Anava a titular aquesta entrada com “Uriel Bertran deixa tirat a ERC Badalona”. Però m’ha semblat massa dur. Ho és?
L’Uriel Bertran ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona. És el gran problema de la nostra ciutat, massa gran i atractiva com a plataforma de llançament o com a port de pas, però massa lluny dels grans centres de poder per a aquells que ansien fer una polÃtica de més alt nivell.
L’Uriel ha estat una errada d’ERC, però malgrat tot era difÃcil de preveure. No crec que a ERC li afecti massa (no hauria) però l’Uriel sà ha donat una molt mala imatge.
Queda però el consol de que si finalment l’alcaldable de ERC és en Miquel Estruch al menys serà un badalonà convençut.
Per si us ve de gust llegir més al respecte:
- Miquel Estruch: Mirall Trencat.
- Andreu Mas: Uriel Bertran deixa plantada ERC de Badalona
- El periódico: Laporta serà candidat escortat per dos dÃscols de CDC i ERC.
Actualització: L’Uriel dóna explicacions al seu bloc: Perquè he deixat de militar a ERC i treballaré per la Solidaritat Catalana per la Independència.
“Anava a titular aquesta entrada com “Uriel Bertran deixa tirat a ERC Badalonaâ€. Però m’ha semblat massa dur. Ho és?”
No, no ho és perquè és la veritat.
“L’Uriel Bertran ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona. És el gran problema de la nostra ciutat, massa gran i atractiva com a plataforma de llançament o com a port de pas, però massa lluny dels grans centres de poder per a aquells que ansien fer una polÃtica de més alt nivell.”
Deixem-ho en que Badalona és una ciutat gran.
Si l’Uriel ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona perquè vol fer una polÃtica de més alt nivell, això és una cosa que es veurà amb el temps.
ERC a nivell nacional sà que està , des de fa 9 anys, fent polÃtica d’alt nivell. De veritat podem afirmar que el seu nivell ha estat alt?
Per altra banda, deixar Badalona -poc després de ser escollida alcaldessa Maite Arqué (PSC)- per anar a fer de senadora a Madrid, no seria “deixar tirats els badalonins” que li havien fet confiança? També tenia à nsia de fer polÃtica d’alt nivell? No va deixar el partit, però havia promès el cà rrec…
L’Uriel ha fet bé de plegar abans de començar. Almenys no hi haurà ningú que se’n senti defraudat a posteriori.
Penso que si no es sentia còmode amb la lÃnia d’ERC hauria estat més coherent no acceptant el nomenament, però sà que ha estat coherent deixant-lo abans de tenir -donat el cas- responsabilitats a l’Ajuntament de Badalona. Poder canviar d’opinió abans de començar un repte, no hauria de ser motiu de menyspreu, al contrari.
De vegades ens queixem que “ningú” fa res per redreçar el nostre paÃs segons la voluntat expressada pel poble. No és això del que ens queixà vem després de la mani del dia 10?
També ens queixem que el jovent “passa de tot”. Doncs bé, l’Uriel “ha passat” d’un compromÃs amb el seu ex-partit, però no pas d’un compromÃs amb els badalonins perquè encara no l’havÃem votat.
En canvi, assumeix un projecte que pot fer molt per a la nació catalana. Perquè els “quinze o vint” concentrats que el passat dia 10 a Barcelona vam manifestar el nostre dret a decidir, esperà vem una resposta de “l’alta polÃtica catalana” més en sintonia amb el que allà vam viure.
Més d’un vot en blanc, nul o abstenció, tindrà ara un nou espai on s’hi senti representat.
“L’Uriel ha estat una errada d’ERC, però malgrat tot era difÃcil de preveure. No crec que a ERC li afecti massa (no hauria) però l’Uriel sà ha donat una molt mala imatge.”
En això estem absolutament d’acord. ERC-Badalona la va espifiar elegint l’Uriel com a cap de llista i, efectivament, era difÃcil de preveure aquesta fugida.
La mala imatge de l’Uriel quedarà reduïda a la ciutat de Badalona, almenys de moment, però no crec que això sigui massa significatiu a nivell de nació, si no és que se li munta una campanya de desprestigi…que tot podria ser. Ja saps que de vegades ens estimem més restar que sumar. Potser si la polÃtica catalana s’hagués decantat per la suma, ara no estarÃem parlant de tot això.
“Queda però el consol de que si finalment l’alcaldable de ERC és en Miquel Estruch al menys serà un badalonà convençut.”
Això no és el consol, és el que hauria hagut de ser des del principi. L’Estruch és un badalonà de cap a peus, de pedra picada; un home que ja va ser aclamat com a alcalde per molts ciutadans -al CÃrcol Catòlic- arran de les darreres eleccions municipals. Mai no s’hagués hagut de deixar aquesta lÃnia. Però ja que es va cometre l’error, just és esmenar-lo i que en Miquel encapçali la llista d’ERC. Aviam si aixà el seu partit recupera, almenys a Badalona, l’antic prestigi que alguns han malmès. I no parlo de l’Uriel.
Finalment, i perquè tothom pugui conèixer què va dir l’Uriel Bertran arran de plegar d’ERC, deixo aquest enllaç que potser no coneixies i que per això no l’has inclòs al teu article.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174282
Grà cies Marga pels teus comentaris que trobo força acurats. Un apunt significatiu, però. No es pot comparar la marxa de la Maite Arqué, que era una estratègia de partit, amb la marxa de l’Uriel que és una decisió només seva.
Per la resta, és veritat que la imatge que ha donat ERC aquest anys al tripartit no és precisament bona (de fet, cap dels tres partits ha donat bona imatge), però dubto que un partit liderat per una persona amb tanta à nsia de protagonisme com el Laporta pugui arribar a bon port. No dubto que la idea sigui bona, però la manera de posar-la en marxa…
Ah! i grà cies per l’enllaç, però ja hi era, al final de l’entrada 🙂
Sobre la Maite Arqué….jo trobo que sà que és comparable perquè malgrat que se n’anomeni “estratègia de partit” va ser un cop baix pels qui la van votar, i també pels incondicionals de la formació a la qual partany; és a dir va ser un engany en tota regla, però beneit pel propi partit i d’esquena als ciutadans. Van fer campanya, tots i tota, utilitzant sense manies la seva imatge i els seus petons sabent que en un tres i no res, l’alcaldia passaria a les mans d’una altra persona. Una persona que no era qui anava al capdavant de la llista i que, d’haver-hi anat, potser no haurien fet el resultat que van tenir tot i havent perdut regidors. En Jordi Serra, en aquell moment, només el coneixÃem uns quants…
Per contra, l’Uriel ha fotut el cop de porta al partit, no pas a la ciutadania. Com tu dius, és una decisió només seva; una renúncia feta amb prou temps com per refer la llista i posar al capdavant aquell qui, probablement, hi hauria hagut d’anar des del principi.
Sobre en Laporta, les seves à nsies i el seu tarannà ja anirem veient com “funciona”. Un paÃs no és un club de futbol…però potser el seu projecte és aquella fusta en mig del mar després d’un naufragi, i molts catalans ja estant tips d’ofegar-se votació si, votació també.
Sobre l’enllaç…perdona, només he vist els tres primers. El dec haver confós amb les “entrades relacionades” 😉
Si se leen -con atención- las declaraciones de Uriel Bertran, intentando dar justificación a su última decisión; no es difÃcil entrever que por el interior de dicha persona “bullÃan” contradicciones mil,desde bastante antes de aceptar ser alcaldable por ERC, para la Ciudad de Badalona…¿Es éso normal, a efectos de otorgarle credibilidad.? …Yo creo que nó.
En su situación -por diferencias dentro de ERC- (desde hace tiempo) que le tenÃan sumido en una indefinición comprensible. Se precipitó al aceptar la oferta,precisamente del partido con quién seguÃa teniendo incomprensiones. Y con el que -a la más mÃnima oportunidad- ha tenido muy pocas dudas en dejarlo mal, bastante mal…Quizás lo de “dañar” al partido que confió en él,no es -tampoco- una simple consecuencia lógica.
Ese comportamiento -tristemente- no dista demasiado de la situación en que los polÃticos catalanes se están moviendo,actualmente.Buena parte “buscan su mejor posicionamiento en la carrera”. ¿Catalunya.? …”Eso, luego: Después de asegurado el mejor punto de partida,para cada uno…Y Uriel -en el tema de “trepar”- no es cualquiera. Ha quedado claro.
Que cada cual le otorgue la confianza que estime. Con la mÃa que no cuente…Ni él, ni los que están prometiendo y dan yá por hecho demasiado…
Doncs jo no puc estar més d’acord amb la Marga.
Estem massa acostumats a pensar que el que s’ha de preservar és la unitat del partit, el servei al partit, quan, en la meva opinió, és tot el contrari: el que cal preservar és la unitat de les idees i el servei a la ciutadania.
Com bé diu la Marga, l’Uriel Bertran si de cas ha donat porta al partit, però no a la ciutadania, mentre que el cas de la Maite Arqué va ser tot el contrari: el partit va donar porta a la ciutadania perquè va prioritzar una estratègia de partit (posar una diputada a Madrid) que de ciutadania (mantenir l’alcaldessa escollida democrà ticament).
Hem aconseguit pensar que la polÃtica són els partits i no les idees, per això el comportament de Bertran ens sobta quan, des del meu punt de vista, és el més coherent de tots.
Per descomptat, hom ha de demanar també una certa coherència i estabilitat als partits, perquè per desgrà cia votem partits i no candidats. Però, una vegada més, el moviment de Bertran és abans de ser escollit, i no després.
Per a mi té molt de valor, i més quan, amb molta probabilitat, amb la nova formació haurà de començar de zero mentre quedar-se dins d’ERC era probablement l’opció més fà cil.
Només un aclariment que tinc que fer com a militant que sóc d’ERC. A l’Uriel no se li va demanar que vingués a liderar res a Badalona. Va ser ell que va voler venir i el que es va comprometre davant de tots nosaltres, en un assemblea, per un perÃode de vuit anys. Vuit anys que li han durant tres mesos.
Coherència? A la vista de tot plegat, tota.
Honestedati sinceritat: cero!