Començo avui una sèrie de 3 entrades a la bitàcola en les que parlaré de Ca l’Arnús (avui), Can Solei i el futur d’aquesta gran zona verda de Badalona.
Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús són una gran zona verda al mig de la ciutat i cal tenir cura d’ells. És sorprenent que hagin arribat fins els nostres dies sense caure als peus de la especulació immobiliària i caldrà fer grans esforços per evitar la seva degradació i la seva pèrdua.
Ca l’Arnús
Fins el 1.851 Ca l’Arnús formava part de Can Solei, de manera que eren una sola finca. Però aquest any en Evarist Arnús va comprar la part de la finca que avui coneixem com a Ca l’Arnús. No faré aquí un relat de la llarga història de Ca l’Arnús, però per a tot aquell que tingui interès a Micacoweb hi ha un molt bon article al respecte. Destacaré però un parell de frases d’aquest article: "L’Ajuntament (PSC) sembla recolzar Clara Arnús, i fa la vista grossa davant la destrucció de
canals de rec històrics, arbres centenaris o del pont llevadís que donava entrada al petit castell
enmig de l’estany, amés de construir un mur per dividir les dues parts de la finca." i "L’any 1.996 Joan Blanch (batlle) aprova el projecte de construcció d’un restaurant, d’un centre
de convencions i un aparcament als terrenys dominats per Clara Arnús vora l’estany i el jardí romàntic." Sembla que les medalles que es vol posar el PSC amb aquest parc, no són gaire merescudes.
Aprofitant que el parc està obert els caps de setmana, el dia 25 vaig anar a passejar per allà i vaig fer unes quantes fotos. Realment la part de parc visitable és molt maca, val la pena acostar-se i fer-hi un passeig. Ara, més de la meitat dels terrenys de Ca l’Arnús no són visitables i una part important són explotacions agràries. Per acabar-ho d’arrodonir tot i estar tocant Can Solei, no es pot accedir d’un parc a l’altre, de manera que la porta que es va obrir durant les primeres visites públiques a Ca l’Arnús, queda com una mena d’"escultura" a la propaganda política.
A partir d’aquí intentaré explicar que es pot trobar un visitant a Ca l’Arnús, que hi ha i que podria haver…
El gràfic que trobareu a continuació pretén mostrar el Ca l’Arnús tal i com està avui. Els botons ens permeten veure, sobre el mapa, quines són les zones del parc que són visitables i quines no. En vermell hi ha una zona (tocant a Can Solei) molt maca però que no és visitable. També he marcat on queda Can Solei i el Camp de Futbol del Badalona i també d’on són les fotos que es troben més avall..
Bé, ja es pot veure que la part visitable és petita, molt petita en comparació amb l’espai de la finca no accessible al públic. Això sí, la part accessible és molt maca. Aquí hi ha algunes fotos (clica sobre la foto per veure-la més gran en una finestra nova):
 |
(1) Vaig intentar accedir a Ca l’Arnús des de Can Solei. Segons diuen, les dues finques estaran unides en un futur. Ara, però, ni tan sols es pot passar d’una a l’altre. Però si la porta ja existeix, perquè no s’obre? I, perquè es va fer la porta? Només com a mesura electoralista? |
|
|
(2) Quan un arriba a la porta d’entrada a Ca l’Arnús, al carrer Sant Bru el primer que veu és un llarg camí de terra sota l’ombra de grans arbres. |
 |
(3) Però aquest camí, té a les dues bandes un conjunt de conreus particulars a on, evidentment, el visitant no pot accedir… Al llarg del recorregut els conreus serà el que més es vegi. |
 |
(4) Un cop acabat el camí, i
després una petita pujadeta, trobem la porta d’accés a Can Solei. No sembla que hagi cap intenció d’obrir-la… |
 |
(5) Una mica més a munt trobem una explanada amb dues escultures i … |
 |
(6) Bé, no sé com es diu a l’estructura aquesta, però aquesta explanada seria un lloc ideal per posar jocs infantils. Es gran, amb força ombra, plana,… |
 |
(7) Des d’allà, a més, es pot veure la pista esportiva de Can Solei. |
|
|
(8) Allà mateix, pujant unes escales hi ha una bassa i un dipòsit d’aigua que formen un conjunt força maco. |
|
|
(9) Un altre camí ens portarà fins al llac: |
|
(10)
|
(10)
|
 ( 11) |
( 12) |
( 12)
|
 ( 13) |
 ( 14) |
( 15)
|
( 16) |
|
|
(17) Finalment un marxa amb un sabor agredolç, en veure un racó tan maco i al que encara li falta molt per estar en condicions. |
