L’altre dia arribo a la RENFE, miro el rellotge de l’andana i “ui, pensava que era més tard” i vaig per pujar al tren que acaba d’arribar cap a Barcelona. Està ple de gent, curull fins a més no poder, i penso “millor agafo el següent, avui no tinc pressa, és aviat i m’han dit que la freqüència de pas és alta.

Després d’esperar una estona indeterminada – així és la lectura d’un bon llibre, ens abstrau totalment de l’espai i, sobretot, del temps – arriba un altre tren. Miro el rellotge “caram, sí que ha trigat poc en venir, no sé exactament quina hora era però la busca dels minuts està més o menys allà mateix” i me’n vaig més feliç que un gínjol a la capital del Barcelonès.

Quan arribo a casa em diuen que no, que el rellotge de l’andana està espatllat de fa anys, que si no me n’he adonat. “Doncs no, no me n’he adonat”.

Així… quan diuen que l’arreglaran?

El passat dimecres m’estrenava a la bitàcola parlant de la senyalització dels Gir Bus, especialment el de Mossèn Anton Romeu amb Martí Pujol. Deia llavors que s’havia millorat la situació però que em semblava una mesura insuficient.

Doncs bé, al llarg d’aquesta setmana s’ha demostrat molt insuficient, especialment diumenge pel matí quan l’autobús – i tota una corrua de cotxes al seu darrera – van haver d’esperar mitja hora que un cotxe mal aparcat es donés per al·ludit per la cacofonia de clàxons que van sonar sense parar.

Està clar que no n’hi ha prou amb pintar – no negaré tampoc que la ratlla es veu i prou i que els que s’hi han aturat tenen prou culpa – i que cal posar el senyal al començament de la prohibició, i no al final. D’altra banda, perquè un prohibit aparcar enlloc d’un prohibit aturar-se? Crec que el pas de la Tusa és prou freqüent com per aconsellar un prohibit aturar-se.

Deia aquesta matinada (a les 2:03 !!) el nostre amfitrió a Badalona Bitàcola que “vaig crear [la bitàcola] com a forma dÂ’expressar el meu descontent amb algunes actuacions de lÂ’ajuntament” i que “hi ha moltes coses que no funcionen a la ciutat”.

Bé, trencaré una llança a favor d’aquesta ciutat que ara m’acull – no ho he dit, però sóc nouvingut a Badalona de fa quinze dies – i diré que

• l’aigua de l’aixeta és infinitament més bona que la de moltes altres ciutats, sobretot la de la meva localitat d’origen – fàcil d’endevinar quina és
• hi ha més forns de pa per habitant que arbres al Bosc d’Irati o la Fageda d’en Jordà – això, però, no sé si és bo o dolent 😉

Si un dia aparqueu en doble fila i ve la Guàrdia Urbana a multar-vos, apunto aquí alguns motius que podeu al·legar per defensar la vostra infracció:

hi ha una farmàcia
hi ha una farmàcia i és la Farmàcia Viayna i ja hi havia 6 cotxes abans d’arribar vosaltres
venen pollastres a l’ast i és dissabte o diumenge i teniu gana
abacus organitza la “vuelta al cole”

algú s’anima a afegir-ne algun?

Sobretot pel centre, a les cantonades, és habitual trobar un senyal de prohibit aparcar per a poder deixar girar el Bus: els carrers són estrets i s’han de deixar uns metres per a permetre tota la maniobra.

Una d’aquestes cantonades és la de Mossèn Anton amb Martí Pujol, pas obligat del Bus que s’atura a la RENFE.

Fins fa uns dies hi havia només el senyal. Sorprenentment, però, no hi havia el senyal just a la cantonada, sinó 15 metres més enllà a Mossèn Anton. Indicava, això sí, que des d’allà fins a la cantonada no es podia aparcar, és a dir, a l’inrevés de la lògica i del que tot conductor busca: que del senyal en endavant està prohibit o permès aparcar. Si a més tenim en compte que un arbre tapa el senyal, ja tenim merder.

El resultat? Tots els parroquians del Pantagruel, altres bars i restaurants de la zona, comerços, etc. aparquen malament no deixant passar el Bus. Això, a les 12:00 del migdia no és important: el propietari sol ser per allà. A les 22:00 és més complicat, ja que el Pantagruel pot ser molt absorvent 😉

Solució? canviar la senyalització. Això s’ha fet, però, al meu criteri, de forma insuficient: s’ha pintat la part on no es pot aparcar amb una ratlla groga al paviment. Crec que s’hauria d’haver pintat tota la vorada i, a més, posar un senyal just a la cantonada, on comença la prohibició.

Poc a poc, avancem poc a poc…