Diu el títol d’una notícia de Badaweb: La Guàrdia Urbana sancionarà als propietaris de gossos que es comportin de manera incívica. Explica la notícia que “Els propietaris de gossos que tinguin una actitud incívica hauran d’anar més en compte a partir d’ara”. Des d’aquestes pàgines ja he comentat el tema dels gossos que fan les seves necessitats a la platja, però, evidentment també les caques al carrer són un problema força gran. És una llàstima que sigui “a partir d’ara” i que no hagi estat així des de fa molt de temps. Per altre banda em fa por que sigui una d’aquelles campanyes que enceta de tant en tant la GU per abandonar-les un cop passat el temps i la notícia, com la dels cotxes abandonats. Des del meu punt de vista les campanyes no serveixen de res. Només la feina diària dóna fruits a llarg termini, les campanyes, com els parquímetres semblem més ajustar-se a interessos polítics (merament publicitaris en aquest cas) que no a les necessitats reals dels ciutadans. Pel bé de Badalona espero que això no sigui una campanya temporal i que poguem tenir una ciutat lliure dels tant fastigosos excrements de gossos.

L’article de Badaweb parla de que “Badalona té diversos punts negres en matèria d’obstacles al carrer” (sic). I comenten uns quants llocs. Jo convidaria als “urbanos” a visitar la cantonada del carrer Margarida Xirgu amb la plaça de Les Gavines per veure el petit bassal de pixum de gos que hi ha sovint, o la zona d’arbres de la mateixa plaça, tot un merdacan sense cap mena de control.

Diu una notícia a Badaweb que Les últimes 20 famílies afectades per la construcció dels laterals de la C-31,a Sant Crist, continuen disconformes amb l’enderroc de les seves cases. Fins aquí la notícia no té més “d’allò”. I és que a ningú l’agrada que l’expropiïn, tot i que s’ha de reconèixer que de vegades no hi ha cap remei pel bé de la comunitat. La cosa comença a torçar-se quan un s’assabenta que una trentena de veïns saben que seran expropiats des de fa trenta anys, però que els 20 que protesten es van assabentar fa 2 anys. Però el que realment m’ha cridat l’atenció ha estat una frase concreta: “Es dona el fet que l’operació implica la construcció de 160 pisos de protecció oficial, és a dir, més habitatges dels que es necessiten per reallotjar els afectats”. Es a dir, expropien a 50 famílies i a canvi fan 160 pisos. Els veïns diuen que les expropiacions de més són només una operació especulativa. I no m’estranya, realment ho sembla. Però a més resulta que aquests veïns segurament hauran de pagar la diferencia entre el que els hi donin pel pis expropiat (valor cadastral moltes vegades, es a dir unes 10 vegades menys del que realment val el pis) i el valor del nou pis (preu mercat o quasi si es té present que són de protecció oficial).

L’Ajuntament en la seva defensa diu que els edificis ara afectats ja ho estaven abans, però que no s’havien inclòs perquè només estaven afectats en part. Com que no es pot llençar a terra una part d’un edifici el llençaran tot sencer. Tot i que l’explicació de l’Ajuntament sembla, en principi, raonable, no veig de quina manera caben pisos nous en un espai ocupat abans per mig edifici d’habitatges (i més sabent com són els habitatges de Sant Crist).

Total això em recorda una frase castellana que diu “la mujer del César no sólo debe ser honesta, también debe parecerlo”. Doncs això, que l’Ajuntament ha d’actuar amb total transparència i explicar bé, molt bé totes les seves actuacions. És la seva obligació.