Categoria: Badalona

  • Ca l’Arnús. Solucions per a tothom

    A veure si soc capaç d’explicar-me mitjanament bé. Fa uns dies criticava la pretensió de l’ajuntament d’allargar el carrer d’en Méndez Núñez fins arribar a Ca l’Arnús. L’excusa de l’ajuntament (per obrir un carrer de 16 metres d’amplada), era que d’aquesta manera es podria obrir un nou accés a Ca l’Arnús. He parlat amb molta gent d’aquest tema i coses que m’han dit (no puc garantir que siguin veritat) són:

    • La possibilitat d’allargar Méndez Núñez fins a la riera Canyadó sembla que ja estava contemplada en plans urbanístics de fa temps
    • Méndez Núñez és, actualment, un carrer estret, d’uns (aproximadament) 10 metres d’amplada. L’ajuntament parla d’allargar el carrer fins a Ca l’Arnús fent el nou tros amb 16 metres d’amplada. A més els nous edificis que es construeixen en aquest carrer, al cantó muntanya ja es fan pensant en una possible ampliació del carrer (es fan molt endarrerits respecte als vells edificis).

    Amb aquestes dues coses un arriba a pensar que, efectivament l’objectiu final de tot plegat és fer de Méndez Núñez la continuació de Germà Juli. Potser amb la idea de que en un futur la circulació de vehicles direcció Barcelona passi per aquest carrer en comptes de per Sant Bru?

    La qüestió és que sembla que això d’obrir un nou accés sigui només una excusa, si més no, no és realment una necessitat doncs l’accés ja existeix (tot i que, curiosament, l’ajuntament el manté tancat).

    Ara és el president del CF Badalona el que parla d’accessos a Ca l’Arnús. I ho fa per justificar que l’ajuntament podria estar interessat en la requalificació dels terrenys del camp de futbol (ara d’equipaments). Si tenim present la proximitat política del president del CF Badalona i els actuals mandataris badalonins la cosa és preocupant. La notícia és de “el Punt“. Per cert, un dia em vaig atrevir a fer un suggeriment sobre quina utilitat podria tenir el camp de futbol del Badalona

  • La RENFE és de tots

    Dilluns pel matí. Un dilluns com un altre qualsevol.
    Ja a l’estació i a l’andana veig que hi ha dos revisors “recordant” a la gent la necessitat de picar el bitllet i/o de pagar. La gent remuga i s’incomoda.

    Pugem al tren. A petar. Com un dia qualsevol a aquesta hora (no sé quina hora era… massa aviat… de fet, era l’hora de sempre 😉

    I allà, els revisors tornen a la càrrega, aquest cop demanant als passatgers els bitllets. Més renecs i comentaris entre dents. El noi que tinc al costat, vestit de marca de cap a peus, diu que no té el bitllet picat. Es crea llavors una situació d’aquestes de “t’he enganxat però farem veure que em crec la teva versió”. El noi se n’enpesca tres o quatre de diferents, i al final, el revisor, cansat, li ofereix una bonica disjuntiva: o baixa del tren a la propera estació, compra un bitllet, el pica i agafa el següent tren, o bé li paga una multa de 7 euros.

    El noi demostra que la seva indumentària de marca, cara, no és casual i, amb cara de fàstig i mandra diu que ell no espera un altre tren i treu els 7 euros. Cinc minuts a 7 euros fan 84 euros l’hora: és un bon sou, no es pot negar.

    Dedueixo que s’ha colat al tren per pura desídia. I encara segueix remugant i insultant el revisor quan aquest ha marxat per continuar la seva sociable feina.

    Podem criticar la feina dels nostres gestors públics, quins impostos recapten i què en fan amb ells. Podem pensar que hi ha massa zones blaves, que el cotxe és car i que el transport públic no és una bona alternativa.

    Però també crec que hauríem de tenir una mica més de coherència. 1 euro per anar a Barcelona no és tant – sí ho són tots aquests euros que el transport públic, agregadament, deixa de percebre per qui se salta les barreres. I el mateix va pels papers al terra, els cotxes a les voreres i tantes i tantes coses.

    Perdoneu la moralina, és que és dilluns 😉

  • Impostos a Badalona

    Aquests dies estic escrivint molt menys del que m’agradaria… Però un no té sempre tot el temps que necessitaria per fer tot allò que vol o ha de fer 🙁 Però bé, posem-nos una mica al dia.

    La setmana passada va haver-hi un ple extraordinari a l’ajuntament on es va parlar de la pujada d’impostos per l’any vinent. Es pot trobar informació sobre aquest tema a:

    Faig un extracte de coses que diu en Ferran Falcó a la seva intervenció:

    Descomptats aquests diners que vostès invertiran en la pròpia casa, tenim que hi haurà uns 12 milions i mig d’’euros d’inversió real, palpable pels ciutadans. 12’5 milions….mentre que els ingressos de l’’Ajuntament via taxes i impostos, només aquest any 2004, serà de 120 milions….10 vegades més. És a dir, vostès destinen als ciutadans, directament en inversions, una desena part del que recapten. Ja sabem que vostès presten -–millor dit- que l’’ajuntament restem molts serveis que no són inversions…però la realitat és que la inversió directa és pobra en relació a l’’esforç fiscal dels badalonins.

    Encara recordem la genial frase del regidor del districte primer, quan a principis de mandat deia “”Aquesta vegada no ho diem per dir. Dalt de la Vila canviarà””. Doncs bé, de moment canviarà amb 6.000 euros que es destinaran a l’’expropiació de la piscina romana.

    No hi ha res a Casagemes, Manresà, Progrés, Raval, Gorg, Can Claris, Sistrells, Nova Lloreda, Sant Crist, Congrés, Sant Roc, Artigues, Remei, Morera, Bonavista, Puigfred, Lloreda, La Pau, i Sant Mori, Sant Antoni i Sant Joan de Llefià.
    Res de res en aquests barris.

    Amb les xifres dels pressupostos d’’aquest any, a Barcelona cada ciutadà paga a l’’Ajuntament 515 euros en forma d’impostos directes, indirectes i taxes. A Lleida, 541. A Santa Coloma, 489. A Sabadell, 359. A Badalona, 574 euros.
    És a dir, que cada ciutadà de Badalona paga 59 euros més d’impostos i taxes que un de Barcelona, 33 més que un veí de Lleida, 85 més que un de Santa Coloma, i 115 més que un de Sabadell.
    Al mateix temps, un veí de Badalona rep 149 euros menys en inversió real de l’’Ajuntament que el que rep un veí de Barcelona. I 6 euros menys que un de Santa Coloma. I 42 euros menys que un de Sabadell. I 85 euros menys que un veí de Lleida.
    Els veïns de Badalona paguem més que ningú i rebem bastant menys que la majoria de ciutats d’’un volum semblant al nostre.

    També un extracte de la intervenció d’en Jordi Subirana:

    Començaré per una que no es presenta: l’’ordenança fiscal reguladora de l’’Impost de Béns Immobles, l’’IBI, que aparentment no pateix cap modificació. Però que ningú s’’enganyi: encara que no hi hagi un dictamen sobre aquest impost, l’’any vinent la contribució pujarà una mitjana del 4,54%. Si bé és cert que no es toca el tipus, sí que es modifica a l’’alça el valor cadastral de la base liquidable, per la qual cosa els ciutadans pagarem més IBI.
    Així doncs, aquest increment serà superior a l’IPC. I per altra banda, es donarà a la ciutat de la demarcació de Barcelona que ja té l’’IBI més car, com deia abans segons el darrer informe territorial encarregat per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona. Insisteixo: segons el darrer informe encarregat per la Cambra i la Diputació. No és una invenció del senyor Aznar ni fruit de la demagògia de cap altre polític de l’’oposició.

    (las negretes són a l’original)

    Vostès afirmen que congelen l’’Impost de Vehicles. I és cert que ho fan. Però no s’’oblidin que ho fan perquè ja no el poden pujar més. Estan al límit de la legalitat i, en conseqüència, la congelació és obligada, no pas volguda.

    També ens abstenim amb la zona blava, ja que entenem que vostès ens presenten una congelació fictícia, que es produeix després d’’un increment del 7,5% per al 2004, el qual hauria d’haver estat com a molt del 3,5%. Vostès han concentrat el creixement dels anys 2004 i 2005 en el primer any, per la qual cosa això que avui votem no és, en realitat, cap congelació, ja que l’’any 2004 hem pagat amb escreix el 2005.

    No podem estar d’’acord amb l’’increment de la grua, que comença a situar-se al nivell de les principals capitals de l’’Estat.

    I agafo només una mica del que diu en Ferran Falcó a la seva Carta de la setmana on parla de les noves zones blaves:

    Sigui com sigui, amb la taxa fresca o congelada, el que no para de créixer és la taca blava als nostres carrers: Laietània, Germà Juli, Prim i Riera Matamoros han vist com el blau municipal s’’ha imposat a la calçada.
    No ho va decidir el Ple municipal. Ni tant sols la comissió de govern, o el consell d’’administració de l’’empresa municipal Engestur que s’’encarrega d’’aquesta feina: ho va decidir per decret el regidor de l’’àmbit de serveis al territori, Francesc López Guardiola.

    A Can Fradera, l’’ocupació de les 268 places de zona blava és del 45%. Per tant, existeix un superàvit suficient com per cobrir la pèrdua anteriorment descrita. Però encara hi ha una altra dada que fa més incomprensible la decisió municipal. A l’’aparcament de Manel Valls, el del darrera de l’’ambulatori, l’’ocupació de les 100 places de rotació és del 50%. Vol dir que hi ha al voltant de 180 places sense ocupar, i que per tant no es justifica el fet d’’haver ampliat la zona blava en aquests cèntrics carrers.

    A Badalona tenir cotxe és car. L’impost de vehicles és el més alt de l’’Estat. La grúa forma part dels “top ten” de preu de les ciutats catalanes. La zona blava ha patit allò de l’’arrodoniment amb l’’euro, i de cop i volta va passar de les 100 pessetes a l’’euro actual (166 pessetes) per hora d’’utilització.

  • Una nova entrada a Ca l’Arnús?

    Divendres vaig llegir amb preocupació un petit article de Badaweb titulat “Ca l’Arnús podria tenir un vial d’entrada al parc a través del carrer Méndez Núñez, per a vianants i serveis“. Sorprenentment l’article diu: “Ca l’Arnús podria tenir un vial d’entrada al parc a través del carrer Méndez Núñez, per a vianants i serveis. Això permetria obrir el parc per l’única banda en què encara no hi havia garantit l’accés.Què? Si des de Méndez Núñez/Seu d’Urgell/Margarida Xirgu no es pot accedir directament a Ca l’Arnús és simplement perquè l’ajuntament no vol. A Can Solei hi ha una porta que permet el pas d’una finca a l’altra (per a mi és el mateix parc, a pesar de l’ajuntament) però que sempre està tancada.

    Mapa de Can Solei i Ca l'Arnús

    Al mapa la línia vermella indica el “vial” que vol obrir l’ajuntament. Ara mateix ja hi ha una mena de camí d’uns 2 metres d’ample que arriba gairebé (no estic segur fins on arriba) a Ca l’Arnús. Però per convertir aquest camí en vial transitable s’hauria d’ampliar almenys a 6 metres si, com diu l’article, volen que hi passin “serveis”. De quina manera es faria l’ampliació? Només hi ha dues possibilitats. La primera és expropiant part dels badius de les cases del carrer Sant Bru. La segona és agafant part de Can Solei. Quina és l’opció que agafaria l’ajuntament? Evidentment carregar contra el parc de Can Solei. És més econòmic :(. Però és que, a més, és absolutament innecessari fer aquest vial. L’accés des de Can Solei cap a Ca l’Arnús es pot fer mitjançant la porta que uneix els dos parcs (una rodona vermella pintada al mapa) i que només es va obrir durant una festa del Badiu com a mesura de propaganda política.

    Més coses que diu l’article: “L’ajuntament ha elaborat un projecte urbanístic on proposa obrir aquest carrer i dissenyar-ne de nous a l’antiga fàbrica de la Unió Vidriera.” Això significaria fer malbé el parc de Can Solei i si continuen (que té tota la pinta) fins a la riera de Canyadó, també una part de Ca l’Arnús.

    Des d’aquí vull reivindicar la unió de Can Solei i Ca l’Arnús en un sol parc. Tenim a Badalona un espai preciós perfectament aprofitable per a usos lúdics i l’ajuntament només pensa en com fer passar les màquines per sobre. I mentrestant, on és l’oposició? On són els verds?

  • Pisos a Badalona

    Avui dia resulta difícil trobar un pis en condicions si el vols a prop de Barcelona. A Badalona la cosa no està millor que a Barcelona o a Santa Coloma de Gramenet (per posar dos exemples propers), però la construcció d’habitatges a uns preus desorbitats no soluciona res. A Margarida Xirgu és habitual veure penjant de les parets rètols de venda de pisos. Però si jo ara m’hagués de comprar un crec que estaria “al borde de un ataque de nervios”. Bé, ja sé que no aporto res de nou i que el que escric no és més que repetir el que tothom diu. Però em venia de gust escriure-ho 🙂

  • Port de Badalona: fotos

    Fa dies vaig estar a la comissaria de policia – no pregunteu, jeje 😉 – i hi teníen uns tríptics on hi havia una foto aèria simulada de com quedaria la ciutat amb el nou port.

    L’he buscada després per internet i he estat incapaç de trobar-la.

    PERÒ sí he trobat la pàgina del projecte al web de l’arquitecte Manuel de Solà-Morales.

    Allà hi he trobat les següents fotos (espero que em perdoni el hotlinking – al cap i a la fi, paga el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ;))

    La primera és una foto de la maqueta. En primer pla queda el pavelló olímpic i, just a sobre, a la dreta, podeu veure la rotonda de Marquès de Montroig amb Antoni Bori:

    El plànol de Badalona amb les obres fetes, aquesta vegada amb el pavelló olímpic fora de la “foto”, a l’esquerra, i el port a la dreta:

    I altra vegada la maqueta, aquesta vegada amb la foto feta des del mar:

    Si algú ha trobat fotos millors, que ho digui 🙂

  • El POEC aprovat finalment

    Vilaweb Badalona titula: Cop dur contra el petit comerç badaloní i afegeix com a subtítol: La Penya i El Corte Inglés se surten amb la seva. L’article diu: Trist dia pel petit comerç badaloní. La Penya, El Corte Inglés i l’ajuntament s’han sortit amb la seva ja que la conselleria de Comerç, Consum i Turisme ha aprovat, amb condicions, el Pla d’Ordenació d’Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, fet que permetrà construir una gran superfície d’El Corte Inglés a l’antiga fàbrica Llamas (Coll i Pujol) i ampliar la superfície comercial de la Capital Europea del Bàsquet fins a 12.500 metres quadrats. i Es dóna la circumstància que és la primera vegada que la conselleria no fa cas de la recomanació de la Comissió d’Equipaments Comercials, òrgan no vinculant de la Generalitat que va fer un informe desfavorable al POEC. Tot i que també és cert que fins ara el Govern mai havia posat condicions a l’aprovació d’un pla comercial.

    Per la seva banda, el títol de la revista Alhora és més contundent: Cop baix contra el petit comerç. L’article, entre altres coses, diu: La Generalitat ha forçat l’aprovació del POEC a que les botigues de la Ciutat Europea del Bàsquet es limitint a establiments no superiors als 700 m2 i tots dins el sector de l’esport. I sempre que els beneficis tant de la Ciutat del Bàsquet com de El Corte Inglés reverteixin en millorar i modernitzar el petit comerç local, Els comeciants se senten desvalguts perque el Govern de Badalona no els ha escoltat i no ha facilitat cap diàleg en aquests mesos. La Coordinadora d’Associacions de Comerciants de Badalona ha recollit més de 9000 signatures en contra de l’ampliació de la Ciutat Europea del Bàsquet i Respecte la Ciutat del Bàsquet, ERC sempre n’ha dubtat la seva posició, malgrat decantar-se en contra de l’ampliació; ICV fa pocs dies es va posicionar en contra i el PSC en aquest tema, com en d’altres, és una olla de grills, malgrat que l’alcaldessa Maite Arqué n’ha estat una de les principals avaladores. El PP es va mostrar sempre favorable a l’ampliació i CiU en contra.

    Finalment, també Badaweb dóna la notícia sota aquest títol: Reaccions diverses davant l’aprovació del POEC i entre altres coses diu: Des del moviment veïnal l’opinió de la FAVB segueix la línia dibuixada per la Generalitat alhora d’aprovar el POEC i recomana crear un debat entre la ciutadania per consensuar com s’ha de beneficiar el comerç local de les plusvàlues de les noves zones comercials, així com establir els usos de la capital europea del bàsquet.

    Creieu que l’ajuntament es prestaria a fer un referèndum sobre aquest tema?

  • Més zona blava

    Amb la pèrdua d’espais de zona blava a l’antic viver (allà on s’estan fent les noves oficines municipals), l’ajuntament ha perdut una bona font de finançament. I com que això no pot ser, ja ho estan arreglant. Als carrers d’en Prim (per sobre de Germà Juli), Germà Juli i Riera Matamoros estan fent noves places de zona blava.

    Zona blava a la Riera Matamoros (5/10/04)

    Aquesta foto està feta a la Riera Matamoros. Han pintat el terra amb la zona blava i amb uns espais blancs per a motos allà on no hi havia prou espai per fer una plaça blava.

