donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”. La conciliació de la vida laboral i familiar, amb la qual els polítics s’omplen la boca darrerament, significa moltíssim més que això, i la utilització d’aquest amplíssim terme per a definir un servei de guarderia per hores, demostra que: o bé ens volen prendre el pèl, o bé són víctimes d’una greu manca d’informació sobre el significat de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Perquè es vagin fent a la idea: Conciliar la vida laboral i familiar significa 4 coses principalment:

  1. Assegurar que els horaris laborals siguin compatibles amb la vida familiar
  2. Assegurar uns serveis adients per a atendre els nens mentre els pares i mares treballen
  3. Proporcionar informació i accés als possibles serveis del municipi o comunitat que facilitin la organització de la família
  4. Oferir formació adient per a una òptima gestió del temps, de l’estrès, i altres problemàtiques relacionades.

De totes aquestes mesures, la més important és la primera, ja que l’objectiu principal de la conciliació és que existeixi la vida familiar, que m/pares i fills/es puguin conviure diàriament i gaudir de temps d’oci, d’estones de xerrar, jugar i fer deures, de poder dinar o sopar plegats. Així s’afavoreix una vida familiar més relaxada, que alhora influeix en el desenvolupament psico-afectiu dels nens i nenes, en el seu rendiment acadèmic i fins i tot en la seva salut.

El Casal de Mares i Pares (que en tot cas s’hauria d’anomenar Casal de Nens i Nenes, ja que no són els pares i mares els que hi acudeixen), està inclòs en el grup de mesures número 2, juntament amb d’altres com ara llars d’infants públiques, casals d’estiu públics de qualitat, assistència de “cangurs” a domicili…

Per tant, els senyors polítics haurien de tenir clar, i informar en conseqüència als ciutadans, que amb aquest tipus de servei es dóna un petit suport per a pal·liar les incompatibilitats entre l’horari laboral i l’escolar, i que els esforços s’han de dirigir cap a una adequació dels horaris laborals, que permetin una veritable vida familiar. Aquí és on es troba la veritable “resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

4 thoughts on ““Conciliar la vida laboral i la familiar”

  1. Considero que la conciliació de la vida laboral amb la familiar és un element clau per a una societat DE QUALITAT. Com ho és també l’Estat del Benestar i les seves polítiques en educació i salut.

    Als països del nostre entorn (inclòs els EUA), l’hora de plegar és a les quatre o les cinc de la tarda, segons els casos. Això permet disposar de temps per a una vida familiar DE QUALITAT.

    També cal observar que els índexs de productivitat d’aquests països són força més elevats que aquí. Això vol dir que, en horari laboral, es treballa amb eficàcia. Sortir de la feina més tard de l’establert no és cap mèrit ni està ben vist. Al contrari, vol dir que “no s’ha treballat bé durant el dia”.

    D’altra banda, els horaris de televisió també ajuden a disposar de més hores de son: a la resta de països, el prime-time és de 8 a 10, i no de 9 a 11, com passa aquí.

    A Catalunya, les autoritats han començat a fer passes, tard i amb timidesa, per tal de racionalitzar la “gestió del temps”, concepte que inclou la conciliació de la vida laboral amb la familiar. Com bé es diu a l’entrada de BADABIT, la Generalitat ha engegat algunes accions i estudis al respecte (es tracta de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania, de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadana). La seva web és:
    http://www.gencat.cat/benestar/families/SPFDC/gestio/index.htm

    Esperem que entre tots puguem construir una societat DE MAJOR QUALITAT!

    … Però ho haurem de fer entre tots, sense grandiloqüències i amb (auto)exigència.

  2. I també hi ha altres petites iniciatives a la pròpia ciutat, promogudes pel mateix Ajuntament com el “Juguem plegats” (http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ajuntament/ajuntament-abast/serveis/tramit.html?html=235.html), que no concilien res però que són un recurs… I, quan no es pot tenir una solució complerta com és el cas, jo crec que la suma de petites coses ajuda…

    Per cert: la “revisteta” és també una mica “autocomplaent” quan diu que l’Ajuntament fa la seva contribució a paliar la crisi mitjançant la obra pública. Ens estan dient que aquests projectes els tiren endavant per que hi ha crisi? No els pensàven fer abans? No estan fent servir diners d’altres organismes públics? En definitiva: jo no dic que no ajudin -és la recepta clàssica de qualsevol manual d’economia- però el que m’emprenya és que, ni que sigui en el titular, s’atribueixin el paper de salvavides…

  3. Totalment d’acord Pilar,

    Aquests tipus de serveis haurien d’utilitzar-se en cas d’urgència.
    Però si hi ha gent que l’ha d’utlitzar sempre per poder anar a treballar és clar que alguna cosa no funciona.

    També penso que la conciliació real entre la vida laboral i familiar no passa per tenir un lloc per “aparcar” els nens mentre treballem, això és una barbaritat, i qui ho defensi demostra no tenir ni idea del que és una família. Es tractaria, efectivament, d¡ajustar els horaris per poder estar més temps en família.

    Salutacions,
    Víctor

  4. Y -con todo- hay ejemplos,en nuestro entorno, de Países que han conseguido cotas de conciliación,en el tema que plantéa Badabit; incuestionables ó -cómo mínimo- dignas de ser imitadas…

    Medidas que tienen un factor aglutinador básico: Adaptación de horarios sin perjuicio para la productividad,imprescindible, en las Empresas…

    Si supiéramos asegurar dichos fundamentos; el edificio a levantar,tendría consistencias distintas…

    Saludos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada