Mostra totes les entrades de Badalona bitàcola

Badalona: El millor i el pitjor (12)

Jaume Vives, president del grup municipal d’ERC:

El que més valoro és la pròpia ciutat i la gent que la composa, és el primer que vull destacar com a positiu. La nostra ciutat ha de ser motiu d’orgull i de passió. Per viure-la i per millorar-la amb benestar i cultura ens cal l’esforç de tothom. La falta d’autoestima és un aspecte que no m’agrada i és una llosa que sovint ens condiciona el prisma amb que veiem les coses a Badalona.

De Badalona en valoro especialment la platja i les seves possibilitats de gaudi. Com a ciutadà de peu, el nucli històric del Dalt de la Vila, el Baix a Mar i el barri on visc, Casagemes, formen part del paisatge urbà més immediat i que més m’agrada com també, quan puc, m’agrada fer una escapada a la subhasta del peix. Queden només dues subhastes populars de peix a Catalunya i hauríem de vetllar per no perdre aquest patrimoni. El progrés arriba però que no es perdin mai els valors que ens identifiquen com a ciutadans.

Badalona: El millor i el pitjor (11)

Ferran Falcó, president del grup de CiU a l’Ajuntament de Badalona:

No m’agrada, per començar, haver de conviure amb tant d’incivisme.Detesto les motos sorolloses, les pintades i la gent que no recull la caca del seu gos. I no m’agrada la gent que molesta l’altra gent fent soroll.

No m’agrada la invasió salvatge dels cotxes a segons quines voreres i espais públics.

No m’agrada, tampoc, el fracàs escolar que tenim ni l’absentisme escolar que es dóna en determinades escoles de la ciutat.

No m’agrada que s’associï Badalona a la visió que se’n pot tenir travessant-la per l’autopista. Ni m’agrada la seva configuració urbanística. I no m’agrada que la gent de Badalona cregui que un altre barri, sempre, és més ben tractat que el propi. I detesto que des de la política s’hagi contribuït a fer-ho creure.

No m’agraden les plaques dels carrers, la multitud de senyals de trànsit contradictòries, la manca de semàfors en segons quines cruïlles, i la poca inversió a pintar els passos de zebra. No m’agraden les bandes rugoses, encara que facin falta.

M’agrada la Rambla, però no –llevat alguna excepció- els tipus de negocis que s’hi han ubicat. M’agraden les guinguetes de la platja, però no que es converteixin en bars musicals a l’aire lliure. M’agrada Can Solei i Ca l’Arnús. I el parc de Lloreda, i el deles muntanyetes. M’agrada la Rambla de Floridablanca, la Plaça Carme Guasch i la urbanització de la Riera Canyadó.

M’agrada la biblioteca de Can Casacuberta i l’espai Betúlia, però no els horaris en què obre les seves portes. M’agrada la plaça d’Ernest Lluch, i la resta de places que s’han configurat al voltant de les noves promocions de la façana marítima, però no que hi hagi tants pocs jocs infantils.

M’agrada la nova plaça de Correus, però no que Correus sigui inaccessible. M’agrada el tren que ens travessa, però no que ens prenguin el pèl amb el mal manteniment de les tanques de la via i el patetisme de la seva estació.

M’agrada la gent que fa cultura popular. No m’agrada el nom del nostre Teatre “Zorrilla”. Ni m’agrada l’aspecte del “Principal”. M’agrada el Centre Cívic de La Salut.

M’agrada que tinguem Conservatori de Música, i Museu. M’agrada la Badalona romana, però no que per tenir-la sacrifiquem els qui ara hi viuen a sobre.

M’agrada el Viver municipal de vidre, però m’agradaria que l’Ajuntament, a més a més, fos molt més transparernt. I eficaç.

No pararia d’escriure més del que m’agrada i no de la meva ciutat, i el meu compromís és seguir treballant per transformar-la.

Badalona: El millor i el pitjor (10)

Andreu Mas, director adjunt de Grup El Punt i escriptor :

El millor de Badalona és la seva gent. Els badalonins i badalonines són el principal potencial de la ciutat. A Badalona es produeix una barreja de cultures, identitats i tarannàs molt especial, que tot just haurà d’incorporar a la seva estructura cívica la nova immigració. Tenim el potencial per fer-ho. El sentiment de ser de Badalona és molt potent. Quan ets lluny de la ciutat sempre dius a qui et trobes que ets d’allà i, el més sorprenent és que sempre et trobés algú que et respon que té un conegut de Badalona.

El pitjor de la ciutat és la incapacitat col·lectiva de col·locar-la al món. Quan som fora de casa no ens amaguem que som de Badalona però, bo i dir-ho, no acabem de sentir-nos orgullosos de la ciutat. Ens manca un punt de xovinisme. I quan més es participa de la vida ciutadana més gran arriba a ser el desànim i el desafecte. Ens falta creure’ns la ciutat. Si els polítics fossin més actius, si els projectes urbanístics i socials tiressin endavant sense dilacions, si els governants promoguessin la participació dels ciutadans sense por ni manipulacions Badalona guanyaria autoestima.

Transformem l’autopista

El Ple de l’Ajuntament de Badalona ha aprovat en la sessió ordinària celebrada el dimecres 25 de juny una moció per demanar la inclusió en el Pla Territoral Metropolità de Barcelona un projecte de conversió de la C-31 en una via urbana.

Informacions del ple de l’ajuntament de Badalona

La moció va ser presentada pel grup municipal d’ICV-EUiA i aprovada amb el vot a favor de tots els grups municipals.

Abans de presentar la moció però, ICV-EUiA havia presentat un manifest que sota el lema TRANSFORMEM L´AUTOPISTA. NO PERDEM L´OCASIÓ vol convidar als badalonins a adherir-se i reclamar la transformació de l’autopista.

I és que en el tema de vies de comunicació Badalona està molt maltractada. Dues autopistes (C31 i B20) i una via de tren tallen la ciutat. Però una de les autopistes (la C31) al seu pas per Barcelona ha rebut un tractament insonoritzador considerable alhora que s’ha amagat força de la visió dels veïns i l’altre (la B20) ja es va fer gairebé soterrada al seu pas per Santa Coloma. A Badalona, en canvi, la C31 passa més a prop dels habitatges que a Barcelona i la B20 es va fer descoberta.

Ja toca que a Badalona ens moguem per fer que les autopistes (especialment la C31) no siguin una barrera que trenca la ciutat.

Badalona: El millor i el pitjor (9)

Eva Santana, Escriptora:

Quan em sento molt sola, quan estic enfadada amb el món sencer, quan tinc un mal dia, sempre que puc, torno a Badalona. Agafo el tren i sé que, en un vint minuts justets, seré a la Rambla. Un cafè, un marlboro (el segon del parell que em permeto cada dia) i veure la gent passar. Després enfilaré el carrer de Mar, tombaré pel carrer d’en Cueta i tornem-hi. La finalitat d’això, suposo, encara que no hi hagi pensat mai detingudament fins ara, és trobar gent coneguda, gent d’un altre temps, gairebé d’una altra vida meva, quan corria tot el dia per Badalona, classe aquí, classe allà, amb els amics i amigues, i tot era molt més senzill, encara que en aquell moment no ho sabés.

Aquesta gent que em fa recordar que, encara que a mi no m’ho sembli, segueix existint un trosset d’aquest món que enyoro i que ja no veig cada dia.

Si tinc el dia molt torçat, però, o si no trobo la gent adequada pel carrer, aleshores hi pot més el pessimisme i només aconsegueixo veure totes aquelles cases boniques que ja no hi són, aquelles cafeteries entranyables que ja no hi són, aquella bodega entranyable que ja no hi és, aquella vida que, definitivament, ja hem perdut per sempre.

Badalona: El millor i el pitjor (8)

Martí Petit, Cap de la Unitat de Relacions Internacionals. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC):

Em confesso badaloní d’adopció. I d’adopció recent, a més. Començo així aquestes ratlles perquè em sento com el nouvingut que comença a opinar sobre qüestions que a penes coneix.

Dit això, vull expressar la meva immensa satisfacció de viure al microcosmos Badalona, tan lluny i tan a la vora de Barcelona. Lluny perquè a Badalona hi he trobat costums que encara perviuen “de quan la gent era bona” (per exemple, és l’única ciutat que conec on les portes del carrer es deixen obertes, “per si algú volgués entrar”). I en canvi, tan a la vora de Barcelona pel que fa al metro i, quan volen funcionar, les rodalies de RENFE.

De tota manera, em sorprèn que les notícies publicades sobre la ciutat siguin tan persistentment negatives. Les dades de què disposa el CAC mostren que la informació televisada sobre Badalona és poc afalagadora: problemes amb la immigració, violència de gènere i altres delictes, canonades rebentades en plena sequera, etc. Quasi el 80% de les notícies dels teleinformatius de TV3 sobre Badalona (78 d’un total de 99, durant el període gener 2007 – abril 2008) contenien informació que podem qualificar de negativa.

D’altra banda, l’Estudi sobre pluralisme territorial en els informatius de les televisions catalanes, presentat pel CAC el 15 de gener de 2008, demostra que Badalona surt infrarepresentada. També ha demostrat, a posteriori, un desinterès de Badalona i les seves autoritats en corregir aquesta llacuna i
assolir una major i més positiva presència als mitjans. Després de la publicació de l’informe, ciutats com Terrassa i Manresa van tenir un debat públic sobre la matèria (vegeu Regió7 i Diari de Terrassa, edicions del 16 de gener de 2008). Però… i Badalona?

En altres paraules, més enllà dels esports i de l’àmbit dels successos (puntuals, espectaculars i, per tant, mediàtics), Badalona i el seu Ajuntament no generen agenda informativa. No sembla que hi hagi una política comunicativa municipal que apunti a una determinada idea de Badalona. I això és fonamental per a la construcció d’una ciutat i la seva autoestima. L’èxit dels Jocs Olímpics va ser degut a l’organització i també a l’estratègia comunicativa. Les Olimpíades van deixar infraestructures, però també una autoestima que ha durat molts anys.

En definitiva, crec que Badalona hauria de trobar el seu lloc sota el sol dels mèdia.

Informe del CAC sobre pluralisme territorial en els informatius de les TV catalanes:
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Continguts/IST_1-2007.pdf

Badalona: El millor i el pitjor (7)

Sara Muñoz, periodista:

No puc amagar la meva passió per Badalona ni la meva militància badalonina, tot i que és cert que en algunes ocasions em suposa un esforç desgranar els motius que m’hi tenen enganxada. De la ciutat m’agrada la platja, la Penya, Llefià, el Teatre Zorrilla, les entitats, Sant Jeroni de la Murtra, Ca l’Arnús, les botigues… però sobretot la seva gent i la barreja de cultures i estils que la composen. M’agrada saber que formo part d’una ciutat acollidora.

Però també hi ha elements que, sota el meu punt de vista, hem de millorar entre tots. Algunes zones segueixen massa degradades, hem de potenciar l’orgull de ciutat i hem de dotar el municipi d’elements simbòlics i de pols d’atracció. Ens cal apropar-nos més els uns als altres per trencar molts tòpics. Ens convé trepitjar aquells racons de la ciutat als que mai ens hi hem acostat. És l’única via possible per crear una sola Badalona.

Badalona: El millor i el pitjor (6)

Pere Salvador, Badalona bèsties de foc:

De Badalona m’agrada la seva gent, per que és la gent que jo conec i la dita ja diu que més val boig conegut que savi per conèixer, m’agraden les ganes que hi posem encara que siguem ben pocs, m’agrada el tarannà de poble esllanguit i xafarder, m’agrada sortir al carrer i sentir-me part del meu poble i això Badalona si que ho té, m’agrada el seu nom com resona “b a d a l o n a” i m’agrada molt estar a la vora del mar.

No m’agrada estar tan a prop de Barcelona, això ens dóna ritme de barri i no de ciutat. No m’agrada que siguem tants vivint a la ciutat, no m’agrada que ens falti identitat com a ciutat i com a catalans, no m’agrada que tinguem tan poc de tot, que no tinguem bons equipaments i bons projectes i el que més lamento es tenir tan mals dirigents, i és que encara que sigui per gestionar misèria, no pot ser tenir tanta mala sort i que ens governi gent tan poc preparada i tan incompetent.

Badalona: El millor i el pitjor (5)

Marià Isidre Escudero i Mairal, membre de la Plataforma de la desafectació del carrer Francesc Macià

Allò que més m’agrada,

Que arribés fins a Badalona el METRO , que ha donat una mobilitat i desplaçament molt positiu a poder arribar als destins amb rapidesa i comoditat.

Alló que més en desagrada,

Les nits d’oci que comencen el divendres a la nit i acaben a la matinada dels diumenges. La joventut en lloc d’aprofitar el temps el malgasta en un lliure “albedrío” que no aporta cap formació cultural i social de cara al present i al futur.

Badalona: El millor i el pitjor (4)

Josep Maria Marco, professor universitari i vocalista de El Gordo de Minnesota

BDN com a lloc especulat, on creixen noves zones de residència a les que cap polític exigeix els equipaments bàsics (recordeu la paradoxa del nou “Progrés”); on tornen a florir, en forma de pilota, temples del consum innecessari; on un equipament estrella com la Biblioteca de Can Casacuberta està infraoberta perquè no es contracta més personal…

BDN com a lloc literari, on podem imaginar cada cop millor històries de romans, de les postguerres de Campmany i Jòdar, de revoltes populars (en forma de festes majors alternatives i de botifarrades a Can Barriga), de drames íntims durant aquests darrers dies de pluja i grisor als polits carrers buits del centre o als impossibles carrers enfangats del sud…

Els que som nascuts i criats aquí, com ho van estar els nostres pares, els que no tenim un lloc de referència vital-familiar fora de BDN, transitem per aquest petit espai físic i imaginari on els extrems més que tocar-se s’entortolliguen per formar la pròpia matèria de la cosa.