Avui el Punt publica tres articles relacionats amb el camp del FC Badalona. Faig un petit resum a partir d’alguns paràgrafs:

Francesc López Guardiola, un dels regidors socialistes que simpatitza amb Fermín Casquete, assegura que la totalitat del PSC té la voluntat d’arribar a un acord amb el CF Badalona que derivi en una permuta de terrenys i en la projecció d’una actuació urbanística a l’avinguda de Navarra -on ara hi ha el camp que és propietat del club- que permeti generar suficients plusvàlues per construir, entre altres coses, l’estadi municipal de futbol de Montigalà.

Ho sento, però em sembla terrible que s’estigui pensant en requalificar uns terrenys només per poder beneficiar a un equip de futbol que, cal tenir-ho present, és una societat privada. Ja vaig dir al seu moment que aquests terrenys s’aprofitarien molt més si es fes allà la nova escola. Al menys serien uns terrenys de i per la ciutat.

Però segueixo amb els articles. Sembla ser que Fermin Casquete

Es mostra convençut que a Badalona «hi ha una classe política tremendament rancorosa, que no suportaria que l’operació que es derivés de l’acord fos un èxit per a la ciutat».

De quina manera perdre uns terrenys qualificats com equipaments pot ser un èxit per a la ciutat? Potser en Casquete es creu que ell és la ciutat?

Un dels objectius actuals del regidor d’Urbanisme és convèncer la resta de grups municipals de la importància que té la construcció de l’estadi de futbol, un element que, segons López Guardiola, ha de fer créixer el centre de la ciutat i acostar els barris.

Seguim les mateixes paraules grandiloqüents amb les que van justificar el port. La construcció del camp de futbol acostarà els barris… Sorprenent. I farà créixer el centre de la ciutat. Quin dels dos? El actual o el nou que, recordem’ho, el PSC ens ha venut amb el port i la ciutat europea del bàsquet? I si anem una mica més enllà, el centre de Badalona anirà des del port esportiu fins al camp de futbol del FC Badalona, passant, això sí, pel nou Corte Inglés. Si ho mirem pel cantó positiu, Badalona serà la ciutat dels esports, sí, però només per a uns quants privilegiats, que segurament, ni tant sols viuran a Badalona. Els 200.000 badalonins restants ens tindrem que conformar en pagar per veure a aquests privilegiats (sí, al port també, perquè ens costa i ens costarà diners als badalonins).

Un apunt més per acabar

Fermín Casquete assegura que ja té una sèrie de preacords firmats amb immobiliàries i que aquests tiraran endavant tan bon punt el club, que milita a la segona B, necessiti diners. Això serà, com a molt tard, «a final de febrer o principi de març». Si el CF Badalona decidís vendre’s els terrenys on ara té el camp i impulsar una operació urbanística, es donaria una situació si més no curiosa. I és que seria l’Ajuntament qui hauria de requalificar els terrenys i, per tant, donar el vistiplau al projecte del CF Badalona.

Segons aquest paràgraf en Fermín Casquete vol vendre el terreny a les immobiliàries (de fet ja té preacords firmats) abans que l’ajuntament hagi donat el seu vist i plau a la requalificació. Sembla una manera prepotent de forçar un “acord” amb l’ajuntament. I el pitjor és que segur que es creu (o té) amb prou poder com per sortir-se amb la seva. 🙁

Els enllaços als articles:

• Pugna per l’estadi de Badalona
• Un mes que pot ser clau
• Convèncer la resta de partits polítics