Dilluns pel matÃ. Un dilluns com un altre qualsevol.
Ja a l’estació i a l’andana veig que hi ha dos revisors “recordant” a la gent la necessitat de picar el bitllet i/o de pagar. La gent remuga i s’incomoda.
Pugem al tren. A petar. Com un dia qualsevol a aquesta hora (no sé quina hora era… massa aviat… de fet, era l’hora de sempre 😉
I allà , els revisors tornen a la cà rrega, aquest cop demanant als passatgers els bitllets. Més renecs i comentaris entre dents. El noi que tinc al costat, vestit de marca de cap a peus, diu que no té el bitllet picat. Es crea llavors una situació d’aquestes de “t’he enganxat però farem veure que em crec la teva versió”. El noi se n’enpesca tres o quatre de diferents, i al final, el revisor, cansat, li ofereix una bonica disjuntiva: o baixa del tren a la propera estació, compra un bitllet, el pica i agafa el següent tren, o bé li paga una multa de 7 euros.
El noi demostra que la seva indumentà ria de marca, cara, no és casual i, amb cara de fà stig i mandra diu que ell no espera un altre tren i treu els 7 euros. Cinc minuts a 7 euros fan 84 euros l’hora: és un bon sou, no es pot negar.
Dedueixo que s’ha colat al tren per pura desÃdia. I encara segueix remugant i insultant el revisor quan aquest ha marxat per continuar la seva sociable feina.
Podem criticar la feina dels nostres gestors públics, quins impostos recapten i què en fan amb ells. Podem pensar que hi ha massa zones blaves, que el cotxe és car i que el transport públic no és una bona alternativa.
Però també crec que haurÃem de tenir una mica més de coherència. 1 euro per anar a Barcelona no és tant – sà ho són tots aquests euros que el transport públic, agregadament, deixa de percebre per qui se salta les barreres. I el mateix va pels papers al terra, els cotxes a les voreres i tantes i tantes coses.
Perdoneu la moralina, és que és dilluns 😉
Quan hi ha unes normes, està vist que si no hi ha ‘policies’ que les facin complir, no hi ha manera. A BCN, darrerament, m’he trobat unes quantes batudes de la gent de TMB al metro i a l’autobús, cosa que feia anys que no passava. Que vol dir que m’he estat un minut més per sortir del metro, o que he hagut de buscar el bitllet i dedicar-li trenta segons al revisor. Però, potser, si no hi hagués tant de personal amb cara dura, els dèficits dels diferents serveis de transport públic no serien tant espectaculars, i no els haurÃem d’eixugar amb impostos.
El tÃtol del comentari La Renfe és de tots no em sembla del tot correcte, ja que des de fa 150 anys, que les persones en cadira de rodes veuen passar els trens sense poder-hi accedir, encara que sigui pagant