Arxiu d'etiquetes: Oriol Lladó

Altres opcions… Altres opinions

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors 🙁

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Falcó i la via dels independents

(avís a la galería: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)

En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sí o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).

Crec que hauríem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.

En quines coses hi ha acords més o menys amplis?

Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anàlisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen així. Tres quartes parts dels vots volen canvi.

Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.

Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc hauríem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fàcil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bàsicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.

Tenim alcalde?

Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.

Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.

Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, així com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).

Tan difícil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a títol individual, on fos fàcil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?

En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquí, en triem qui governarà. Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polítics. Bàsicament perquè hem de rebaixar el to polític i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.

Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.

Final de campanya

A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta (durant la campanya) pels diferents candidats.

Si hagués de definir aquesta campanya electoral amb una sola paraula, ho tindria molt clar: Albiol. El lider del Partit Popular de Badalona ha influït molt en la campanya badalonina, segur que molt més del que ell no s’hagués pogut esperar. És especialment significatiu que al debat que va organitzar el programa Àgora de TV3 sobre seguretat i civisme, que havia de reunir representats polítics de diferents localitats catalanes, es convertís en un debat de polítics badalonins. El més trist és que tots els partits polítics s’avinessin a aquest joc, donant encara més protagonisme al Xavier Garcia.

Analitzant partit a partit, candidat a candidat, el PSC ha utilitzat una estratègia de desqualificacions contínues contra el PP, acompanyades de una gran mostra de la feina feta, però amb una absoluta mancança de propostes. No m’ha agradat gens l’estratègia del PSC per dos motius: el to dur que s’ha fet servir amb el PP, sens dubte merescut però que dóna una imatge del Jordi Serra com el d’una persona barroera, i la manca de propostes de futur. Sé el que ha fet el PSC (i la resta de partits del tripartit badaloní) però no he aconseguit saber que vol fer,a més d’un nou camp de futbol. Per altra banda, i com a punt positiu, el PSC ha renovat les seva llista electoral donant pas a gent del partit que fins ara o no hi eren o bé no tenien possibilitats de sortir elegits. D’entre ells voldria destacar a la Conxa Botey, que té tota la facilitat de connectar amb la gent que li manca al Jordi Serra.

El PP ha seguit la estratègia que ja va començar fa uns anys i que sembla que li funciona. No tinc clar si la campanya “tots contra el PP” li ha fet mal o, al contrari, l’ha beneficiat, però ha estat present tota la campanya amb el que propaganda no els hi ha faltat. El més trist, és que quan en Xavier Garcia deixa de parlar d’immigració i seguretat, sembla tenir idees (més o menys bones), així que sembla que alguna cosa més té al cap. Però centrant tota la campanya en el mateix, les propostes que pugui tenir queden reduïdes a no res. El PP de Badalona està farcit d’independents i el seu darrer fitxatge, la Rosa Bertran, va donar molt que parlar.

CiU ha apostat molt fort i ha fet una bona campanya. Les seves possibilitats passen per aconseguir convèncer a una part important de l’electorat que no són votants seus habitualment i ha fet un esforç molt important. Però tot i fer una bona campanya les retallades del govern de la Generalitat li poden fer molt mal. El personal sanitari i educatiu esta força tocat per les retallades i és un volum de gent gens menyspreable, de manera que podria passar que l’esforç de la coalició servís per no perdre vots, però no per guanyar-los. Quant a la llista, CiU també va tenir un fitxatge sonat, l’Anna Pruneda, ex-presidenta del Círcol, que anirà a la cinquena posició de la llista.

La campanya d’ICV ha estat més modesta. Tot i això en Carles Sagués s’ha fet gairebé omnipresent i se l’ha pogut veure quasi per tota Badalona i gairebé en diversos llocs alhora 😉 ICV però s’ha trobat amb que algunes de les crítiques que li feien als partits que actualment governa l’ajuntament, li rebotaven. I és que fa quatre anys ICV era al govern de l’ajuntament, tot i que el Carles Sagués no hi era. Les probabilitats d’ICV d’arribar al govern municipal passen necessàriament per apartar a CiU del costat del PSC, però tal i com estan les coses, aquesta opció sembla lluny de convertir-se en una realitat.

ERC-Accent-Reagrupament-JERC ha fet també una bona campanya, la veritat és que la coalició amb Accent va ser una bona iniciativa que, de fet, va deixar a uns quants totalment descol·locats. L’Oriol Lladó modera un discurs que podria ser massa punyent i acosta la coalició als votants més moderats. Potser aquesta coalició permet a ERC mantenir el seu únic regidor, donat que el punt de partida inicial semblava no donar massa possibilitats de repetir regidoria.

I de la resta de partits només soc capaç de parlar de les CUP que també han fet força campanya, amb totes les limitacions que té ser un partit polític petit. Falta veure el rèdit en vots que treuen, però la competència és molt dura i les possibilitats, més aviat petites.

Amb tot això, fer una previsió de resultats de les eleccions resulta molt complicat. Em quedo però amb l’estimació que vaig fer a ja fa un temps però amb un regidor de CiU que ballaria entre CiU, el PP i el PSC.

Amb accent badaloní

Avui s’ha fet pública la creació d’un grup ciutadà que es fa dir Accent – Independents per Badalona i que a la seva carta de presentació diuen (entre altres moltes coses) que calen noves idees a la política badalonina, noves cares, noves maneres, constructives i exigents.

Estic d’acord que hi ha moltes coses a renovar a la política badalonina i que noves cares i noves propostes seran bones per la ciutat, així que la idea i les propostes em semblen molt interessants. Però només arribo fins aquí. No em convenç la manera de posar-la en pràctica, pactant amb un partit polític ja present a l’ajuntament, que si bé els pot ajudar a tenir visibilitat i influència, també els fa perdre part de la frescor que volen aportar.

Diu El Punt que l’alcaldable serà el president local d’ERC i ideòleg de la proposta, Miquel Estruch, i tot apunta que immediatament darrere seu podria tenir el lloc reservat un dels promotors del Badalona 2011 i un dels impulsors d’Accent: Oriol Lladó. No negaré que m’agradaria veure a l’Oriol a l’ajuntament, però… No sé, ni em convenç la manera, ni tinc clar que pugui arribar a ser-hi.

Per la banda d’ERC crec que és un bon moviment. Penso que els beneficia tot i que no deixa de ser una aventura que no necessàriament tots els militants entendran.

Aquest moviment no deixa (o al menys no hauria de deixar) indiferent a ningú que visqui de prop la política badalonina, però la resposta de CiU ha estat ràpida i contundent i en una nota de premsa publicada avui mateix en Ferran Falcó diu:

és sorprenent que aquestes persones hagin decidit fer una aposta implicant-se explícitament en la llista electoral d’ERC i no hagin contemplat la possibilitat de col·laborar, amb aquesta o qualsevol altra forma, en l’oferta pública que vaig fer el febrer d’aquest any amb el document La Badalona que suma.

Entec la resposta d’en Ferran, però també entenc la postura d’Accent. Ferran parla de col·laboració però des de una postura en la que qui decideix al final és ell i el seu partit i és de suposar que l’acord entre ERC i Accent dóna a aquests la possibilitat de prendre part en les decisions i no només en les deliberacions prèvies.

Bé, sigui com sigui, benvingut Accent!

Enllaços relacionats:

Actualització 17 de desembre: Més enllaços:

Badalona: El millor i el pitjor (1)

Oriol Lladó, periodista, coordinador d’Òmnium Cultural de Badalona:

Badalona es mou bé en els contraris, defuig les mitges tintes. Els que diuen si, ho diuen amb veu ben alta i forta, i els que diuen no, fan la viu-viu discretament, perplexos de les adhesions que la ciutat genera en alguns dels seus badalonins. És allò que diuen: o l’estimes, o l’odies. Però fins i tot entre els que l’estimen, a vegades surt l’espurna fastiguejada del que ho engegaria tot a rodar. Badalona és un pes enorme, una ombra que s’allarga, una discussió inacabable. Quant fa que parlem del port, de ca l’Arnús i de les Festes de Maig sense posar-nos d’acord? Segurament, bé que al preu d’esgotar els seus habitants, això és el que la manté viva. El xoc entre contraris, l’evident dificultat de moure’s entre les mitges tintes. Dialèctica pura. Això és Badalona. Un capítol a part.

Però hi ha un altre joc de contraris que funciona bé a la nostra ciutat: és la complexa relació entre Badalona i Barcelona, que ens regala també un debat inabastable. Tanmateix, aquesta dialèctica… m’agrada! Els vint minuts que et porten de Plaça Catalunya a la Rambla esdevenen, en realitat, una mena de viatge en el túnel del temps. Passes sense adonar-te’n de la ciutat al poble. Del brogit del cor d’una de les capitals turístiques del món a la immensitat del cel del passeig marítim, amb el seu temps deturat. El camí es pot fer a la inversa. Això és, igualment, tota una avantatge.