Aquesta nit he fet una petita passejada per Badalona. De fet he sortit i en comptes d’agafar el cotxe he anat caminant. La qüestió és que passejant per la ciutat a aquestes hores un té temps de mirar-se més les coses, els carrers, els edificis, sense l’estrès de la gent i els cotxes. He passat per l’avinguda Martí Pujol, entre Francesc Lairet i la Via Augusta i m’he fixat en els edificis dels dos costats del carrer. A la banda oest els edificis són cases de planta baixa i dos pisos, antigues, potser de principis del segle XX? A l’altre banda, cantó Mataró, per entendre’ns tenim tot edificis alts de 5 pisos d’alçada (o més, no estic segur). Segurament Martí Pujol va tenir, al seu temps, gairebé totes les cases com les que queden en aquest tros de carrer. Tant cap a munt com cap a l’estació, encara queden cases d’aquestes, però conviuen amb edificis més moderns. Suposo que l’amenaça d’expropiació ha fet que l’especulació immobiliària no hagi arribat a aquestes cases i per això encara es mantenen en peu.

Però tard o d’hora aquestes cases, que formen part de la història de Badalona, seran enderrocades sense pietat. I tot i que no estiguin catalogades (malauradament la catalogació o no d’edificis acostuma a tenir una vessant política força important) crec que Badalona perdrà una part important de si mateixa quan aquestes cases desapareguin. És el progrés que tantes coses s’ha emportat per davant. No seré jo qui digui que no es faci el metro. Jo vull que arribi a Canyadó. Però em sabrà molt greu que aquestes cases s’enderroquin. Segur que no es poden mantenir en peu?

Sembla que a aquesta ciutat ens agraden les sèries. Vam tenir la sèrie Can Fradera (que no s’ha acabat encara), la sèrie els mocadors de les festes i ara tenim la sèrie, Capital Europea del Bàsquet. La qüestió és que a Badalona quasi tothom s’aprecia la Penya i la sent seva. Per això, en general, la gent no està en contra d’aquesta mena de parc temàtic. Ara bé, una cosa és no estar en contra i una altre dir a tot que sí. I en aquestes estem. Els petits comerços no volen que s’ampliï la superfície comercial, el club diu que el projecte no pot tirar endavant sense l’ampliació de la zona comercial i que parlarà amb les associacions de veïns i CiU demana que sigui una auditoria externa qui digui si realment és necessari o no ampliar el espai dedicat al comerç.

La “Ciutat Europea del Bàsquet” es presenta a la web de la Penya en una pàgina només accesible amb Internet Explorer (ho sento, però faig servir habitualment Firefox i en rebenten aquestes pàgines que, innecesàriament, obliguen a fer servir IE), on es pot veure aquesta foto. No vull ser dolent, però és que sembla que dels tres participants el més important sigui Sacresa, l’empresa constructora…

ICV ha demanat a l’Entitat Metropolitana del Transport una línia d’autobús que arribi a la platja. Jo demanaria al menys dos per tal de fer més curt el trajecte, però la proposta em sembla molt encertada. També trobo encertada la preocupació d’ICV per que la perllongació de la línia dos fins al barri de Canyadó no s’endarrereixi massa.

Ja posats, suggereixo que la línia1 acabi a l’estació de Renfe actual (al costat de la platja) en comptes d’acabar, com està previst) a l’illa de Can Fradera. Suposo que es demanar massa però…

Més informació sobre la petició d’ICV la podeu trobar a aquest article de Badaweb.

Segons sembla Jordi Villacampa a dit que la “Capital Europea del Bàsquet” (una mena de parc temàtic sobre el bàsquet) no tirarà endavant si no s’aproven les modificacions que han demanat. Les modificacions no són petites. Estem parlant de passar de 7.000 a 12.000 metres quadrats de comerç.

Els comerciants de la ciutat, especialment els de la Salut i els del Centre, es queixen de tenir una nova gran superfície comercial amb la que competir i la Maite Arqué (PSC), en Xavier Garcia Albiol (PPC) i en Jordi Villacampa (CJB) diuen que en realitat la superfície comercial portarà visitants cap a la zona comercial del barri de la Salut. Jo crec, però, que una gran superfície més no facilitarà gens les coses als petits comerços. Estem saturats de grans superfícies i allò que compres a una gran superfície d’aquestes no ho compres a una botiga tradicional.

Per altre banda, les afirmacions dels dos polítics i del president de la Penya parlen dels comerciants del barri de la Salut. Però els comerciants del centre de Badalona tampoc ho veuen gens clar. Cal tenir present que no fa gaire es deia que els Cinemes Picarol es traslladaran també a aquesta mena de parc temàtic i això tindria una influència negativa en els comerços del carrer del Mar i del centre en general. Realment si ens ho parem a pensar els comerços del centre de Badalona cada cop ho tenen pitjor. Els hi treuen les places d’aparcament, el cinema, posen zones comercials amb l’atractiu de l’oci i del bàsquet més o menys a prop. Suposo que és normal que estiguin preocupats…

A Badalona Opina llegeixo una opinió signada per Una mare amb problemes que es queixa de la dificultat que tenen els pares per escollir una escola pels seus fills. No és la primera queixa que sento sobre aquest tema i és que l’actual sistema de repartiment de places escolars pretén ser més just per a tothom, però crec que no ho aconsegueix ni de bon tros. Per començar les àrees d’influència de les escoles són petites i repartides no tant per proximitat com per població, fent que en segons quins barris sigui més fàcil que toqui una escola llunyana que no pas una més a prop.

Però hi ha més coses. La manera de fer el repartiment és força injusta. Convida a la gent a fer trampes, si no hi ha plaça a l’escola que es demana, et pot tocar qualsevol altre (com que més o menys s’omplen totes si el nano no entra a la primera que ha demanat pot anar “rebotant” d’una a l’altre. I, finalment, com que la generalitat reserva places per a immigrants sense saber si les farà servir o no, pot passar que avui tinguis plaça a una determinada escola i que d’aquí a unes setmanes ja no la tinguis.

Com deia, el sistema intenta ser just, però no només no ho és, sinó que fomenta la picaresca i amoïna a molts pares. L’educació dels nanos és molt important i la participació dels pares en tot el procés d’aprenentatge i educació (que no és el mateix) hauria d’estar per davant de qualsevol altre cosa. No pot ser que els pares que es preocupen per l’educació dels seus fills hagin de patir la incomprensió d’un sistema que no els escolta.

Sembla ser que ja han començat les obres a l’antic viver municipal. Això significa que totes les places de zona blava que havia allà desapareixeran. Des de l’ajuntament s’informa que els llocs més propers per aparcar són l’avinguda Martí i Pujol, La Plana i l’espai de Can Fradera. Cal dir que tots aquests espais són de pagament i que queden més lluny que l’explanada que hi ha davant del camp de futbol del FC Badalona que, a més, és gratuït. Així que per a tots aquells que feien servir la zona blava de l’antic viver, el meu consell és que deixin el cotxe a aquesta explanada. Queda a un 5 minuts caminant del viver i no cal pagar res.

Una cosa més sobre aquestes obres. Sembla ser que l’ajuntament vol aprofitar l’ocasió per a expropiar les cases que fan cantonada entre President Companys i Francesc Lairet, per tal de reorganitzar la circulació. Em sembla bé que es vulgui reorganitzar aquest tros de President Companys, més que res perquè la volta que fan els cotxes que volen anar cap a Casagemas venint de la Morera no té cap sentit. Però lo curiós és que es farà quan el lateral de l’autopista ja estarà acabat i no serà una infrastructura tan important com ho seria ara… Però així funcionen les coses, oi?

A Vilaweb Badalona, en Miquel Rof, escriu sobre el Teatre Principal i proposa que torni a ser un cinema, però no un cinema comercial, sinó una mena de filmoteca que diu ell. En Miquel acaba el seu escrit demanant un debat al respecte.

I jo aprofito la meva petita tribuna particular per a donar la meva opinió.

Crec que en Miquel s’equivoca al dir que el Principal està descol•locat per l’existència del teatre Zorrilla. Més aviat el que li passa (si no han canviat molt les coses des de la darrera vegada que hi vaig anar) és que li cal una remodelació a fons. El Principal es fa servir per a actes infantils, per a llogar-lo a entitats que no tenen un espai propi, … En aquest sentit crec que fa una tasca insubstituïble i que no es pot perdre. Crec que des de l’Ajuntament es podria facilitar a totes les entitats i associacions badalonines (escoles, associacions culturals i esportives, …) la utilització d’aquest espai a un preu raonable. Això no impedeix que s’adeqüi l’espai per a poder fer altres activitats, com cinema. Es pot posar una pantalla que es pugui recollir per a fer obres de teatre, no seria el primer lloc. La qüestió és que el teatre Principal és útil i encara ho pot ser més, només cal posar una mica d’interès… i de diners, es clar.

Només un detall més. Cal impedir que el Principal es converteixi en un bloc de pisos o d’oficines.