Tenemos un 51

En un dels baixos de l’edifici on vivim no hi viu ningú des de fa molts anys, tot i que de tant en tant (un o dos cops l’any) s’hi passa algú per a fer-hi una mirada, netejar el badiu (de vegades el desaigüe s’omple de fulles), etc. En definitiva, és un baix no habitat però, en cap cas, abandonat.

Eren passades les 3:00 de la matinada que a casa hem sentit sorolls als baixos del nostre edifici. Sorolls vol dir cops, batzegades i un patapim-patapam que ens ha despertat a tots. En sortir al balcó, em pogut veure que el carrer s’il·luminava des de dins del baix deshabitat, i que la llum es movia com si provingués d’una llanterna.

Després d’uns moments d’incertesa hem decidit trucar la Guàrdia Urbana (092).

El primer cotxe ha trigat, literalment, 2 minuts en venir.

Han baixat, des del balcó els hem indicat el baix i, en veure que era espanyat, han trucat reforços: Tenemos un 51, por favor mandad otra patrulla.

El segon cotxe ha arribat 2 minuts més tard.

Han entrat i han trobat dins el baix dues noies que havien decidit passar-hi la nit… o dues, o tres. A saber.

En aquestes han arribat el tercer i quart cotxes. En 10 minuts des de la primera trucada teníem allà 8 agents de la guàrdia urbana.

Han identificat les dues persones – dues noies italianes -, els han fet quatre preguntes i han escorcollat les bosses. Amb una educació exquisida, tot i que les dues noies més aviat s’ho prenien a broma i no sense un cert cinisme: Si no hi viu ningú! Comentàvem a casa que a nosaltres ens hauria costat molt, davant d’aquesta actitud, no perdre l’amabilitat amb què els agents les han tractat en tot moment.

Després ens han pres declaració, a nosaltres i a una altra veïna de l’edifici. Volien saber, sobretot, si havien espanyat la porta o l’havien trobada oberta, ja que això canvia el grau o el tipus de delicte comès (no és el mateix entrar a casa aliena que fer-ho per la força). El tracte que hem rebut de l’agent també ha estat immillorable, agraint-nos (ell a nosaltres) en tot moment que els haguéssim avisat.

Han emmanillat les dues noies – aquí se’ls ha acabat el bon humor a les dues – i, si ho hem entès bé, se les enduien a la comissaria dels Mossos.

Més que relatar un succés que deu repetir-se – desgraciadament – de tant en tant a Badalona, el que volem és felicitar i agrair a la Guàrdia Urbana que hagin vingut, que hagin vingut tan ràpid, la seva professionalitat i la seva amabilitat i educació, tant amb els veïns com amb els agressors.

Malgrat l’ensurt, ens n’hem anat a dormir tranquils 🙂

Quant a Capgròs

També conegut com Isma, el Capgròs és possiblement el col·laborador de Badalona Bitàcola que més valor aporta al blog. Més fins i tot que el seu administrador!

2 thoughts on “Tenemos un 51

  1. Tot i que en Capgros ho ha fet en nom dels dos, volia agrair personalment a la Guàrdia Urbana la seva actuació d’aquesta nit, ja que com diu el Capgrós han estat supereficients i hem anat a dormir molt tranquils.

  2. …Pués me sumo a vuestra satisfacción -Capgros y Mercè-…Bién está que en alguna parte de la Ciudad; las actuaciones de la GU resulten efec tivas…

    Con todo; para eso está. ¿La felicitamos por cumplir con su obligación.? Bueno…hagámoslo, pero recordándole que existen otras muchas ocasiones en que -su actuación de servicio- deja de estar en consonancia, con algunos derechos irrenunciables, de muchos ciudadanos…

    Claro que -entonces- la argumentación es que “faltan medios” ó -lo otro- “que ciertas prioridades, no permiten actuaciones”…

    Pero,bueno; ciertamente nó seré yó quién generalice una crítica destructiva respecto de nuestra GU…Sí manifiesto mis personales dudas, en contra de algunas fórmulas de actuación y de la efectividad que sería exigible…

    Y si manifiesto dichas dudas es -que nadie lo dude- debido a que tengo mis motivos.Nada de gratuidades…

    Saludos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada