Medidas que tienen un factor aglutinador básico: Adaptación de horarios sin perjuicio para la productividad,imprescindible, en las Empresas…

Si supiéramos asegurar dichos fundamentos; el edificio a levantar,tendría consistencias distintas…

Saludos.

Aquests tipus de serveis haurien d’utilitzar-se en cas d’urgència.
Però si hi ha gent que l’ha d’utlitzar sempre per poder anar a treballar és clar que alguna cosa no funciona.

També penso que la conciliació real entre la vida laboral i familiar no passa per tenir un lloc per “aparcar” els nens mentre treballem, això és una barbaritat, i qui ho defensi demostra no tenir ni idea del que és una família. Es tractaria, efectivament, d¡ajustar els horaris per poder estar més temps en família.

Salutacions,
Víctor

Per cert: la “revisteta” és també una mica “autocomplaent” quan diu que l’Ajuntament fa la seva contribució a paliar la crisi mitjançant la obra pública. Ens estan dient que aquests projectes els tiren endavant per que hi ha crisi? No els pensàven fer abans? No estan fent servir diners d’altres organismes públics? En definitiva: jo no dic que no ajudin -és la recepta clàssica de qualsevol manual d’economia- però el que m’emprenya és que, ni que sigui en el titular, s’atribueixin el paper de salvavides…

Als països del nostre entorn (inclòs els EUA), l’hora de plegar és a les quatre o les cinc de la tarda, segons els casos. Això permet disposar de temps per a una vida familiar DE QUALITAT.

També cal observar que els índexs de productivitat d’aquests països són força més elevats que aquí. Això vol dir que, en horari laboral, es treballa amb eficàcia. Sortir de la feina més tard de l’establert no és cap mèrit ni està ben vist. Al contrari, vol dir que “no s’ha treballat bé durant el dia”.

D’altra banda, els horaris de televisió també ajuden a disposar de més hores de son: a la resta de països, el prime-time és de 8 a 10, i no de 9 a 11, com passa aquí.

A Catalunya, les autoritats han començat a fer passes, tard i amb timidesa, per tal de racionalitzar la “gestió del temps”, concepte que inclou la conciliació de la vida laboral amb la familiar. Com bé es diu a l’entrada de BADABIT, la Generalitat ha engegat algunes accions i estudis al respecte (es tracta de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania, de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadana). La seva web és:
http://www.gencat.cat/benestar/families/SPFDC/gestio/index.htm

Esperem que entre tots puguem construir una societat DE MAJOR QUALITAT!

… Però ho haurem de fer entre tots, sense grandiloqüències i amb (auto)exigència.