Tot i que surt de la temàtica habitual d’aquest blog, voldria fer una petita reflexió al voltant de l’us d’internet a Badalona i, especialment, de la relació dels nens amb la xarxa. Això em fa mesclar tres temes diferents, però que tenen relació. Espero no fer-me pesat.

Fa cosa d’un parell de mesos van fer un reportatge a televisió de Badalona, dins del programa La setmana, titulat “Perill de les xarxes socials“. Tot i que en general el reportatge estava força bé hi havia algunes coses que crec que s’allunyen de la realitat social de la nostra ciutat. A veure si m’explico.

Els nostres joves tenen una formació tecnològica que normalment els seus pares no tenen. De fet, sovint els pares no han fet servir mai un ordinador o, si l’han fet servir, tenen pocs coneixements i no són capaços de distingir entre el correu electrònic i un xat.

Les xarxes socials per si mateixes no són un perill, el perill està en que es faci un mal us. És com anar pel carrer, no és perillós en si mateix, però sí ho pot ser si no vas en compte. El problema és que, així com som capaços d’ensenyar als nostres fills a anar pel carrer, a desconfiar dels desconeguts, a fer vida social, en qüestió d’internet molts pares tenen poca o nul·la experiència i no tenen prou coneixement per fer aquesta formació als seus fills.

Al programa de televisió de Badalona s’insistia en que a casa els pares han d’ajudar el petit en la seva immersió a la xarxa. Però que passa quan els pares no són capaços de distingir un programa d’un altre, o internet de word?

L’ajuntament de Badalona feia públic fa unes setmanes un projecte que es portarà endavant el 2010 que consisteix en el desplegament d’una xarxa de sales d’ordinadors als centres cívics de Sant Roc, Can Cabanyes, La Colina, Morera i La Salut. El projecte, força interessant, sembla centrat en els ordinadors i tot i que ho menciona, la formació sembla quedar en un segon terme.

Crec que la idea de l’ajuntament és molt bona, però cal donar molta més importància a la formació, el projecte hauria de girar al voltant de la formació més que al voltant dels ordinadors i l’accés a internet. Bé, és una impressió i potser equivocada, el temps ho dirà… De moment, però, no estaria de més que l’ajuntament donés un cop de ma a les associacions que fan aquesta tasca formativa sense cobrar i amb uns mitjans força minsos. L’ajuntament no pot arribar a tot arreu i si l’objectiu és trencar amb les dificultats que alguns col·lectius poden tenir a l’hora d’accedir als coneixements bàsics per a utilitzar Internet millor quantes més siguem fent aquesta feina, no?

Tot això bé arrel d’una experiència pròpia. Tinc un fill massa petit per fer servir Facebook però que ja comença a jugar amb jocs socials (en aquest cas un que es diu Habbo). Fa uns dies un parell de pares de companys del meu fill em preguntaven sobre aquest joc, de que anava i que quins perills podia tenir pels seus fills (que, com el meu, ja juguen a aquest joc). Els dos pares amb els que parlava fan servir el correu electrònic i més o menys fan servir internet. Però no tenen cap experiència en xarxes socials i fins a ells només arriben notícies alarmants que no s’acaben de creure. Els hi falta formació… Com a tots.

Un punt més per acabar. Al programa que comentava abans es diu: col·locar l’ordinador en un lloc apartat i no al costat de la televisió bé, potser, però l’ordinador, millor en una habitació comú que no en la habitació del nen. Al menys metres siguin menors d’edat.