Transport públic

Avui sortia publicat als diaris. La T-10 a Barcelona pujarà l’any vinent un 4,35%, passant de 6,90 a 7,20. Segons l'”Instituto Nacional de Estadística” des d’octubre de 2006, fins a octubre del 2007 l’IPC va pujar un 3,6% així que per molt malament que vagin les coses, l’IPC d’aquest any dubto molt que arribi al 4%.

Evolució del preu d’una T-10 a Barcelona els darrers anys:

Any Preu T10 Variació any
anterior
IPC any
anterior
2002 5,60    
2003 5,80 3,55% 4%
2004 6 3,45% 2,6%
2005 6,3 5% 3,2%
2006 6,65 5,56% 3,7%
2007 6,9 3,76% 2,7%
2008 7,2 4,35% menys del 4%

 

El preu de la T10 a Barcelona haurà pujat en 5 anys (des del 2003 fins el 2008) un 24% quan l’IPC (i la majoria dels sous) haurà pujat al voltant del 16,7% (dada treta de l’INE)

Per posar un exemple del que representa això, si el preu de la T10 hagués pujat com l’IPC, l’any vinent el seu preu seria de 6,76 € en comptes de 7,2 €, 44 cèntims menys per tarja.

S’accepten comentaris…

Actualització 14/12/07: Avui han publicat l’IPC de novembre de 2006 a novembre de 2007: ¡4,1!

Ara els càlculs són: 17,6 l’IPC de gener 2003 a novembre 2007 i 6,82 el preu si s’hagués pujat el preu del transport públic de la mateixa manera que l’IPC.

13 pensaments sobre “Transport públic

  1. …A mí, así, de entrada; se me ocurre uno…
    ¡Qué fácil resulta “agredir” directamente al bolsillo del ciudadano.!…Y qué difícil resulta a quienes “agreden” en tal medida, aplicar el mismo porcentaje de incremento, a la calidad del servicio que se “debe”.Ver incremento en los precios y poder observar -al tiempo- cómo son mejorados los servicios, es muy poco frecuente.
    Hay ejemplos muy próximos…

    Toca “pataleo” a la vez que resignación…no hay más remedio.

    Saludos.

  2. L’evolució dels preus és una cosa evident igual que la no evolució dels sous….com diu el sr. Plaza “toca pataleo y resignación”, però crec que els ciutadans de Badalona tenim coses a dir i a fer. Des de que es va fer la integració dels transports metropolitans hi ha una sèrie d’usuaris que paguem exageradement per un servei que no fem servir….perquè els abonaments han de ser tots amb targeta integrada?, perquè a badalona no hi ha un servei propi de targes per circular únicament per la ciutat? aquesta dualitat en els abonaments afavoriria la butxaca de tots aquells que només ens movem per Badalona i, cas que volguéssim viatjar amb la tarja combinada, doncs tindriem un altre abonament!!!! A Mataró aixó ja funciona així i a Sabadell també…..perquè sempre hem de ser tant diferents a d’altres ciutats semblants a la nostra??? quin interès hi ha en fer desapareixer la tarja urbana i només fer servir l’interurbana integrada?

  3. Totalment d’acord Carles i Bondeia.

    Si la pujada de preus vingués acompanyada d’una millora en la qualitat, cap problema. Però no és així.

    El fet de pagar el mateix per anar a l’hospitalet que al barri del costat, fa que surti més car moure’s per Badalona en transport públic que en transport privat. Així ens va.

    Salutacions,
    Víctor

  4. Hola,

    Un comentari, i no és per justificar l’increment de preus, però si agafem la variació dels preus dels carburants i combustibles (que és qui mana a l’hora de calcular la despesa de, sobretot, els autobusos), aquests han crescut un 35’98% en el mateix període (2003 a 2008), fent que el preu de la T10 hauria de ser 7’89 euros, 69 cèntims més cara que la que tindrem el 2008.

    Per descomptat, no estic demanant pagar més… ni tan sols que sigui just el preu que paguem (personalment crec que els transports públics haurien de ser gratuïts), però sí posant les coses una mica a lloc 🙂

  5. Tens raó Capgròs, però pensa que l’increment dels preus dels carburants també ha significat l’increment de les recaptacions d’impostos que és la major part del preu dels carburants.

    Potser part d’aquests impostos de més haurien d’anar al transport públic.

  6. Molt bona, Victorp! 🙂

    Un detall, però: mentre els ingressos per l’increment del preu dels carburants van a parar a l’Administració de l’Estat, els costos els suporten les empreses concessionàries, de vegades públiques, però de vegades privades.

    Com deia abans, i d’acord amb la teva última frase, el que jo crec és que els transports públics haurien de ser gratuïts i pagats exclusivament a través dels impostos. Amb això:
    – es promouria molt més l’ús del transport públic envers el privat
    – evitaríem la picaresca de colar-se, que sempre és una injustícia per a qui paga i, a més, suposa els costos d’evitar que això passi (barreres, personal de seguretat, expedició de bitllets, etc.)
    – seria una mesura fiscal totalment progressiva, on tots pagarien el transport públic que, per norma general, fan servir les classes menys afavorides

    Algú s’apunta a seguir el debat?

  7. …Si “Capgròs”; cierto.El incremento de precios está calculado en base a unos costes. Es una precisión que debe considerarse,por su importancia…Y por su exactitud.No creo se discuta.

    La referencia que -personalmente- hago sobre la calidad del servicio, no pasa por discutir precios. Y sí, la calidad que se recibe. Por ejemplo: ¿Que ocurre con el gran volúmen contaminante del medio público.? Sólo hay que situarse detrás de cualquier autobús que consuma conbustible fósil…Y soportar su escape.¿Que ocurre con ésos motores y su combustión.?…

    Cuidar más,de lo que se hace, en la faceta del servicio que apunto; también repercute en la calidad que se recibe…sin perjuicio de que los precios, por natural,deban ser incrementados.

    Luego está el necesario control del gasto público en transporte…La aplicación de un porcentaje anual y lineal, es mucho más fácil -para quién administra- que corregir “puntas” de costes excesivos y ajustables…

    Entiendo tu razonamiento, “Capgròs”;es una precisión,necesaria que debe aceptarse, por exacta…Al igual que -sin discusión- la gratuidad del servicio público, no encontraría detractores…

    Pero en el campo de las realidades, cuyo retroceso, no creo se produzca. Una de las que más deberíamos exigir, es la calidad; en todas sus facetas. En el número de medios, en la frecuencia y puntualidad de los mismos y en la repercusión que -cada día- debebería ser menor, nó mayor; en el medio ambiente.

    …Y a todo esto; sin hablar de los trenes…

    Casi, siento estar de acuerdo con Bondeia y Victorp…¡Haber si encuentras (Badabit) algún tema, en el que podamos diverger.! …Es broma.

    Saludos.

  8. El tema de l’increment del preu del carburant i dels impostos que heu comentat tots plegats és correcte, però….em podeu dir què passa quan el preu del carburant baixa?….Doncs que ens diuen que com l’han comprat a un preu més alt abans, no hi ha manera de baixar els preus….i quan torna a pujar?….doncs tampoc s’abaixen els preus!!!! i això que s’havia comprat a un preu més baix….aleshores ens tornen novament a pujar el preu! En què quedem? depenem directament del preu del petroli o s’aprofita l’avinentesa per “tapar forats” i el contribuent sempre acaba pagant més? jo no recordo mai en cap qüestió ni aliment que els preus hagin baixat, com a mínim des de l’implantació de l’euro! ja em contestareu

  9. Afegeixo un punt més pel debat.
    Us adoneu que els nostres polítics “promouen” el transport públic posant-li pegues al vehicle privat en comptes de promocionant de veritat el públic? El més curiós és que aquells que prenen les decisions en aquests camps, curiosament, acostumen a viatjar en vehicle privat, en moltes ocasions pagat per nosaltres.

    A més fan coses que són difícils d’entendre. Perquè el cotxe oficial de l’alcaldessa de Badalona és un Audi A6, quattro? Necessita realment un cotxe tan gran i potent? I que tingui tracció a les quatre rodes?

  10. No sé, però crec que quan ETA va assessinar el regidor de Sant Adrià, el Sr. Langa, tot el tema de seguretat en els Ajuntaments va canviar… potser el cotxe oficial porta algun tipus de blindatge, no sé….
    Però ….us imaginaeu la nostra alcaldesa en un utilitari tipus seat arosa, o peugeot 1001?…si potser no hi cabria!!!!!ja,ja,ja…..chiste fàcil!!
    Però no despistem que parlavem del transport públic!

  11. Retroping: meneame.net
  12. Roger, no és un error, tot i que no et sí seria interessant fer també la comparació amb l’IPC català. Ara bé, gairebé la totalitat de les empreses catalanes fan servir l’IPC espanyol per fixar els augments de sou dels treballadors i per això vaig creure més adequat fer servir l’IPC espanyol.

    En qualsevol cas, el canvi no representaria una gran diferència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.