Autor: Badalona bitàcola

Avui he rebut un missatge a lonabada arroba terra.es on em comenten la manca de pistes de bàsquet a Badalona centre. La persona que m’’envia el missatge em comenta:

Pensaràs que estic malfixat perquè segur que tindràs un bon grapat de pistes en ment ara mateix, deixa que m’expliqui :). Jo, igual que molts dels meus companys i amics, juguem a diferents equips de la nostra ciutat de manera que generalment no tenim problemes per entrenar o jugar a bàsquet al llarg de temporada. El problema comença quan la gent jove, i no tant jove, vol practicar aquest esport fora dels seus equips com a manera de passar el temps amb els amics i fer una mica d’esport i vida sana. És pràcticament impossible trobar una pista al centre de Badalona on poder anar a jugar una estona amb els amics.

Aquest problema s’accentua molt a l’estiu, quant tothom acostuma a tenir vacances.
Si no podem jugar a bàsquet a casa nostra, al centre de Badalona, què hem de fer? les activitats pel jovent no és que sobrin en aquesta ciutat. Com ha de ser Badalona capital del bàsquet europeu? Tant difícil és mantenir certes pistes obertes sense haver de llogar-les? (joves i recursos econòmics no són precisament sinònims…)

Abans de dir-hi la meva, voldria comentar que crec que la pista de Can Mercader no és ja dels veïns (però no ho puc garantir). Els jardins eren propietat dels veïns fins fa no gaire, però van arribar a un acord amb l’ajuntament mitjançant el qual cedien la propietat a canvi que l’ajuntament es fes càrrec del manteniment. No sé si aquest acord incloïa o no la pista, però és de suposar que també. Però puc estar equivocat…
D’altra banda hi ha una altra pista de bàsquet que es pot fer servir (i de fet es fa servir) que és la de Can Solei. Tampoc és cap meravella, però s’hi pot jugar.

I ara sí, dic la meva. On, més o menys al centre de Badalona, es podrien construir un parell de pistes de bàsquet obertes als joves?. Fàcil, a Ca l’’Arnús. On? Doncs per a mi el millor espai per posar-les seria a la part més propera al carrer Sant Bru i tocant la riera Canyadó. Això significaria treure els petits conreus particulars que hi ha allà, però seria recuperar un tros més de parc per als ciutadans.

És evident que calen espais d’esbarjo a Badalona, no només a Badalona centre (i no parlo ni de locals d’’oci nocturn, ni de cinemes, ni d’espais d’oci de pagament). Però l’’ajuntament aprofita tots els espais possibles per construir pisos, locals comercials, locals per a negocis d’oci, naus industrials,… Però, i els serveis als ciutadans? On queden? Possibilitats n’’hi ha, crec que la meva proposta per a Ca l’’Arnús no és gens agosarada. Només cal una mica de voluntat política per tal de tirar-ho endavant. Però hi ha ni tan sols una mica d’’aquesta mica de voluntat política necessària?

Ahir (bé, de fet abans d’ahir 🙁 ) deia que escriuria una entrada sobre Can Solei. No serà exactament així perquè vull comentar també algunes coses de Ca l’Arnús i la Rambla. Tot ve de la xerrada de dissabte, per això he afegit al títol de l’entrada La “ressaca” de dissabte.

