Autor: Badalona bitàcola

  • Brutícia al port de Badalona

    El port de Badalona encara no s’ha acabat de construir i ja està brut, molt brut. Aquesta és la conclusió més evident del “debat” organitzat dijous pel Casal Antoni Sala i Font i seguit per unes 40 persones que, de fet, van omplir el local. Amb l’absència destacada de la Muntsa Niso (que va adduir “motius personals”) el debat va ser més una xerrada sobre el futur port que una altre cosa. A la taula d’oradors seien en Francesc Lleal del grup municipal de ERC, en Francesc Alfambra de Els Verds i el moderador del Casal. També estava un representant de la Plataforma Badalona en Lluita que no sé perquè no seia a la taula i que no estic segur de que fos en Miquel Carmona (tot i que entenc que si…).
    Tot intentant ser merament informatiu, intento explicar breument els comentaris de tots tres.
    Va iniciar la xerrada en Francesc Alfambra. Intento fer un resum de tots els punts que va dir a la seva primera intervenció (escric en cursiva els meus comentaris):

    • El port fa malbé un 20% de la platja de Badalona.
    • La construcció del port aprofita una modificació del PP de la llei de costes. Aquesta modificació permet construir gairebé arran de mar. Va afirmar que l’ajuntament hauria d’haver denunciat aquesta modificació pel que representa d’agressió al litoral. En comptes de denunciar-la s’ha aprofitat.
    • Amb la construcció del port i dels edificis dels voltants, es fa malbé la idea del passeig marítim de Badalona, que havia d’anar des de Montgat fins a Sant Adrià.
    • La construcció del port ha vingut acompanyada de transfuguisme polític, de pressions, de falsedats als medis de comunicació, de destrucció del patrimoni catalogat de la ciutat…
    • Els partits d’esquerres han estat col•laboracionistes amb tot aquest assumpte.
    • A les obres del port s’estan fent servir diners públics invertits amb una empresa pública per a interessos privats
    • Els mitjans de comunicació han callat i no han denunciat la situació.
    • Edificis catalogats com ara l’estació de petita velocitat de RENFE, o les “casetes murcianes” han estat descatalogades per tal de llençar-les a terra (cal dir que un edifici catalogat no pot ser llençat a terra. A més hi ha normes molt estrictes si el propietari vol fer obres. Així, els propietaris d’aquestes “casetes murcianes” tenien moltes limitacions per fer obres de reforma a les seves cases perquè estaven catalogades. Quan a l’ajuntament li ha interessat les ha descatalogat i així, de cop i volta, han perdut tot el seu valor i ja es poden llençar a terra)
    • La llei de costes del 86 volia alliberar la costa d’indústries per afavorir l’obertura de les ciutats al mar. Amb els JJOO Barcelona va aconseguir eliminar les indústries i traslladar la via del tren. A Badalona queda relegada a un segon terme i no aconsegueix traslladar la via del tren.
    • A l’any 87 en Joan Blanch tira endavant el projecte Monturiol, un primer esbós del que hauria de ser el port de Badalona. Per poder-ho fer va comptar amb els vots de dos trànsfugues d’IC
    • El port trigarà 17 anys en guanyar diners i 25 en començar a amortitzar la inversió.

    Fins aquí la primera intervenció del Francesc Alfambra.
    El següent en parlar va ser en Francesc Lleal. Va començar criticant la manca de sensibilitat mediambiental de l’ajuntament de Badalona i l’afany d’alguns a fer diners. Després va posar un parell d’exemples de barbaritats ecològiques causades per humans i va insistir en que el problema no és Badalona sinó tot el litoral català.
    A continuació el senyor Alfambra va tornar a intervenir per explicar que:

    • TVB mai a fet un debat sobre el port on estiguessin convidats persones realment contraries al port. A més algun debat que ha fet no ha entrat en el fons de la qüestió sinó que s’ha quedat en un “el port amb canal o sense?”
    • Una de les condicions que ha posat la Generalitat per tal d’aprovar el projecte és que es faci un “bypass” (no tinc ni idea de com s’escriu) que permeti la circulació de la sorra. Però si es fa serà no perquè sigui més ecològic sinó perquè evita el costós drenatge periòdic de la bocana del port.
    • El perjudicat és el barri de Gorg, aquell que diuen que volen millorar. Estan fent fora a la gent que feia anys que vivien allà pagant preus ridículs per les expropiacions.
    • El port crea 17 llocs de treballs directes, mentre que les empreses a les que s’ha fet fora donaven centenars de llocs de treball

    De nou va tornar a prendre la paraula en Francesc Lleal per dir que als edificis que estan construint als terrenys de la Campsa arriba l’aigua quan hi ha temporal.
    A continuació va prendre la paraula el representant de Badalona Lluita que va introduir la besant humana del tema. Va insistir amb el fet que s’estan fent servir diners públics per a una inversió privada i que es fan servir terrenys públics i terrenys dels veïns per a fer negoci. Va dir que era un frau oferir 6 milions de pessetes per cases valorades en 40 o 50 milions.
    També va prendre la paraula un senyor de Mataró que va dir que ell havia estat en els grups d’oposició al port de Mataró. I va dir unes quantes coses:

    • El port de Mataró no és viable econòmicament i l’ajuntament ha hagut d’aportar diners
    • També tenia previst fer un “bypass” que encara no s’ha fet
    • Els “possibles” beneficis del port no poden pagar el cost que representa la regeneració de les platges. Regeneració que cal fer perquè és una demanda social i que es paga amb diners públics.
    • El port de Mataró no ha aportat res a la ciutat. Mataró no ha canviat ni s’ha dinamitzat amb el port.

    De nou en Francesc Alfambra va tornar a intervenir per dir :

    • Una de les excuses per fer el port són els pescadors. Però a l’any 86 a Badalona havien 196 pescadors, un 0,04 % de la població. Alguns d’aquest ja estaran jubilats, però, a més, amb el port les barques poden millorar i part de la tripulació ser innecessària.
    • Els nous habitatges estan construïts orientats de manera que minimitzin el màxim possible les vibracions del tren, en comptes de fer servir una orientació que permetés aprofitar més la llum i el calor del sol. Tot i això als futurs propietaris se’ls far signar un document on se’ls informa de la possibilitat de notar les vibracions dels trens (que, no ho oblidem, passen cada 6 minuts a hores punta).
    • L’ajuntament fa servir un discurs progressista i de sostenibilitat ecològica per tal de fer la mateixa política de sempre.
    • El port és un tema que ha Badalona no es pot debatre. Des de la regidoria de medi ambient no es pot fer gairebé res perquè qui té el poder és la regidoria d’urbanisme.

    I aquestes són les intervencions més remarcables. Personalment vaig trobar les intervencions d’en Francesc Alfambra de Els Verds molt clares, amb un discurs molt ben preparat i documentat. En Francesc Lleal en canvi no va aportar gairebé res i l’únic remarcable de la seva participació va ser la seva resposta quan li van preguntar que perquè, si estan en desacord amb moltes coses de les que es fan des de l’ajuntament, continuen donant-li suport. Va dir que al acord de govern ja havien dit que era el que els hi semblava malament. Ah, molt bé, una bona resposta…
    Destacar també la intervenció del representant de Badalona en Lluita i d’alguns dels veïns afectats per les expropiacions. No van dir gaire cosa però van donar una pinzellada del drama a nivell humà d’aquestes actuacions. I es que de vegades sembla que com que afecte a “poques” persones, doncs no passa res, és pel bé comú. Però quan veus que de bé comú, res i que a sobre hi ha una gent, no gaire jove, que es veuen “expulsats” de casa seva, la cosa comença a ser terrible.

    Per acabar demanar als representats de ERC i de IC-Els Verds a abandonar el govern de la ciutat si realment estan en contra de les actuacions urbanístiques de l’ajuntament. Mentre continuïn donant suport a l’actual alcaldessa seran copartíceps de les seves actuacions, per molt que ens vulguin “vendre” que es fa en contra de la seva opinió.

    Es pot trobar més informació a Vilaweb Badalona amb fotos i vídeos.

  • Als carrers de Badalona hi ha 1760 cotxes abandonats

    El titular no és meu (no m’he entretingut a comptar cotxes abandonats 🙂 ) és de Badaweb. Des d’aquesta pàgina jo vaig aportant el meu gra de sorra informant de cotxes abandonats. Reconec que no tinc gaire èxit, però al menys la denúncia pública està feta. Bé, no deixeu de llegir l’article de Badaweb perquè és interessant. I si sabeu de cotxes abandonats… Doncs afegiu un comentari 🙂

  • Què s’amaga al fons del Port?

    Amb aquest títol el Casal Antoni Sala i Font organitza demà dijous un debat amb:

    • Francesc Alfambra de Els Verds
    • Muntsa Niso del grup municipal de ICV – EUiA
    • Francesc Lleal del grup municipal de ERC
    • Miquel Carmona de Ecologistes en Acció i Plataforma Badalona en Lluita

    Serà especialment interessant les aportacions que puguin fer al debat la Muntsa Niso i el Francesc Lleal, doncs els seus grups polítics formen part del govern municipal que està fent aquesta desfeta.

    El debat és al Casal, a la riera d’en Matamoros, 103, a les 20:30. Segur que és interessant!!!

  • Ambulàncies

    Fa uns dies vaig veure baixar una ambulància per l’avinguda President Companys. Anava amb els indicadors d’emergència encesos (llums i sirena) i anava envaint un dels carrils de pujada perquè l’embús era considerable. La qüestió és que les ambulàncies de Badalona acostumen a estar a Can Ruti. Vaig llegir fa un temps que el negoci de les ambulàncies estava als transports programats i aquests són de l’hospital a casa del malalt, a l’inrevés o d’un hospital a un altre. Suposo que per això quan hi ha una situació d’emergència l’ambulància surt de Can Ruti. I, com deia, aquí està tema. Quan es va posar a Badalona la caserna dels Mossos d’Escuadra es va apuntar el lloc actual a la Morera com el lloc ideal donades les bones comunicacions (traient embussos) d’aquesta zona amb la resta de Badalona. Tot i això els Mossos no estan sempre aturats a la caserna esperant que els cridin, sinó que van patrullant per la ciutat i si hi ha una emergència la patrulla més propera s’acosta ràpidament. Però en el tema de les ambulàncies la cosa està d’una altre manera. La base és Can Ruti, que no és que quedi precisament cèntric. I, es clar, un es pregunta si és més important la seguretat pública que la sanitat pública. I dubta. No proposaré ara que les ambulàncies estiguin de patrulla per la ciutat, però al menys un par de seus, una a la Morera i una altre a La Salut o el Gorg crec que no seria mala idea… Crec.

  • La notícia d’avui… El temps

    Aquests dies està fent molt fred. Aquest matí a les 7 el termòmetre que tinc al balcó de casa marcava 4 graus de temperatura. Si tenim en compte que està enganxat a la paret i dins del balcó, possiblement la temperatura en realitat era una mica més baixa. Demà pinta per un estil, també es presenta el dia fred. A Badaweb ens informen del temps.

  • La Penya marca el cap de setmana

    La Penya ha marcat el cap de setmana a Badalona amb la seva participació a la Copa del Rei. La seva victòria d’ahir davant el Barcelona ens va fer pensar en una reedició d’aquell gran equip de fa ja unes quantes temporades. Finalment la Copa ha estat per a el Tau Baskonia però cal dir que amb aquesta competició la imatge de la Penya ha guanyat molts punts. Qui ha estat l’artífex d’aquesta recuperació del nostre equip? Aito? En Rudy? Pot ser la feina d’en Villacampa? Potser una conjunció de tot? No ho sé, però no hi ha dubte que la ciutat torna a vibrar amb el seu equip.

    Més informació a la web de la Penya. I si voleu opinar podeu deixar un comentari aquí o a Badalona opina.

  • Especulació (iv)

    A Badaweb trobo aquesta notícia: El ple municipal va donar el vist-i-plau a l’operació de transformació d’ús industrial a residencial a tota la façana marítima. No cal dir que en comptes d’alliberar la costa de indústries, el que es fa és omplir-la d’habitatges. No sé de quina manera es pot entendre això com un guany per a la ciutat ???. Però també té nassos… Segons l’alcaldessa “El fet que els edificis que es construeixin no superin la planta baixa més sis” fa que d’aquesta manera Badalona tingui una nova porta vers el mar… Ja, total què són sis plantes d’un edifici? Ningú no podrà dir que és una barrera arquitectònica això. Si total qualsevol pot passar per sobre…
    I per tal d’acabar-ho d’arrodonir, aquest pla, “segons ha ressaltat la regidora de medi ambient, Muntsa Niso, garanteix que Badalona no perdi una de les empreses més antigues de la ciutat”. Bé, em sembla bé que la ciutat no perdi més empreses, el que em sobta és que la regidora de medi ambient hagi de ressaltar això. Perquè si això és el que cal ressaltar d’aquesta “operació”, no podem dir gaire cosa al seu favor, no?.

    Caldrà veure els preus d’aquests pisos 🙁

  • Ni un metre sense edificar a la costa badalonina

    Diumenge, a La Vanguardia hi havia un article molt interessant sobre la costa catalana. El títol és molt eloqüent “Costa llena” i diu que el 50% de la costa catalana està urbanitzada, arribant a punts extrems a 13 municipis on l’ocupació és del 100%. No cal dir que un d’aquests 13 municipis és Badalona. I no cal dir tampoc que sense el projecte del port podríem ser un municipi menys amb aquest 100%. Però això no deu ser ni important, ni convenient, ni molt menys progressista. Perquè sembla que alguns entenen com a progrés el construir sense deixar una mica de terreny lliure. I després parlen de una carretera secundària com si fos més dolenta pel medi ambient que un port… Potser serà que el port donarà més diners que la carretera?

  • La tala d’una desena d’arbres del carrer Martí i Julià ha despertat el malestar dels veïns

    La notícia, de Badaweb, que té el mateix títol que aquest “post” diu que la construcció d’un edifici a l’antiga Covesa ha fet necessari tallar els arbres, ja que els balcons queden per sobre els arbres i impedeixen el seu creixement. La notícia d’avui la podeu llegir aquí i una referència al mateix tema del 3 d’abril de 2003 aquí. La qüestió, sens dubte, és perquè a una ciutat com Badalona amb un equip de govern on estan inclosos els verds, poden passar aquestes coses, es a dir, que un edifici de nova construcció sigui més important que uns arbres que porten anys al carrer i que estaven allà abans que es posessin a fer els balcons. I, perquè amb la velocitat amb que canvien les normatives segons conveniència, en aquest cas no ho han fet?. Llàstima que ningú no donarà explicacions 🙁