La Badalona que suma…

En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat en les seves paraules.

A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.

Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.

Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.

Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.

O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.

Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.

Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.

Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.

Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…

I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:

cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.

Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!

Més informació:

Entrades relacionades

  • 23 maig 2011 Què ha de fer CiU? Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà "malament"... Veiem les opcions que […]
  • 9 agost 2008 Reflexions d’estiu: CiU al govern de Badalona Feia temps que venia donant-li voltes a aquesta entrada, però no trobava el moment d'escriure-la. L'estiu m'ha ajudat a donar-li forma 🙂 Quan CiU va donar suport al PSC a l'ajuntament […]
  • 21 juliol 2010 Ferran Falcó i la Generalitat Fa ja un temps un conegut, gens convergent, però molt "falconista" em comentava que li preocupava el que podria passar si, com és força probable, CiU guanya les properes eleccions a la […]

10 pensaments sobre “La Badalona que suma…

  1. A veure, s’ha de reconèixer que CiU Badalona sap manegar-se a la xarxa. I no només això, realment a l’ajuntament han impulsat una actualització tecnològica que espero quedi prou ben reflectida a la nova web.

    Però una cosa no treu l’altra.

  2. …Pués desde mi punto de vista -y de entrada- considerar, la iniciativa del Sr. Falcó; de excelente. A mi entender distingue -en positivo- al político que la realiza y además “provoca” el debate participativo y aquélla inquietud,llamada a “sumar”…

    ¿El contenido del documento:? Lo leeré y “releeré” con atención. Y opinaré.Hoy por hoy; mi agradecimiento a quién posibilita tal oportunidad…

  3. Crec que llegir en diagonal només crea opinions en diagonal, o simplement sesgades ( no seras un periodista de diari-grogent?), solen ser les mateixes opinions generalistes que la tele-escombreria promou.
    Si el futur de la ciutat esta en joc, i els temes que s’han d’abordar son grans i complexos, donç jo crec que 35 pagines és un resum del resum.
    Dir el que penses en politica sempre et crea problemes, arrisques, personalment jo els prefereixo abans que a aquells que s’amaguen sota el ala o marquen impossibles per despres incomplir descaradament.

    Sempre recomano als meus alumnes de Universitat que llegeixin en forma, fons i sentit, i després que valorin. Es el mateix que et diria a tú. Ben paga la pena fer-lo (per capitols o sencer) i després valora, opina i si t’atreveixes… aporta.

  4. Caram, com apreteu!

    Jo crec que el Badalona Bitàcola només volia posar de manifest que, per sort o per desgràcia, ha anat a petar a un passatge que no semblava massa consistent (i la veritat és que no ho sembla). És l’únic que critica, deixant de comentar la resta del document.

    D’altra banda, el fet que es publiqui aquí una peça sobre la iniciativa de CiU em sembla ja prou reconeixement, no?

  5. Bé, crec que el Capgròs ja ho ha explicat prou clarament. 🙂

    Quimijoan, no intentava fer-me una opinió del document, només volia fer esment de que el document existia i que m’agradaria llegir-lo sencer, però que no havia estat capaç de fer-ho (entre d’altres coses per que no em vaig poder posar fins les 12 de la nit i, certament, no són hores per llegir un document d’aquesta mena). De fet, al començament del escrit especifico clarament que no podia fer un comentari del document.

    El que sí comentava, era que m’havia trobat un paràgraf des del meu punt de vista, incoherent.

    El document sembla ben fet, pensat i treballat, és veritat. Però per això sobta molt aquest paràgraf.

    Bé, en qualsevol cas, jo m’arrisco a dir el que penso, malgrat pugui ser malinterpretat o, més fàcilment, equivocar-me. 🙂

    Moltes gràcies pels vostres comentaris!

  6. De tot plegat, el que queda clar és que en Falcó i CiU volen generar debat.

    I això és molt bo.

    Ara bé, això també servirà per saber si la ciutat està a l’alçada.

    És a dir, si som capaços de detectar aquestes petites incoherències (tot i que l’exemple de l’Artur Martorell crec que el posen per explicar que hi ha edificis municipals buits o infraestructures que es poden optimitzar, cobrant o donant-li ús social sense cost per l’Ajuntament), o si per contra no hi ha capacitat de reflexió en una ciutat que ha de despertar.

    Està bé això que has fet d’analitzar per damunt el document de 30 pàgines. Ara caldrà mirar-lo més en detall. Gràcies per advertir-nos del possible interès del tema…

    Sabrem la “salut reflexiva” de la ciutat quan es vegi la quantitat i qualitat dels comentaris de la gent que passi pel web on hi ha els capítols, tot i que, pel que he llegit, en Falcó deixa tantes vies obertes per a dir-li què en pensem -inclòs el seu correu- que potser ens passen desapercebudes moltes opinions.

    El millor serà deixar-les al web aquest que han creat, perquè tots les poguem veure.

  7. Vist, i entés.
    Sabeu que passa que en temes locals fa massa temps que menjem pa i dins de l’entrepà no hi res. Jo crec que el bocata ha tenir quelcom dins (pernil, formatge o fuet… port, autopista, IMPO, etc.etc) i per aixó no entenia que algu fos crític abans de “menjar-lo” quan dins hi ha de molta cosa que cal rumiar.
    El aspecte incoherent que esmenteu jo l’he entés pensant que el rendiment del patrimoni ha de ser per la ciutat, si, pero aquest ja sabeu que no unicament ha de ser economic i sobretot quan el espai cedit teniu poc futur. Almenys algu que tambe són ara persones badalonines es beneficien.
    En fi, gràcies i salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *