El Punt: ICV-EUiA envia 40.000 postals a les llars de Badalona atribuint-se les millores a la C-31

ICV-EUiA explica, de manera esquemàtica, que entre aquest partit i els veïns de Badalona han aconseguit que es redueixi la velocitat màxima permesa fins als 90 quilòmetres per hora, que es posin paviments nous a l’autopista i que, en definitiva, es redueixi l’impacte acústic d’aquesta via.

Bé, només fer saber als companys i companyes d’ICV-EUiA que:

• El límit de velocitat no es compleix perquè ningú no ho fa complir. De fet sembla posat allà per fer maco.
• No tota la part d’autopista que està dins de Badalona té paviment nou.

A veure, alguna cosa s’ha guanyat, és veritat, però això que estan fent… No sé, ho trobo lleig. Coses meves.

Més informació:

• C31: Velocitat màxima 90 km/h (16/09/2005)
• La insonorització de la C31, a mitjes (10/08/2005)

L’Àngel Escolano, al seu bloc fa un resum del ple d’ahir dia 20 de desembre.

I a la web de CiU Badalona es pot trobar la intervenció de Ferran Falcó sobre el camp de futbol.

És de el Punt de fa un parell de dies: L’AV de Sant Roc declara «persona no grata» el regidor Julián García

L’associació de veïns de Sant Roc ha aprovat en assemblea declarar «persona no grata» el regidor delegat al districte, el socialista Julián García. El president i el secretari de l’entitat, Diego Justicia i Juan Guerra, respectivament, han explicat que aquesta decisió s’ha pres després que Julián García els comuniqués que no intervindria per reprimir actituds incíviques si l’associació no signava abans un document en què quedés reflectit que el regidor actuava a instàncies de l’entitat veïnal.

Es a dir, l’ajuntament fa una campanya contre les actituts incíviques, però fa tot el possible per a no actuar contra els incívics. Sense comentaris…

M’han fet arribar aquest escrit:

430 veïns de l’entorn de la plaça dels Països Catalans, al barri del Progrès de Badalona donan suport a un text reivindicatiu que denúncia el estat d’aquest indret. Demanen la reordenació dels espais i obres de millora aixi com més vigilancia.

“No demanem rés d’estrany. La manca de manteniment de la plaça es un “fet consumat”. El dia 4 de novembre es va lliurar al Ajuntament concretament al departament de Seveis al Territori, i al regidor Francesc Lopez Guardiola, un escrit-denúncia que resumeix les queixes i peticions. A banda de reclamar millores en el manteniment de la zona verde, enllumenat, i els accesos de la plaça, fa referència també als usos de la plaça. “Estem tips de mercats, fires, amuntegament de materials d’obres que no respecten ni l’entorn ni aporten cap benefici,”assenyalen els veïns. L’increment del transit de vehicles, la manca de presència policial, son altres preocupacions d’aquest col·lectiu. Un cop presentada la queixa formal, els veïns esperen una resposta de López Guardiola. Els signants del manifest, també demanen ser escoltats en una hipotetica reforma de la plaça.

Ferran Falcó és el cap de llista de CiU a Badalona i és notícia perquè la Fiscalia Anticorrupció li ha presentat una querella, acusat d’estar implicat en una trama per al cobrament de comisions il·legals entre els anys 2002 i 2004.

Diu en Ferran que ell està tranquil, però el fet que hi hagi dubtes sobre la seva gestió no és precissament bo.

Més informació a la Vanguardia: El fiscal Mena presenta una querella por malversación contra dos ex directivos de Adigsa y militantes de CDC

Actualització 18/12/2005:
Ahir el Punt donava més informació:

La querella es dirigeix en primer lloc contra l’expresident d’Adigsa -i portaveu convergent a l’Ajuntament de Badalona-, Ferran Falcó, i l’exconseller delegat, Josep Antoni Fontdevila. Els responsabilitza de la col·locació com a tècnic extern del també acusat Josep Maria Penin, un home amb qui compartien militància i que presumia de tenir un parentiu llunyà amb Felip Puig.
Penin va arribar a cobrar un sou mensual de fins a 4.000 euros com a taxador de pisos, una tasca que mai va fer. I també va intervenir en adjudicacions, escollia els constructors que acceptaven pagar-li una comissió d’un 20% i els donava instruccions perquè inflessin el pressupost.
En declaracions a aquest diari, Falcó va dir ahir que no tenia coneixement de les petites adjudicacions perquè el seu era «un càrrec polític i de representació institucional». La fiscalia, en canvi, sosté que les contractacions -que es confeccionaven després amb aparença legal- tenien el vistiplau de la presidència.

Tal com jo ho veig, si el president d’una empresa (per molt que sigui un càrrec polític) no és capaç de saber si un empleat, que cobra 4.000 euros al mes (no un empleat qualsevol), no fa la seva feina, o fa ulls grossos o no li preocupa massa l’empresa o no ha sabut escollir els seus col·laboradors més directes.

No sé com acabarà aquesta querella, però si aquesta ha estat la resposta d’en Ferran Falcó, no em sembla la més adequada per a una persona que es suposa que aspira a ser l’alcalde d’una gran ciutat com Badalona.

L’article de el Punt: La fiscalia acusa els responsables d’Adigsa en l’etapa de CiU de cobrar comissions

Només dos apunts d’una notícia publicada avui per “el Punt” i titulada Veïns de Llefià acusen l’Ajuntament d’incomplir promeses i de no retornar-los 180.000 euros

Resumint, 18 col·lectius de veïns de Lloreda i Llefià, van promoure la construcció de aparcaments als seus respectius barris. L’ajuntament, en comptes de posar-los les coses fàcils (és un bé per a la ciutat) els hi va cobrar un aval que en total puja 180.000 euros, a banda de no facilitar en absolut els tràmits de la llicència d’obres, que en alguns casos no ha arribat encara, tot i que ja funcionen els aparcaments. Ara els veïns reclamen que es faci la part que li toca a l’ajuntament (urbanitzar la superfície i dotar la zona d’il·luminació i mobiliari urbà) en aquells aparcaments on encara no s’ha fet i que torni els diners dels avals.

Això per una banda, l’ajuntament no torna uns diners que no són seus i no compleix uns acords que havia signat.

Però per l’altra banda, resulta que:

El malestar que aquest fet crea entre els veïns s’ha agreujat en les darreres setmanes arran d’una carta que l’Ajuntament de Badalona ha adreçat a tres comunitats de propietaris -la resta les aniran rebent- i que, segons va explicar Gutiérrez, reclamen l’import d’un nou impost mediambiental que ascendeix, aproximadament, a uns 120 euros per veí.

Aquí no tinc clar qui ha de pagar aquest impost i perquè. Algú m’ho pot explicar? Perquè el fet que hagin tret els cotxes del carrer és positiu, no entenc el perquè d’un impost que, segurament, els que aparquin el cotxe al carrer no hauran de pagar.

Aquesta és la política de l’ajuntament. Gravar als que treuen els cotxes del carrer i facilitar l’existència a aquells que ho deixen a sobre la vorera…

Badalona és una ciutat que té una larga experiència en el maltractament del seu propi patrimoni. Afortunadament, el patrimoni romà té, des de fa anys, una certa protecció, protecció que no l’ha evitat patir diverses agressions. Però quan deixem de parlar de la Badalona romana i ens limitem a edificis del segle XIX o principis del XX que formen part de la història de la ciutat, ens trobem amb que, de fet, no existeix cap mena de protecció real.

Alguns exemples d’això són la estació de petita velocitat de Renfe, catalogada al 1980 i descatalogada desprès per poder fer el port o les “casetes murcianes” que també han caigut sota la força demolidora del port.

Ara CiU de Badalona reclama que s’actualitzi el “Catàleg de patrimoni” doncs encara es manté el de 1980 i ni tan sols està informatitzat. A més, ja n’hi ha una proposta del 2003 pendent de la seva tramitació.

Però amb la quantitat de moviment urbanístic (per no dir especulació immobiliària) que estem patint a Badalona, sembla lògic que no interessi un catàleg que pugui posar pegues. Tot i què potser no és aquest el motiu i és només desídia municipal…

Més informació:

• CiU: Carta de la setmana de Ferran Falcó
• El Punt: Badalona té el catàleg de patrimoni nou en un calaix des de fa dos anys i mig
• CiU: Badalona protegeix el seu patrimoni històric amb un document de 1980