Els turistes i el port

Des de principis de juliol passo en bicicleta gairebé cada dia un parell de cops al dia pel port de Badalona. I gairebé cada dia veig un cotxe amb matrícula estrangera donant la volta a l’entrada del port (normalment a l’entrada sud).

A l’entrada del port no hi ha cap indicació de que es pot travessar i al carrer Eduard Maristany no hi ha cap indicació de que el carrer està tallat.

Suposo que per l’ajuntament i els gestors del port aquesta situació els hi resulta absolutament irrellevant, però crec que encara que sigui només per educació, estaria bé buscar una solució i no fer perdre el temps a la gent.

Entrades relacionades

  • 3 maig 2010 Parcelas 15/16, el erial de Badalona Un interessant article avui a La Vanguardia: Parcelas 15/16, el erial de Badalona Todo era un lío. Seguramente la obra más importante que se hacía en aquellos años en Catalunya y la […]
  • 7 agost 2009 El port i la (ex) platja de Badalona sud El port de Badalona no només va destruir els més de 800 metres de platja que ocupa (entre el propi port i la seva "zona de seguretat"), també els més de 200 que hi ha al seu sud i que […]
  • 7 juliol 2015 El canal del port Molt breument. El nou equip municipal ha dit alguna cosa així com "cal repensar-se el canal" i alguns han trigat poc en "advertir-los" que ja està tot lligat i ben lligat i no hi ha […]

50 pensaments sobre “Els turistes i el port

  1. Jo encara me’n faig creus que el port talli el carrer. Em sembla un error garrafal haver dissenyat i acceptat que l’aparcament del port tallés una via pública.

  2. Badabit,

    Això que afirmes és mentida, i tu ho saps igual que jo, a l’entrada del Port hi ha uns retols que possa que tens 20 minuts de cortesia per estar dintre del port sense pagar. Un altre cosa és que els turistes o els seus GPS puguin saber que a l’altre banda hi ha una sortida, o que continua la carretera. Intenta ser una mica més constructiu, el Port i la seva gerència han donat un tomb a la situació en la que és trobava la instal.lació, i encara que resta molt per fer, el camí i el ritme és l’adequat i després de l’estiu rebrà un nou impuls.

    Per altre banda Capgròs, quan vols quedem i et faig cinc cèntims.

    Salutacions a tots !

  3. Aniceto, no fotem, no és mentida, llegeix bé, si us plau. Jo dic:

    A l’entrada del port no hi ha cap indicació de que es pot travessar

    I tu mateix dius:

    Un altre cosa és que els turistes o els seus GPS puguin saber que a l’altre banda hi ha una sortida, o que continua la carretera.

    O sigui, que hi no hi ha cap indicació de que a l’altra banda el carrer continua. Sí?

    No em tractis de mentider amb tanta lleugeresa, si us plau. I menys si a sobre tu mateix em dones la raó!

  4. Nano,

    ¡ La tens agafada amb el Port !. A mi em sembla del tot insuficient “el lletreret” i a la llarga aquest tram desapareix, espero i dessitjo que més a la curta que a la llarga. (Canal)

    La gent a la que ha de fer servei aquesta via, i tu és coneixedor del tema, ja coneix que és pot passar de banda a banda. No és tractar Badabit de cap pas alternatiu per evitar la NII, o l’Autopista.

    Lamento dir-ho, bé, no lamento dir-ho però la teva deria amb el Port supera l’absurditat, en lloc d’intentar tirar cap endevant una de les infrastructures més importants que te Badalona, tu i els teus comentaris constants denigrant la infrastructura fan més mal que bé.

    De totes formes tu a la teva, que jo aniré a la meva, que com pots comprovar va en sentit contrari a la direcció que constantment expressan els teus comentaris respecte al Port de Badalona.

    Per cert a partir de la tardar ja és recupera la llotja dels pescadors, si vols gaudir de la primera subhasta de peix ja saps.

    http://www.marinabadalona-sa.es/

    Salutacions a tots !

  5. Doncs jo no sé el Badabit, però jo sí que la tinc agafada amb el port… i amb el canal.

    No tinc clares les necessitats a les que responen l’un i l’altre. Els únics documents sobre l’impacte econòmic del port que he estat capaç de trobar es refereixen a l’impacte… de construir-lo!! És clar que té un impacte econòmic, però un cop fet, què? No ho tinc clar.

    Tampoc tinc clar el perquè del canal. Sí que veig bé que es remodeli la zona, però per què no una rambla enlloc d’un canal!?

    Així que no sé perquè són les infraestructures més importants que té Badalona, ni tan sols que siguin importants en absolut més enllà de la despesa i, està clar, la contractació directa en el sector de la construcció (sense cap garantia que siguin de Badalona i no de Barcelona o Mataró).

    Per últim, sobre la via urbana tallada: no s’hi val a dir que ja hi ha la NII o l’Autopista. Tampoc el conjunt Alfons XIII / Francesc Macià / de la Creu / Francesc Layret, o Via Augusta / Anselm Clavé, o Guifré, o… són alternatives a l’Autopista i no per això les tallem. No hi veig la relació.

  6. A veure, Aniceto, no m’agrada el port, crec que no aporta res a la ciutat. De fet, segurament no sóc l’únic, al cap i a la fi, Marina Badalona porta un temps mirant de fer activitats per tal d’atraure gent.

    Els badalonins no s’han fet seu el port, perquè serà?

    El port s’ha menjat més d’un quilòmetre de platja de Badalona, ha necessitat, per a la seva construcció, que es facin edificis de molta alçada a tocar de la platja, ha facilitat l’especulació urbanística d’uns quants “llestos”.

    A canvi, que ens aporta que no s’hagués pogut fer sense port? Ben poca cosa. Tota d’urbanització del entorn es podria haver fet igual però amb menys costos i, en conseqüència sense haver de fet pisos tant alts. Qui es beneficia del port? De badalonins ben pocs. Bé, sí hi ha un tal Xavier Garcia Albiol que té un iot al port. Però vaja, em sembla un mal exemple de badaloní mig…

    Sí, sí, ara sembla que, per fi, els pescadors tindran una llotja. I es podran organitzar algunes activitats marítimes. D’acord. Però no són activitats per la majoria dels badalonins. La majoria dels badalonins han sortit perdent amb el port. I res del que allà es faci els hi compensarà.

    Però clar, si dic el que penso el senyor Aniceto s’emprenya… Al menys de mi pots tenir la seguretat de que parlo amb total llibertat, no tinc al darrera cap partit polític al que tingui que justificar 😛

    De tota manera, el que escric a aquest post té poc a veure amb la meva “mania” al port. La senyalització del port confon als turistes. Això és el que deia la meva entrada. Tota la resta és aportació teva.

  7. Benvolgut Badabit,

    La meva llibertat a l’hora de expresarme és com mínim igual a la teva, hi ha qui decideix treballar des de fora per forçar canvis com tu acertadament fas, hi ha qui decideix treballar des de dintre com és el meu cas. En aquest sentit les meves apreciacions en tot cas justifiquen les meves opinions que a vegades no totes coincideixen amb les postures que defensa el partit al quan pertany, i a vegades si, per que per això estic on vull ser-hi.

    Respecte al tema en qüestió resulta reiteratiu per la meva part defensar una i altre vegada allò que tu ataques amb tanta fruició, però bé, no em costa res fer-ho de nou:

    Veures Badabit, el Port és el centre del Projecte més ambicios que s’ha propossat aquesta ciutat en anys, en aquest sentit ja hi han més de 1.500 fàmilies visquen al seu voltant que com tu saps abans era una zona totalment abandonada a la seva sort.

    Et tornaré explicar: El Port forma part de l’eix que integra el Turó de Caritg, el Màgic BDN, el pavelló municipal, la nova Rambla del Gorg, la línia 10 de TMB amb la seva sortida a la pròpia Rambla de Gorg, que quedarà en mig del nou desemvolupament úrbanistic a la zona, el Canal, el propi Port i la nova Façana Marítima que va des de Sant Ignaci de Loiola i carrer Industria banda Mar fins a la Zona de la Mora.

    A tot això company, l’hi hem d’afegir que el proper setembre s’obrirà una nova escola de Primaria de dues línies (Eduard Maristany-Gorg, el Museu Nacional del Còmic i la il.lustració que ja s’està actuant sobre l’edifici de la CACI, i el CAP de Progrès que s’inagurarà en un acte de portes obertes el proper dia 2 d’octubre, ah!, i ja comten amb la nova escola Progrés i l’edifici Modernista de la Fàbrica d’Anis del Mono, així com el Pont del Petroli, emblemàtic si més no.

    Si encara no t’has adonat del que representa el Port per tot l’entorn és que la teva deria per la infrastructura no et deixa veure més enllà.

    Si els Badalonins encara no s’ho han fet seu no és per un altre cosa que per el fet de que la infrastructura encara no s’ha acabat resta el darrer impuls, EL CANAL,(la seva entrada natural a peu i la seva conexió amb la Rambla del Gorg) i aquell que hagi de donar la noticia de la seva realització ja ho farà en el moment que consideri més adequat.I si no Badabit al temps, vull dir que el temps dona o quita la raó a aquel que la te, i en aquest cas tot és qüestió de temps i paciència.

    De moment ja hi han quatres escoles de la ciutat en la que els seus alumnes començan a practicar el Rem, i és qüestió de temps també que la escola de vela tiri cap endevant, poc a poc.

    Ah ! a la tornada de vacances, ja podrem coneixer quan s’inician les obres del Passeig Marítim, ja adjudicades de forma definitiva, passeig que s´integrarà en el Port.

    Si encara no és capaç de adonar-te tot el que significa per a Badalona el Port, és que no veus més enllà del Parc de Can Solei – Ca l’Arnús. Perque quantes vivendes creus que s’haurien venut a la zona de la Mora, sense el Port o el nou Pont de Sant Lluc ?, i harà companys hi han veins de Badalona, com tu i com jo.

    Capgros, pot ser que entre el 95% i el 100% d’aquesta resposta també et serveixi a tu.

    Salutacions a tots !

  8. Aniceto,

    Tot el projecte que expliques seria igualment vàlid sense el port: l’eix de desenvolupament urbà és perfectament viable sense el port.

    Ningú no discuteix ni la nova Rambla del Gorg, ni la línia 10 de TMB, ni el Màgic, ni la urbanització entre Ponent i Antoni Bori. Com tu, jo també crec que tot això era necessari i que l’impacte només pot ser positiu.

    Ara bé, es podria haver realitzat exactament el mateix sense port i sense canal. Crec que el problema de la zona de la Mora no és el litoral, sinó un pla urbanístic basat en la indústria i no en la vivenda i els serveis, indústria que, amb el pas dels anys, ha anat quedant enrere (això no és culpa de ningú: els temps canvien i ens toca adaptar-nos-hi).

    És més, si la zona de la Mora té en el vessant marítim una barrera a la seva reurbanització, probablement li hagués estat més beneficiós un passeig marítim i no pas un port.

    Dit això: hem construït un port només per a què quatre escoles puguin fer rem?

  9. Hola de nou companys,

    El Passeig Marítim s’integrarà al Port doncs, arribarà fins una plaça que farà de sostre de l’aparcament actual i respecte a la continuitat del Passeig podrà seguir amb una passarela de fusta que pasarà per sobre del canal, per on podràs passar amb la teva bici. Avuí precisament he estat donant un passeig per la zona i és continua treballant a un bon ritme.

    Per altre banda estimac Capgros, si vols informació de primera ma, vas i trucas a quansevol dels pisos que hi ha a la zona de la Mora i els i dones la teva versió, a veure si l’encertes. Respecte al tema de la industria l’única que restarà en peus d’aqui a uns anys serà la que proporcioni un veritable valor afegit, en auest sentit no tenen raó de ser les naus que funcionant com magatzem de productes fabricats a la xina, si en canvi aquelles que és troban al Poligon Gran Land i alguna que altre encara diseminada a la zona industrial Sud.

    Zona industrial que evidentment és tindrà que replantejar i on els magatzems xinesos torno a repetir no tenen raó de ser.

    Per altre banda Capgros, a la Zona de la Mora, haura d’anar una parada de Tramvia la qual cosa també suposarà una millora.

    Ah! una darrera puntualització el Port ja està fet, i ara és tracta de fer la resta.

    Salutacions a tots !

  10. Aniceto, estem d’acord en el tema de la indústria a la Mora. Potser no m’he explicat bé, però estem d’acord: estem d’acord que cal refer un model d’urbanisme caduc basat en una indústria que ha quedat enrere. Per això comparteixo amb tu que la Rambla basada en habitatge, equipaments i economia de serveis és la millor opció. El tramvia, la rambla, el Màgic, etc. estem d’acord

    Però insisteixo que el port és un apèndix en aquest model que podria ser-hi o no ser-hi, que és independent, i el cost del qual no sé si es paga amb els beneficis que pugui aportar.

    Podem tenir reurbanització, Rambla, tramvia (insisteixo: estem d’acord) i no tenir port.

  11. Bon dia Capgros,

    El Port com element central

    Com tu diria ? Inicialment el desemvolupament del Port és evident que no ha estat el més correcte, i des de l’A.VV. del Front Marítim així un varen manifestar amb un ple al 2.007, on ja demanaven la dimisió del Sr. Juan Felipe Ruiz, dimisió que és va produir no fa molt per els fets que tots saben i que si som capaços de llegir més enllà i adornar-nos de determinades coses comprendrian ràpidament el perque de l’aturada en la construcció del canal, després d’unes declaracions on és dubtaba de la idionietat d’un canal o de una rambla que va agafar per sopresa a tothom, meyns al que va dir-les.

    Bé, solventat aquest tema, l’únic que vull que entenguis és que el Port dona valor afegit a tota la zona i és converteix en el nucli central de la Badalona del S.XXI, on quedarà un casc àntic representat per el centre, el carrer del Mar i la seva Rambla, descongestionant una mica aquestes zones de forma que adquireixim el protaganisme com nucli àntic que és mereixem, dontant-les de més qualitat i millors serveis, gràcies a la diversificació de l’oferta d’oci comercial entre totes dues zones.

    El Port Capgros, era necessari no només per auqest fet, sino per el més important que servis per obrir la ciutat al Mar, encara que veritabelement no ha aconseguit, per que resta evidentment inacabat, però el temps i només el temps dirà si estem equivocats o no.

    En aquest sentit, el desemvolupament de la Rambla del Gorg i del Canal i de les diferents edificacions que donaran sentit a la zona, i si us heu fitxat, ja a la part inicial de la Rambla a la sortida de metro hi ha dos espais reservats per equipament públics, ( IES – CAP), que han de permetre un nou replantejament de la zona Industrial Sud, dotant-la de fibra óptica, conexions a internet gratuites, etc… com si és tractes d’un petit 22@ semblant al de BCN, però per la petita i mitjana industria del sector de les tecnologies i eficiència energética, i el Port, el nostre Port familiar i que en principi no te res a veure afortunadament amb el Port olímpic, seria el nucli central de tota aquesta expansió, ben treballat podriem ser capacos d’atraure aquest tipus d’inversió o de nou model de negoci post-industrial, ara també soc realistes i canviar sinergies de gran part dels nostres representants polítics és complicat, si més no del que envolta en l’actualitat a gran part dels nostres representants i aquí Capgros si que trobo a faltar gent com Badabit i altres que podriem involucrarse directament a treballar des de dintre dels diferents partits.

    El canvi no és produirà per maduració, és produirà per que és forci des de dintre i des de fora que també es fa bona feina.

    Gràcies i salutacions a tots !

  12. Aniceto, no estic gens d’acord en que el port doni cap valor afegit a res. D’on ve aquest valor afegit? Dels locals d’oci? De les activitats marines que es puguin fer, en general tancades a la gran majoria dels badalonins? Del fet que els badalonins puguin aparcar el iot que no es poden pagar? I quan ens està costant això als badalonins? Hem perdut platja, hem guanyat uns edificis que trenquen amb la fisonomia marítima de la resta de la ciutat (d’edificis d’un màxim de quatre plantes), el passeig marítim haurà d’endinsar-se a terra i allunyar-se del mar per poder salvar un port que és poc més que un aparcament de vaixells.

    I el més gran és pretendre que un aparcament sigui, com dius, “el nucli central de la Badalona del S.XXI”

    Si un aparcament de vehicles de luxe ha de ser el nucli central de la nostra ciutat anem malament, no tenim ni idea d’en quina ciutat vivim.

  13. Aniceto, insisteixes en “fer-me entendre” el que ja estem d’acord: que reequipar el Gorg i la Mora és una bona política: metro, IES, CAP, fibra òptica, altres equipaments, etc. A tot això – ja ho he dit – hi estic d’acord: no cal que hi insisteixis.

    Parlem només del port. Estrictament i exclusiva del port. Del port i prou.

    Sisplau, contesta de forma concisa: què hi té a veure el port amb la fibra òptica, el CAP, l’IES, el metro i la renovació industrial del Gorg i la Mora?

    Quin és l’impacte del Port (i només del port) en el barri? i en la ciutat? Quines dades tenim d’aquest impacte? quines estimacions?

  14. Benvolgut Capgros,

    L’impacte del Port és resumeix actualment en el pol d’atracció que ha significat per a noves families joves i dinàmiques (i de les que restan per arribar en un futur) que han vingut a viure al seu entorn inmediat, i que han pagat amb els preus de les seves vivendes la totalitat de l’obre, inclòs el canal encara no realizat. En aquest sentit la publicitat de totes les constructores que ha actuat com reclam per els nous propietaris ha comtemplat el Port com el seu principal reclam.

    Per altre banda, també s’ha obert Badalona al Mar mitjancat el Port molt més a la pràctica Naútica, encara que resta un impuls fonamental com és la futura escola de vela o un projecte encaa més ambicios dintre del propi Port del que encara no és pot parlar.

    Per altre banda, els pescadors tindran la seva llotja, llotja que els Peixeters de Badalona els hi van tancar per qüetions de “salubritat” mitjançant la corresponet denuncia que al meu modest entendre te més a veure amb l’eliminació de competència que amb qüestions sanitaries.

    Crec Capgros que existeix un estudi de l’impacte econòmic que representa el Port per la ciutat, encara que pot ser s’hauria de actualitzar, i tot el que describeixo de IES, CAP, METRO, PONT DE SANT LLUC, BARRI DE LA MORA, CEIP, RAMBLA, CANAL, i més de 2000 vivèndes en l’actualitat no haurien tingut la mateixa sortida, molts veïns dels que habitan el front marítim fan servir el Port com espai d’oci (Pesca, activitat aquatiques, rem, vela, lleure….), etc…, i aquesta per tant no deixa de ser una activitat a potènciar.

    Per altre banda actualment s’està acabant la marina seca, i pràcticament estan compromessos els amarratges que és possaran en concessió administrativa a la zona del Canal si aquest finalment és realitza.

    Una vegada fet el Canal, i desemvolupada la infrasctura viaria que donarà accés al PORT a través de la Rambla del Gorg, més la realització del Passeig Marítim, possarà em marxa sens dubte el procés d’adjudicació de la construcció de l’Hotel i del espai comercial, que ha d’anar a l’entrada del Port banda mar.

    Aquí et deixo l’informe de l’impacte econòmic el.laborat per la Universitat Autónona de Catalunya

    http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3379/9/40037-9.pdf

    Salutacions a tots !

  15. Ei, siguem seriosos:

    La gent que ha comprat un pis vora el port ha pagat el cost del pis + el benefici de la promotora, no ha pagat el cost del port. I per a imputar els beneficis de les constructores a l’efecte reclam del port, hauríem de poder separar l’efecte port de l’efecte primera línia de mar: al cap i a la fi, les pisades del carrer Sagunt queden relativament lluny del port.

    L’escola de vela o la llotja sí que crec que són aspectes que poden beneficiar la ciutat i directament atribuïbles al Port. Aquí sí que estem parlant del mateix. Tenim quantificats, però, els beneficis? Parles de “molts veïns” que utilitzen el port per al lleure: sabem quants? No ho poso en dubte, només voldria saber quants són per a fer una comparació entre costos i beneficis.

    L’informe que enllaces (i que es pot trobar sencer aquí http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/3379 ) està basat en un de previ (2003) promogut pel BCIN i que es pot trobar aquí: http://www.bcin.org/BCIN_completo.pdf

    Malauradament, tota l’anàlisi d’impacte es fa per al conjunt Port + les Guixeres.

    La primera part de l’avaluació d’impacte es refereix a l’impacte directe de les inversions, és a dir, quanta gent ocuparà el sector de la construcció i quins beneficis directes generarà (el que tu mateix apuntaves al teu comentari). Aquest impacte és tan evident com innegable, però és un impacte a curt termini i seria el mateix impacte que gastar-se els diners en qualsevol altra construcció, sigui un port o una torre de Pisa a la Plaça Pompeu Fabra. Tant gastes, tant ingressen els demés.

    El que importa és l’impacte econòmic “de les futures activitats” (pàgines 25 i següents). El problema és que aquí, novament, no discrimina el que és port del que és la reurbanització de la “terra ferma”. Els potencials 3.000 a 3.500 nous llocs de treball tenen més a veure amb la Rambla i rodalia que no pas amb el port.

    Fins ara, Aniceto, només has aconseguit proporcionar tres activitats exclusivament lligades al port: venda o lloguer d’amarraments, escola de vela i llotja de pescadors.

    La pregunta, doncs, queda per respondre: quin és l’impacte econòmic del port i només del port de Badalona? quin és el retorn de la inversió? quin és el balanç cost-benefici? quin és el cost d’oportunitat de fer un Port i no pas un altre tipus d’equipament, allà o a qualsevol altre lloc?

    En la meva opinió, qui defensa una inversió multimilionària hauria de ser capaç de respondre aquestes preguntes de forma fàcil i concisa.

    De moment, crec que ningú ho ha fet.

  16. Capgros!

    Veus com tu solet és capç de buscar la informació que t’interessa. Respecte aquest tema de qui a pagar el Port, dir-te que el consitori s’en enorgulleix de repetir que no ha costat un euro a la ciutat, i els més de 2500 propietaris de vivendes i locals de la zona hen
    pagat un preu que segur que altres zones de laciutat no han pagat, i això si ho hem pagat per que estem d’acord sempre i quan és respectin els acords que acompanyaven a la compra com és el Canal. Per altre banda els nous edificis que s’acabaran fent també pagaran el seu, a l’igual que l’Hotel, la zona comercial, les concesions de locals i els amarratges. Lamentablemetn no disposso d’aquesta inforació però a través del registre mercantil si tant t’interessa pots trobar les comptes anuals de la firma MARINA BADALONA, S.A., encara que com t’estic diem fins ara resta molta part per acabar.

    Però tranquils ja ho veureu més clar més endevant, de moment pssat si us plau per la zona per´és farà el Canal i l’altre part de la Rambla i veures operaris treballant que volguis o no també es activitat econòmica, no ?.

    Salutacions a tots ! Gràcies.

  17. “Veus com tu solet és capç de buscar la informació que t’interessa”

    Sí, i ja l’havia trobada al principi d’aquesta entrada. I sí, segueixo pensant que és insuficient, per això en demano més.

    I, pel que dius, no tenim aquesta informació.

    I, sisplau, ja he dit que comptar “els operaris treballant” no compta com a inversió (compta com a despesa) i, en cap cas, no compta com a impacte a llarg termini, sinó només com a impacte directe.

    Llavors, la pregunta que necessita resposta: si el consistori no ha pagat els milions d’inversions, d’on surten?

  18. La firma Marina Badalona, S.A. participada al 50% per el consell comarcal del Barcelonès Nord i l’altre 50% per l’Ajuntament de Badalona és propietaria per cessió dels terrenys entorn al Port, la venda dels mateixos a les constructures i la venda d’ammarratges forman part dels seus principals ingressos llevat de les concessions futures de l’Hotel, zona comercial, etc…, com pots entendre Marina Badalona, com empresa pública gestiona aquest terrenys a fi i efecte de portar a cap la construcció del Port i del seu entorn, com per exemple els 9 milions d’Euros que va costar fer el Pont de Sant Lluc, i posteriorment les diferents constructures ens traslladan als veïns el cost ja pagat a Marina Badalona, en aquest sentit l’Ajuntament de la nostre Ciutat és reserva una serie d’espais destinats a serveis, tant a la zona de la Rambla del Gorg, com a la Zona de la Mora, com a la zona del Carrer Industria, com a la Zona del Passeig Marítim. Espais que a la seva vegada han de donar servei els nous ciutadans ja sigui en inversions directes del propi Ajuntament o en inverisions d’altres organismes, Generalitat, ADIF, TMB, fons Europeus, etc…

    Per tant Marina Badalona, no només gestiona el Port, si no també el desemvolupament de tot el seu entorn. Està ben parit no ?. El problema fins ara ha estat que uns desalmats (Pretorians), han intentat fer del Port el seu feudo i afortunadament aqui a Badalona, els hi han parat els peus, si no de que les declaracions del dubte de fer o no el Canal, i aixó ja t’ho he explicat abans.

    http://www.eltotdigital.com/els-secrets-del-cas-pretoria-a-badalona-al-descobert/

    Per altre banda l’impacte econòmic és innegable, de nou et demano temps encara no està tot desemvolupat. Gràcies.

    Salutacions a tots !

  19. “Per altre banda l’impacte econòmic és innegable, de nou et demano temps encara no està tot desemvolupat.”

    Aquesta afirmació, “innegable”, deu sortir, al menys, d’algunes estimacions econòmiques, no?

    Vull dir, imagina’t que jo et dic “deixa’m 10,000€ que tinc un negoci del qual no et puc parlar però que tindrà un impacte innegable en la teva cartera”. Quants diners em deixes?

  20. Capgros,

    La meva resposta és centra en dir-te que no és més cec el que no hi veu, si no el que no vol veure com és el teu cas.

    La negació constant a les evidències empíriques no et portam a cap lloc, per donar-te una informió adiccional, demà s’anunciarà que començan les obres del Passeig Marítim, i aquí el Port o la fase ja acabada del Port te molt a dir.

    Mentres altres localitats han vist minvà les inversions estatals, nosaltres en canvi les hem pogut mantenir, si el Port no s’haguessi desemvolupat no podrien parlar ara de les obres del Passeig o de l’obra ja acabada del desviament parcial del Col.lector de Llevant.

    Et torno a repetir, negant amb absurditats com el exemples de 2n d’ESO que tractas que jo resolgui no donas cap resposta oherent, jo te donat estudis fets per una universitat, i te dit que el temps ja possarà a tots amb el seu lloc.

    De totes formes tu i Badabit a la vostre que pot ser creieu que és el cami més curt per denigrar una infrastructura de la que cada vegada més gent podrà gaudir, i els euips de rem de les quatre escoles som un exemple, que per dir-vos quelcom al respecte ni Sabadell, ni Terrassa podram fer mai. Aquesta és o ha de ser la nostre diferència.

    Ah ja no parles de qui ha pagat el Port, suposo que t’ha quedat clar la meva darrera explicació, No?

    Petonets i Salutacions a tots !

  21. Quines evidències empíriques?

    Al meu entendre, crec que encara has de proporcionar dades sobre l’impacte econòmic del port (no de la Rambla, no de la reurbanització de la zona, només del port).

    L’única cosa que dius és que serà molt bo, però ets incapaç de dir perquè, només que serà molt bo perquè serà molt bo.

    Els estudis que proporciones te’ls he comentat fins arribar al detall de la pàgina. T’he dit que estic d’acord que els plantejaments de “terra ferma” em semblen adequats. Accepto també les dades sobre la inversió directa i l’impacte directe en el sector de la construcció.

    Jo no denigro, en absolut, el Port ni el Canal: només demano la informació sobre la qual l’Ajuntament ha decidit fer unes inversions milionàries. Ni més ni menys. Dono per descomptat que el meu Ajuntament té raons objectives i fonamentades per a decidir on gastar-se els diners del contribuent, i això és el que estic demanant.

    I, sisplau, mantinguem un cert respecte en les intervencions. No crec que jo hagi fet “absurditats com el exemples de 2n d’ESO”. Si creus que els meus arguments són incorrectes, sisplau indica’m quins ho són i apunta les incorreccions.

    Per la meva banda, segueixo sense tenir dades:
    – sobre qui paga i quant;
    – sobre l’impacte a llarg termini i fora del sector de la construcció.

  22. A veure Capgròs,

    Començo a adorna-me que l’alies que has triat no és gratuit, veure’s ja te he donat un enllaç amb un estudi sobre l’impacte econòmic, ja l’explicat que sense el Port molts dels que ha decidir comprar a la zona no ho haurien fet, ni tampoc als preus que s’han pagat, he tornat a explicar-te que sense aquesta infraestructura feta hauria estat molt complicat tirar cap endavant el nou Passeig Marítim per que els pisos no haurien tirat cap endavant amb la mateixa celeritat, ja t’he dit que si vols més dades demanis si us plau al registre mercantil que és public, les comptes anuals de la firma Marina Badalona.

    He tornat ha explicar-te un parell de vegades que el projecte de la Rambla del Gorg culminar en un Canal al voltant del qual és faran pisos que és vendran a un preu, que sense canal seria diferent el igual que els IBIS que pagaran tant els pisos com els negocis que s’instal·laran, t’he tornat a repetir varies vegades que posteriorment es portarà el tramvia que arribarà el Port, a la zona de la MORA

  23. …..que existeix gràcies al Port, per que si no que penses que els que han comprat allà els pisos ho han fet per estar al costat de les xemeneies, ¡jolín!, nano que vols que et faci un full d’ex cel amb ingressos/despeses, ara no tinc temps però si tot això no ès suficient, és que el Port veritablement per tu no serveix de res i ho sento.

    Ah! et faig arribar aquest primícia a veure si Badabit, li fa una entrada especial a la noticia.

    http://www.mapa.es/gabinete/nota.asp?codi=36573_AH290710&p=1

    Salutacions a tots !

  24. Aniceto,

    L’estudi sobre l’impacte econòmic (que has donat truncat) jo ja l’havia trobat (sencer) així com la font original, l’estudi de 2003. I l’he comentat punt per punt. I ja he fet notar, repetides vegades, que:
    – l’estudi no segrega port de la resta d’infraestructures;
    – l’estudi no analitza més enllà de l’impacte directe sobre el sector de la construcció.

    Sobre el fet que la gent compri o no els pisos gràcies al port, és una opinió personal que respecto, però que no aporta validesa científica (estadísticament no és significatiu, vaja). D’altra banda, no crec que sigui una mesura d’impacte econòmic el fet que es venguin un grapat de pisos.

    També he argumentat que el canal podria ser reemplaçat per una rambla i això no canviaria el fet que hi hagi pisos, hotels i serveis al seu voltant (del canal o de la rambla). Una vegada més, respecto la teva opinió sobre que tu intueixis que es vendran bé els pisos, però:
    – no és una anàlisi estadística exhaustiva sobre l’opinió d’una població;
    – que els pisos es venguin bé s’hauria de comparar amb el cost del canal i veure si justifica una inversió milionària.

    Sobre el tramvia i la reestructuració de la Mora ja n’hem parlat, i crec que és independent de si hi ha o no un port, fins i tot un canal.

    Crec que els pisos s’han comprat, efectivament, perquè són a peu de platja, com es compren i venen la immensa majoria de pisos de la costa mediterrània, des de Roses fins a Tarifa.

    I sí, això és precisament el que estic demanant: un full (d’excel o no, tant m’és) amb el cost del port i el canal (estrictament) i l’impacte econòmic estimat (fora del directe sobre el sector de la construcció) d’aquestes infraestructures en l’economia de la ciutat, posem, en els propers 50 anys.

    De veritat: rellegeix els comentaris i veuràs que en cap moment has justificat amb dades, amb euros, la inversió del port.

    Resumeixo aquí els punts que ja hem tractat i no cal, sisplau, tornar a treure:

    – La remodelació de la zona industrial és necessària. Els equipaments (p.ex. IES), habitatges, serveis i transports públics són necessaris i estem d’acord en la inversió per a posar-ho en marxa.

    – La creació del port i el canal té un impacte directe positiu en el sector de la construcció. Aquest impacte és a curt termini, és tan gran com les quantitats destinades a les inversions, i s’acabarà quan s’acabin les obres.

    – La creació del port i el canal pot haver tingut (tot i que hauríem de veure si aquest és el motiu veritable o són d’altres, com la proximitat a la platja) un impacte positiu en la revalorització del sòl, impacte que es repercuteix en els preus i les constructores en treuen un superàvit. Aquest impacte, com l’anterior, és a curt termini i acabarà quan es vengui l’últim pis.

    Dit això:

    – a llarg termini, quin és l’impacte del port i el canal?

    – quina és la relació impacte econòmic / cost de les inversions del port i el canal a llarg termini? (aquesta relació hauria de ser neta, és a dir, restant l’impacte a llarg termini del cost de manteniment)

    Aquestes dues últimes preguntes no són una frivolitat, ans al contrari, ens han de donar una mesura de si hem posat els diners on, a llarg termini (que és el que compta), tenen més rendiment, o bé si els hauríem d’haver invertit en altres equipaments.

  25. Aniceto, afirmes que la majoria dels compradors dels pisos de la primera línia de mar de Badalona els han comprat per la influència del port, però és una afirmació gratuita, sense cap mena de suport que fas, com moltes de les teves afirmacions, simplement per substituir la teva manca d’arguments de pes. Però no és el primer cop que em queixo d’aquesta curiosa manera teva de defensar les teves idees.

    En qualsevol cas, ens estem apartant del tema del post, la manca d’informació a l’entrada del port, que fa que molts estrangers es tornin a Sant Adrià al trobar-se la barrera del port, sense que sigui necessari. Un problema de Marina Badalona i del propi ajuntament de la ciutat, un problema fàcil de solucionar però que la manca de visió d’alguns fa que sigui sense solucionar.

  26. Aniceto,

    El que jo demano és que omplis la taula següent sota dos supòsits:

    * el llarg termini (per exemple, un horitzó de 10 a 50 anys), que és com les infraestructures s’han d’avaluar si hom vol ser mínimament seriós en l’anàlisi;

    * no computar l’impacte directe sobre el sector de la construcció (que, per definició, sol ser similar a la despesa feta): es tracta de mesurar la diferència entre inversió (que demana un rendiment) i la despesa (que té un impacte tan elevat com el nivell de despesa que ha fet).

      Impacte del pla de la Mora i les Guixeres (a) Impacte del pla sense el Port i el Canal (b) Cost del Port i el Canal (c) Impacte net del Port i el Canal (a-b-c)
    Creació neta d’ocupació (creació d’ocupació – trasllat d’ocupació)        
    Increment del Valor Afegit Brut (VAB)        
    Increment de la recaptació per IBI        
    Increment de la recaptació per IAE        
    TOTALS        

     

    Per descomptat, s’haurien de tenir en compte molts més aspectes (manteniment, amortització, valoració dels beneficis intangibles com la major oferta cultural, etc.), però deixarem per un moment això de banda de manera que la simplicitat ajudi a la comprensió.

    Sense aquesta informació, jo considero que un no té:

    * dades per afirmar que el port, el canal o qualsevol altre projecte és o no és un èxit o té o no té impacte econòmic;

    * motius suficients per a posar en marxa cap tipus d’inversió, i menys de la magnitud de la que estem parlant.

    Tenim aquesta informació? Jo no. I els documents que jo esmentava l’altre dia tampoc la proporcionen. Suposo — espero — que l’Ajuntament sí la tingui. Però, on? La tens tu, potser?

  27. Bon dia Capgròs,

    M’ha agradat sobre manera el full que em presentas, em sembla i ho dit en serio un plantejament encertat o molt encertat, i veiem que domines sobre manera aquesta part d’analisi econòmica, intentaré traslladar aquesta petició més concreta a qui pot ser dispossi d’algunes d’aquestes dades, tanmateix et podria dir que en quan a les dades que demanes jo puntualitzaria el següent:

    1.- En quan a la creació neta d’ocupació, has de tenir en compte que és tracta d’un barri residèncial, on la pricipal ocupació creada ha estat la construcció d’edificis, serveis, etc… que com saps la ocupació no queda localitzada en el lloc concret on és desemvolupa si no que acompnaya a la empresa o empreses a les que pertany en els seus diferents projectes. No obstant si que és cert que ha creat una certa ocupació neta, respecta els llocs de feina que directament ha creat el propi Port personal administratiu, tècnic, de serveis i el personal dels diferents inversors com restaurants o empresa de reparació i mateniment de vaixells.

    Per altre banda, és innegable i torno a fer servir aquest adjectiu, que els pisos tenem un preu i un IBI molt superior amb Port que sense Port, i l’actractiu de tenir una vivenda al costat del Port, platja i Passeig no deixa de ser una forma d’atraure gent disposada a invertir mitjançant la compra de vivendes per ús propi o per lloguer, com així està pasant.

    Per altre banda Capgròs, també és innegable l’impacte sobre el Mercat de Progrès o els comerços o entitas bancaries de nova obertura a la Plaça Vaixell Maria Assumpta, i carrers adjacents i així ho han manifestant els comerciants. Abans del desemvolupament del nou Front Marítim és traactava d’un mercat en crisi i ara sembla ser que ha incrementat ostensiblement el nombre de clients, encara que si que és necessari que els nostres veins s’ha donin de la importància de consumir en el comerç de proximitat i així ho intentem transmetre a través de l’A.VV. del Frotn Marítim de Badalona.

    Respecte al tema d’impostos haurien de tenir en compta també la despessa dels serveis que representa el manteniment de la zona, i en aquest sentit i a falta de unes taules fiscals netes per barris, crec que la diferència despessa/ingressos és neta per la ciutat, com ha de ser, evidentment.

    No acabo d’entendre el tema Guixeres, suposo que et refereixes al Gran Land o Polígon Industrial Sud que és la zona de referència nostre, i respecte els IAE, saps igual que jo que aquest import és va suprimir per la petita i mitjana empresa en funció del seu volum de facturació, aspecte que va suposar una reducció d’ingressos a les arques municipals encara no compensada amb una nova llei de finànciació municipal a nivell estatal.

    Si Capgròs, innegablament és un bon punt de partida aquest quadre que proposes encara que amb unes petites correcions i jo lamantablement no disposso de més informació que els meu propis anàlisis i observacions que faig sobre el territori en els quals veig que encara que lentament el dinamisme de la zona s’està incrementant sobre manera, i més que ho farà a partir de la inaguració del CAp de Progrès el dia 2 d’octubre, la nova escola Eduard Maristany Gorg el 7 de setembre, l’inici d’obres del Passeig Marítim avuí, l’anunci de construcció del Canal (impuls) a l’octubre, i l’innaguració del Museu del Còmic i de la Il.lustració de Catalunya, on Badalona va competir amb quatre ciutats i on el Port va formar part de l’estudi presentat per que aquells que havien de pendre la desició ho fecin en favor de l’ubicació d’aquest Museu a la nostre Ciutat, com així va ser.

    En aquest sentic Capgròs, l’únic que vull que entenguis és que sense el Port, el desmvolupament no hauria estat igual, per altre banda per a la culminació de tot el projecte li quedan entre 10 i 15 anys, tot un repte.

    I la inversió Capgròs, ja fa anys, anys que és va possar en marxa, jo en aquest sentit impulso la dinàmica creada a partir de la primera pedra, per que la inversió és desemvolupi en benefici de tota la Ciutat, i vosaltres ?

    http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/201328-lallargament-del-passeig-maritim-comencara-a-lagost.html

    Salutacions a tots

  28. Aniceto,

    Dius “jo lamantablement no disposso de més informació que els meu propis anàlisis i observacions que faig sobre el territori”.

    I després dius “l’únic que vull que entenguis és que sense el Port, el desmvolupament no hauria estat igual”.

    I jo et dic: lamentablement, la informació fruit de les teves pròpies anàlisis i observacions sobre el territori no són vàlides per a aprovar pressupostos ni justificar el destí dels meus impostos. Jo no haig d’entendre res: ets tu qui ho ha de justificar, i amb dades, no amb observacions personals.

    I et demano, sisplau, que fins que no tinguis números, no insisteixis en fer passar les teves observacions, el teu punt de vista estrictament personal i subjectiu per una evidència empírica, persistint, amb un to com a mínim condescendent (quan no directament poc respectuós), en “fer-me entendre” una realitat que, com a tal, encara has estat incapaç de fonamentar amb arguments de pes.

    A tot això et recordo que tu em vas acusar a mi de tenir un nivell de 2n d’ESO.

  29. Bon dia Capgròs,

    Crec que estas una mica cabrejat, la meva intenció no era calificar-te d’alumne de segon d’ESO, si no que em formulaves una pregunta com si jo fos l’alumne i tu el mestre, de totes formes si ho has interpretat d’un altre forma et demano disculpes no era la meva intenció.

    Respecte al tema que ens centra, crec que no ens posarem mai d’acord jo ja t’annexat un estudi d’una de les nostres Universitats que tu creus del tot insuficent, i que en canvi en el seu punt 6.8 diu que inicialment pot suposar la creació d’uns 3.500 llocs de feina post construcció, a banda del valor afegit que proporciona a tot el seu entorn.

    http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3379/9/40037-9.pdf

    Abans ja he fet menció a l’empenta que suposarà la construcció del Passeig Marítim, i al fet de que el barri de la Mora no s’hauria desemvolupat com ho ha fet sense l’actractiu del Port i ara del Pont de Sant Lluc, no sé que més dir-te a part de que avuí he fet una passejada a primera hora i he vist com tres vaixells sortiem del Port i altres s’estavan carregan per anar a fer una travessia o fins i tot de vacances.

    Les vostes opinions son respectables com no podriem ser d’un altre forma i jo no tracto d’impusar rés a ningú, tan sols intento donar una opinió el més contrastada possible envers les continues opinions desfavorables de Badabit respecte al Port, i crec que estic en el meu dret, en altres aspectes Badabit i jo coincidint plenament com pot ser el tema del Parc de Ca l’Arnús-Can Solei, i en aquest cas no discuteixo tant o simplement no discuteixo per que majoritàriament estic d’acord.

    En aquest sentic Capgròs, l’únic que vull que entenguis és que sense el Port, el desemvolupament no hauria estat igual, per altre banda per a la culminació de tot el projecte li quedan entre 10 i 15 anys, tot un repte.

    I la inversió Capgròs, ja fa anys, anys que és va possar en marxa, jo en aquest sentit impulso la dinàmica creada a partir de la primera pedra, per que la inversió és desemvolupi en benefici de tota la Ciutat, i vosaltres ?

    http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/201328-lallargament-del-passeig-maritim-comencara-a-lagost.html

    De totes formes el temps acabarà posant a cadascú al seu lloc. La notícia del Canal per la tardor.

    Resum informe Impacte Econòmic (U.P.C.)

    http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3379/1/40037-1.pdf

    OBSERVATORI DE PROJECTES I DEBATS TERRITORIALS DE CATALUNYA

    Hi ha una foto gal.leria on pots veure com quedarà el Canal i la sol.lució al tema de la via del tren.

    http://territori.scot.cat/cat/notices/2010/06/transformaciO_urbana_del_gorg_badalona_2652.php

    Salutacions a tots.

  30. Aniceto,

    L’estudi aquest ja l’hem debatut fins la nàusea i no és que jo el trobi insuficient, és que per a mi ho és perquè no separa el port i el canal de la resta i apenes dedica un paràgraf al llarg termini. Ja no sé com dir que estic d’acord amb tota l’actuació urbanística de la Mora, que només m’agradaria tenir dades sobre el Port i el Canal.

    Vull saber l’impacte econòmic exclusivament del Port i del Canal.
    Vull saber l’impacte econòmic exclusivament del Port i del Canal.
    Vull saber l’impacte econòmic exclusivament del Port i del Canal.
    Vull saber l’impacte econòmic exclusivament del Port i del Canal.
    Vull saber l’impacte econòmic exclusivament del Port i del Canal.
    (A veure si ara ha quedat clar).

    La teva opinió no és contrastada, és totalment subjectiva: “a primera hora he vist com tres vaixells sortien del Port”. I això són molts vaixells o pocs? Anaven carregats de diamants o feien contraban d’armes? Feien negocis amb mitja ciutat o s’havien equivocat de port?

    Tornes a dir-me que “sense el Port, el desemvolupament no hauria estat igual”. No? Segur? Tens dades? Ensenya’ns-les.

    Omple la taula.

    Sisplau.

  31. Bon dia Capgròs,

    Jolin quin cabreig ! nano això no ès bo per la salut.

    Les dades son les que hi ha, si encara no has arribat a cap conclussió per tu mateix mala sort.

    Una darrera dada, ahir el diari el Punt publicava que Badalona pot elevar el seu sostre comercial, fent incidència en una serie de zones entre les quals és trovaba la futura zona comercial del Port, zona que sens dubte contribuirà a generar activitat comercial, llocs de feina etc…

    Aquesta zona és situarà a sobre de l’actual aparcament del Port i al costat d’una nova instalació hotelera que està pendent de ser asignada en virtut d’un nou concurs les pautes del qual venen marcades per Marina Badalona. El seu accés serà per tres vies:

    a) Des de la Zona de la Mora, caminat o en bici per la passarela de fusta que hi haura sobre el canal.

    b) Des de la Zona del Gorg per els passos que és faran als laterals del Canal i per on podrà passar un autobús, i per tant també cotxes. Jo d’alguns, fins i tot deixaria el cotxe aparcat al Màgic veuria un partit de la Penya i baixaria al Port caminant per la Rambla del Gorg i per al costat del canal, o a la inversa.

    c) Des de el Centra de Badalona caminant per un Passeig Marítim, que passarà per davant de la fàbrica d’Anís del Mono, el Pont del Petroli i la CACI, no deixa de ser una bona oferta no ?
    Encara que també podràs anar en cotxe per el carrer Eduard Maristany i deixar-ho aparcat al remodelat Parking del Port.

    Publicat ahir al Punt
    “Espai comercial al port
    La nova delimitació de la trama inclou el port de la ciutat, que quedava fora de l’anterior. De fet, el planejament de la zona ja contempla que hi hagi superfície comercial annexa al nou hotel”

    http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/201568-badalona-aspira-a-rebre-mes-grans-superficies-comercials.html

    Darreres notícies del Port

    http://www.marinabadalona-sa.es/noticias/noticias.php

    web de la empresa NOVANOU, s’ha d’entrar a Projectes, Europa i finalment Badalona.

    http://www.novanou.com/novanou.php?idi=cast&raro=0.5

    Aquest projecte és el que està pendent de nova adjudicació, ja que la empresa NOVANOU, va renunciar a fer-ho. Però pots fer-te una idea de com quedarà l’invent.

    De fet sense el Port res de res, no ? Per que creus que és demana des de l’Ajuntament incloura la zona del Port com nova zona comercial ?, si no és per atraure inversors, temps al temps, i a poc a poc.

    No més em falta ja enviar-te una foto de la NASA del satelit que sens dubte la CIA te a sobre nostre.

    Salutacions a tots !

  32. Ostres Aniceto, cada cop les dius més grosses 😀 😀 😀

    No pot ser que siguis tan ruc com per ser incapaç de pensar en una zona comercial sense port, no m’ho puc creure! 😀 😀 😀

    Serà perquè no tenim ja zones comercials. Però si al mateix enllaç del punt que tu dones pots trobar varies propostes a Badalona de centres comercials que, increïblement! no van acompanyades del seu corresponent port.

    Dubto que el Capgròs estigui emprenyat. Ans al contrari, segur que està divertit de veure com ets incapaç de demostrar res del que dius.

    Sense el port els edificis de tocar a la platja podrien ser més baixos i estar més en consonància amb la resta d’edificis de primera línia de mar a Badalona. Sense el port es podria haver fet una zona comercial la mar de maca amb oferta de platja i una zona de restauració de categoria. Sense el port es podrien haver fet moltes coses amb molta menys despesa i que podrien haver aprofitar molts més badalonins.

    Però no manen els badalonins…

  33. Aniceto,

    No estic emprenyat, sinó perplexe. De fet, estupefacte. Els teus arguments sobre la falta d’evidències només són comparables als qui afirmen que (entre d’altres coses) la terra no té més de 4.000 anys.

    Per a ells, va ser així i punt.
    Per a tu, el que veus des del balcó et diu que és així i punt.

    Jo sí he arribat a una conclusió amb les dades que hi ha, i és que qualsevol ciutadà és incapaç de saber quina és l’aportació marginal del port i el canal.

    Tu dius que hi ha dades, oi?

    Si hi ha tantes dades no et serà difícil obtenir-les. En un estat de Dret, la càrrega de la prova pertoca al que vol promoure un canvi (ja sigui posar algú a la presó, ja sigui l’aprovació d’un projecte urbanístic). I aquest ets tu.

    Omple, doncs, la taula que prova l’impacte econòmic marginal del port i el canal.

    Si pots.
    Amb els documents que han sortit aquests últims dies no n’hi ha prou. Al menys jo no sóc capaç. Demostra’m fent-ho (no dient-ho) que estic equivocat.

    La taula que s’ha d’omplir (te la recordo per si de cas) amb les dades qeu tu dius que sí existeixen és:

      Impacte del pla de la Mora i les Guixeres (a) Impacte del pla sense el Port i el Canal (b) Cost del Port i el Canal (c) Impacte net del Port i el Canal (a-b-c)
    Creació neta d’ocupació (creació d’ocupació – trasllat d’ocupació)        
    Increment del Valor Afegit Brut (VAB)        
    Increment de la recaptació per IBI        
    Increment de la recaptació per IAE        
    TOTALS        

    El que jo demano és que omplis la taula següent sota dos supòsits:

    * el llarg termini (per exemple, un horitzó de 10 a 50 anys), que és com les infraestructures s’han d’avaluar si hom vol ser mínimament seriós en l’anàlisi;

    * no computar l’impacte directe sobre el sector de la construcció (que, per definició, sol ser similar a la despesa feta): es tracta de mesurar la diferència entre inversió (que demana un rendiment) i la despesa (que té un impacte tan elevat com el nivell de despesa que ha fet).

  34. Badabit,

    Continues amb la teve deria sobre el Port i ho sento nano però el projecte tira endevant amb totes les aventatges que ja he esmentat, i demostrat.

    Ja no ser que dir-vos més, encara que la foto de la NASA no la descarto, per altre banda si vols impulsar el desmatellament del Port crec que ho tens una mica magra, perque remes en sentit contrari al futur de la ciutat que ara per ara ens centra en desemvolupar tota la zona del Gorg i el Front Marítim deixam com eix central el Port de Badalona, evidentment sense restar cap protagonisme a altres projectes.

    Tot el centreu en dir que la zona s’hauria desemvolupat igual amb Port que sense el Port i vosaltres si que no disposeu de cap estudi de cap universitat ni res que se l’hi sembli, jo em faig servir dades empíriqus que demostren que la gent ha vingut a viure a la zona, ha invetit en ella i espera que la seva inversió retorni en qualitat de vida, com així estem treballant des de l’Associació de veïns per aconseguir que els projectes acordats s’acabin culminant, i ves per on poc a poc ho anem aconseguim.

    Resteu convidats a la jornada de Portes obertes del Nou Cap de Progrés-Raval i de la nova escola Eduard Maristany – Gorg.

    web de la empresa NOVANOU, s’ha d’entrar a Projectes, Europa i finalment Badalona.

    http://www.novanou.com/novanou.php?idi=cast&raro=0.5

    ¡ A que queda maco !

    Ah! per cert Badabit amb els teus comentaris et descalifiques tu mateix, i si no rellegix el que acabes d’escriure.

    Salutacions a tots !

  35. Sisplau, no posis en boca meva afirmacions que no em pertanyen. Jo mai he dit això: Tot el centreu en dir que la zona s’hauria desemvolupat igual amb Port que sense el Port. Sisplau, siguem seriosos.

    Jo dic que no tenim proves ni per afirmar que el port té impacte ni que no en té. No tenim proves per a afirmar res.

    Per tant, correspon a qui afirma que sí que té impacte demostrar-ho.

    I no t’equivoquis: si es demostra que el port té un impacte positiu, me n’alegraré, i molt, perquè voldrà dir que qui dirigeix la ciutat té visió de futur i capacitat de gestió; i que els diners dels meus impostos s’han utilitzat intel·ligentment; i que hi haurà gent que tindrà feina i d’altres que tindran més diners. No interpretis el meu escepticisme com una oposició. En absolut.

    I ara, et demano sisplau, que omplis la taula per a fonamentar les teves afirmacions.

    Comprendràs que això que dius “la gent ha vingut a viure a la zona, ha invetit en ella i espera que la seva inversió retorni en qualitat de vida” té la mateixa validesa que l’esperança que tinc jo quan compro un dècim de loteria i espero que em toqui per a que la meva inversió retorni en qualitat de vida.

  36. Hola,

    No me’n puc estar de dir-ho. No pot ser bo que persones que són professors facin les faltes d’ortografia que hi ha en aquests comentaris. I no dic que no se’n puguin fer, jo mateixa en faig, evidentment; però procuro fer servir les eines que tinc al meu abast per fer les mínims possibles. I n’hi ha unes quantes a la xarxa per corregir errades ortogràfiques.

  37. Capgròs,

    Si us plau les proves o una part d’elles venem del propi estudi elaborat per la universitat Politècnica de Catalunya, informe que per tu com has dit no te cap validesa. El propi informe rep el nom d’impacte econòmic i en el punt 6.8 ja parla de la creació de més de 3000 llocs de feina nets posteriors a la construcció del Port. Que més vols ? Per omplir la taula que tu em demanes és necessitarien unes dades del tot subjectives, vull dir dades que difícilment és podem contrastar amb la realitat actual, en aquest sentit dir-te de nou que sense el Port la zona no s’hauria desenvolupat tan aviat.

    Un altre, exemple al final del carrer industria hi ha una plaça que és diu San Miguel de Padrón, on resideixen més de 110 famílies, per una banda tenen la via del tren i per l’altre l’abandó del carrer Eduard Maristany a l’alçada del Port, i a més estan al costat de la fàbrica Can Badrines, que creus que quan van comprar el pis i van fer una aposta per ells i les seves famílies ho van fer pensant en l’estat actual ? o en la futura construcció del Canal i el desenvolupament futur del Port ?, si això no representa per tu una forma d’atraure la inversió, deixa’m dir-te amb tots els respectes que la teva visió econòmica és molt reduïda.

    Ah! hi ha un llibre que pots trobar a la Biblioteca de Can Casacuberta sobre el Port de Badalona, escrit per el periodista Andreu Mas.

    I et deixo les darreres noticies respecte al Port:

    LA PESCA DE BASE ARTESANAL ESTARÀ A PUNT A LA TARDOR DE 2.010
    A principi d’agost comencen les obres de les instal·lacions de la base de pesca artesanal, que, d’acord amb el calendari previst, ha d’estar a punt a la tardor· Els treballs han estat adjudicats a TAU ICESA a través d’un concurs públic per un import de 406·635 euros· L’execució d’aquest projecte resol una demanda històrica del col·lectiu de pescadors de la ciutat, demanda que s’ha pogut fer realitat després d’un procés participatiu i negociador entre l’Ajuntament de Badalona, la societat Marina de Badalona, la Direcció General de Pesca i els pescadors de Badalona que va culminar fa uns mesos quan la Confraria va aprovar en assemblea el programa d’usos, el programa arquitectònic i la gestió d’aquest nou equipament· La base de pesca artesanal està dissenyada d’acord a la realitat d’aquest col·lectiu i estarà preparada per acollir 15 embarcacions d’aquesta tipologia· L’edifici de la llotja està distribuít en una sala central de pesada i de subhasta pública d’uns 200m2, 15 casetes, una àrea d’oficines i arxius, serveis, la instal·lació d’una màquina de gel i d’un laboratori d’anàlisis·

    EL PORT OBRIRÀ AL GENER L’ESCOLA MUNICIPAL DE VELA DE BADALONA
    Badalona estrenarà el nou any amb l’Escola Municipal de Vela en marxa, un centre públic per acostar tots els ciutadans, especialment els infants i joves escolaritzats, a l’apropament al mar a través de la pràctica de la vela· L’Escola Municipal de Vela estarà ubicada en els baixos de l’edifici de la Marina Seca, un espai accessible i ampli, que ofertarà molts programes, des de batejos d’un dia, cursos setmanals, vela extraescolar, cursos de perfeccionament, casals d’estiu, vela adaptada, oferta per a empreses, cursos de regates…Tot el programari ha de seguir els estàndards marcats des de la Federació Catalana de Vela· Un ampli ventall de propostes amb tarifes públiques aprovades per la societat perquè tothom trobi la que millor li encaixi, amb la idea de provar la vela, d’aprendre’n, de millorar i perfeccionar i d’arribar a competir, si s’escau· La gestió de l’Escola Municipal de Vela recuarà en l’empresa que guanyi el concurs d’adjudicació que es convocarà oficialment al setembre· Amb tot, el plec de condicions ja es pot consultar, a mode informatiu, en l’apartat Perfil del Contractant d’aquest web· Els plecs amb les condicions tècniques i administratives que regiran aquest concurs es van aprovar per unanimitat en el Consell d’Administració que la societat va celebrar el 21 de juliol· El termini de presentació de les ofertes s’obrirà oficialment al setembre, quan la convocatòria es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província (BOP)· El document amb els requisits s’ha fet públic per dotar el màxim de transparència al procés·

    UN CONSELL D’EXPERTS EN MÓN NÀUTIC ASSESSORARÀ LES DECISIONS DE MARINA BADALONA
    Marina de Badalona s’ha dotat d’un consell assessor d’experts en el món nàutic com a òrgan consultiu al que exposar, encarregar, sotmetre a debat i demanar opinió sobre qualsevol temàtica especialitzada sobre el mar· Aquest equip està liderat per Marcel Mongay, persona de reconegut prestigi i trajectòria en aquest àmbit, que és Patro Major de Cabotatge i Altura per formació, que té una dilatada experiència arreu dels mars i que també ha estat docent· El grup es completa, en aquesta primera etapa, amb Enric Canher –Biòleg i director de l’Escola del Mar de Badalona-, Jordi Serrano –Enginyer Tècnic Industrial i navegant- i Frederic Ochoa –que ha cursat la carrera de la Marina Mercant i forma sobre Navegació Pesquera en centres de la Generalitat-· Els estatuts d’aquest ens de consulta, que van prosperar per unanimitat en el Consell d’Administració que la societat va celebrar el 21 de juliol, recullen que el president de la societat i alcalde de Badalona, Jordi Serra, i el conseller delegat, Francesc Panella, han d’assistir a les sessions de treball d’aquest equip; així com que Marcel Mongay és membre del Consell d’Administració amb veu i sense vot· Un dels primers encàrrecs efectuats al consell assessor ha estat un estudi a fons per posar a punt per navegar l’embarcació Ciutat de Badalona·

    El Port està viu i es mou en la direcció correcta.

    Salutacions a tots !

  38. Tornem-hi.

    No dic que l’estudi no tingui validesa, així, a seques, sinó que no separa l’impacte econòmic del port i del canal de la resta. Ja ho vaig dir al comentari 16. Sisplau, llegeix el que escric. O, al menys, no ho tergiversis.

    L’informe que esmentes inclou:
    – Sector A-2, que inclou les inversions no portuàries de la franja del canal i d’altres espais al voltant del port.
    – Sector A-1 o Bórax, situat a ponent del port
    – Sector A-3 o Campsa, situat a llevant del port.
    – Sector Cotonifici, entre els sectors A-2 i A-3.

    Què més vull? Vull desagregació de les dades. Ho vinc demanant fa dies.

    Em dius que per omplir la taula caldrien dades subjectives. No és cert: només seran subjectives si te les inventes. La taula que jo demano és una proposta de mínims que qualsevol economista seriós realitza abans de fer una inversió. Que tu no tinguis aquestes dades, o que no existeixin, no vol dir que no es puguin (i s’hagin) de calcular.

    “dir-te de nou que sense el Port la zona no s’hauria desenvolupat tan aviat”

    En què et bases?

    Més.

    Dius que les famílies que van comprar pisos ho van fer amb la vista posada en el Port i el Canal i que “si això no representa per tu una forma d’atraure la inversió, deixa’m dir-te amb tots els respectes que la teva visió econòmica és molt reduïda”. Doncs bé, la despesa en vivenda és i serà, tota la vida, una despesa per a les famílies, no una inversió. Aquest és un concepte econòmic bàsic. En termes econòmics, una inversió és utilitzar un capital en una activitat (econòmica) amb l’esperança que doni beneficis.

    La vivenda només és inversió per al promotor, que la concep com un negoci. Per al que la compra per viure-hi, és una despesa, ja que no s’espera un retorn de la inversió. Per descomptat tothom vol que es revaloritzi, per si decas, però si la comprem per vendre-la, llavors ja no estem parlant de vivenda, sinó de compra-venda d’habitatge. De negoci. Entenc que no és el cas que posaves tu (“ells i les seves famílies”).

    El llibre d’Andreu Mas, com els informes, no separa el port i el canal de la reforma del Gorg. És a dir, confon deliberadament reforma amb construcció del port, igualtat totalment artificiosa. Com tu bé has dit altres cops, la reforma del Gorg passa pel tramvia, els equipaments educatius, etc. que no tenen res a veure amb el port i el canal (no entro a valorar el fet que Marina Badalona hagi encarregat el llibre i els dubtes sobre l’objectivitat del mateix que això suscita).

    A tot això estem com sempre: tu afirmant, perquè t’ho sembla, que el port és bo, i jo, sense negar-ho, demanant si en algun moment hi va haver un projecte de reurbanització que no el contemplés i quina és la comparació de l’impacte entre l’un (amb port) i l’altre (sense port).

  39. Aniceto,

    Segueixes sense llegir, ni tan sols el que et baixes d’Internet.

    La tesina de màster (que no tesi) de l’Elena Muñoz que enllaces:

    1) no presenta separació entre l’opció de construir un port o construir una altra cosa. Per tant, no ens serveix per a saber l’impacte marginal del port o del canal, només de l’impacte del projecte agregat.

    2) fa una anàlisi de la rendibilitat, per al constructor, de construir a la zona del Gorg i quina taxa interna de retorn en pot obtenir en funció de com evolucionin diferents variables del mercat.

    No parla d’ocupació, ni de generació d’oportunitats de negoci i desenvolupament industrial o del sector serveis, etc.

  40. Benvolgut Capgròs,

    El projecte del Port i el desenvolupament de la façana marítima no és podem separar des de un punt de vista econòmic doncs han estat desenvolupats conjuntament, en aquest sentit les sinèrgies creades per la construcció de la infraestructura han servit per que els preus de les vivendes venudes hagin estat superiors amb Port que sense Port, i amb Canal que sense Canal.

    El que si és real, es que el Port ha estat primer i després han vingut les edificacions del carrer industria, del Passeig Marítim i de l’encara no finalitzada zona de la Mora, i suposo que arribes per tu mateix a la conclusió que sense el Port com eix central molts no haurien pagat els preus que han pagat, ja et vaig dir en un comentari anterior que Marina Badalona és va adjudicar la totalitat dels terrenys i que va ser la que va vendre els terrenys a les constructores, igual que farà ara a la concessió de la nova zona comercial o amb els nous amarratges del Canal o amb els terrenys que resten a banda i banda del futur Canal o el terreny que està al costat del Pont de Sant Lluc.

    El desenvolupament urbanístic és de per si creació de riquesa i no despesa com tu afirmes, el intent de separar valor generat per la construcció de valor generat a posteriori per la pròpia infraestructura si be interessant no ho podem deslligar, en aquest sentit també podria afegir que els amarratges estan entregats als seus actuals usuaris en qualitat de concessió administrativa per un període de 30 anys, amb la qual cosa quan és compleixi la data és tornaran a vendre aporta’m d’aquesta forma nous ingressos, al igual que els restaurants, comerços actuals o la futura zona comercial.

    Respecte a la teva darrera qüestió crec que el projecte d’urbanització de la zona del Gorg i de la nova façana marítima és va dissenyar, entorn al projecte del Port del Solà-Morales, i no la urbanització i després el Port, de totes formes és una qüestió que pot ser amb una mica de sort l’arquitecte municipal el Sr. Josep Maria Massot ens podria resoldre, intentarem convidar-ho a fer una conferència a l’A.VV., de fet en el llibre del Port de l’Andreu Mas del qual no dubto la seva objectivitat encara que l’encàrrec provingui de la societat Marina Badalona, ja explica com va anar tot el procés.

    Per altre banda resulta curiós si més no, el perquè l’eix Turó de Caritg – Port no s’hagi arribat a construir abans i l’explicació es troba en el fet que els canons d’artilleria del Turó varen impedir la construcció en aquella zona degut a la necessitat de que quedés lliure per la trajectòria dels obusos, mira per on que finalment els canons van tenir una utilitat civil.

    Respecte al tema de la tesina de Master, la he llegit igual que tu, i te l’annexa’t per que vegis que en l’anàlisi DAFO que fa l’Elena Muñoz està el Port contemplat com oportunitat i que les dades que dona és relacionen sempre amb el desenvolupament constructiu a la zona i per tant tampoc deslliga rendiment constructiu del rendiment que el desenvolupament del sector serveis (comerços, hotels, escola de vela, activitat turística ,altres…), industrial (reparacions de vaixells, empreses de manteniment, nou replantejament de la zona industrial sud, altres), sector primari (llotja de pescadors) podria proporcionar.

    Capgròs esperem a que el nou conseller delegat del Port acabi de reordenar el tema i pot ser aquesta informació que demanes és faci pública, encara que et torno a repetir que en totes les decisions més recents com la construcció del Passeig Marítim (Ministeri de Medi ambient), i el Museu del Còmic i la il•lustració (Ajuntament – Generalitat), el Port ha estat decisiu.

    Per altre banda en torno a reiterar en que el Port com tal encara no estat construït falta el Canal i la seva connexió amb la zona del Gorg i és amb la culminació d’aquesta darrera fase on podrem calibrar allò que tu dius.

    M’agradaria fer-te arribar uns arxius sonors d’unes conferències que el Josep Maria Massot, va fer a l’espai la sargantana sobre aquesta zona, encara que no parla directament del Port no deixa de ser interessant els hi enviaré a Badabit per que te’ls faci arribar, és que no ser com els he d’afegir per que tothom els pugui escoltar.

    Tanmateix et faig arribar també la conferència que l’anterior regidor d’urbanisme va fer convidat per l’A.VV. del Front Marítim de Badalona, pot ser treguis quelcom.

    http://www.lopezguardiola.org/blog_xerrada_anis_del_mono.html

    Gràcies Capgròs i salutacions a tots !

  41. “El projecte del Port i el desenvolupament de la façana marítima no és podem separar des de un punt de vista econòmic doncs han estat desenvolupats conjuntament”

    Bonica tautologia.
    Podien haver estat desenvolupats de forma separada? Sí.
    Es va fer una anàlisi d’impacte de les diferents opcions? No.

    “les sinèrgies creades per la construcció de la infraestructura han servit per que els preus de les vivendes venudes hagin estat superiors amb Port que sense Port, i amb Canal que sense Canal”.

    Deixant de banda el mal ús que fas del concepte de sinergia, aquesta afirmació que fas no té fonament: com que no s’ha fet l’estudi sobre la reforma urbanística amb i sense port/canal, no pots afirmar que el port/canal són la causa directa de la revalorització de les vivendes.

    “i suposo que arribes per tu mateix a la conclusió que sense el Port com eix central molts no haurien pagat els preus que han pagat”.

    Tornes a pressuposar causalitats no demostrades: no sabem (no ho nego, només dic que no ho sabem) si el motiu va ser el port, la proximitat a la platja, la nova parada del tramvia, la poca oferta de pisos barats al centre de Badalona, la creixent pressió demogràfica a la zona metropolitana de Barcelona, el fet que tu també tinguis un pis allà i la gent es mori de ganes de veure’t cada dia quan surts a treballar o a baixar la brossa, etc.

    “El desenvolupament urbanístic és de per si creació de riquesa i no despesa com tu afirmes”.

    Això s’ha de demostrar. Marina d’Or és un bon contraexemple.

    “Respecte al tema de la tesina de Master, la he llegit igual que tu”.

    Doncs la interpretes d’una forma molt lliure.

    La tesina de Muñoz parla del conjunt polígon industrial + port i es centra en l’increment de valor del sòl i la vivenda. Per tant, no aporta dades sobre l’impacte marginal del port per sí sol (sinó de tot el projecte urbanístic en conjunt), ni es centra en altres aspectes clau com la generació d’ocupació, la promoció d’activitats productives en el segon i tercer sectors o l’impacte en la recaptació tributària.

    “Per altre banda en torno a reiterar en que el Port com tal encara no estat construït falta el Canal i la seva connexió amb la zona del Gorg i és amb la culminació d’aquesta darrera fase on podrem calibrar allò que tu dius.”

    Així és com jo també faig els meus càlculs en el pressupost familiar: primer em compro un cotxe nou i després calibro si he culminat les expectatives; primer em compro un pis i després calibro si he culminat les expectatives; primer monto un negoci i després calibro si he culminat les expectatives.

    Ho sento però en el meu esquema mental, les inversions (especialment les públiques) han d’anar precedides d’una anàlisi econòmica rigorosa prèvia i que inclogui diverses alternatives.

    El punt de partida de Josep Maria Massot és el port i no es planteja cap alternativa. És a dir, no es planteja reurbanitzar la zona sense el port, que és el que vinc comentant des de fa dues dotzenes de comentaris.

  42. La recuperació d’un tram de costa metropolitana

    De l’abocador a l’oasi litoral

    El passat industrial a la façana marítima de Badalona ja és història, i deixa pas a unes platges cada cop més concorregudes i de més qualitat

    La ciutat aspira a rebre una distinció estatal per la millora i l’excel·lència del tram de costa

    Badalona Cap a Castelldefels, cap al Masnou o més amunt, cap als pobles de la Costa Brava. Aquests eren els camins que, fins fa un quart de segle, feien moltes famílies de Badalona i d’altres ciutats del voltant per anar a la platja. Per trobar un ampli espai de costa per banyar-s’hi en condicions, és clar. Perquè, des de sempre, la ciutat ha tingut prop de cinc quilòmetres de litoral. Però una bona part d’aquest tram de costa va estar hipotecat pel passat industrial de la ciutat, amb tot un conjunt de fàbriques que fins que no van ser desmantellades no van fer prendre consciència als badalonins que al darrere dels fums i els residus que generaven hi havia un patrimoni natural a redescobrir, a regenerar i a disfrutar.

    Gairebé trenta anys després, aquelles famílies que per prohibició expressa o per por de l’aigua bruta i contaminada evitaven posar un peu a les platges de Badalona ara tenen molt de tros per escollir. Tant és així, que l’Ajuntament aspira i confia que la ciutat esdevindrà d’aquí a poques setmanes una de les poques localitats costaneres de Catalunya que obtindran un distintiu estatal que reconeix l’excel·lència de tot el seu litoral, tant des del punt de vista mediambiental com del de qualitat dels serveis que ofereix i de com es gestionen. Tot plegat, un camí de llarg recorregut fet amb celeritat però que no s’atura i que ara es fa amb les noves tecnologies.

    De zona contaminada a port

    No cal ser gaire ancià, però, per recordar que, als anys setanta, a la platja principal de Badalona hi estava prohibit el bany per la contaminació de l’aigua, i es recomanava l’ús de les dutxes com a alternativa a la calor de l’estiu. L’impacte de fàbriques com ara la de la química Cros i la de la petroliera Campsa, situades a la façana marítima més propera a Sant Adrià de Besòs, s’havia notat molt, fins al punt que el 1980 l’Estat va declarar Badalona zona contaminada. Un fet negatiu, però, que esdevingué un punt d’inflexió, perquè a partir de llavors, i amb la recuperació de la democràcia, les administracions van fer arribar els ajuts necessaris a la ciutat per fer salubres aigua i sorra. Una tasca, però, en què va ser fonamental el desmantellament de les dues plantes industrials, que fins als anys noranta i els primers anys d’aquest segle van deixar aquesta àmplia part de la façana litoral badalonina com si es tractés d’un immens solar víctima d’un atac nuclear.

    No sense dificultats econòmiques i administratives, i amb unes tasques prèvies de descontaminació –de restes de pirita i d’amiant, entre altres substàncies– que van costar 25 milions d’euros, a la zona es va projectar i es va construir el port nou, contribuïdor decisiu a la dignificació d’aquest tram badaloní de costa i que, salvada la crisi, es pretén que esdevingui en els propers anys un punt de centralitat de la tercera ciutat més poblada de Catalunya. Aquesta mirada al futur, però, no ha estat tan radical per ignorar aquell passat industrial no tan llunyà. En aquest sentit, fa un any que es va reconvertir un vestigi d’aquella activitat en el que ja s’ha convertit en un símbol identitari de la ciutat: el Pont del Petroli, l’antic moll de pilons de gairebé 250 metres de llargària que es va construir als anys seixanta i que es feia servir per descarregar els bidons que els petroliers duien a la desapareguda refineria. Ara, en unes aigües totalment diferents, la singular plataforma es pretén que es converteixi en un referent científic com a estació meteorològica i oceanogràfica.

    Cap a la Q de qualitat turística

    Amb aquest projecte fet realitat l’any passat, els últims dotze mesos han estat d’intens treball a l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, per aconseguir un objectiu que d’aquí a poques setmanes es podria fer realitat. Es tracta de fer que les platges de la ciutat siguin distingides amb la Q de Qualitat Turística, un reconeixement que atorga l’Institut de Qualitat Turística Espanyola i que per ara només tenen municipis catalans com ara Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Roses. “Fa temps que hi treballem, i si ho aconseguim serà un premi a la tasca feta i un reconeixement extern i independent que acredita que les nostres platges tenen molt poc a envejar a les millors del país, tot i saber com eren fa unes quantes dècades”, apunta la doctora en ciències biològiques i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, Mercè Rius (CiU). De fet, i pel que fa als usuaris, la Q certifica que l’espai de costa en qüestió reuneix les mesures de seguretat i de salvament idònies, que s’informa convenientment de l’estat de l’aigua, es manté neta la sorra i es compleixen els requisits en matèria d’accessibilitat. De portes municipals endins, l’atorgament de la Q compromet el consistori a una autoavaluació constant i a una optimització de la gestió, “que també acabaran satisfent” els usuaris.

    Amb els números a la mà, el cert és que en els últims anys els banyistes han apostat per les platges de Badalona, amb un increment del nombre d’usuaris en la temporada de platja –de juny a setembre– que l’any passat es va traduir en prop de 800.000 banyistes entre les nou platges que integren el litoral badaloní. La xifra rodona del milió no està marcada com a objectiu, però ningú ignora que aquesta acreditació significaria un altre impuls per a la ciutat, necessitada, com totes, d’omplir la caixa amb recursos procedents del turisme i de qualsevol altra activitat un cop acabada la febre del totxo. “Si en lloc de preferir Castelldefels o Barcelona, els banyistes prefereixen remullar-se a Badalona, això no deixarà de significar un ingredient més per a la dinamització econòmica de la ciutat”, hi afegeixen fonts de la mateixa regidoria. L’altra empenta que la ciutat espera perquè la gent ompli la nova façana marítima de Badalona es produirà d’aquí a poques setmanes, ja que després de molts anys de planejaments, d’endarreriments i de promeses incomplertes –per part de l’Estat i des de fa una dècada–, les màquines estan a punt de començar a treballar per allargar el passeig marítim badaloní cap a Sant Adrià de Besòs i, així, estar més a prop que mai de Barcelona.

    Bandera blava i Twitter

    Més enllà que les platges de la ciutat acabin rebent aquest reconeixement general, una de les platges –la dels Pescadors, situada davant del conegut i concorregut carrer de Mar– ja ha estat premiada aquest estiu amb la bandera blava, el distintiu d’abast mundial atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental, que garanteix que es tracta d’un tram litoral accessible, salubre, net i segur, entre altres consideracions. Un premi que arriba vint anys després que aquesta platja central de la ciutat perdés aquesta catalogació, en els primers anys de funcionament d’aquesta classificació de les millors platges del món. I com a mostra de l’adaptació municipal a l’evolució tecnològica, l’Ajuntament de Badalona ha introduït com a novetat de la campanya d’estiu d’aquest any la possibilitat de conèixer en temps real l’estat de les platges de la ciutat a través d’internet. Així, i a banda de poder consultar el lloc web municipal, el servei també s’ofereix a la xarxa social Twitter, en què es transmet a l’instant informació sobre la qualitat de l’aigua, la bandera, el vent i l’estat del litoral badaloní.

    http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/204214-de-labocador-a-loasi-litoral.html

    ———————–

    A destacar de l’article publicat avuí dia 08.08.2010 al Diari el Punt per Jose G. Navarro.

    “a la zona es va projectar i es va construir el port nou, contribuïdor decisiu a la dignificació d’aquest tram badaloní de costa i que, salvada la crisi, es pretén que esdevingui en els propers anys un punt de centralitat de la tercera ciutat més poblada de Catalunya”

    Salutacions a tots !

  43. I ara el Canal…

    http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/280610-serra-esvaeix-els-dubtes-i-diu-que-el-canal-del-port-es-fara.html

    I el dia 16 la primera pedra del Passeig Marítim….

    El proper dijous 16 de setembre a les 18h de la tarda es posarà la primera pedra del Passeig Marítim (Pl. Rosa dels Vents). A l’acte comptarem amb l’assistència del Sr. Joan Rangel, Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, de la Sra. Alicia Paz, Directora General Sostenibilitat de la Costa, Ministeri de Medi Ambient i de Medi Rural i Marí, del Sr. Juan Carlos Martín Fragueiro, Secretari General del Mar, del Sr. Uzcanga, Cap de la Demarcació de Costes a Catalunya i del nostre alcalde, Jordi Serra.

    Donada la importància d’aquest acte de ciutat seria important comptar amb la vostra presència el proper dijous 16 de setembre a les 18 de la tarda a la Pl. Rosa del Vents.

    ……………………………………

    La suma de tots dos projectes a mi em dona uns 21 Milions d’Euros, pot ser el Port tingui quelcom a veure no ?

    Salutacions a tots !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *