Un pis poc clar (3)

Agafo uns quants paràgrafs de les notícies que han anat sortint al respecte els darrers dos dies (i és que aquest tema portarà cua).

L’alcaldessa de Badalona garanteix una investigació a fons per esclarir la venda de pisos a familiars del cap d’Alcaldia. Això més que un paràgraf és el títol d’una notícia publicada a El Punt. Hi ha un comentari molt adient també a El Punt en un article (pot ser és una carta d’un lector?) titulat La investigació de Badalona. A aquest article es diuen dues coses a tenir en consideració:

1. “El compromís de Maite Arqué no només és innecessari -només faltaria que el cas es resolgués sense transparència- sinó que arriba tard. L’alcaldessa va ser informada de les presumptes irregularitats comeses pel seu càrrec de confiança dies abans que es fessin públiques a través dels mitjans. I, malgrat tot, van haver de ser la resta de partits els que li reclamessin que s’investigués el cas, un cop publicat.“
2. “Està en joc no només la credibilitat de l’alcaldessa, sinó la de tota la corporació municipal“

I és que un altre article de El Punt titulat “Els exregidors d’Urbanisme es desentenen de la venda de pisos a familiars del cap d’Alcaldia de Badalona” ens diu:

1. “De moment, els dos regidors que van ser responsables de l’àrea d’Urbanisme entre 1995 i 1999 i, per tant, durant el període en què es va tramitar l’obra de l’avinguda Ros i Güell, Desideri León (PSC) i Albert Ibáñez (CiU), asseguren que desconeixen completament l’operació que pressumptament va orquestrar l’actual cap del gabinet d’Alcaldia, Àngel Puyol.“
2. I una frase de Desideri Leon exregidor d’urbanisme (PSC): «Engestur té un consell del qual formen part tots els grups. El president, l’any 1996, era l’alcalde Joan Blanch»

Es a dir, que en teoria tots els grups tenien la responsabilitat de vetllar pel bon funcionament d’aquesta empresa, però cap d’ells tenia ni idea del que es feia. Més o menys, no?