La carta de la setmana

Volia anar a dormir (ja toca) però no he pogut evitar fer la ronda diària de lectures obligades :-).

I m’he trobat amb un parell de coses que m'”obliguen” a escriure aquesta entrada. La primera és d’aquelles coses que dius “depende del color del cristal con que se mire”.
A Badaweb comenten que “Continuen endavant les obres destinades a construir lÂ’edifici dÂ’activitat ambulatòria de lÂ’Hospital Municipal de Badalona“. Ah! doncs bé, no? Però a Vilaweb Badalona no ho pinten tan maco: “L’ampliació de l’hospital municipal de Badalona comença amb retard i costarà el doble“. Al final, llegides les dues notícies resulta que és bo que comencin les obres, tot i que ens costaran molts diners. Com tot, només que aquest diners, en principi, estaran ben invertits 🙂

La segona “cosa” que m’ha animat a escriure aquesta entrada (i de fet la més decisiva) ha estat la carta setmanal d’en Ferran Falcó. Cal dir que per a mi la política local ha de ser això, local i, per tant, els polítics locals han de pensar en clau local, no en clau nacional o estatal, no han de defensar el seu partit sinó la seva ciutat, el seu poble. Per això, la carta de la setmana d’en Ferran Falcó m’ha agradat, i molt. Només té un petit problema. No me la crec 🙁

La carta comença molt bé, s’ha de reconèixer: Aquesta setmana, als qui teniu la bondat de llegir-nos, prego que ens ajudeu. L’estiu és temps de balanç, però també de preparació del proper curs. En aquest cas, del curs polític. Nosaltres creiem que, en el primer curs municipal, hem aprovat algunes assignatures, però també que n’hi ha d’altres on necessitem millorar. No és fàcil reconèixer que no arribem a tot. I hi ha molts polítics que tot i les evidències no ho acaben de reconèixer mai. En Ferran ho fa. És un punt al seu favor.
I continua: Per exemple, com podem acostar-nos millor i més eficaçment a vosaltres? Nosaltres pensem que no n’hi ha prou d’assistir a una festa, passejar, saludar els membres de l’associació de veïns i marxar. I que tampoc és suficient que fem una reunió de treball amb una entitat d’un barri. Sovint tenim la sensació que no arribem al nostre objectiu final, que sou vosaltres. O que no hi arribem prou bé. I la nostra vocació és mostrar-nos propers, escoltar i treballar a partir del que sentim a dir, i no del que diuen els reculls de premsa o el petit cercle “d’iniciats” que segueixen la política a Badalona.. Sí, es veritat, Badalona és molt més que no els que seguim (més o menys) la política local. Quantes persones a Badalona saben qui és en Ferran Falcó? Potser això és un punt de partida…
Més: És complicat tot això, prou que ho sabem. Però voldríem conèixer i que ens coneguessiu, compartir i oferir la nostra interlocució per bastir un projecte que depassés les fronteres estrictes del que és el nostre nacionalisme de progrés. Sabem que per augmentar la confiança que els badalonins ens tenen, ens cal superar la ideologia i fer un discurs molt localista. Sabem que les nostres eines -el butlletí d’El Tomb, la pàgina web, la foto-denúncia, la reunió mensual per districte, l’assistència als actes ciutadans, la preparació del Ple i la presència mediàtica- són necessàries però també insuficients per satisfer la nostra ambició.
I aquí comencen els meus dubtes… Fins a on està disposat a superar la seva ideologia en Ferran Falcó? I aquí entrem en un terreny molt i molt complicat que és el del nacionalisme i la llengua. Quants ciutadans de Badalona són nacionalistes catalans? I quants catalanoparlants? Sí, cada vegada més, però quants n’hi ha ara mateix? Ha pensat CiU Badalona, per exemple, fer la seva web bilingüe? Una cosa és la realitat i una altra el que voldríem que fos la realitat. I la realitat de Badalona és una, molt determinada, només cal trepitjar els barris per veure-la. Jo, a Badalona, faig servir d’inici, un idioma diferent segons el barri en què estic. I no acostumo a equivocar-me massa. I això de l’idioma és, possiblement, el més fàcil. I avui mateix CiU proposa a l’ajuntament la “persecució” (per dir-ho d’alguna manera) d’aquells establiments que no compleixen la llei de política lingüística. Bé, aneu a segons quins barris a exigir que us parlin en català. És com anar a segons quines botigues del centre exigint que us parlin en castellà 🙂 I això és un delicte? Així és com volem arribar als ciutadans dels barris?

No, no m’acabo de creure aquesta carta del Ferran. I mira que és maca!

4 pensaments sobre “La carta de la setmana

  1. Te la pots creure, vaja, pots fer el que vulguis, però t’asseguro que el que dic m’ho crec.I pel que fa a la llengua….em sembla que t’equivoques, si em permets la discrepància. Ahir, a Artigas, vaig parlar en català amb els pakistanesos del barri, en presència de membres de l’associació de veïns. Em van entendre, i fins i tot els vaig poder explicar que per a nosaltres era important que ells sabessin que aquí hi parlem una llengua que no és el castellà. Va anar molt bé i va ser gratificant. Els mateixos de l’associació van veure que era possible parlar en català i que ens entenguessin.Per mi, doncs va ser una lliçó doble. Ah! i ara recordo que a la farmàcia de Canyadó, on visc, em vaig adreçar en català a una noia que havia despatxat moments abans amb un castellà d’aquests de sud-amèrica….i em va contestar en un català perfecte!! Com veus, no hem de pressuposar sempre que no ens entendran si no parlem parlem castellà. La renúncia lingüística no és necessària ni tant sols per aconseguir vots…no es tracta de semblar el que no ets. Es tracta, modestament ho crec, de mostrar-te tal com ets, de respectar i d’escoltar els altres. Records.

  2. Benvolgut Ferran, no es tracta només de que t’entenguin. Es tracta, crec, que et sentin a prop seu. I si tu parles la seva llengua però no la fas servir… Al nostre país tenim dues llengües (no és ben bé cert “que aquí hi parlem una llengua que no és el castellà“) i fora bo que tothom pogués fer servir aquella amb la que es sentís més còmode. Això no és així, ni pel castellà ni pel català i això no és bo, no pot ser bo. CiU promou que l’ajuntament de Badalona castigui als botiguers que no retolin en català. Bé, i després aniràs al barri on tothom fa servir el castellà i els hi explicaràs que han de deixar de fer servir la seva llengua perquè a aquest país hi ha una llengua que és el català que és la d’aquí i l’altre és la imposada. Segur que et botaran, sí, amb b.
    Una cosa més. Jo puc anar a França i si em parlen amb francès ho entendré tot sense problemes. I fins i tot podré expressar-me (no sense certa dificultat) amb francès. Però si em trobo un francès que em parla en català perquè ho parla sense dificultat segur que em resultarà més simpàtic. Però si parlo amb un francès que jo sé que parla català sense problemes i es dirigeix a mi en francès, perquè és la llengua del seu país… Doncs potser tot i tenir raó, no em caurà tan bé.
    Si ets un polític local t’has d’adaptar a la situació real de la teva localitat. Si la vols canviar, fes-ho, però poc a poc. Però no vulguis que la ciutat s’adapti a tu i a la teva ideologia política, ni en un ni en 10 anys possiblement no ho aconseguiràs.

    Potser m’equivoco, no ho sé. En Franco va intentar acabar amb el català i en 40 anys no ho va aconseguir. No podem negar ni oblidar el castellà, perquè està aquí per quedar-se, potser no per sempre, però segurament sí per més de 40 anys. Ens agradi o no.

  3. no m’ho diguis això. no em diguis que volem castigar qui no retoli en català….no és això! volem que la llei aprovada pel parlament de catalunya amb els vots de ciu i psc, i el vot contrari de pp i erc per considerar-la massa radical en els dos sentits, s’apliqui. i això vol dir que, en donar una llicència d’activitat, es consideri el que diu la llei quant a la retolació del comerç. això violenta alguna cosa?? crec que no. i a badalona, ens cal fer un esforç més gran en favor de la llengua catalana. respectant tothom, però mirant que el català sigui present allà on es pugui…ei! i d’acord amb el que diu la llei actual.

  4. A veure, potser vaig anar massa lluny. El que volia dir és que hi ha moltes lleis a Badalona que no es compleixen i que ningú no fa res perquè així sigui (començant per l’aparcament a sobre les voreres). Perquè exigir doncs que es compleixi la llei de política lingüística i només aquesta? A veure, suposo que teniu els vostres motius, però no em crec que aquesta proposta estigui feta amb una visió de política local, sinó més aviat de política nacional. I així, des del meu punt de vista, el mateix dia dius una cosa (política centrada en la localitat), i fas una altra.
    Això sí, un sol fet no és res. Encara hi ha molt temps per davant fins que arribin les properes eleccions. No serà difícil demostrar-me que m’equivoco al dubtar 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.