Arxiu de la categoria: Badalona

Tancat per vent…

Al bloc de l’Associació de Veïns de Can Solei informen de que és possible que aquest cap de setmana el parc de Can Solei – Ca l’Arnús estigui tancat per la previsió de vent.

Seguirem informant…

Actualització 24/01/09 16:00: Finalment el parc no ha obert aquest matí. La previsió de vent ha estat encertada.

Actualització 25/01/09 09:30: Avui ja no fa vent i el parc torna a estar obert 🙂

Consultes externes, sanitat i interessos…

A El Punt d’ahir (21/01/09) es podia llegir un article de Jaume Oliveras i Costa sobre les consultes externes que sembla fet a mala fe. Només així es pot entendre un article que desinforma, tot oferint només una part de la informació que el periodista té, per justificar, no tinc clar el què.

Anem a pams:

Cada vegada es feia més necessari triar un lloc per ampliar l’equipament hospitalari i, fa uns tres anys, es trobà un solar adient a l’illa interior limitada per Margarida Xirgu i Méndez Núñez, un descampat desaprofitat que reunia les condicions.

Solar adient que reunia les condicions? Segur? Doncs sembla ser que no. De fet, qui va decidir que el solar era adient i reunia les condicions? Quins estudis es van fer per comprovar-ho? Els veïns de Can Solei es van cansar de demanar informes sobre les actuacions que s’haurien d’haver fet per determinar la idoneïtat de l’espai. Mai els van veure. Perquè no existien? Potser en Jaume Oliveras els té aquests informes… Però ho dubto. I sense uns informes ben fets, determinar si un espai és o no idoni per a un determinat projecte és, simplement, impossible. De fet, quan finalment s’han fet els estudis per determinar la idoneïtat de l’espai, ha resultat que no ho era…

La gent del barri ressuscità la desapareguda associació de veïns i els nacionalistes es disposaren a treure profit de la jugada. Uns i altres defensaren interessos propis i aviat es demostraren capaços de moure bé les seves cartes, en la sempre fàcil cultura del no. Ferran Falcó (CiU) en recollí les rendes.

Quins poden ser els interessos de la gent del barri? Tenir un solar abandonat i brut en mig d’una illa de cases? Tenir una mena d’aparcament de cotxes brut, que embruta els carrers dels voltants? El fang que es genera al solar embruta els carrers Seu d’Urgell i Margarida Xirgu. Això és el que volen els veïns? No!

Els veïns han demanat i demanaran que s’arregli el solar i que es faci en ell alguna cosa positiva pel barri. Les consultes externes no eren la solució per diversos motius. Al final d’aquesta entrada en faré un resum.

En Jaume Oliveras acusa als veïns i a CiU d’aprofitar-se de la sempre fàcil cultura del no. No estic d’acord. La cultura del no és fàcil quan es fa sense arguments. Però quan el no ve acompanyat d’arguments, ja no és la fàcil cultura del no.

I sobre el rèdit que CiU pogués treure del seu posicionament contrari a les consultes externes, només cal fer un petit càlcul. A Badalona viuen 200.000 persones. A Can Solei unes 2000. Si CiU és capaç de treure rèdit electoral a partir d’un 1% de l’electorat de la ciutat és que s’ho mereixen.

No acaba aquí la cosa. Les primeres frases del darrer paràgraf no tenen desperdici:

Segurament, per pagar el deute, els convergents han insistit, ara al govern, a proposar un canvi de situació del projectat equipament sanitari i l’alcalde Jordi Serra també s’ha trobat enganxat en el pagament de la factura, fruit de l’acord socio-convergent. Ara, sense altra consulta, algú amb poder per fer-ho ha anunciat que les consultes externes aniran a l’actual edifici dels jutjats, una vegada aquests s’hagin instal·lat a la prevista zona de Can Llamas.

Tot i que no ho diu clarament, tot això són especulacions seves, sense cap fonament. Segur que CiU s’ha cobrat així l’acord de govern? Ho dubto molt, i sinó només cal veure el que el mateix Ferran Falcó va escriure a un comentari d’aquest blog el 5 de febrer del 2008:

ei! a veure….el pla especial està aprovat? si. les al·legacions presentades per ciu van ser rebutjades? si. Jurídicament hi ha res on agafar-se? no.
Hi ha massa crítica, gent, suficient com per aturar-ho? no. Ja sé que no és el millor lloc, però hi ha els diners, el pla aprovat, i cap possibilitat de tirar-lo enrera, perquè no tenim arguments suficients com per plantejar la batalla. Ni tenim els arguments, ni tindríem cap més suport polític.

En Ferran Falcó va deixar de creure en els arguments dels veïns. Només així s’explica la seva afirmació de la manca d’arguments. Perquè?, potser els seus socis l’havien convençut?. No ho sé, però és evident que aquestes paraules tiren per terra l’argumentació del senyor Oliveras. Els veïns, en canvi, mai han deixat de creure en la validesa dels seus arguments. Validesa validada desprès pels fets.

I això de sense altra consulta… Consulta a qui? Als tècnics a qui no es va consultar abans de treure el pla endavant? Als polítics que al seu moment ni es van preocupar pel projecte (PP) o a aquells que van defensar el projecte sense saber ben bé de que anava? (ICV). Doncs sembla que, aquest cop, sí s’ha fet la consulta adient. I el problema és que un cop ben feta la consulta, la resposta ha estat que el lloc no era adequat.

En Jaume Oliveras, dedica a les consultes externes un article on fa servir el fàcil recurs de criticar sense arguments, sense parlar amb els interessats, sense buscar informació. I el que és pitjor, amagant informació que té i que no li convé explicar perquè trencaria la seva argumentació. Un article que no és de rebut en un mitjà seriós i escrit per una persona que cobra per fer-ho.

Acabo amb la relació de punts que els veïns tenien en contra de la ubicació de les consultes externes:

  • No havia cap estudi de com la construcció de tres plantes soterrades i una semisoterrada podia afectar als edificis dels voltants.
  • No havia cap estudi de com es solucionaria la circulació produïda per l’aparcament de rotació i les visites concertades, en uns carrers estrets i sobresaturats de cotxes. Cal incidir en que les consultes externes donarien servei a veïns de Badalona, Montgat i Tiana, allà on Badalona Serveis Assistencials gestiona Centres d’Atenció Primària.
  • No havia cap estudi de com es farien les obres. Es tractava de fer un forat d’uns 15 metres de fondària en un lloc on l’única sortida és un carreró estret que acaba a un carrer també estret.
  • Es tractava de fer un edifici d’atenció sanitària soterrat, gairebé sense llum natural. Adequat?
  • L’edifici estaria envoltat per edificis gairebé pels quatre cantons. Soterrat, hauria de tenir uns bons equips d’aire condicionat que no estava clar on s’ubicarien i que els veïns dubtaven que no generessin molèsties.
  • Tot i que havia un pressupost, era impossible que fos vàlid si no s’havia fet cap estudi sobre el terreny. Si el pressupost no era fiable, la subvenció cobriria la part que es suposava que havia de cobrir? Difícilment.

És la meva voluntat i el meu compromís.

Treballaré, amb tota la il·lusió, per estar a l’alçada del vostre suport i per continuar-lo mereixent. I dirigiré la meva acció, si sóc elegida novament alcaldessa, a millorar les condicions i la qualitat de vida dels badalonins i badalonines, oferint diàleg, entesa i acords a totes les forces polítiques, agents socials i econòmics i entitats ciutadanes, per tal de fer una Badalona amb igualtat d’oportunitats, cohesió social i prosperitat. És la meva voluntat i el meu compromís.
Ben cordialment,

Maite Arqué i Ferrer

Candidata del PSC a l’alcaldia en les passades eleccions municipals i alcaldessa en funcions de Badalona
Badalona, 5 de juny de 2007

Maité Arqué, desprès de les darreres eleccions municipals i poc abans de ser escollida alcaldessa pel ple municipal.

El seu compromís va durar poc més de mig any.

Podeu trobar la web de la Maite al apartat electoral socialista de les darreres eleccions municipals: municipals2007. Per si ho treuen (tard o d’hora així serà), aquí teniu també una captura de la web.

Maite Arqué, eleccions 2007
Maite Arqué, eleccions 2007

Un lector em va passar divendres l’enllaç a aquesta web que jo no recordava haver vist. Una mostra de la serietat d’uns polítics que es preocupen més per vendre un suposat producte que no per fer bé la seva feina 🙁

Àrees per als gossos

El Punt: Àrees per als gossos

El primer tinent d’alcalde i regidor de l’àrea de Govern, Ferran Falcó, va anunciar durant la roda de premsa d’ahir que el govern municipal té la intenció d’habilitar fins a vuit àrees en diferents parcs i places de la ciutat en les quals els gossos puguin anar deslligats. Ho va citar com a exemple d’eines que es volen arbitrar per tal que els ciutadans no tinguin excusa per vulnerar l’ordenança de civisme. Falcó va afirmar que la iniciativa estava pendent de ser inclosa en el fons estatal d’inversió local. Al web del ministeri d’Administracions Públiques, però, ja es pot constatar que l’actuació està aprovada i subvencionada amb 175.856 euros. Així doncs, anirà endavant. A principis de mandat, un grup de ciutadans de Badalona va recollir firmes per reclamar que s’habilitessin espais on les seves mascotes poguessin anar deslligades. Parcs com Ca l’Arnús i el Gran Sol disposaran d’aquesta mena d’àrees.

Em sembla fantàstic que els amos dels gossos tinguin espais delimitats on poder deixar córrer les seves mascotes. Al menys així ja no tindran excusa per no complir les normes que obliguen a portar-los lligats.

Monopatins, Guàrdia Urbana i civisme.

7 de gener a la tarda. Uns nois amb monopatí ocupen la plaça de Les Gavines gairebé sols. Al seu voltant restes de fusta que fan servir per als seus salts i les seves piruetes.

En un moment donat arriba un cotxe de la Guàrdia Urbana i es dirigeix als nois, alguns dels quals s’acosten a parlar amb els policies, mentre altres semblen amagar-se… Per si de cas?

Guàrdies i nois dialoguen tranquil·lament i en finalitzar els nois recullen (més o menys) les fustes i es queden allà, de fet, en aquells moments, sense molestar a ningú.

No m’agraden els monopatins a la plaça de Les Gavines. No està preparada per les rodes dels patins i poc a poc les rajoles del terra es van trencant i desfent (teniu fotos a aquest mateix blog). Tampoc crec que una plaça amb un espai de joc infantil sigui el lloc més adient pels patinadors.

Però mentre l’ajuntament no els hi pugui oferir una alternativa que els hi resulti atractiva, suposo que haurem de conviure amb ells.

I és aquí on l’actuació de la Guàrdia Urbana és molt important. No cal arribar posant multes ni amenaçant, parlar i recordar les obligacions és igual d’efectiu i dóna una molt millor imatge de la policia local. Si la cosa es complica i cal posar alguna multa endavant, però una bona acció de comunicació i seguiment és igual o més efectiva i no converteix als policies en enemics.

Si així és com s’ha d’aplicar la nova normativa de civisme, benvinguda. Però les primeres notícies al respecte tampoc inviten massa a l’optimisme 🙁

Això sí, les meves felicitacions als dos guàrdies que el dia set van estar a la plaça de Les Gavines parlant amb els nois.

La (no) gratuïtat del peatge del port.

Quan fa una mica més d’un mes El Punt publicava que el port no cobraria als usuaris el “cost” dels 10 primers minuts, ja vaig criticar el fet que aquests diners els pagués l’ajuntament i el fet que la quantitat que Marina Badalona cobra per aquests 10 minuts no es correspon ni de llarg amb el “servei” prestat.

El dia 30 de desembre El Punt publicava un article on es parlava que a partir d’ahir el peatge del port seria gratuït pels usuaris però que ho hauria de pagar l’ajuntament. I el mateix dia 30 en Ferran Falcó s’indignava (amb tota la raó segons el meu parer) per aquest fet. Ara bé, del que escriu en Ferran Falcó al seu bloc em sorprenen algunes coses:

  1. Si a finals de novembre El Punt ja va publicar que el cost del peatge l’assumiria l’ajuntament i que aquest cost seria de 60 cèntims, com és que és ara quan reacciona?
  2. Amb tota la raó, en Ferran Falcó es queixa del preu excessiu d’aquests 10 minuts inicials. Jo també ho vaig fer fa 1 mes… La pregunta que em faig, però, és si aquest cost és excessiu ara que ho ha de pagar l’ajuntament, o si ho ha estat sempre. Perquè crec que sempre ha estat un cost exagerat. I, si no m’equivoco, ja fa temps que l’ajuntament paga aquest preu pel pas d’alguns dels veïns de la zona del port. Donat que CiU pertany al consell d’administració de Marina Badalona, no podrien haver gestionat abans un preu raonable per a aquests 10 minuts?

Quina mena de “poder” té en Juan Felipe, per continuar barallant-se i menyspreant l’ajuntament de Badalona, quan és el propi ajuntament el que el va posar i el manté?

Més informació:

Cavalcada de Reis 2009

Para ver el recorrido de la Cabalgata de reyes de Badalona 2010 haz clic en este enlace.

Horaris (aproximats) i recorregut de la Cavalcada de Reis 2009 (Cabalgata de Reyes en castellà).

  • Arribada dels reis al Moll de Capitania del Port de Badalona a les 16:45 hores. Espectacle d’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient, en el vaixell Ciutat de Badalona.
  • Inici de la Cavalcada a les 18.30 hores, a l’encreuament entre la Rambla i el carrer d’en Prim.
  • El recorregut i els horaris de pas de la Cavalcada són els següents:
    1. Prim (18.30 h)
    2. Francesc Layret (plaça de la Vila, 19.05 h)
    3. Martí Pujol, Anselm Clavé, Rambla Sant Joan, Baldomer Solà (19.30 h)
    4. Alfons XIII, Josep Mª de Segarra, Don Pelai (20.00 h)
    5. Marquès de Sant Mori (20.25 h)
    6. Avinguda Pius XII i Rambla de la Solidaritat (Camp de Futbol de Llefià, 20.45 h)

Veure el mapa del recorregut a Google Maps.

Premis Turnemi 2008 als millors blocs badalonins

Fa poc més d’un mes, en Jordi Albaladejo va publicar una entrada al seu blog en la que proposava un concurs per premiar els tres millors blocs badalonins.: Els Premis Turnemi 2008. Ahir, en Jordi va publicar el resultat del concurs i ha atorgat a aquest modest blog el premi de Millor bloc d’opinió.

Imatge d'un turnemi amb el text 'Premi al Millor bloc d'opinió'

Malgrat no sigui un premi massa dotat econòmicament 🙂 agraeixo molt el detall. Ha canviat molt el panorama del internet badaloní des de que vaig començar amb el blog i ara la competència és molt dura 🙂

Algun dia hauria de fer una relació extensa dels blogs badalonins. A Facebook vaig crear un grup de blocaires badalonis, i ara mateix ja hi ha 18 membres. Segur que hi ha molts més, a veure si podem fer un bon llistat.

Tornant als premis, comentar que hi ha dos premiats més, al Millor Bloc Polític i al Millor Bloc de Cultura. Però no us diré quins són, millor aneu al bloc del Jordi Albaladejo a mirar-ho 🙂

Consultes externes. Alguns detalls

Aquests dies, al parlar de les consultes externes amb uns i altres, han sortit algunes coses que no vaig comentar aquí i que crec que val la pena dedicar-les unes línies.

La pregunta que molts ens fem és: Com poden tres grups municipals votar a favor d’un projecte sobre el que no tenen dades?. Una de les queixes dels veïns era la manca d’informes que detallessin com afectarien les consultes a la circulació de la zona, la manera con es farien les obres (especialment preocupant era l’entrada i sortida de camions), estudis de la situació dels edificis dels voltants, etc. Fins i tot CiU va justificar el seu vot en contra en la manca d’informació que existia en referència a aquesta obra.

Així, tornem a repetir la pregunta: Com poden tres grups municipals (PSC, ICV, ERC), votar a favor d’un projecte sobre el que no tenen dades?.

El més curiós és que si be CiU va votar en contra en aquell moment, un cop a l’equip de govern va deixar de ser bel·ligerant en aquest tema, de fet en Ferran Falcó es justificava (llegiu els comentaris d’aquesta entrada) entre altres motius, perquè, segons ell, poca cosa es podia fer ja. Doncs anava errat 🙂

La decisió de fer les consultes externes al solar del nostre barri ha resultat ser una mala decisió. I s’ha arribat a aquesta conclusió dos anys desprès que els partits al govern en aquell moment la votessin com a bona. És així com s’han de fer les coses? No es pot avaluar primer i un cop vista la viabilitat del projecte, votar-lo?.

Això sí, gràcies a aquesta dolenta decisió, els veïns de Can Solei tenen una associació que es preocupa per la zona.

I també és d’agrair que l’ajuntament hagi fet cas als tècnics i s’hagi fet enrere. Escoltarà l’ajuntament ara als veïns i arreglarà el solar?

El mocador de les Festes de Maig

No hi ha dubte que el mocador de les Festes de Maig va ser un gran encert de l’ajuntament de Badalona. Però malgrat ser un encert, sembla que els darrers anys no deixa de ser una font de problemes.

Fa uns dies vaig rebre un missatge d’un dels lectors habituals del blog que em comentava que l’any vinent els mocadors de les Festes de Maig ja no serien de comerç just. La veritat és que em va sorprendre força i vaig preguntar a l’ajuntament de Badalona.

A les Festes de Maig de 2009 el mocador ja no serà de comerç just. Diuen a l’ajuntament que en aquest moment de contenció de despesa el cost és massa elevat i que per això han decidit recórrer a empreses locals d’economia social: seran realitzats per una empresa o entitat d’economia social (fundació, cooperativa, etc.) els treballadors de la qual són persones amb discapacitat, en risc d’exclusió social, o en situació de marginalitat.

A l’any 2006 (i suposo que l’any passat i aquest seria el mateix), els mocadors eren fets a l’Índia, a una empresa que donava feina i un sou just a unes 200 dones d’aquell país. Desprès, els mocadors s’estampaven a Sevilla a una empresa que dóna feina a dones que pateixen seqüeles provocades per maltractaments i violència. Els mocadors eren per tant de comerç just i social. Per l’any vinent, la part de comerç just desapareix.

Des del punt de vista de l’ajuntament, aquest tipus de compra no deixa de ser una compra ètica i per tant entenen que no ha de representar cap problema per a ningú, més tenint en compte que s’ajuda a col·lectius locals. Entenc però que pot haver gent que no ho vegi de la mateixa manera ja que, de fet, tot i que semblant, no és el mateix.

Ara falta per veure el tipus d’entitat a la que finalment s’encarreguen els mocadors (que, pel que he entès, encara no està decidida), i de quina manera es distribuiran.

Quan va començar aquesta tradició els mocadors es regalaven. Fa dos anys (al 2006), amb l’excusa del comerç just, es va començar a cobrar una part dels mocadors repartits. I ara?

Els mocadors tenien un preu d’un euro i mig. Els darrers anys uns quants es repartien a les escoles de la ciutat, i la resta es venien a 1 €, amb la qual cosa l’ajuntament posava mig €. Què passarà aquest any? De moment no sembla decidit si es cobraran o no, però si es manté el preu d’un euro, pot resultar que l’ajuntament arribi a guanyar diners amb la venda dels mocadors (que sent de comerç ètic vindrien a costar uns 80 – 90 cèntims, segons el lector habitual del blog i els meus propis càlculs). Com quedarà? No trigarem massa en saber-ho.

Un detall per acabar. Jo creia que això dels mocadors dependria de la Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural. Però no, si no ho he entès malament, depèn de la Regidoria de Ciutadania i Convivència.

Una part de la informació està treta de El Punt: Solidaritat a un euro (2 de maig de 2006) i de Badalona bitàcola: Els mocadors de les Festes de Maig 2006 (28 d’abril de 2006)