PSC estil PP

La CUP de Badalona ha denunciat les agressions que un seguit de militants del PSC-PSOE haurien professat contra els veïns i veïnes que es van concentrar el diumenge en protesta per la presència del president de la Generalitat, José Montilla, a Badalona per inaugurar el nou tram de la línia 10 del metro.

Segons la CUP, aquestes agressions s’han concretat en “insults, empentes i algun cop de paraigües” contra la gent concentrada entre la qual s’hi trobava militància de la CUP de Badalona.

Les agressions contra la concentració no han estat perpetrades per gent anònima del PSC-PSOE., tal com posa de manifest la formació. Personatges com Fermín Casquete -autèntic líder a l’ombra de la formació a la ciutat i a la comarca i reconegut exfalangista- i el secretari d’Organització del PSC-PSOE badaloní -Justo Alarcón- han pres part en aquests lamentables fets.

Igualment, l’actual director de l’Institut per la Promoció de l’Ocupació -Joan Rico Pecero- i nombrosos càrrecs de confiança del consistori han participat dels fets.

Badalona: La CUP denuncia agressions de membres del PSC

Entrades relacionades

  • 20 maig 2011 Final de campanya A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta […]
  • 9 desembre 2010 Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011? Aquesta entrada vol ser una continuació de la que en Capgròs va fer fa uns dies, Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats del 28N 2010. En aquella entrada jo deia que creia que […]
  • 23 maig 2011 Què ha de fer CiU? Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà "malament"... Veiem les opcions que […]

6 pensaments sobre “PSC estil PP

  1. Hola Bon dia badabit,

    Això que afirma la CUP es totalment fals, els únics que ens van enfrontar amb ells de forma directa, i degut a les seves empentes constants, vaig ser jo i el meu fill de cinc anys. I em sap greu que donguis credibilitat sense contrastar res amb la altre part implicada. De fet el contrastar una noticia és feina de periodistes i per tant estas parcialment excusat, de totes formes encara que ni tu ni jo son periodistes haurien de sapiguer que això no s’ens hauria de pasar per alt.

    Ara no tinc més temps, però a partir de la 13h d’avuí i despres de contrastar les meves fonts i parlar amb alguns afectats i/o implicats espero poder explicar millor el que va succeir.

    Gràcies i salutacions a tots !

  2. Aniceto, tens el meu blog a la teva disposició per explicar el que creguis convenient.

    Fins i tot, si ho desitges, podem crear una entrada nova amb les teves explicacions, en comptes de deixar-lo a un comentari.

  3. Hola Badabit, la meva versió del tema:

    Gràcies per l’oferiment, però millor així com comentari, i/o reflexió.

    EL GERARD I LA CUP

    El diumenge passat vaig apropar-me amb el meu fill Gerard, a l’acte d`inauguració de la línea 10 de Metro al barri de Llefia, volia passar una estona agradable i està present en un moment històric per un barri lluitador que sempre havia estat reclamant una infraestructura d’aquest tipus. Durant la meva infantessa havia estat residint a l’avinguda Marqués de Sant Mori de Llefia, en un pis que els meus tiets que treballaven a França havien deixat els meus pares que havien immigrat a Badalona procedents de la seva Córdoba natal, això va ser fins que els hi van donar un pis de protecció oficial al barri de la Salut a principis dels anys setanta, per tant es meus lligams amb el Barri de la Salut i el Barri de Llefia, estan clars i em feia il•lusió que el meu fill de cinc anys m’acompanyés a l’acte i pogués gaudir de la festa, fer-li una foto i que recordés evidentment en la mesura del possible quan arribi a gran, que ell havia estat a la inauguració de la nova línia de Metro.

    I vés per on que encara va ser millor del que m’esperava, doncs la festa a part d’estar amenitzada per els Castellers de Badalona, l’Associació Galega Agarimos, un grup infantil, diverses paradetes de globus, i un trenet inclòs, també estava amenitzada per uns cinc militants de la CUP, que no paraven d’empènyer i emprenyar a la gent, sense més raons que tocar els nassos, per el simple fet de donar-se publicitat aprofitant que hi estaven presents els Alcaldes de les Ciutats de Badalona, Barcelona i el President de la Generalitat, a més dels veïns del propi barri i d’altres indrets de la nostre ciutat. De fet encara no ser el que demanaven i juro per la Creu de Sant Jordi, ( que crec que donades les dates en les que estem i tractant-se d’uns “lliure pensadors intel•lectuals d’arrel” és la promesa més adequada que puc fer), que els trucaré un dia d’aquests per que m’expliquin “si us plau “ per que van anar a fotré amb l’aire un dia festiu que marcava l’èxit de les reivindicacions veïnals de barris humils i treballadors de la nostre ciutat. Que m’ho expliquin, per que allà ells, no van saber fer-ho. I com és evident, em vaig enfrontar, vaig agafar al Gerard en braços i en vaig encarar amb el Sr. Marc Sallas president de la CUP a Badalona i líder destacat d’empentes i rodolons en aquet moment, que després de demanar-me el meu nom, suposo que per identificar-me i dir me que era una altre socialista, va continuar empaitant a tort i dret a tothom, a tot això el meu fill, pobre ! no li va tocar més remei que està a primera línia, ves per on que va servir per que el nen tingués la seva primera lliçó de democràcia aplicada, davant uns intel•lectuals d’arrel com els militants de la CUP que tantes vegades com ja sabeu se’ls ha vist treballar en pro dels Barris de Llefia i La Salut.

    Dons bé Sr. Sallas i companyia, això ho faré una i mil vegades més. A qui voleu convèncer i de què ? Els socialistes entre els quals em trobo som conscients dels nostres encerts i de les nostres errades, errades i encerts senyor meu que hem comés en exercici de la elecció lliure i democràtica d’un poble que ens ha votat per delegar en nosaltres responsabilitats com les de fer arribar el Metro als barris més humils no només de la nostre ciutat, si no de tota l’àrea metropolitana i som prou intel•ligents per saber que des de que van recuperar la democràcia al nostre país, no tot han estat encerts i que per tant haure’n de rectificar allò que no hem pogut fer millor, i això senyors de la CUP, bé de l’exercici continuat i de la feina constant de tots els ajuntaments democràtics que han hagut a la nostre ciutat siguin del color que siguin, els d’abans de la guerra i els de després de recuperada la democràcia. Ah ! i no s’amagui darrera suposades associacions en contra de l’atur que militants del PP, com la Presidenta de la A.VV. de la Salut alta a sou del Sr. Albiol ha muntat, en una estratègia per mi equivocada, o darrera dels representants de l’A.VV. de Pep Ventura Illa Fradera, no admesa per la FAVB i formada per antics militants del PSC, que no estan d’acord en un procés de reforma interna del partit que ja no pot aturar-se i que evidentment no conta amb ells, però això son altres històries que ja he parlat amb els interessats personalment i que al menys ells van tenir la decència de no empènyer a la gent en el seu exercici lliure de manifestar-se, fet que vostè Sr. Sallas no va respectar. Resto a la seva disposició per qualsevol aclariment, però aquesta vegada com pot entendre no em portaré al Gerard

    Salutacions a tots !

  4. US FAIG ARRIBAR L’ESCRIT QUE AVUI SORTIA COM CARTA DELS LECTORS AL DIARI BNS

    CREC QUE DONAT QUE ÉS REFEREIX DELS FETS QUE VAM PASSAR DURANT LA INAGURACIÓ DE LA LINEA 10 DE METRO A LLEFIÀ

    AQUESTA CARTA ESTA SIGNADA PER EL SR. ALBERT VENDRELL I VIOLANT, VEI DE LLEFIÀ I MEMBRE DE DIVERSES ENTITATS I TAMBÉ DE LA CUP

    SALUTACIONS A TOTS !

    EN GERARD I EL FUTUR

    Benvolgut Gerard:

    Em dirigeixo a tu, atès que el teu pare ens ha donat aquesta oportunitat. L’altre dia a la concentració pacífica i sorollosa et vaig veure. Estaves espantat i anaves entre les cames de la gent esperant que el teu para et fet cas. No sé pas què t’haurà explicat aquell dia . Ni del que va passar.

    Ell ha escrit que encara no sap perquè van protestar aquell matí d’abril coincidint amb la inauguració del metro de la L10. Potser no ho saps, però aquell dia hi havia l’Alcalde de Badalona i el President de la Generalitat de Catalunya. Són dues persones molt importants i que manen molt. Així que quan algú té un problema i no li resolen, ha d’anar a veure i a queixar-se als que manen. I quanta més gent hi va, millor perquè es fa més força.

    El teu pare i d’altres “amics” interessats del PSC-PSOE no van deixar d’escridassar-nos, esbroncar-nos i fins i tot d’empentar-nos. Per aquesta raó, no sap perquè ens concentràvem. No ho saben perquè no els interessava escoltar. I ja se sap que no hi ha més sord que qui no vol sentir.

    Quan van començar a parlar aquells senyors tant importants, la gent que portava la pancarta va seguir tocant el xiulet. I va ser quan el teu pare et va agafar en braços i es va dirigir molt nerviós per a seguir insultant-nos. Aquell dia vas fer una classe de paraulotes que no s’han de dir. Fins i tot, una altra coneguda del barri i del mateix partit que el teu pare, us va treure d’allà. Gràcies Raquel.

