Ahir comentava les acusacions del regidor responsable de Participació Ciutadana, Julián García (PSC), contra les entitats veïnals, tot dient que, algunes, no destinaven els diners de les subvencions al que corresponia. Tot i que ahir jo parlava d’entitats en general, en realitat la polèmica està centrada amb les entitats veïnals, entitats, que pel fet d’unir als veïns poden ser un contra poder al ajuntament (només cal recordar el posicionament de les associacions de veïns de Casagemes i Canyadó en la qüestió de la rotonda de la cruïlla del carrer Sant Bru i la riera Canyadó).

Bé, com era d’esperar les entitats veïnals han respost al senyor García, aprofitant per criticar la manera com l’ajuntament reparteix les subvencions. Així, alerten que s’ha obert la caixa dels trons i exigeixen a l’Ajuntament que deixi d’utilitzar les subvencions com a “arma electoral”, alhora que acusen el consistori d’aplicar criteris d'”amiguisme” a l’hora de concedir els ajuts econòmics

Això em recorda a la crisi del 3% (a petita escala), en el sentit de que acabarà esquitxant a tothom però, alhora, sense que a ningú li quedi cap taca al vestit. Un nou estil de fer política?

La notícia a El Punt: Entitats veïnals de Badalona acusen l’Ajuntament de practicar l’«amiguisme» en la concessió de subvencions