Badalona bitàcola

Autor: Badalona bitàcola

  • Llibres

    Fa uns dies un company em va regalar un parell de llibres sobre Badalona. L’un “El dimoni de Badalona” sobre la història d’aquesta tradició Badalonina i l’altre, una “Història de Badalona” del Museu de la ciutat. Amb aquests són ja tres els llibres que tinc sobre Badalona. L’altre és “Badalona, la permanent transformació” un llibre on es parla dels canvis que ha “patit” Badalona, en general des dels 50-60 fins als nostres dies. Els dos primers (justament els que m’han regalat) són molt neutres (políticament parlant), però el de que vaig comprar jo (“Badalona, la permanent transformació”) de vegades sembla propagandístic. Tot i això no m’importaria tenir més llibres sobre Badalona, no. Soc badaloní, no ho vull evitar 🙂

    I ja que comento l’existència d’aquests llibres, aprofito per donar 3 apunts curiosos un de cada llibre…

    • Al llibre sobre el dimoni es comenta que la tradició de la cremada del dimoni es va iniciar a l’any 1940
    • A “Badalona, la permanent transformació”, parla sobre la perdua de la torre de defensa de la Torre Vella, enderrocada al 1967 en nom del “progrés”. A la plana anterior parla de la descatalogació (del pla especial del protecció del patrimoni historicoartístic de Badalona) de l’estació de petita velocitat de RENFE, de nou en nom del “progrés”: el port de Badalona.
    • I del llibre d’”Història de Badalona” un apunt curiós; una fotografia de la carretera de França (actualment carrer Francesc Macià) col lapsada pel trànsit un diumenge al matí al juliol de 1959.

  • Cavalcada de Reis a Badalona

    Atenció: Informació sobre la Cavalcada de reis a Badalona 2007

    Horaris aproximats de la Cavalcada de Reis 2004:

    • 17:30 a la Rambla, acte de rebuda de ses Majestats els Reis d’Orient
    • 18:30 inici de la cavalcada a la cruïlla del carrer d’en Prim i la Rambla
    • 19:00 plaça de la Vila
    • 19:30 plaça de Pep Ventura
    • 19:50 carrer de Juan Valera
    • 20:15 plaça de Trafalgar
    • 20:30 avda. Maresme (final de recorregut)

  • Soroll a la C-31 (A-19)

    A la revista Bétulo (de badalona comunicació sa) parlen del soroll que genera la C-31 (antiga A-19) al seu pas per Badalona. Comenta la notícia que al seu pas pels barris de la Salut i Can Claris origina un soroll de 80 decibels quan la normativa contra la contaminació acústica marca el màxim en 65 decibels.
    Com a possibles solucions contra el sorolls es donen tres opcions:

    1. Reducció de la velocitat màxima a 80 km/h
    2. Posar un asfalt “fonoreductor”
    3. Instal lar pantalles acústiques
    4. Soterrar l’autopista

    De totes les solucions aportades l’única realment efectiva és el soterrament (tot i que potser sigui la més difícil de portar a terme). I és que cada dia estic més convençut que el futur de les carreteres passa per sota terra (com el metro).

    I com que soc molt dolent em pregunto… Per a quan un estudi d’aquesta mena per a la B-20? Caldrà esperar a que estigui totalment voltada d’habitatges per tal que els nostres polítics es comencin a preocupar?

  • Adreces pàgines web

    Estic fent una recopilació de pàgines web relacionades amb Badalona. De moment tinc 14 però segur que hi ha moltes més. S’accepten col laboracions, així que si poseu un comentari a aquest post amb adreces les aniré afegint.

    Podeu trobar les adreces a http://badabit.org/SiteBar/sitebar.php

  • Cotxes i caques

    Sí, segur que això d’ajuntar cotxes i “caques” a un titular permet pensar qualsevol cosa. Però de fet aquest títol bé de dues notícies d’avui al 20 minutos.

