Fa uns dies hi va haver aquà un intens debat sobre si l’Ajuntament mantenia adequadament o no les infraestructures de la ciutat, i de si l’aparent manca de manteniment era culpa de l’Ajuntament, els incÃvics, o la ciutadania en general – o com es repartia aquesta culpa.
No pretenc ara reprendre el debat de quina co-responsabilitat ens pertoca als ciutadans a vetllar per les que, al cap i a la fi, són les nostres pròpies infraestructures i instal·lacions. En el que voldria aprofundir és en l’aparent absència d’una polÃtica de manteniment, d’una estratègia, d’un pla, més enllà de si els incÃvics ho són, o de si tots hem de contribuir a la preservació del patrimoni públic.
Aquest diumenge a casa vam anar a passejar amb la bicicleta pel passeig marÃtim, en aquesta tÃpica excursió “micaquil” que comença a l’alçada del carrer del Mar i acaba prop de l’estació de Montgat.
El circuït és el següent: primer, el carril bici del passeig marÃtim; després, a l’alçada de l’antiga discoteca La Doncella de la Costa i els Banys, seguir per la calçada fins que s’acaba; agafar el carril bici des del pont de Vallmajor fins el final de la platja; i d’allà pel camà de sorra fins l’Estació. Podreu comprovar que el trajecte us resultarà familiar, i que si bé es força concorregut durant tot l’any, a l’estiu està especialment ple de gent.
I aquà entrem – després d’una petita digressió – al tema d’aquesta entrada: el carril bici que hi ha a l’extrem nord del passeig, amb dos carrils, està separat de la resta del passeig per una tanca vegetal. Doncs bé, aquesta tanca vegetal està totalment desmadrada i ocupa prà cticament la totalitat del carril bici que va en sentit nord, obligant als ciclistes a compartir, moltes vegades, el carril de tornada, amb els inconvenients – i riscos d’accident – que això comporta.
Com podreu suposar, el creixement selvà tic de la tanca vegetal no és ni culpa dels incÃvics ni de la poca co-responsabilitat de la ciutadania, sinó responsabilitat única i exclusiva de l’Ajuntament. En el fons, no és tan greu que en alguns moments el passeig pugui estar en millors o pitjors condicions: no podem estar en tot, les plantes creixen, etc. Però no és aquesta la qüestió: la qüestió és que està en condicions pèssimes precisament en l’època en què més cura s’hi hauria d’haver posat, que és l’estiu.
Amb això, el que aquà vull/volem denunciar no és que, puntualment, aquest carril bici (apenes uns centenars de metres) estiguin millor o pitjor, sinó que són un sÃmptoma que l’Ajuntament no sembla tenir una estratègia estructurada, endreçada, metòdica, de manteniment. Aquà és on anem. I aquà crec que és on anava també el comentari de l’altre dia sobre la Plaça de les Gavines. La queixa no – o no només – és per l’estat puntual d’unes instal·lacions, sinó perquè dóna la impressió que al darrera hi ha una desatenció total a les obligacions que el consistori té establertes amb els seus ciutadans.
Exactament, el problema no és puntual, sinó més aviat sembla estructural 🙁
Fa uns dies van fer un petit manteniment a la plaça de Les Gavines, van arreglar les fustes trencades als bancs i les papereres trencades. Però va ser això, un petit manteniment per solucionar problemes “puntuals”. Fa un parell de dies havia una altra paperera trencada per la base degut a l’oxidació. Es de suposar que d’aquà a uns dies posaran una de nova. Però no seria millor mirar de repintar-les de tant en tant per evitar que es facin malbé? O canviar-les abans de que es trenquin del tot. Aixà són un perill 🙁
Totalment d’acord Capgròs
Sembla que només s’arreglin les coses quan algú es queixa (si hi ha sort).
Crec que seria més efectiu per a millorar la imatge de Badalona, i a la llarga econòmicament més rentable un bon plà de manteniment.
Però clar …… hi ha algú a qui de veritat li preocupi i tingui ganes de posar-se a la feina?
Hola a tots,
Jo us vull respondre per la part que toca a Medi Ambient i Mobilitat. En el nostre cas us puc dir que si que hi ha una polÃtica de manteniment, i que precisament aquest és un dels temes en el que més s’ha treballat a nivell intern des de que và rem agafar la responsabilitat de l’Àrea, entre d’altres coses perquè a nivell personal tota la meva experiència laboral està centrada en el manteniment d’instal·lacions industrials o bé en el control i inspecció d’empreses que tenien contractes de manteniment amb l’administració.
En aquest sentit crec que s’ha millorat molt en els temps de resolució de les incidències detectades, tant a nivell extern, a través de queixes de ciutadans o a través de les regidories de districte, com de les detectades internament a partir de les nostres inspeccions. Aixà mateix s’ha procurat donar resposta o bé escrita o bé verbal a totes les incidències externes que ens han entrat. Tot i això som conscients que hi ha aspectes a millorar i podeu tenir clar que continuarem treballant en aquest sentit, tal com fins ara hem anat fent.
Ara bé, dit això, el manteniment del verd urbà no és senzill, donat que les freqüències de les activitats a realitzar (sega, reg, tractaments,…) són variables al llarg de l’any. A més, no només això, sinó que el creixement de les espècies en una mateixa època de l’any pot ser molt variable en funció de la pluviometria i de la temperatura, pel que en ocasions, les freqüències preestablertes no són suficients i s’han d’anar ajustant, el que pot provocar en ocasions la queixa dels ciutadans. I ja no us parlo del vandalisme o de l’incivisme, que evidentment també ens distorsionen el servei.
Concretament, i pel que fa a les jardineres de la plaça de les Gavines, es tracta d’unes jardineres que tenen un fons de terra molt petit i que només permeten la plantació d’espècies molt petites i per tant fà cilment vandalitzables. Pel que fa a la replantació, aquesta no es realitza durant els mesos de més calor de l’any, ja que la supervivència és molt baixa, i s’espera a que baixi una mica la temperatura. De tota manera aquest és un problema recurrent, i dins d’una sèrie d’actuacions que s’estan duent a terme en diferents punts de la ciutat de substitució de determinats models de jardineres i ordenació general de les mateixes, ja s’està pensant en la substitució d’aquestes, fet que evidentment s’ha de consensuar amb l’Associació de Veïns i amb la Regidoria de Districte.
Finalment, pel que fa a la tanca del carril bici, dir-vos que una tanca normal es retalla unes dues vegades a l’any, i que aquesta té un freqüència d’una vegada cada dos mesos. És cert que darrerament s’ha detectat que aquesta freqüència en ocasions no és suficient i ja s’han donat instruccions per tal que s’hi vagi més sovint.
Fins aviat,
Mercè, moltes grà cies per la resposta 🙂
Ciertamente; aún estamos en el contexto que nos hace agradecer una “aparición” del responsable de turno, a efectos de prestar atención o atender una queja,manifestación ó crÃtica constructiva…El siguiente “contexto” que confÃo sabremos -todos- alcanzar y a la vez aplicar es el de absoluta normalidad, a tales procedimientos de transparencia y proximidad…
Y todo ello desde el reconocimiento que -en el presente caso- La Sra. Mercè Rius; nó es el “responsable de turno”…
En cuanto a mantenimiento -en Badalona- “puntualidades” siempre han existido. Aquà y allà se han atendido concreciones…Pero ¿y el conjunto; qué nos expresa.?
Pués, sin más, lo que capgròs -muy bien- nos pun tualiza: Mantenimiento = A deficiencia estructural,grave…
Y a la Sra. Mercè Rius -también- agradecerle su interés….A pesar de lo que mantengo.