La XXIII Diada Puntaire a Badalona

Anem una mica tard, ja que la XXIII Diada Puntaire a Badalona va ser el proppassat 30 de maig. Tanmateix, mai és tard per als reconeixements.

Vam sortir de casa una amb borrosos records de la infància i l’altre carregat d’escepticisme però sempre predisposat a aprendre alguna cosa nova.

Diversos mitjans anunciaven que s’esperava l’assistència de 4.000 puntaires. Veritablement, aquesta devia ser la xifra: tota la Rambla i tot el passeig marítim que hi ha al davant de la mateixa eren plens de persones — la immensa majoria dones — assegudes a una taula amb el seu coixí de fer puntes. Coixins de diversos tipus, dotzenes (o centenars) de patrons diferents, diversos estils, diverses llengües. Un espectacle — jo no ho qualificaria de cap altra manera — simplement impressionant.

En un “racó” (és un dir) hi havia no puntaries sinó parades amb tot allò que una puntaire necessita per a fer la seva labor. Igualment impressionant veure la gran tipologia de boixets, fils, patrons, etc.

En definitiva, una festassa per a la vista i els sentits.

L’enhorabona a l’organització!

Quant a Capgròs

També conegut com Isma, el Capgròs és possiblement el col·laborador de Badalona Bitàcola que més valor aporta al blog. Més fins i tot que el seu administrador!

5 thoughts on “La XXIII Diada Puntaire a Badalona

  1. Capgròs, i no vau parlar amb cap puntaire?

    Perquè a banda de puntes també parlaven de la gentilesa que havia tingut l’organització a l’hora de cobrar-los-hi 7 euros per cadira, o el preu caríssim que van pagar per un dinar de règim hipocalòric…

    Deixem el dinar perquè és opcional, però calcula quan s’ha recollit només en cadires multiplicant 7 x 4000 i després pensa en què es poden haver invertit aquests diners.

    No totes les puntaires van marxar de la Rambla tan contentes com en vau marxar vosaltres.

  2. Sísí, el Capgròs va parlar amb una puntaire per a preguntar-li com ho feia i quant trigava 🙂

    Això sí, no em van comentar el tema dels 7€ per la cadira o el dinar 🙁

  3. Jo tenia aquests records borrosos de la infància, sobretot la remor dels boixets en xocar l’un contra l’altre.

    Els 7 € i el preu del dinar, cosa que desconeixíem, és la manera que els organitzadors van tenir d’espatllar una festa que manté viva una artesania impressionant de veure. I si això fos Estats Units aquesta trobada hagués sortit als diaris.

  4. Cada año las Diadas de Catalunya tiene incidentes.
    Este año tocó a Badalona. Tema del catering que parece hay mucho que hablar, pero más grave para nosotros es que sabiendo la gente que iba a acudir, muchas de ellas las pusieron al otro lado de la vía del tren, en pleno solano y durante horas.
    Pensando que eran-suelen serlos, señoras de edades superiores a 50/60/70/80 años, y que estaban inscritas, la Organización sabían las que iban a acudir, no me parece que el seny anduviera por las organizadoras. ¿ellas estaban al sol o a la sombra?
    Se salvan, para mi que es recochineo, ya que en las invitaciones recordaban de que se llevaran un sombrero. ¡tela del telar!
    Nuestra Asociación para evitar este tipo de hechos para el 2011 haremos campaña nacional pidiendo que en los Encuentros, cuando se requiera, todas/ols tengamos el mínimo respeto a las personas y lo vamos a definir como VOLEM OMBRA I AIGUA, solo, respeto a las personas, a ninguna se la puede dejar al sol y ese día lo había a tope, durante horas.
    Más respeto a las personas y menos recochineo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada