Badalona recupera el bosc? (2a part)

Els arbres trasplantats totalment secs

El talús des de més a prop.

En primer pla el nostre garric sec.

Aquestes són unes fotos fetes avui mateix, al talús del berenador de Can Ruti. Només han sobreviscut 2 arbres petits al procés, d’un total de 30 que segons la Mercè Rius es van trasplantar allà.

  1. Espero que l’Ajuntament n’hagi aprés, i que abans de tornar a requalificar un terreny boscós, pensi bé en el que està fent. De què nassos serveix la moguda de la Festa del Bosc si a la mínima de canvi la reforestació resulta ser només una pantomima?
  2. Realment és molt possible que l’hospital necessiti créixer més al llarg dels anys. Si us plau, senyors de l’ajuntament, sigueu inflexibles amb la protecció del bosc de Badalona: no en tenim gaire. Busqueu alternatives al creixement horitzontal de l’hospital: pàrquings soterranis, edificació a sobre dels mateixos…
  3. La manera de redistribuir els arbres hauria d’haver estat més acurada. S’han replantat en racons dispersos, i en el cas del talús de berenador evidentment no es tracta d’un lloc adient per a posar-los.

Aquí poso unes fotos d’altres arbres trasplantats, propers a una altra zona on tenim altres arbrets. Com es pot apreciar tots estan secs.

Altres arbres trasplantats i secs

Altres arbres trasplantats i secs

Ah, per cert, m’agradaria saber quins barroers han fet el trasplantament. Més que res per no contractar-los mai en cas que tingui necessitat de jardiners. Espero que s’informi degudament a Serveis de Territori, a l’ICS, i a qui calgui, de que l’empresa de jardineria l’únic que ha fet, aparentment, ha estat robar-li els diners descaradament, i robar-nos-els a tots.

De moment, nosaltres hem perdut uns arbustos que ja formaven part de les nostres vides, especialment dels nostres fills, que estan molt dolguts; també hem perdut les ganes de tornar-hi, a la Festa del Bosc; Badalona ha perdut una zona de futur bosc; moltes persones han perdut els seus arbres; s’han llençat a les escombraries centenars de litres d’aigua per regar-los; s’han malgastat diners públics… I, als nostres ulls, l’Ajuntament ha caigut una mica més en la ja empobrida credibilitat que ens mereixia.

9 thoughts on “Badalona recupera el bosc? (2a part)

  1. No sé si hi ha possibilitats de que cap d’aquests arbres es recuperi. En qualsevol cas, semblen plantats de qualsevol manera, molt propers uns dels altres, en lloc si més no “estrany”.
    Sens dubte els beneficis del nou centre que es crearà al terreny on abans vivien aquests arbres seran prou grans com per merèixer l’intent de trasplantament. Però costa d’entendre que s’hagi hagut d’actuar amb preses i malament 🙁
    La fi no sempre justifica els mitjans i tot i que algú pugui considerar “poc importants” uns quants arbres petits, el que representen és prou important com per haver posat més interès en la seva conservació.

  2. …Muy bién; lo hecho, ha sido un “mal trabajo”. En muchos casos -demasiados- por lo que se vé. Se han dilapidado dineros,esfuerzos e ilusiones… Supongo -no obstante- que Mercè Rius tendrá bastante que decir al respecto.

    Con todo, mi opinión: Vale la pena -aprendiendo y mejorando actuaciones- seguir. Hemos de dar la importancia que merece, a una repoblación forestal,con ciertas garantías. No vale que todo se resuma a un ídilico día al cual, desde la ciudadanía- nos avenimos,sin más…Nó.

    El ayuntamiento debe actuar con rigor y de la mano de profesionales que dirijan con continuidad incuestionable. (Plantar y dejar a su suerte unos arbustos,difícilmente prospera.)
    Y nosotros -los ciudadanos rasos- tenemos la obligación moral, de considerar el acto de plantar; cómo si de un “padrinazgo” se tratara…Es una vida (vegetal) la que ponemos en marcha, desde una sencillez que -en realidad- no es tal.En realiad es una ambición que entronca con un futuro -mejor- para quienes nos han de suceder. Sólo con dicho argumento yá debemos exigir mayor responsabilidad y efectividad de nuestras Autoridades. Pero -de nosotros- en particular, también…

    Hay fórmulas…

    Saludos.

  3. Sí que s’està recuperant bosc, i a poc a opc es va veient el resultat. De vegades no cal ni l’acció humana: un parell de clars exemples: Turó d’en Bosca i de Montigalà, on els pins van sortint per sí sols.

    Això sí, les replantacions que s’estan fent sembla que no s’estan gestionant massa bé:
    1. No s’està replantant a tota la serra, només a la falda de les muntanyes i en segons quines valls.
    2. Les alzines sureres replantades, més del 80% estan parasitades per un fong que deixa el tronc de color negre, com si s’haguessin cremat.

    Realment, l’ampliacio´de Can Ruti no beneficiarà gens, l’entorn natural. El prolema és que, tot i que per sobre la B20 no es pot contruir, en l’àrea que ho volen fer no es troba dins el parc de la Serra de Marina. Per sort, l’àrea afectada no té un gran valor ecològic, però tot i això no està bé que hi hagi més pressió cap a un espai natural en vies de recuperació.

    Passa amb els boscos, però també amb les rieres… les grans oblidades per tots nosaltres, uns cursos fluvials que han donat molta vida i que per sota l’autopista, o estan soterrades i es converteixen en clavegueres (deixen de ser rieres i, per tant, no arriben els sediments al mar fent retrocedir la platja i agafant sorra del fons marí per recuperar-la, malmentnt l’ecosistema marí) o bé si es troben descobertes fan pudor o són abocadors incontrolats de deixalles i brossa que llença la mateixa ciutadania incívica de Badalona.

    Calen solucions, calen fets, no paraules, cal que comencem a mirar cap al nostre entorn. Fa 50 anys la riera de canyet arribava fins al mar i baixava ben plena quan plvia… ara no hi és, ara és l’avinguda matí pujol, i deixa de ser riera poc abans d’entrar a les primeres cases de la part alta de Canyet.

    UN DESASTRE.

    Els humans ens ceriem capaços de controlar-ho tot, però arribarà un dia que la natura ens tornarà a demostrar que és més. No en vam tenir prou l’any 1997 o el 2002, amb les rieres passant per on sempre ho havien fet, inundant carrers i corrent aigua amb força, tot arrossegant contenidors i, fins i tot, algun cotxe…

    Ja ens ho trobarem.

    SALUT i a veure si d’aquí uns anys en podem tornar a parlar però la mar de contents, enlloc d’haver-nos de plànyer.

  4. Bon dia a tothom,
    A mi m’agradaria comentar una sèrie de coses respecte d’aquesta replantació:
    – Des de l’Area de Medi Ambient i Mobilitat, es va demanar a l’Hospital que donat que s’havia procedit a la permuta de terrenys amb l’Ajuntament que es fes el transplantament dels arbres i arbusts que s’havien plantat en les reforestacions. Així mateix se’ls hi va demanar una sèrie de regs posteriors a la plantació per tal d’incrementar les possibilitats de supervivència.
    – També des de Medi Ambient i Mobilitat es va localitzar les espècies a transplantar i es van fixar els nous emplaçaments.
    – L’Hospital va contractar una empresa amb la suficient experiència en aquest camp.
    – Al fer els transplantaments,l’empresa es va trobar que degut a que el terreny era molt sorrenc les arrels estaven distribuides d’una forma que dificultava molt la seva extracció.
    – Algunes espècies s’han de transplantar amb el que s’anomena pa de terra, és a dir que s’ha d’arrencar les arrels envoltades per la terra que hi ha al seu voltant. Això en aquest cas no va poder ser així, doncs com ja he dit que el terreny era sorrenc es desfeia, i van quedar les arrels nues, fet que dificulta la supervivència posterior.

    Tot i això estem en contacte amb l’Hospital per a veure l’evolució d’aquesta operació i si no hi ha un grau de supervivència mínim exigir compensacions.

    Mercè Rius

  5. Hola Mercè

    Si, com en Carlos diu, et passes per les zones de replantació, tu mateixa t’adonaràs de que ja podeu exigir compensacions a l’hospital. Suposo que aquestes compensacions consistiran en la compra de nous exemplars, la seva plantació en llocs adients i un seguiment acurat per tal d’assegurar-ne la supervivència.

    Espero que així sigui, i que al menys el bosc no se’n senti de tot això…

    Salutacions

    Pilar

  6. Jo penso que la qüestió no és si el replantament s’ha fet correctament o no. El problema és que per molt que s’organitzi la farsa anual de la festa del bosc l’ajuntament no té cap problema en anar cedint terrenys o fent “permutes” quan li interesa passant-li el “marrón” a l’àrea de medi ambient.

    És que me’ls estic imaginant:
    – Mercè, treu’me aquestes coses verdes d’aquí que em molesten.
    – Estàs boig? Això no es pot fer.
    – Ja t’espavilaràs. És la teva àrea.

    El bosc no es pot traslladar a gust. Això ho sap tothom. I això és el que haurien de tenir em compte a l’hora de decidir on es pot contruir i on no. Si realment no hi havia cap altre lloc possible per a fer aquestes instal·lacions es diu i ja està, però que no ens intentin aixecar la camisa.

    Salutacions,
    Víctor

  7. Realment, Víctor, té pinta de que les coses hagin anat així, tal com ho expliques. I no només en aquest cas. També amb la cessió a la Generalitat d’una part de Ca l’Arnús per fer una escola sembla que la decisió s’hagi pres a corre-cuita sense pensar-ho massa.

    🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada