Aquest és el tÃtol de l’article que escriu en Ferran Falcó a l’espai dels grups municipals a la revista Bétulo i on diu coses força interessants. Extracto algunes frases:
no estic gens convençut que més població equivalgui a més qualitat de vida, ni a més riquesa.
la sortida no es troba en els totxos residencials destinats a fer més dormitori la ciutat, sinó que el futur ha de venir de recuperar l’esperit industrial de la Badalona del segle XX
No és ocupant més territori que serem més rics, sinó generant espais per al coneixement, el desenvolupament tecnològic, cientÃfic i logÃstic.
No puc estar més d’acord i trobo que és una llà stima que els nostres polÃtics no hagin estat capaços de veure abans que una ciutat dormitori no té futur.
Durant anys Badalona s’ha dedicat a lluitar contra la indústria que havia al seu territori. De vegades amb raó, però sovint només amb el propòsit de substituir indústria per habitatges. Suposo que les llicències d’obres i altres impostos anaven molt bé a les arques municipals. I com que els necessaris serveis relacionats triguen molts anys en fer-se…
Però hi ha un detall que no em quadra. El 18 de gener en Ferran escrivia una entrada al seu bloc, titulada Més no vol dir millor, però posem-nos a pensar-hi
on parla d’aquests temes i on diu:
A tall d’exemple, comentava l’altra dia amb els meus companys que el turó que queda a la dreta del de Guixeras, per sota del cementiri i el parc de la Mediterrà nia, i per sobre del lateral de l’autopista, podria desenvolupar-se.
Dins del context on és aquesta frase, entenc que parla de la possibilitat d’aprofitar aquells terrenys per construir un nou parc industrial/empresarial. I afegeix:
No sé si és o no possible, i la discussió es va encetar quan se’m va advertir de la nova normativa que potser ho prohibiria, en estar a menys de 500 metres de l’aigua de mar.
Els vaig dir que, més enllà del planejament actual, som en un moment transcendent, i que el paÃs, i les ciutats, hauran de canviar lleis i normatives per adaptar-les a un nou escenari, que no ha de ser insostenible ni portador de totxo sense valor afegit ni dins ni fora, sinó que ha de ser creador d’un nou estatut -de veritat- de la nació a dins l’Estat i a Europa.
I aixÃ, parla de modificar lleis i normatives per tal de poder ocupar més espai. I això malgrat el que diu a la revista Bètulo: No és ocupant més territori que serem més rics
.
Estic d’acord amb el Ferran en que cal facilitar que nova indústria, no contaminant, s’instal·li a la ciutat. Però no crec que sigui necessari ocupar més espai. Ara mateix, a Badalona, hi ha dos espais destinats a la construcció d’habitatges que podrien reconvertir-se en zones empresarials. Un és el Gorg i l’altre l’espai de la Unió Vidriera. Potser no són gran espais, però estic segur que entre tots dos hi ha més metres quadrats que l’espai proposat per en Ferran.
Potser no és una bona idea, però ara tenim dos espais on es poden fer coses de profit per la ciutat i que poden estar sense ocupar durant anys, a l’espera que torni a haver gent disposada a venir a viure a Badalona. A mi no em sembla que sigui mala idea aprofitar aquests espais per generar llocs de treball a la ciutat.
Però només és una opinió i, potser, equivocada. 🙂
Segurament aquests es poden aprofitar per fer altres coses, com per exemple, invertir en TIC. És intangible i no genera ingressos automà tics, però si mirem més enllà del totxo és segurament la millor opció per desenvolupar la ciutat. Una ciutat on no pots treballar si et dediques a algun à mbit relacionat amb les TIC perquè no hi ha cap opció.