Uriel Bertran deixa ERC

Anava a titular aquesta entrada com “Uriel Bertran deixa tirat a ERC Badalona”. Però m’ha semblat massa dur. Ho és?

L’Uriel Bertran ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona. És el gran problema de la nostra ciutat, massa gran i atractiva com a plataforma de llançament o com a port de pas, però massa lluny dels grans centres de poder per a aquells que ansien fer una política de més alt nivell.

L’Uriel ha estat una errada d’ERC, però malgrat tot era difícil de preveure. No crec que a ERC li afecti massa (no hauria) però l’Uriel sí ha donat una molt mala imatge.

Queda però el consol de que si finalment l’alcaldable de ERC és en Miquel Estruch al menys serà un badaloní convençut.

Per si us ve de gust llegir més al respecte:

Actualització: L’Uriel dóna explicacions al seu bloc: Perquè he deixat de militar a ERC i treballaré per la Solidaritat Catalana per la Independència.

7 thoughts on “Uriel Bertran deixa ERC

  1. “Anava a titular aquesta entrada com “Uriel Bertran deixa tirat a ERC Badalona”. Però m’ha semblat massa dur. Ho és?”

    No, no ho és perquè és la veritat.

    “L’Uriel Bertran ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona. És el gran problema de la nostra ciutat, massa gran i atractiva com a plataforma de llançament o com a port de pas, però massa lluny dels grans centres de poder per a aquells que ansien fer una política de més alt nivell.”

    Deixem-ho en que Badalona és una ciutat gran.
    Si l’Uriel ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona perquè vol fer una política de més alt nivell, això és una cosa que es veurà amb el temps.
    ERC a nivell nacional sí que està, des de fa 9 anys, fent política d’alt nivell. De veritat podem afirmar que el seu nivell ha estat alt?
    Per altra banda, deixar Badalona -poc després de ser escollida alcaldessa Maite Arqué (PSC)- per anar a fer de senadora a Madrid, no seria “deixar tirats els badalonins” que li havien fet confiança? També tenia ànsia de fer política d’alt nivell? No va deixar el partit, però havia promès el càrrec…
    L’Uriel ha fet bé de plegar abans de començar. Almenys no hi haurà ningú que se’n senti defraudat a posteriori.
    Penso que si no es sentia còmode amb la línia d’ERC hauria estat més coherent no acceptant el nomenament, però sí que ha estat coherent deixant-lo abans de tenir -donat el cas- responsabilitats a l’Ajuntament de Badalona. Poder canviar d’opinió abans de començar un repte, no hauria de ser motiu de menyspreu, al contrari.
    De vegades ens queixem que “ningú” fa res per redreçar el nostre país segons la voluntat expressada pel poble. No és això del que ens queixàvem després de la mani del dia 10?
    També ens queixem que el jovent “passa de tot”. Doncs bé, l’Uriel “ha passat” d’un compromís amb el seu ex-partit, però no pas d’un compromís amb els badalonins perquè encara no l’havíem votat.
    En canvi, assumeix un projecte que pot fer molt per a la nació catalana. Perquè els “quinze o vint” concentrats que el passat dia 10 a Barcelona vam manifestar el nostre dret a decidir, esperàvem una resposta de “l’alta política catalana” més en sintonia amb el que allà vam viure.
    Més d’un vot en blanc, nul o abstenció, tindrà ara un nou espai on s’hi senti representat.

    “L’Uriel ha estat una errada d’ERC, però malgrat tot era difícil de preveure. No crec que a ERC li afecti massa (no hauria) però l’Uriel sí ha donat una molt mala imatge.”

    En això estem absolutament d’acord. ERC-Badalona la va espifiar elegint l’Uriel com a cap de llista i, efectivament, era difícil de preveure aquesta fugida.
    La mala imatge de l’Uriel quedarà reduïda a la ciutat de Badalona, almenys de moment, però no crec que això sigui massa significatiu a nivell de nació, si no és que se li munta una campanya de desprestigi…que tot podria ser. Ja saps que de vegades ens estimem més restar que sumar. Potser si la política catalana s’hagués decantat per la suma, ara no estaríem parlant de tot això.

    “Queda però el consol de que si finalment l’alcaldable de ERC és en Miquel Estruch al menys serà un badaloní convençut.”

    Això no és el consol, és el que hauria hagut de ser des del principi. L’Estruch és un badaloní de cap a peus, de pedra picada; un home que ja va ser aclamat com a alcalde per molts ciutadans -al Círcol Catòlic- arran de les darreres eleccions municipals. Mai no s’hagués hagut de deixar aquesta línia. Però ja que es va cometre l’error, just és esmenar-lo i que en Miquel encapçali la llista d’ERC. Aviam si així el seu partit recupera, almenys a Badalona, l’antic prestigi que alguns han malmès. I no parlo de l’Uriel.

    Finalment, i perquè tothom pugui conèixer què va dir l’Uriel Bertran arran de plegar d’ERC, deixo aquest enllaç que potser no coneixies i que per això no l’has inclòs al teu article.

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174282

  2. Gràcies Marga pels teus comentaris que trobo força acurats. Un apunt significatiu, però. No es pot comparar la marxa de la Maite Arqué, que era una estratègia de partit, amb la marxa de l’Uriel que és una decisió només seva.

    Per la resta, és veritat que la imatge que ha donat ERC aquest anys al tripartit no és precisament bona (de fet, cap dels tres partits ha donat bona imatge), però dubto que un partit liderat per una persona amb tanta ànsia de protagonisme com el Laporta pugui arribar a bon port. No dubto que la idea sigui bona, però la manera de posar-la en marxa…

  3. Sobre la Maite Arqué….jo trobo que sí que és comparable perquè malgrat que se n’anomeni “estratègia de partit” va ser un cop baix pels qui la van votar, i també pels incondicionals de la formació a la qual partany; és a dir va ser un engany en tota regla, però beneit pel propi partit i d’esquena als ciutadans. Van fer campanya, tots i tota, utilitzant sense manies la seva imatge i els seus petons sabent que en un tres i no res, l’alcaldia passaria a les mans d’una altra persona. Una persona que no era qui anava al capdavant de la llista i que, d’haver-hi anat, potser no haurien fet el resultat que van tenir tot i havent perdut regidors. En Jordi Serra, en aquell moment, només el coneixíem uns quants…

    Per contra, l’Uriel ha fotut el cop de porta al partit, no pas a la ciutadania. Com tu dius, és una decisió només seva; una renúncia feta amb prou temps com per refer la llista i posar al capdavant aquell qui, probablement, hi hauria hagut d’anar des del principi.

    Sobre en Laporta, les seves ànsies i el seu tarannà ja anirem veient com “funciona”. Un país no és un club de futbol…però potser el seu projecte és aquella fusta en mig del mar després d’un naufragi, i molts catalans ja estant tips d’ofegar-se votació si, votació també.

    Sobre l’enllaç…perdona, només he vist els tres primers. El dec haver confós amb les “entrades relacionades” 😉

  4. Si se leen -con atención- las declaraciones de Uriel Bertran, intentando dar justificación a su última decisión; no es difícil entrever que por el interior de dicha persona “bullían” contradicciones mil,desde bastante antes de aceptar ser alcaldable por ERC, para la Ciudad de Badalona…¿Es éso normal, a efectos de otorgarle credibilidad.? …Yo creo que nó.

    En su situación -por diferencias dentro de ERC- (desde hace tiempo) que le tenían sumido en una indefinición comprensible. Se precipitó al aceptar la oferta,precisamente del partido con quién seguía teniendo incomprensiones. Y con el que -a la más mínima oportunidad- ha tenido muy pocas dudas en dejarlo mal, bastante mal…Quizás lo de “dañar” al partido que confió en él,no es -tampoco- una simple consecuencia lógica.

    Ese comportamiento -tristemente- no dista demasiado de la situación en que los políticos catalanes se están moviendo,actualmente.Buena parte “buscan su mejor posicionamiento en la carrera”. ¿Catalunya.? …”Eso, luego: Después de asegurado el mejor punto de partida,para cada uno…Y Uriel -en el tema de “trepar”- no es cualquiera. Ha quedado claro.

    Que cada cual le otorgue la confianza que estime. Con la mía que no cuente…Ni él, ni los que están prometiendo y dan yá por hecho demasiado…

  5. Doncs jo no puc estar més d’acord amb la Marga.

    Estem massa acostumats a pensar que el que s’ha de preservar és la unitat del partit, el servei al partit, quan, en la meva opinió, és tot el contrari: el que cal preservar és la unitat de les idees i el servei a la ciutadania.

    Com bé diu la Marga, l’Uriel Bertran si de cas ha donat porta al partit, però no a la ciutadania, mentre que el cas de la Maite Arqué va ser tot el contrari: el partit va donar porta a la ciutadania perquè va prioritzar una estratègia de partit (posar una diputada a Madrid) que de ciutadania (mantenir l’alcaldessa escollida democràticament).

    Hem aconseguit pensar que la política són els partits i no les idees, per això el comportament de Bertran ens sobta quan, des del meu punt de vista, és el més coherent de tots.

    Per descomptat, hom ha de demanar també una certa coherència i estabilitat als partits, perquè per desgràcia votem partits i no candidats. Però, una vegada més, el moviment de Bertran és abans de ser escollit, i no després.

    Per a mi té molt de valor, i més quan, amb molta probabilitat, amb la nova formació haurà de començar de zero mentre quedar-se dins d’ERC era probablement l’opció més fàcil.

  6. Només un aclariment que tinc que fer com a militant que sóc d’ERC. A l’Uriel no se li va demanar que vingués a liderar res a Badalona. Va ser ell que va voler venir i el que es va comprometre davant de tots nosaltres, en un assemblea, per un període de vuit anys. Vuit anys que li han durant tres mesos.
    Coherència? A la vista de tot plegat, tota.
    Honestedati sinceritat: cero!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada