Així titulava la Vanguardia del dia 28 de desembre un article a les seves pàgines de “Vivir” on parlava del futur port de Badalona. Extrec un parell de paràgrafs de l’article principal perquè el que més em va disgustar va ser un petit retall que deixo pel final.
Lo inmediato es la comercialización de 4.000 m2de tiendas náuticas y de más de 5.000 de restaurantes y bares. Alguno de copas, pero ni una discoteca. Los promotores quieren un ocio familiar y diurno, y no venderán ni un módulo; todo de alquiler.
Això ho deixo aquí per a un futur…
Es una inflexión en la historia de Badalona, que se abre al mar y recupera y revaloriza un suelo otrora industrial. Junto al puerto se levantarán 4.000 viviendas en bloques de hasta doce plantas. Las primeras promociones las compraron, al precio de entre 241.500 y 388.000 euros, jóvenes profesionales liberales de Barcelona y badaloneses que regresan tras vivir en chalets del Maresme. Los vecinos de siempre, gente obrera que ha visto a sus hijos progresar, se prometen una grata jubilación gracias a las ofertas por sus casas. En esta operación inmobiliaria es clave la futura construcción de un canal tierra adentro de 300 metros de largo y 40 de ancho, que costará 13 millones y culminará en un parque de iguales dimensiones cerca de la futura Ciutat del Bàsquet.
I això… és de vergonya. Amb un port Badalona no s’obre al mar. Es fa una tanca de formigó que allunya als badalonins del mar. I això de que els veïns surten guanyant per les ofertes de les seves cases… Aquesta devia ser la broma del dia dels innocents, oi? 🙁 Això sí, ja ho diu l’article, ja, tot això del port no és més que una operación inmobiliaria, res més 🙁
I deixava això pel final:
Cinco años después, ¿qué fue del anunciado ‘bypass’?
LA VANGUARDIA – 28/12/2004
Hace cinco años los promotores del puerto decían que tendría un bypass, una gran aspiradora que facilitaría el tránsito de las arenas de norte a sur y ayudaría a conservar las playas. Pero, según informan ahora, este sistema se ha revelado en los últimos años mucho menos eficaz. De modo que no está claro si finalmente se construirá. En cualquier caso, para que los sedimentos no se atasquen en un nuevo puerto metropolitano y las playas no se conviertan en una costa de piedra, se considera la posibilidad de efectuar el trasvase de sedimentos por medio de barcos o camiones. La dirección de Ports i Transports de la Generalitat lo estudia.
El 6 de febrer publicava una entrada a aquesta bitàcola, titulada Brutícia al port de Badalona on em feia ressò d’un debat que el Casal Antoni Sala i Font havia organitzat dos dies abans. A aquesta entrada vaig reflectir gairebé tot el que es va dir a aquell debat i ara recupero algunes coses:
el senyor Alfambra va tornar a intervenir per explicar que:
…
Una de les condicions que ha posat la Generalitat per tal daprovar el projecte és que es faci un “bypass” que permeti la circulació de la sorra.
…
També va prendre la paraula un senyor de Mataró que va dir que ell havia estat en els grups doposició al port de Mataró. I va dir unes quantes coses:
- El port de Mataró no és viable econòmicament i l’ajuntament ha hagut d’aportar diners
- També tenia previst fer un “bypass” que encara no s’ha fet
- Els “possibles” beneficis del port no poden pagar el cost que representa la regeneració de les platges. Regeneració que cal fer perquè és una demanda social i que es paga amb diners públics.
- El port de Mataró no ha aportat res a la ciutat. Mataró no ha canviat ni sha dinamitzat amb el port.
Si tot el que aquell senyor de Mataró va explicar sobre el seu port es compleix a Badalona com sembla que es complirà en el cas del “bypass”, crec que no anem gaire bé….
Senyora Muntsa Niso, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona. Farà alguna cosa la seva regidoria per tal d’evitar aquesta nova agressió a l’entorn? No cal que em doni la resposta, de fet ja la sé 🙁