Autor: Badalona bitàcola

Llegeixo a la web de CiU que “CiU demana que el regidor de Cultura rectifiqui les insinuacions que va fer sobre la procedència dels productes tèxtils de Pronto Moda“.

Pel que sembla, el grup municipal de CiU va demanar al ple de dimarts per la procedència dels mocadors de les Festes de Maig. Cal recordar que, en arribar tard, ens vam assabentar que es feien a l’Índia (trobareu més informació aquí). La qüestió és que en la resposta, sembla ser que el regidor de cultura va insinuar que els fabricants badalonins agrupats a Pronto Moda no poden garantir la procedència ética dels seus productes.

La cosa és més aviat greu, perquè si és veritat, crec que el que toca és una denúncia pública i si és mentida no té nom. Però sigui veritat o no, resulta trist que tot un regidor de cultura pugui haver deixat anar una cosa així a un ple de l’ajuntament. Al cap i a la fi no és més que una enrabiada de nen petit “jo soc bo, és l’altre el que és dolent”.

En Francesc Alfambra de Els Verds escriu als fòrums de Badaweb un resum del que va donar de si la celebració, al pavelló de la plana, d’aquesta efemèride. Copio literalment alguns troços:

Contràriament a la constitució del primer ajuntament democràtic ara fa 25 anys, l’absència d’entusiame popular va caracteritzar la recent celebració al pavelló de la Plana d’aquesta efemèride institucional.

…

Intervencions del grups municipals

ERC: una lliçó d’història magistral. 60 anys fora de la institució, són molts anys.
CIU: l’únic discurs de política municipal. L’oposició aguditza l’ingeni i fa recuperar la credibilitat, sobretot si es fonamenta en un treball seriós com el de Ferran Falcó.
ICV-EUiA: el destape de la musa neoliberal. Per a escàndol i sorpresa de propis i extranys, Muntsa Niso va fer un recital poètic d’adhessió als principis neoliberals.
PP: prescindible totalment. Vist el nul interés suscitat per la seva intervenció, pocs dies desprès, Garcia Albiol anunciava a bombo i plateret que robaria un ordinador, una taula i quatre cadires a l’Ajuntament!
PSC: prescindible. La improvització o un mal moment van trair Roser Castillo, habitualment molt més brillant.
Màrius Diaz: la nota emotiva i humana, recordant vivències personals com alcalde d’una Badalona efervescent socialment i políticament. Com era natural, l’exalcalde d’esquerres, geniut i honest va rebre el més llarg aplaudiment.
Joan Blanch: En sentit diametralment oposat, la disertació de Joan Blanch va ser insufrible, narcótica, soporífera, inversemblant.. Ni els càrrecs municipals, que omplien el pavelló mereixen una tortura semblant.
Maite Arqué: políticament correcta, correctísima, asumint expresions dels moviments socials: democràcia participativa; un altre món és possible; pensar globalment i actuar localment; per la pau; desenvolupament sostenible; imprescindibles en el discurs polític actual, convenientment revisat i modernitzat.

…

Que un personatge com Blanch, sinistre patró major de la locomotora immobiliària i del paroxisme especulador desfermat al litoral, seiès a la dreta de l’alcaldessa, una posició simbòlica jeràrquicament tan important, dóna molt que pensar. La seva resurecció hertziana no és suficient? A qué respon una rehabilitació política i institucional tan rellevant? als inestimables serveis prestats? a la seva perícia conduint el vaixell inmobiliari al port desitjat? a convertir l’ajuntament en l’oficina de venda de pisos i amarraments?

…

La musa neoliberal
Cal destacar també la regidora d’ICV, que confon la responsabilitat de governar amb un pase de models particular. Disfressada de poetessa per a l’ocasió, va oferir un recital líric d’exaltació dels principis neoliberals: amb tanta regulació, lleis, normatives, i reglaments estem encotillant la llibertat! va exclamar abraçant amb entusiasme la doctrina neoliberal, referint-se indiscutiblement al desig de les immobiliàries a gaudir de llibertat absoluta per a poder especular. Superba, la musa neoliberal!

…

Però la conversió a la causa neoliberal no era improvitzada ja que anteriorment, la musa havia fet dos assaigs generals: a la 2ª sessió de l’Agenda 21 del dia 22 d’abril al Museu va dir: A dintre el parc serralada es pot edificar! I al plenari del Fòrum del Medi Ambient del 15 de març: els pisos de la platja estan perfectament ben projectats i executats! I el futur passeig marítim, també!

Intenta fagocitar l’ecologisme i el parasita electoralment amb adorns publicitaris, però té tan interioritzat el discurs neoliberal que el defensa obertament, abonant el creixement urbanístic, fins i tot des del mateix Àmbit de Medi Ambiet de la web municipal, on diu textualment:

No comparteixo totes les seves opinions (en particular tinc una altre opinió d’en Marius Díaz) però crec que en general té molta raó.

El text sencer es pot trobar a

Llegeixo a Badalona Opina la queixa d’una persona que s’identifica com a veí de la plaça Badalona. Diu que l’empresa que ha restaurat la façana dels edificis de la plaça ho ha fet molt malament i que ara no vol acceptar cap mena de reclamació. El més curiós d’això és que afirma que l’empresa en qüestió els hi van recomanar des de l’ajuntament. A Margarida Xirgu s’han rehabilitat les façanes de uns quants edificis. Em va cridar l’atenció que totes les rehabilitacions las va fer la mateixa empresa, Nou Mil·leni, que té, curiosament, un telèfon mòbil com a número de contacte. No sé de cap queixa dels edificis de Margarida Xirgu respecte a aquesta empresa (jo tinc una, fa un mes que tenen abandonat una part d’una bastida a la vorera dels números senars), però si fos la mateixa seria per a preguntar-se el perquè…

El CEIP Progrés està situat a la illa Can Fradera i com que és d’esperar que totes les cases d’aquesta illa siguin enderrocades en els propers mesos, sembla que el curs vinent els alumnes d’aquest centre no podran acabar al lloc on estan ara. El problema és que el nou edifici no estarà acabat fins d’aquí a un any i mig, així que ara mateix tenen un problema.

Des de l’AMPA no estan d’acord en fer un canvi d’ubicació a un altre lloc provisional a mig curs i han acusat a la regidoria d’urbanisme de “incompetència i manca de sensibilitat”. I, fins i tot, des de la regidoria d’educació llencen acusacions contra urbanisme i Alex Mañas regidor d’educació (ICV-EuiA), diu que “no és sensible als problemes de l’escola pública”.

Sembla que urbanisme té problemes amb les escoles… Bé segons em diuen, amb els Maristes sembla que han arribat a un acord. Es d’esperar que també en aquest cas es pugui trobar una solució. En qualsevol cas, per malament que ho facin des d’urbanisme, no crec que la reacció del regidor d’educació sigui la més adequada. Crec que ell també és responsable de la situació perquè l’escola ja, actualment, no està en una situació acceptable, perquè es va obrir en un lloc provisional que sabia que no trigaria gaire en ser enderrocat i perquè em costa creure que s’hagi assabentat ara de quan s’enderrocarien aquestes cases…

La notícia surt avui a “el Periódico” i a Vilaweb Badalona

Avui “el Periódico” es fa ressò del nou edifici municipal de Badalona. Badalona levanta un espectacular edificio municipal de seis plantas es titula i entre altres coses diu que l’edifici costarà 15 milions d’euros, que trigarà dos anys en estar acabat i que l’ajuntament paga actualment 1,2 milions d’euros anuals per tots els edificis que té llogats per a oficines municipals.

Ahir a la nit, a la cantonada muntanya de Via Augusta i President Companys, vaig veure un anunci de Carrefour on s’informa de que ja es poden comprar les coses en línia a aquest supermercat.

Estaria bé si no fos perquè no serveixen a Badalona. Un anunci una mica inútil, no?