Autor: Badalona bitàcola

M’han fet arribar aquesta mena de comunicat de premsa i com que això d’una cursa d’orientació als carrers de Badalona sembla interessant, doncs allà va:

El proper diumenge 6 de juny, tindrà lloc el III Trofeu de Badalona d’Orientació, una competició diferent a les que estan acostumats els habituals d’aquest esport.

A Badalona els esportistes federats hauran de guanyar la competició no en una, sinó en tres curses diferents, dues curses molt ràpides a dos parcs diferents de la ciutat i una tercera més llarga, però urbana, al centre de Badalona. Un nou format per a un Trofeu Ciutat de Badalona que serà, sens dubte, espectacular.

La cursa començarà a les 10 del matí al parc que hi ha entre el carrer de la Ciència i el carrer camí de Sant Jeroni a Montigalà, un parc urbà, gairebé sense desnivells, que garanteix una cursa molt ràpida.

Els corredors aniran a continuació al parc de Can Solei on es trobaran amb un altre parc urbà amb uns desnivells pronunciats i algunes escales. La cursa, però, no serà dura i es preveu que sigui tan ràpida com l’anterior.

Per finalitzar a les 12:30 es preveu la sortida dels participants a la coneguda Rambla de Badalona. Aquí els participants es trobaran amb una cursa força més llarga, pels carrers semipeatonals del centre de la ciutat i amb algunes fites situades a la vora del mar, a la platja.

Tot plegat serà una cursa força variada i entretinguda que segur que no decebrà a cap participant.

I com a totes les curses d’orientació, també hi haurà la possibilitat per aquells que vulguin provar l’esport. A partir de les 12 del matí, a la Rambla de Badalona es donarà sortida a tothom qui vulgui fer una cursa d’orientació pels carrers de la zona centre de la ciutat, amb alguna fita sorpresa a la platja. I per a que tothom pugui gaudir de l’esport, hi haurà tres circuits, amb tres distàncies diferents 1’5, 3 ó 5 quilòmetres.

L’organització de la prova la porta el C.E. Badalona Orientació, un dels clubs històrics de l’orientació catalana i organitzadors de nombroses competicions d’orientació, nacionals, estatals i internacionals.

Més informació a http://www.badalonaorientacio.com

Avui en Ferran Falcó, cap de llista de CiU a Badalona ha fet un comentari a aquesta bitàcola i això m’ha animat a escriure sobre ell i sobre la política badalonina en general. A veure, soc força escèptic en quan a política i, molt especialment, en quan a polítics. Sempre dic que, com a l’empresa, quan més amunt està un polític més caps a trepitjat. I bé, a una ciutat com Badalona, arribar a ser alcaldable no deu ser fàcil… Però, es clar, generalitzar no és bo perquè tota generalització té excepcions, així que estic disposat a fer una excepció amb tots els polítics badalonins i pensar que tots ho fan únicament com una manera de servir a la comunitat en la qual resideixen.

Sembla però, que alguns d’ells facin servir la ciutat com plataforma cap a metes polítiques més “elevades”. En Joan Blanch, per posar un exemple, a més d’alcalde era diputat al parlament i acumulava no se quants càrrecs més pel fet de ser alcalde de Badalona. I és que crec que la política local no hauria de ser política de partits, sinó política de ciutadans i que difícilment es pot fer política local des d’una visió de partit.

CiU, a més, ja va tenir responsabilitats de govern a Badalona fa algun temps, abans de l’arribada d’en Ferran Falcó. Si no recordo malament a l’àrea de joventut. I si bé no recordo gaire cosa de les seves actuacions, si recordo una certa polèmica per unes invitacions a una festa particular a Titus. Suposo que és més fàcil recordar les coses dolentes…

Per altre banda crec recordar que CiU sempre ha estat a favor del projecte del port (potser no en les formes però si en el fons), i jo no conec a ningú a Badalona que estigui d’acord amb aquest maleït port. Pot ser CiU em pot explicar que guanyem amb el port que compensi tot el mal que ha fet a la platja, al litoral i a la ciutat.

Però no tot és dolent, es clar. Mensualment l’ajuntament publica Bétulo, una revista d’informació municipal. Allà hi ha un espai reservat per a tots els grups municipals, on escriuen quatre ratlles (no hi ha espai per més) els representants dels diferents partits polítics que tenen representació a l’ajuntament. Tot i que no el puc llegir sempre, crec que en Ferran Falcó és l’únic que sempre parla de coses de Badalona. La resta poden arribar a comentar el sexe dels àngels, tema que pot ser interessant, però no el més interessant pels badalonins i badalonines. I, evidentment, és un punt al seu favor. També és un punt a favor de CiU la seva web i els seus comunicats. I que es digni a escriure un comentari, no només a aquesta bitàcola, fa uns dies també ho va fer als Fòrums de Badaweb, també trobo que és positiu. Al menys dóna la cara allà on és més fàcil portar-li la contraria. Bé, a mi, personalment, em sembla fantàstic. Però, es clar, no tot és tant fàcil. Farà el mateix en Ferran si un dia té alguna responsabilitat al govern de la ciutat? Ell diria que sí :-), segur…

Ara bé, Badalona no és Internet ni aquesta bitàcola. A Badalona el nombre de internautes és petit. Així, cal que CiU faci altres coses si vol arribar a un major nombre de ciutadans. Tot i això, la seva presència activa a Internet és un punt al seu favor. Molt m’agradaria a mi llegir coses interessants sobre la ciutat a la web del PSC, de IU o a la d’ERC, tres partits amb presència a Internet però sense gaire informació pels badalonins i badalonines.

Una cosa més. A Badalona molta gent vota a partit, no a programa polític. Per això crec que serà molt difícil per a CiU arribar a tenir un alcalde a Badalona, per molt bé que ho faci en Ferran Falcó i molt malament que ho faci el PSC. Però si el que es vol fer és treballar per la ciutat, hi ha molta feina a fer. Si CiU té ganes de fer-la, endavant!

Divendres en Joan Clos, president de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona, va visitar Badalona. La veritat és que no sé que venia a fer el senyor Clos exactament, però cal tenir present que l’organisme que presideix és el responsable de les platges (a Badalona ens les treuen), de la Serralada de Marina, que necessita unes quantes actuacions urgents, i del parc de Can Solei. Però sembla ser que el senyor Clos tenia més interès en visitar el port que no en veure com estan aquests espais que depenen directament de l’organisme que presideix. O pot ser l’alcaldessa tenia més interès en que veiés el port que no pas la resta del municipi… Perquè des de fa un cert temps, sembla que l’únic important a aquesta ciutat és el port… Bé, i la ciutat europea del bàsquet 🙁

Curiosament, segons “La Vanguardia” “Clos apoya el desvío del tren del litoral al interior de Badalona“. Clar que com diu aquest article “En todo caso, no entró en detalles sobre cómo se financiaría este gran traslado.” Vaja que trasllat sí, però ja veurem d’on surten els diners…

CiU Badalona ha publicat un comunicat en el qual es queixa de que l’alcaldessa no hagi aprofitat la visita d’en Clos per mostrar la situació de la Serralada de Marina o de la platja (bé, potser això darrer no interessa massa…). Ara, voldria saber que hauria fet en Ferran Falcó si hagués estat ell l’alcalde… 🙁

Llegeixo a la web de CiU que “CiU demana que el regidor de Cultura rectifiqui les insinuacions que va fer sobre la procedència dels productes tèxtils de Pronto Moda“.

Pel que sembla, el grup municipal de CiU va demanar al ple de dimarts per la procedència dels mocadors de les Festes de Maig. Cal recordar que, en arribar tard, ens vam assabentar que es feien a l’Índia (trobareu més informació aquí). La qüestió és que en la resposta, sembla ser que el regidor de cultura va insinuar que els fabricants badalonins agrupats a Pronto Moda no poden garantir la procedència ética dels seus productes.

La cosa és més aviat greu, perquè si és veritat, crec que el que toca és una denúncia pública i si és mentida no té nom. Però sigui veritat o no, resulta trist que tot un regidor de cultura pugui haver deixat anar una cosa així a un ple de l’ajuntament. Al cap i a la fi no és més que una enrabiada de nen petit “jo soc bo, és l’altre el que és dolent”.

En Francesc Alfambra de Els Verds escriu als fòrums de Badaweb un resum del que va donar de si la celebració, al pavelló de la plana, d’aquesta efemèride. Copio literalment alguns troços:

Contràriament a la constitució del primer ajuntament democràtic ara fa 25 anys, l’absència d’entusiame popular va caracteritzar la recent celebració al pavelló de la Plana d’aquesta efemèride institucional.

…

Intervencions del grups municipals

ERC: una lliçó d’història magistral. 60 anys fora de la institució, són molts anys.
CIU: l’únic discurs de política municipal. L’oposició aguditza l’ingeni i fa recuperar la credibilitat, sobretot si es fonamenta en un treball seriós com el de Ferran Falcó.
ICV-EUiA: el destape de la musa neoliberal. Per a escàndol i sorpresa de propis i extranys, Muntsa Niso va fer un recital poètic d’adhessió als principis neoliberals.
PP: prescindible totalment. Vist el nul interés suscitat per la seva intervenció, pocs dies desprès, Garcia Albiol anunciava a bombo i plateret que robaria un ordinador, una taula i quatre cadires a l’Ajuntament!
PSC: prescindible. La improvització o un mal moment van trair Roser Castillo, habitualment molt més brillant.
Màrius Diaz: la nota emotiva i humana, recordant vivències personals com alcalde d’una Badalona efervescent socialment i políticament. Com era natural, l’exalcalde d’esquerres, geniut i honest va rebre el més llarg aplaudiment.
Joan Blanch: En sentit diametralment oposat, la disertació de Joan Blanch va ser insufrible, narcótica, soporífera, inversemblant.. Ni els càrrecs municipals, que omplien el pavelló mereixen una tortura semblant.
Maite Arqué: políticament correcta, correctísima, asumint expresions dels moviments socials: democràcia participativa; un altre món és possible; pensar globalment i actuar localment; per la pau; desenvolupament sostenible; imprescindibles en el discurs polític actual, convenientment revisat i modernitzat.

…

Que un personatge com Blanch, sinistre patró major de la locomotora immobiliària i del paroxisme especulador desfermat al litoral, seiès a la dreta de l’alcaldessa, una posició simbòlica jeràrquicament tan important, dóna molt que pensar. La seva resurecció hertziana no és suficient? A qué respon una rehabilitació política i institucional tan rellevant? als inestimables serveis prestats? a la seva perícia conduint el vaixell inmobiliari al port desitjat? a convertir l’ajuntament en l’oficina de venda de pisos i amarraments?

…

La musa neoliberal
Cal destacar també la regidora d’ICV, que confon la responsabilitat de governar amb un pase de models particular. Disfressada de poetessa per a l’ocasió, va oferir un recital líric d’exaltació dels principis neoliberals: amb tanta regulació, lleis, normatives, i reglaments estem encotillant la llibertat! va exclamar abraçant amb entusiasme la doctrina neoliberal, referint-se indiscutiblement al desig de les immobiliàries a gaudir de llibertat absoluta per a poder especular. Superba, la musa neoliberal!

…

Però la conversió a la causa neoliberal no era improvitzada ja que anteriorment, la musa havia fet dos assaigs generals: a la 2ª sessió de l’Agenda 21 del dia 22 d’abril al Museu va dir: A dintre el parc serralada es pot edificar! I al plenari del Fòrum del Medi Ambient del 15 de març: els pisos de la platja estan perfectament ben projectats i executats! I el futur passeig marítim, també!

Intenta fagocitar l’ecologisme i el parasita electoralment amb adorns publicitaris, però té tan interioritzat el discurs neoliberal que el defensa obertament, abonant el creixement urbanístic, fins i tot des del mateix Àmbit de Medi Ambiet de la web municipal, on diu textualment:

No comparteixo totes les seves opinions (en particular tinc una altre opinió d’en Marius Díaz) però crec que en general té molta raó.

El text sencer es pot trobar a