    Ara que tinc aquesta oportunitat, Gerard, et voldria explicar perquè vam anar allà. Primer el món en que vivim no és just: hi ha gent que té molts problemes de diners, per trobar feina, etc. i això és perquè els sistema obliga que sigui així. I nosaltres no estem d’acord. Volem un nou model econòmic i social per al futur dels nens i nenes com tu.

    En segon lloc, ens queixem que hi ha poca democràcia. A la vida funciona la democràcia dels pares, “perquè ho dic jo i punt” quan no estan d’acord amb els fills, i nosaltres pensem que si volem un futur millor per als nostres fills i per a tu Gerard, és necessari que hi hagi democràcia de debò. On tothom pugui dir la seva i participar directament. Encertar-la junts i equivocar-nos junts.

    Finalment, Gerard, espero i desitjo que la lliçó que puguis treure d’aquest matí d’abril és que tenim dret a protestar com a veïns, treballadores, ciutadanes i que cal protestar davant d’aquells homes i dones que manen molt. I sols protestant, queixant-nos, podrem dibuixar un futur sense injustícia al món. Si nosaltres vivim millor és perquè molta gent va protestar, xiular abans que nosaltres i no van callar quan els que manaven els ho van ordenar.

    Albert Vendrell i Violant
    Veí de Llefià i membre de diverses entitats i també de la CUP

  5. EL GERARD, LA CUP I LA PROTESTA FORA DE LLOC

    En resposta a la carta que la setmana passada dirigies al meu fill, tan sols aclarir-vos quelcom que pot ser no acabeu de tenir clar Albert Vendrell i Violant, i altres membres de la CUP. Com ja us deia en la meva darrera columna, vosaltres veu forçar la situació més enllà dels límits raonables. El vostre dret a la protesta encara que lícit, va traspassar una frontera inadmissible quan el Marc Salles va començar a empaitar a la gent entre els quals ens trobàvem jo i en Gerard, o potser preteníeu arribar a encarar-vos directament amb el President fincant-li el xiulet a l’orella com veu fer amb mi, no home no. Us havíeu d’haver adonat que és tractava d’un acte festiu amb canalla petita i gent gran que venia a gaudir de la festa d’inauguració de les noves estacions de Metro de Llefia i La Salut, i això no ho veu tenir en compte. Si mal no recordo Albert, tu eres a un extrem de la pancarta, l`extrem més llunyà de la trifurca que va crear el teu amic Marc Salles, i jo en cap moment el vaig insultar com tu dius en el teu escrit, ni a ell, ni a tu ni al del xiulet, al qual em vaig limitar a cridar-li, entre xiulada i xiulada un visca Llefia, seguit d’un visca Badalona, a veure si callava d’una vegada i si que la Raquel López em va venir a dir que no mereixia la pena enfrontar-me a vosaltres i que recordés que anava amb el meu fill, gràcies Raquel. Ara bé homes la situació va superar les meves forces, i va ser quan una senyora de mitjana edat que anava amb vosaltres em va dir que no en posés nerviós que no era per tant, sí dona sí, sí que era per tant, que després de tants anys sense aquesta infraestructura vinguéssiu a enfonsa la festa de la seva posta en funcionament, no era de rebut.

    El passat dia 7 sobre les dotze de la nit vaig anar a parlar amb vosaltres després de demanar-vos un parell de vegades una reunió a través de la vostra web. Vaig anar a la vostra festa alternativa a la que em veu convidar, festa que celebràveu lliurament com no podia ser d’un altre manera sense que ningú destorbés el seu desenvolupament. Vaig saludar al Marc i a tu no et vaig trobar. Em va atendre molt amablement una companya vostra, Marta, a la que l’hi vaig explicar la meva versió, doncs ella no hi era durant la inauguració. Em va contestar que es veu que alguns dels que hagi havien i que eren membres del meu partit us havien insultat i fins i tot donat amb un paraigües, us demano disculpes si així va ser però com he dit la cosa es va sortir de mare quan veu forçar la situació amb crits i empentes a vegades dirigits a persones concretes, encara que això no justifica ni al comportament dels meus companys ni el vostre, per tan Albert una reflexió a la llum pública., Si voleu protestar ho feu fora de festes en les que hi hagi canalla i gent gran i això sí sense forçar situacions inadmissibles.

    Tan vosaltres com nosaltres treballem per una Badalona millor, en això almenys coincidim i tal i com li vaig dir a Marta, estem treballant internament per aconseguir-ho i això requereix temps i molta feina. Albert, Marc, sabeu que em queda pendent una reunió personal amb vosaltres, resto a la vostra disposició. Ah !, oblidava demanar disculpes a l’Albert doncs certament fas una feina important al Casal de Llefià i en la meva anterior columna negava la teva important implicació en el barri en el qual vius, gràcies. Com veu comprovar aquesta vegada no m’acompanyava en Gerard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *