Oriol Lladó, periodista, coordinador d’Ã’mnium Cultural de Badalona:

Badalona es mou bé en els contraris, defuig les mitges tintes. Els que diuen si, ho diuen amb veu ben alta i forta, i els que diuen no, fan la viu-viu discretament, perplexos de les adhesions que la ciutat genera en alguns dels seus badalonins. És allò que diuen: o l’estimes, o l’odies. Però fins i tot entre els que l’estimen, a vegades surt l’espurna fastiguejada del que ho engegaria tot a rodar. Badalona és un pes enorme, una ombra que s’allarga, una discussió inacabable. Quant fa que parlem del port, de ca l’Arnús i de les Festes de Maig sense posar-nos d’acord? Segurament, bé que al preu d’esgotar els seus habitants, això és el que la manté viva. El xoc entre contraris, l’evident dificultat de moure’s entre les mitges tintes. Dialèctica pura. Això és Badalona. Un capítol a part.

Però hi ha un altre joc de contraris que funciona bé a la nostra ciutat: és la complexa relació entre Badalona i Barcelona, que ens regala també un debat inabastable. Tanmateix, aquesta dialèctica… m’agrada! Els vint minuts que et porten de Plaça Catalunya a la Rambla esdevenen, en realitat, una mena de viatge en el túnel del temps. Passes sense adonar-te’n de la ciutat al poble. Del brogit del cor d’una de les capitals turístiques del món a la immensitat del cel del passeig marítim, amb el seu temps deturat. El camí es pot fer a la inversa. Això és, igualment, tota una avantatge.