    Això ho van pintar ahir i avui ja hi havia un munt d’enganxines de la grua. És el que passa, la zona blava es converteix ràpidament en zona d’alta prioritat per a la grua, sense donar temps a què la gent s’acostumi al nou “estatus” del carrer. Veieu la següent foto:

    Cantonada Riera Matamoros - Carrer Fluvià (5/10/04)

    Aquesta cantonada sempre ha estat plena de cotxes i mai la grua se’ls havia emportat. Ahir van pintar la zona blava i avui ja hi havia 3 enganxines de la grua. És vergonyós. Si no us fa res us recomano la lectura d’aquesta entrada d’aquesta mateixa bitàcola.

    Aquest matí han pintat també la nova zona blava del carrer d’en Prim:

    El carrer d'en Prim preparat per a ser pintat de blau (5/10/04)

    Això sí, a Margarida Xirgu (fa cantonada amb Prim i Riera Matamoros) els cotxes continuen aparcant sobre la vorera sense que ningú (ni guàrdia urbana ni grua) faci res.

    El carrer de Margarida Xirgu amb la vorera-aparcament (5/10/04)

    Ja falta menys perquè Margarida Xirgu sigui un carrer amb zona blava

  • Aparcament reservat minusvàlids

    Al final de Marquès de Sant Morí, ja al capdavall de la Rambla de la Solidaritat, hi vaig veure això (perdoneu la qualitat de la fotografia: el telèfon no dóna per més ;)):

    Aparcament reservat minusvàlids

    Si us hi fixeu bé, darrera el cotxe que hi ha en primer pla, hi ha un cotxe aparcat entre dos senyals de prohibit aparcar. Aquests dos senyals – no s’aprecia a la foto – són d’aquests que reserven el lloc per a un cotxe en concret (la matrícula apareixia als senyals) que és propietat d’una persona amb una disminució física. És a dir, el cotxe està aparcat correctament a un lloc que li han reservat expressament.

    Doncs bé, mireu-vos ara la següent foto:

    Aparcament reservat minusvàlids

    He marcat en blanc la porció de vorera compresa entre ambdós senyals, o el que és el mateix, l’espai que l’Ajuntament li ha deixat a aquesta persona per aparcar.
    I he marcat en vermell la longitud total del cotxe. Teniu en compte que era un cotxe petit, tipus Citroën AX o Opel Corsa.
    Si resteu la diferència d’espai veureu que, en total, el cotxe sobresurt de l’espai reservat en un metre aproximadament… d’un cotxe que en fa tres.
    Però… algú és capaç d’aparcar un cotxe en dos metres i mig de vorera?

    Problema 1: si algú aparca darrera el senyal, ben arrambadet, el cotxe no hi cap hi haurà de sobresortir més encara per davant
    Problema 2: pel davant, però, hi ha un pas zebra. El cotxe a la fot l’envaïa lleugerament… però si algú li aparca al darrera… haurà d’envair el pas zebra un metre o més?

    Hi ha coses que, francament, es fan difícils d’entendre 😛

  • Ca l’Arnús de nou

    Llegeixo a la revista Alhora que a Ca l’Arnús han començat a llençar edificis a terra. L’article, titulat Més arbitrarietats a Ca l’Arnús diu: “L’Ajuntament de Badalona ha procedit entre els passats 22 i 24 de setembre a enderrocar definitivament els edificis històrics dels cellers i el llenyer de Ca l’Arnús, de mitjans del segle XIX, que fins fa poc en algun d’ells encara hi vivien veïns expropiats i l’altra edifici havia estat un magatzem. Tot indica que aquestes actuacions no s’aturen i properament s’afegiria la casa de la porteria, d’estil modernista.“, “ La paradoxa es que l’Ajuntament estigui comportant-se amb prepotència i sense tenir en compte els drets dels afectats, quant aquests residents i el mateix Juan Alberto Arnús van ser durant anys els principals defensors que aquella finca es convertís en Parc Públic, i se’ls apliqui la franquista Llei d’Expropiació Forçosa de 1954” i “Ja es comença a sospitar entre l’entramat social si darrera aquesta actitud no s’amaguen les veritables intencions de l’administració d’alterar el projecte inicial de parc Públic per a tota la finca, i desplegar un pla especulatiu per a urbanitzar el Parc amb zones de restauració i oci”. Bé, l’article es comenta sol… Només un parell de coses. L’ajuntament de Badalona acostuma a actuar de manera prepotent. No té res de particular… Malauradament :(. En quant a les veritables intencions de l’ajuntament referent a Ca l’Arnús, de veritat que m’agradaria conèixer-les 🙁