Començo per Can Solei. Dilluns a la tarda, a quarts de vuit vaig anar a passejar per Can Solei. Hi havia força gent, sobre tot grups d’adolescents. En vaig comptar 6 de repartits per tot el parc. Un d’ells, tot noies, semblaven assajar una obra de teatre. Jo estic acostumat a anar al parc els caps de setmana al matí i, aleshores, acostuma a haver-hi més famílies amb nanos. Durant el meu passeig, vaig veure cotxes aparcats dins del parc (sembla que algú té allà una mena de plaça d’aparcament), un d’ells amb un senyor amb panxa que semblava esperar a algú. Després de passejar una estona i fer algunes fotos, vaig marxar. Dimarts vaig tornar-hi. També cap a dos quarts de vuit i la passejada no va ser tan tranquil•la com la del dia anterior. Per començar hi havia uns nanos (al voltant dels 12 anys) fent curses de bicis pel parc. No em sembla malament que els nanos vagin amb bici pel parc, però ja no em sembla tan bé que facin curses. També hi havia un parell de gossos corrent per allà. Un amb una noia i un altre amb un noi que anava corrent una mica. Cap dels dos gossos anava lligat tot i ser obligatori. El senyor de la panxa tornava a ser allà, amb el seu cotxe, a estones assegut al cotxe i a estones passejant al seu voltant (no se n’allunyava gaire).
A les 19:50 sento un xiulet. Localitzo la seva procedència i alhora que sento una veu que crida “cierro el parque” veig el “responsable”. El senyor de la panxa. No cal dir que és impossible que la gent que hi havia al parc més enllà de 15 metres del senyor sentís la seva veu. El xiulet sí, però això no vol dir que l’identifiquessin amb la tancada del parc. Després d’aquestes passejades en faig algunes reflexions:

• Al parc de Can Solei hi manca vigilància. Una vigilància que no ha de ser una gran cosa, però sí algú que cridi l’atenció als qui porten els gossos sense lligar (i que deixen les seves caques al parc) o als qui amb el seu comportament puguin molestar o fer malbé el parc.
• Em pregunto a quant es deu pagar la feina aquesta d’anar a tancar el parc. Suposo que poc. I que ningú no em digui que aquest senyor és el vigilant, perquè tant les bicis com al menys un dels gossos van passar pel seu costat i no va badar boca.
• Al parc de Can Solei hi falten rètols indicadors. Seria fantàstic comptar amb un mapa del parc i amb informació sobre els horaris.

Sobre Ca l’Arnús diré poca cosa. Resulta que diumenge algú em va explicar que a TV Badalona havien dit que l’obertura de Ca l’Arnús havia estat un fracàs perquè ningú no hi anava. Bé, Ca l’Arnús no està obert, només està oberta una part de Ca l’Arnús, possiblement la més maca, però només una part. A més no es facilita l’accés des de Can Solei, la qual cosa tampoc no ajuda gaire. Finalment, aniria bé que allà hi hagués jocs infantils. Ara no hi ha res i no convida a estar-s’hi una estona més enllà del temps que es triga a fer una petita passejada. Veient l’ús que tenia Can Solei aquestes tardes, segur que si Ca l’Arnús hagués estat obert i amb accés des de Can Solei hauria tingut força animació.
Sembla que s’hagi obert Ca l’Arnús només per callar els ciutadans que demanaven la seva obertura al públic, però posant les mínimes facilitats. Perquè, hi ha cap voluntat en que tot el parc sigui realment públic? I per unir-lo amb Can Solei? Perquè es va inaugurar una porta que quan pot ser útil no s’obre?

I acabo amb la Rambla. Dissabte quan vaig pagar gairebé 6 € per una cocacola i dos bitter kas vaig pensar que era car. Però, de fet, un està ja acostumat a aquests preus a la Rambla i no vaig voler reflectir-ho a la bitàcola. Avui però m’ha escrit una persona força indignada amb els preus i el servei que es rep a canvi: “Preus exagerats i servei lamentable, taules brutes (això de passar una baieta ja deu haver passat de moda), lavabos en estat lamentable, terrasses plenes de brutícia i de papers, tanques de separació dels bars i estructures dels tendals rovellades…”. En alguna ocasió els empresaris han dit alguna cosa sobre que els impostos que paguen són molt elevats. No en tinc ni idea, però, si és veritat, seria un punt de partida. Sembla clar que a la Rambla hi cal una actuació, que ha de ser pactada entre els empresaris, l’ajuntament i els veïns. I que jo continuo pensant que l’aparcament no hauria de ser ni tan sols part d’aquesta actuació. Però que consti que només és una opinió… 🙂