    La primera diu (i faig una còpia literal) “La Guàrdia Urbana de Badalona està duent a terme a Llefià i la Salut una actuació contra els vehicles abandonats, els sacs de runa i l’exposició als carrers de cotxes en venda per evitar el deteriorament de l’espai públic.” Bé, la veritat és que em sembla fantàstic. L’única cosa que li veig és que aquesta campanya sense un seguiment posterior no serveix de gaire. Esperem que un cop netejada la ciutat de cotxes abandonats es faci un seguiment acurat i continu evitant que els cotxes abandonats es converteixin en ferralla al mig del carrer.

    L’altre notícia també és del mateix diari i tot i que no es refereix a Badalona, crec que al nostre ajuntament poden prendre nota. En aquest cas em quedo només amb un paràgraf i mig que també copio literalment “El Ajuntament de Cerdanyola del Vallès alertó ayer de los excrementos de perro en una docena de parques infantiles. …se ha constatado la necesidad de ser ‘muy exigentes’ ante la presencia de deposiciones de perro en las áreas infantiles, ya que contienen el parásito Giardia Lamblia, que afecta principalmente a los niños provocándoles sobre todo diarreas”. Bé, deia que l’Ajuntament de Badalona ha de prendre nota perquè hi ha gent que porta els gossos a fer les seves necessitats a la platja. Deuen ser molts, perquè no vaig massa sovint (i menys a aquestes alçades de l’any) però un parell de cops que hi he anat m’he trobat a un parell de gossos escampant les seves caques a la platja amb la companyia del/de la seu/seva amo/ama.

  • Pels voltants de Sant Jeroni de la Murtra

    Aquest cap de setmana he fet un tomb per un camí que conec que sense tenir grans desnivells permet fer una passejada i veure uns paisatges interessants al voltant de Sant Jeroni. He fet moltes fotos i per tal de no carregar massa aquesta pàgina trobareu el comentari de la passejada i les fotos a aquesta altre.

  • Resum de premsa

    Avui enceto una nova categoria: Resum de premsa. Aquí comentaré algunes notícies d’actualitat que vagin sortint a la premsa. Haig d’avisar que no acostumo a llegir la premsa diària (malauradament) així que les noticies no necessàriament han de ser “fresques” 🙁

    Començo per una notícia publicada a la Revista de Badalona (mensual gratuït del Punt) que diu: S’hauran d’incorporar plaques solars als edificis nous. Cal especificar que és per a usos tèrmics, es a dir que no són les famoses plaques fotovoltàiques el que es demana (tot i que la fotografia que il lustra la notícia és, precisament, d’aquest altre tipus de plaques). Tot i que pugui semblar millor alternativa les fotovoltàiques a l’hora de la veritat les tèrmiques ofereixen millor rendiment generant un major estalvi, a costa de tenir un us més limitat. Crec que la decisió és encertada i és una sort per a aquells que es puguin comprar un d’aquests nous pisos.

    També a aquesta revista trobareu una entrevista a en Joan Corominas, copropietari de Patates Corominas. Val la pena llegir-la si més no pel que representa l’empresa a Badalona.

    I per acabar un parell de notícies de Badaweb d’avui. La primera: Casquete confirma que el PSC està fraccionat. I és que el PSC a Badalona porta molts anys de crisi, masses. I l’altre: Polèmica per a l’eixamplament del carrer Francesc Macià. El que dura i el que durarà…

  • Els arbres de Can Ruti

    Aquest diumenge vaig anar a veure el meu arbre a Can Ruti i vaig descobrir amb sorpresa que havien plantat nous arbres en comptes dels que van morir a l’estiu. A més han “plantat” pals al costat de gairebé tots els arbres, suposo que amb la intenció de lligar-los per tal que creixin adequadament.
    Reconec que hi ha coses que es mouen a Badalona i m’alegra molt poder-les posar aquí.


    El meu arbre


    Una visió general on es veuen més pals que arbres 🙂

  • Per aquí no hi passo

    L’Ajuntament de Badalona ha iniciat una campanya per tal que els cotxes no aparquin a sobre les voreres. Benvinguda sigui la iniciativa, però no servirà de res si no ve acompanyada de mesures que convidin als conductors a deixar el cotxe ben aparcat. Mesures com facilitar llocs per aparcar, perseguir els infractors, complicar l’aparcament a les voreres…

    Només a tall de suggeriment i per tal de ser positiu i intentar aportar idees:
    Per facilitar l’aparcament, la zona blava és un invent antic que funciona força bé. Ara, fa molts anys no existia el pagament a les zones blaves. Tu arribaves amb el teu cercle horari i posaves l’hora a la que havies arribat i l’hora màxima de marxa. I si quan passava un guàrdia veia que havies sobrepassat el temps permès, et posava una multa. L’invent del parquímetre és, sobre tot, una mesura recaudatòria innecessària si no ens posem a mirar números a veure quant en podem treure.
    Per perseguir els infractors no cal la grua. Només cal posar la multa i cobrar-la. Potser fa un temps era difícil cobrar les multes, però avui dia ,si l’ajuntament vol, les pot cobrar sense massa enrenou. I la actuació de la grua acostuma a ser exagerada, doncs la duresa de la pena no es correspon amb el “delicte” comès.
    I de complicar l’aparcament a les voreres molts veïns saben com fer-ho. Però en comptes de fer-ho l’ajuntament ho han de fer els veïns pagant de la seva butxaca. Sí, si estàs fart que els cotxes aparquin davant de casa teva i que fins i tot no puguis sortir de casa, pots posar un “pirulo” metàl lic. Però hauràs de demanar permís i pagar-lo de la teva butxaca. Faltaria més! Teva és la culpa de l’incivisme dels demés.

    Un altre dia més.


    Fotografia del cartell de la campanya

  • Aparcar en zona prohibida

    Avui us explicaré una història.
    El batlle d’un poble de no importa on, va decidir un dia que no es podia aparcar a cap carrer del poble. Ràpidament els serveis municipals van posar senyals de prohibit aparcar a tots els carrers del poble i la grua municipal (comprada per a l’ocasió) va començar a endur-se els cotxes aparcats a qualsevol carrer. De tots? No, només un carrer tenia sempre cotxes aparcats, tot i que els serveis municipals no s’havien oblidat de posar el senyal corresponent. Quan els veïns li preguntaven a l’alcalde que perquè hi havia cotxes aparcats a aquell carrer, ell sempre responia: “Cal ser tolerants”. Però, curiosament, a la resta de carrers la grua actuava sense pietat.
    Un dia l’alcalde va decidir que a un altre carrer del poble es podria aparcar. I sense treure els senyals, la grua va deixar d’actuar a aquell carrer.
    Unes setmanes més tard, l’alcalde va decidir que en aquell primer carrer on es podia aparcar ja no es podria aparcar més. I va arribar la grua i es va endur tots els cotxes. Quan els veïns van protestar l’alcalde els hi va dir: “Allà està prohibit aparcar. Perquè protesteu?”
    Us podeu imaginar la continuació. On es podia o no aparcar va acabar sent una loteria. Ningú no sabia mai on estava o no “tolerat” aparcar, tot depenia de l’humor de l’alcalde.

    No vull continuar. Només dir que no entenc perquè s’apliquen aquestes curioses polítiques de tolerància. Si es pot, es pot i així ha d’estar senyalitzat i si no es pot, no es pot i també ha d’estar adequadament senyalitzat. Tot el que sigui prohibir però “tolerar” s’acaba convertint en una arbitrarietat i l’arbitrarietat no és precisament, una característica de la democràcia.

    Nota: Aquesta història és inventada i no vol més que ser una caricatura de la realitat, no només de Badalona, sinó també de moltes altres ciutats del nostre país.