El 17 de febrer escribia sobre cotxes abandonats al carrer Seu d’Urgell una mica per sobre de Margarida Xirgu. De fet publicava les fotografies de 3 cotxes i d’una furgoneta (aquesta, però, abandonada a President Companys). Avui, dels 3 cotxes fotografiats, encara queden 2, evidentment al mateix lloc on els vaig fotografiar avui fa 4 mesos. I és evident que estan abandonats…
Quan temps més estaran aquests cotxes al carrer fins que siguin retirats? S’accepten apostes 🙁
Voldria iniciar aquesta entrada amb una declaració de principis: Estic en contra de les zones blaves perquè:
Tot i això demano públicament a l’ajuntament de Badalona que faci zona blava el carrer Margarida Xirgu (allà on viu la Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, per si no ho sabeu).
Per què, si soc contrari a les zones blaves, en demano una al meu carrer? S’explica fà cilment amb un parell de fotografies:
Avui he sortit una mica més tard de l’habitual i m’he trobat unes quantes imatges força aclaridores de com funciona aquesta ciutat.
Per començar, a Margarida Xirgu un cotxe esperava l’alcaldessa, aparcat sobre la vorera.
No és que tingui res de particular, ho fa sovint, però per això mateix és més greu. No acaba aquà la cosa. Ni cent metres més endavant a la cruïlla de Margarida Xirgu amb la Riera Matamoros la grua s’enduia un cotxe mal aparcat.
De fet s’ho enduia d’aquÃ
Vist aixà és difÃcil saber quina greu infracció ha fet aquest cotxe, no hi ha una sortida de vehicles ni cap senyal que indiqui que allà estigui prohibit aparcar…
Hi ha però un pas de vianants. Com que no està senyalitzat de cap manera els conductors que no coneixen la zona no s’adonen d’aquest fet…. I “pringuen”. De fet han comès una infracció i per tant han de “pagar la seva culpa”. Ara bé:
Però no acaba aquà la cosa. Resulta que a 20 metres d’on el guà rdia municipal supervisava la feina de la grua, un camió tenia tallat el carrer.
No tindria res de particular si no fos perquè:
Però segurament un camió tallant un carrer, cotxes aparcats a sobre la vorera i cotxes circulant contra direcció deuen ser faltes menors, molt menys importants que un cotxe aparcat per error a un pas de vianants.
Conclusió, val més aparcar sobre la vorera que no buscar un lloc per aparcar. Al menys sobre la vorera segur que no et posen una multa.
Tot plegat indignant.
Veient aquestes fotos em plantejo tres qüestions:
Ara tres suggeriments:
Per acabar un enllaç interessant Reciclatge de envasos lleugers a la web de l’Agència de Residus de Catalunya
L’Ajuntament de Badalona ha iniciat una campanya per tal que els cotxes no aparquin a sobre les voreres. Benvinguda sigui la iniciativa, però no servirà de res si no ve acompanyada de mesures que convidin als conductors a deixar el cotxe ben aparcat. Mesures com facilitar llocs per aparcar, perseguir els infractors, complicar l’aparcament a les voreres…
Només a tall de suggeriment i per tal de ser positiu i intentar aportar idees:
Per facilitar l’aparcament, la zona blava és un invent antic que funciona força bé. Ara, fa molts anys no existia el pagament a les zones blaves. Tu arribaves amb el teu cercle horari i posaves l’hora a la que havies arribat i l’hora màxima de marxa. I si quan passava un guàrdia veia que havies sobrepassat el temps permès, et posava una multa. L’invent del parquímetre és, sobre tot, una mesura recaudatòria innecessària si no ens posem a mirar números a veure quant en podem treure.
Per perseguir els infractors no cal la grua. Només cal posar la multa i cobrar-la. Potser fa un temps era difícil cobrar les multes, però avui dia ,si l’ajuntament vol, les pot cobrar sense massa enrenou. I la actuació de la grua acostuma a ser exagerada, doncs la duresa de la pena no es correspon amb el “delicte” comès.
I de complicar l’aparcament a les voreres molts veïns saben com fer-ho. Però en comptes de fer-ho l’ajuntament ho han de fer els veïns pagant de la seva butxaca. Sí, si estàs fart que els cotxes aparquin davant de casa teva i que fins i tot no puguis sortir de casa, pots posar un “pirulo” metàl lic. Però hauràs de demanar permís i pagar-lo de la teva butxaca. Faltaria més! Teva és la culpa de l’incivisme dels demés.
Un altre dia més.
El carrer Margarida Xirgu és un curiós microcosmos on pots trobar:
Si tenim en compte que el carrer no és gaire llarg (el número més gran a la banda dels senars és el 33) us podeu imaginar el moviment de càrrega i descàrrega que hi ha contínuament. I, es clar, la cosa no és fàcil. Els camions que venen al carrer intenten, primer de tot, aparcar sobre la vorera del cantó mar (així està la pobre). Com que habitualment això no és possible perquè està plena de cotxes, de vegades paren a l’entrada d’un garatge (amb els conseqüents tocs de clàxon quan arriba algun dels propietaris) o, simplement s’aturen a mig del carrer. Com en el cas de la foto. La qüestió és que no costaria gaire dedicar un espai del carrer a la càrrega i descàrrega.
Us convido a passejar pel carrer cada matí al voltant de les 9 i veure (com a exemple) les cabrioles que han de fer les dependentes de la peixateria per poder portar el peix del camió que els hi porta fins a la botiga. Moltes vegades esport de risc, perquè deixen el camió a on poden i per portar el carretó no tenen més remei que anar pel mig del carrer, perquè per la vorera hi hauria espai de sobres… Si no estigués plena de cotxes mal aparcats.
