Ca l’Arnús, el pla d’habitatge, ICV i CiU

Com lliguen Ca l’Arnús, el pla d’habitatge, ICV i CiU? Doncs, la veritat, no lliguen gaire, tot i que en Ferran Falcó parla del parc, el pla i el partit polític a la seva carta de la setmana.

En realitat la carta és, bàsicament, una crítica a ICV, una crítica lògica (ICV com a membre del tripartit que “governa” a la ciutat té moltes coses criticables) però que desprès dels esdeveniments de les darreres setmanes sembla feta mirant en un possible intercanvi entre ICV i CiU al govern de Badalona (evidentment ICV fora – CiU dintre).

Ferran basa el seu discurs en que l’actitud d’ICV a l’hora d’abandonar la regidoria d’habitatge és una actitud poc responsable i gens coherent amb l’avui. Jo crec que ICV no hauria d’estar al govern de la ciutat (ni ERC), però també crec que el intercanvi de CiU per ICV tampoc aportaria res. Però deixant de banda això, no crec que abandonar la regidoria d’habitatge hagi estat una actitud poc responsable. Entenc que quan ICV va agafar la responsabilitat d’aquesta regidoria, devia tenir una idea, més o menys clara, del que volia fer. Però per tirar endavant un pla tant ambiciós com el que es va dissenyar el passat mandat municipal calen diners i l’esforç de tot l’equip de govern. Si ICV creia que no havien ni prou diners ni prou complicitat per part d’altres àrees de l’ajuntament, és lògic que digués que en aquestes condicions no podia seguir. Cal tenir present que hi ha molta gent esperant uns pisos que els hi van prometre al 2002 i que, hores d’ara, encara no es sap, ni tant sols, si tots els “afortunats” en tindran un.

De fet crec que l’actitud més adequada d’ICV hauria estat deixar les seves responsabilitats a l’ajuntament, però si això hagués significat l’entrada immediata de CiU al govern de la ciutat, disculpa Ferran, però no hauriem guanyat res.

No acaba aquí la carta d’en Ferran Falcó perquè un cop acaba amb el pla d’habitatge, comença amb el parc de Ca l’Arnús. I en aquest cas estic quasi d’acord amb ell. Copio:

també el parc de Ca l’Arnús-Can Solei és avui un fracàs i un engany que hauria de merèixer algun gest per part de la protagonista del darrer capítol del culebrot del tripartit.

Un espai que s’ha inaugurat poc abans d’unes eleccions i que, en definitiva, ha estat un element central del discurs polític de qui avui recolza aquest govern no pot quedar-se voluntàriamenten lÂ’oblit d’aquell qui n’ha estat l’impulsor

Avui, Ca l’Arnús no és el que ens havien venut. Com ha passat amb el Pla Municipal d’Habitatge, no és el que ens havien dit que seria: és lluny del gran parc públic i familiar que Iniciativa i els socialistes ens van dir que tindríem. Avui, lamentablement, és una finca romàntica amb un escàs manteniment, oberta al públic-sí- però sense ús, sense vida, sense un horitzó clar. És, en definitiva, un fracàs social que també ha convertit en un fracàs econòmic l’enorme despesa que es va fer per adquirir-lo.

Només apuntar algunes coses.

  • S’ha de reconèixer que és un gran triomf per la ciutat el fet que aquesta finca passi a ser propietat municipal. Sempre i quan les dèries urbanístiques dels nostres mandataris no la facin malbé.
  • També és veritat que l’habitual manca de previsió de l’ajuntament ha fet que el procés hagi estat molt més llarg i costós del que havien previst.
  • Però tot això no justifica que:
    1. Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús no tinguin cap mena de vigilància i poc manteniment
    2. Que Ca l’Arnús estigui gairebé tancat, doncs només es pot fer servir els caps de setmana i la porta d’accés des de Can Solei està sempre tancada
    3. Que encara no estigui definit el pla d’usos del parc, ni s’hagi pensat en adequar espais pels nens i nenes
    4. Que només una petita part del parc sigui visitable

Ca l’Arnús i Can Solei formen un conjunt que ben planejat pot ser un gran parc. A Barcelona l’Oreneta, tot i estar lluny del centre de la ciutat, sempre està ple de visitants. Però és que allà hi ha activitats, espais infantils, … Tot allò que el nostre ajuntament no acaba d’engegar. Fins quan?

Segur que l’àrea de medi ambient de la ciutat té coses més interessants que el parc de Ca l’Arnús (com l’auditoria ambiental de Badalona que es presenta al saló de plens de l’Ajuntament el proper dimarts 12 d’abril), però és innegable que aquest parc és un buf de l’alçada d’un campanar i no sembla que això a la regidora, la Muntsa Niso, li preocupi gaire.

Entrevista amb la Maite Arqué, alcaldessa de Badalona

Dijous 7 d’abril (avui) entrevisten a la Maite Arqué, alcaldessa de la ciutat, a l’espai BDN de Radio Ciutat de Badalona, a partir de les 10 del matí.

Com que no treballo a Badalona no podré sentir el programa, així que si algú que el senti s’anima a escriure quatre coses sobre el que digui la Maite li estaré molt agraït. Perquè a la web de Radio Ciutat de Badalona diuen que Ja pots escoltar Ràdio Ciutat de Badalona a qualsevol part del món. La ràdio en directe a través d’internet, conecta’t a la xarxa, amb el suport de Badaweb.com, però a banda d’un anunci del Windows Media Player versió 9 (ja van, al menys, per la 10) no he estat capaç de trobar cap enllaç que permeti escoltar RCB a través de la Xarxa. Si algú troba (o sap) alguna manera d’escoltar RCB a través d’Internet i no li fa res fer-m’ho saber, em pot escriure un missatge a lonabada arroba terra.es, o posar un comentari a aquesta entrada. Li agrairé 🙂

Actualització 10:00: En Lluís Alern m’ha donat la pista que m’ha permet sentir RCB a través d’Internet… Resulta que tinc desactivats els pop-up… I és amb una finestra d’aquestes que surt la possibilitat de sentir RCB a través de la xarxa 🙁

Pla d’habitatge

López Guardiola espera acabar el pla municipal d’habitatge abans de l’estiu.

És una notícia de Badalona Comunicació d’ahir. Resumint diu que en Francesc López Guardiola, regidor de l’àmbit de Serveis al Territori i actual responsable del pla d’habitatge, asegura que aquest estiu estarà acabat el pla. Evidentment, els pisos no hi seran, però ja és alguna cosa.

Però… Els pisos s’hauran de fer a els terrenys del lateral de l’autopista a Sant Crist, l’antiga fàbrica de l’Estrella o bé la Unió Vidriera, al barri de Canyadó. Sobre els terrenys del lateral de l’autopista ja vaig fer un parell de comentaris al seu moment (Sant Crist – 9/01/2004 i Els afectats de Sant Crist pels laterals de l’autopista encaren amb incertesa el quart any de lluita – 10/02/05), de l’antiga fàbrica de l’Estrella no sé res i de la Unió Vidriera… De moment no han començat encara a enderrocar res, així que suposo que va per llarg. Poc pot consolar als “elegits” el saber que s’acabarà el pla, si ningú els hi pot garantir que tindran l’habitatge que els hi havien promés, en un temps raonable.

Blanch Rabat

Acabo de llegir una notícia que m’ha cridat l’atenció. Es titula El promotor d’un pàrquing al centre de Badalona recorre contra la protecció dels badius impulsada per l’Ajuntament i parla d’una empresa promotora badalonina que lluita amb l’ajuntament perquè vol fer un aparcament i la normativa de protecció dels badius no li permet.
La qüestió no passaria d’una picabaralla d’un promotor amb l’ajuntament si no fos per altres temes que concorren en aquest cas.
Resulta que aquest promotor és el mateix que fa uns quants anys va construir un edifici al carrer del Temple, a l’actual plaça Font i Cussó. El que jo recordo d’aquest afer (a banda del que diu El Punt a Un quart de segle de males relacions entre Blanch i l’Ajuntament) és que en el seu moment l’ajuntament va donar permisos a aquest senyor per construir, tot i saber que hi havia restes romanes. L’edifici es va fer i van ser les associacions de veïns les que van aconseguir, mitjançant una resolució judicial, que l’edifici s’enderroqués. I recordo la meva indignació aleshores, al saber que l’enderroc anava per compte de l’ajuntament, dons l’edifici comptava amb permisos municipals.
Per altra banda algú, en algun moment, m’havia dit que aquest senyor té algun tipus de parentiu amb l’exalcalde badaloní Joan Blanch, però no sé si m’ho deien pel cognom o perquè és veritat.
Per acabar, comentar que aquest senyor ha construit molt a Badalona i que, a diferència del que diu El Punt, em fa a mi que no sempre ha tingut males relacions amb l’ajuntament…

La Mesquita i el líder musulmà de Badalona

Dissabte tant El Punt com La Vanguardia es feien ressò de la dimisió del lider musulmà de Badalona per l’actitud de l’Ajuntament segons deia El Punt o como protesta ante la pasividad municipal segons La Vanguardia.

No em voldria equivocar, però tinc la sensació que en aquest problema les dues bandes es mostren massa inflexibles. De fet l’ajuntament té poc marge de maniobra, doncs, malauradament, és fàcil que en el moment en que es faci pública la nova ubicació de la mesquita hi hagin queixes i reclamacions d’altres comunitats religioses. Per altra banda la comunitat musulmana tampoc sembla gaire disposada a facilitar les coses a l’ajuntament. Cal tenir present que al iniciar-se les negociacions un dels entrebancs era veure qui es feia càrrec del cost d’adequar el local que l’ajuntament semblava disposat a cedir (un altre tema és el fet que sembla que l’ajuntament no va arribar a iniciar cap gestió per llogar el local). Com que el tema segur que és molt més complicat que el que sembla, no aniré més lluny en les meves apreciacions.

Ara bé, aquesta dimissió no deixa de ser una manera de pressionar a l’ajuntament, que és el que queda com a dolent als mitjans de comunicació i, la veritat, a mi no m’agrada gens. A més, sembla que va camí de no res, donat que la comunitat musulmana no l’ha acceptada. Una jugada preparada? Vull creure que no 🙂

Enllaços a les notícies:

Les entitats veïnals es defensen

Ahir comentava les acusacions del regidor responsable de Participació Ciutadana, Julián García (PSC), contra les entitats veïnals, tot dient que, algunes, no destinaven els diners de les subvencions al que corresponia. Tot i que ahir jo parlava d’entitats en general, en realitat la polèmica està centrada amb les entitats veïnals, entitats, que pel fet d’unir als veïns poden ser un contra poder al ajuntament (només cal recordar el posicionament de les associacions de veïns de Casagemes i Canyadó en la qüestió de la rotonda de la cruïlla del carrer Sant Bru i la riera Canyadó).

Bé, com era d’esperar les entitats veïnals han respost al senyor García, aprofitant per criticar la manera com l’ajuntament reparteix les subvencions. Així, alerten que s’ha obert la caixa dels trons i exigeixen a l’Ajuntament que deixi d’utilitzar les subvencions com a “arma electoral”, alhora que acusen el consistori d’aplicar criteris d'”amiguisme” a l’hora de concedir els ajuts econòmics

Això em recorda a la crisi del 3% (a petita escala), en el sentit de que acabarà esquitxant a tothom però, alhora, sense que a ningú li quedi cap taca al vestit. Un nou estil de fer política?

La notícia a El Punt: Entitats veïnals de Badalona acusen l’Ajuntament de practicar l’«amiguisme» en la concessió de subvencions

Subvencions a entitats i acusacions no judicials

És de tothom conegut que l’ajuntament de Badalona no té diners. De fet el seu pressupost es dedica en la seva major part a pagar els sous dels treballadors municipals, per la qual cosa queden pocs diners per la resta. A més, empreses municipals com Badalona comunicació, necessiten aportacions de diners extraordinàries cada any, tot i que el seu major client és el mateix ajuntament.

La qüestió és que si l’ajuntament ha de reduir despeses, evidentment, ho fa allà on no li afecta a ell directament (és com dir que no hi ha una relació directa entre l’ajuntament i els ciutadans :(, o dit d’una altra manera, l’ajuntament no pertany al poble), i han decidit reduir les subvencions a les entitats ciutadanes. I, es clar, les entitats es queixen.

I, amb una prepotència gens adequada, el regidor de Serveis a la Comunitat, Julián García, va afirmar a un ple municipal que algunes entitats no destinen els diners al que haurien de destinar-se. Molt bé! i en comptes de posar una denúncia i retirar a aquestes entitats totes les subvencions, el que fan és reduir el total de diners per a les subvencions, sense deixar cap entitat sense. I ens hem de creure a aquest senyor?

Resumint: Com que algunes entitats fan trampes els hi baixem a totes la subvenció. Però quina entitat fa trampes? Ah!, no sé, segur que alguna ho fa.

Política ficció 🙁 (perquè no pot ser veritat)

Enllaços:

El preu de Ca l’Arnús

L’ajuntament de Badalona ha estat condenat a pagar 247.000 euros més del que volien a la Clara Arnús. Ho diu en un article del El Punt titulat Una sentència obliga l’Ajuntament de Badalona a indemnitzar amb 247.000 euros més del previst un familiar Arnús

Diu l’article El consistori és molt reticent a parlar del cost que tindrà retornar aquesta zona verda a la ciutat. Es normal, encara no han acabat amb els judicis (encara queda un pendent) i cal arreglar tot el parc. Molts diners està costant, tot i que crec que estaran ben gastats si l’ajuntament fa de Ca l’Arnús un parc de veritat.

Es tanca la crisi de l’habitatge

Finalment, després de tant parlar, la crisi de l’habitatge s’ha tancat, gairebé, com si res no hagués passat. I és que el ple demanat per l’oposició va servir per tancar la crisi (com deien els Supertram: Crisi? Quina crisi?) i els grups de l’oposició es van haver de contentar amb dir la seva, CiU oferint-se per a un nou pacte de govern i demanant una regidoria d’Urbanisme menys buròcrata i més flexible, així com dissoldre organismes municipals per obtenir més diners i el PP demanant que es faci una relació exhaustiva del nombre d’habitatges i la seva situació que el PSC està en disposició d’executar, així com la creació d’una comissió de seguiment fins a la fi del mandat.

Els mocadors de les Festes de Maig seran de comerç just

Els mocadors de les Festes de Maig d’enguany acompliran els criteris de comerç amb justícia. És el titular d’una notícia de la revista Bétulo de Badalona Comunicació. Sembla ser que després dels enrenous (per dir-ho d’alguna manera) dels mocadors de l’any passat l’ajuntament ha posat fil a l’agulla i ja ha encarregat els mocadors a través de l’ONG Intermón Oxfam per tal de garantir que provenen d’entitats que treballen al tercer mon amb condicions justes.

Però això no és tot. A més, aquest any canvia la manera de distribuir els mocadors entre els ciutadans. Així , cada casa rebrà un mocador elaborat de forma artesana per dos grups productors de l’Índia amb els que treballa Intermón Oxfam. Per aquells que en vulguin més, la botiga de Comerç Just d’Intermón Oxfam al carrer de Sant Miquel 53, disposarà d’unitats al preu simbòlic d’1 euro, tot i que també se’n podran adquirir als punts de venda que s’habilitin en les activitats de les Festes de Maig, segons diu la revista.

Tot i que ja em sembla ve el sistema, no puc evitar fer un petit comentari i és que a mi, personalment, el preu d’un euro del mocador no em sembla “simbòlic” i això no vol dir que no em sembli just. Són dues coses molt diferents.

Informació de les Festes de Maig 2004